Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Metis. "Quina migranya! No l'aguantaré. Tots els remeis em fallen", es	lamentava	a crits Zeus. I es pegava amb tanta força el crani, que se li va
quin motiu la manté tan a la vora? Per protegir-se d'un altre Perítous?	Lamento	molt, com a escarceller, que em fugís, però lamento doblement que no
d'un altre Perítous? Lamento molt, com a escarceller, que em fugís, però	lamento	doblement que no realitzés el seu insensat projecte, perquè ja hauria
Cada cosa té el seu preu, que els innocents tothora han de pagar. Ho	lamento	fins al plor, però l'edat em pesa, m'afeixuga, i no m'és tampoc lícit,
en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes	lamentades	amargament per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos varen
." "Són tan boniques i duren tan poc, Déu meu, tan poc!", es	lamentava	la senyora Magdalena Blasi. "Prometo, però, de comprar-ne aquest any un
seguida el matador de l'ajagut i, molt poc temps després, el qui ara, en	lamentar	-se, es decideix a una funesta venjança. No és cert que el difunt no
del mar. Els bons i pintorescos costums s'han perdut, ja no compten", es	lamentava	la senyora Tecleta Marigó. "Les testes són les dels seus propis fills,
llagrimejant l'obès i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es	lamentava	, amb l'ai al cor, l'atribolada mare. "De berengitis", dictaminava,
que funcionaven de nou amb una estrident i rabiosa velocitat. Helena "	Lamento	defraudar-los, però la meva conducta ha estat sempre decent",
experts, la seva dòcil còmplice. La traïda gemegava, plorava i es	lamentava	, fins va lladrar com una gossa, mentre el veler s'allunyava amb una
de ser "nacionista"; un poble frustrat, tampoc. El primer no té res a	lamentar	ni a reivindicar; el segon, en canvi, està massa afeblit per a arribar a
literària: són els escriptors els qui —per dir-ho amb un títol típic, i	lamento	que no se me n'acudeixi sinó un de castellà— postulen allò del
Langdon-Davies també vam parlar de Rússia. Segons ell, molts marxistes	lamenten	que el comunisme, en comptes d'implantar-se primer a Rússia, no s'hagués
la neu del cim sembla unes vetes de quars entre la terra fosca. El diari	lamenta	amargament la caiguda de Màlaga: es veu que ha produït una gran
un manifest o nota de Largo Caballero que és un símptoma greu. S'hi	lamenta	de la falta d'obediència i disciplina del poble, a desgrat de les
era xef de cuina d'un hotel, per lluitar amb la Revolució espanyola— es	lamentava	, al poble, del poc seny de la nostra Revolució. Contava que, fa pocs
poble, a la tarda. Diu que l'editorial de La Humanitat es	lamentava	amargament que els clams de la Generalitat i de les sindicals demanant
el despotisme sanguinari era menat exclusivament per gent no catalana. Es	lamenta	el fracàs de la mentalitat "romana" del catalanisme (Prat de la Riba,
situació amb un company de viatge, un menestral força il·lustrat, que es	lamentava	de la supressió de "tot el que fa olor de progrés social" i creia que
el fons ennegrit. 22 setembre. Els diaris de Madrid	lamenten	amargament que Espanya no hagi estat reelegida per al Consell de la
incendiàries. Dormo a Barcelona. He parlat amb uns amics escriptors, que	lamenten	la vinguda del Govern de València a Barcelona. 30
de boira a muntanya. He llegit el sensacional discurs de Lloyd George, on	lamenta	la feblesa de les democràcies, "de mans flàccides que, per llur
ciutat: es parla de centenars de morts, i de ferits nombrosíssims. Tothom	lamenta	aquesta intrusió de la guerra en la quotidianitat benigna de Barcelona.
cap a la butaca que ha deixat lliure la seva companya. —És molt de temps —	lamenta	la mestressa—. A la llarga ens pot perjudicar. —Pitjor era abans. —Sí
de la butxaca, tres plomes estilogràfiques i un tinter. L'altre diu: —	Lamentem	molt de molestar-los, però confiem que la interrupció serà breu, si tots
glorioses iniciatives, a causa de les quals més d'un any s'hagueren de	lamentar	desgràcies. Després, arribada la nit, es divertien tots i reien referint
es cansava de parlar. La seva llengua es movia tothora i quasi sempre per	lamentar	-se. La Muda parlava sempre de llàstimes i invocava contínuament la Verge,
que només jo recordo. Cançó de la mort callada Pregunten: "Et	lamentes	, quan t'és donat el càntic? Nosaltres acceptem
foren elogiades per un Valois. Li agradaven les festes i l'animació, i	lamentava	que a Palma les persones decents ja no es divertissin. El camp l'avorria,
de la conducta de la senyora Rosa i dirigint-se a les altres.)]	Lamento	, senyores, haver interromput l'encant familiar... Pepe.
és... Pepe. Calla. Hi tinc la mà trencada. Amic.	Lamento	no haver-ho pogut ultimar jo sol. Ho dic perquè deu fer-hi de bon estar en
d'ésser tractat com un de la família. Respecte a la teva tardança,	lamento	el motiu. Pobreta! Ditxós el dia que et podré separar d'aquesta casa, on
Res d'estrany, doncs, que sigui també inevitablement exagerada. No hem de	lamentar	, però, aquesta contribució que el coneixement ens imposa. Només pagant-la
troben fora de la circumferència dins la qual el seny està inscrit. No ho	lamentem	massa. En darrera instància, no hi hauria per a Catalunya perill més greu
d'aquells manguitos cilíndrics de pell de marta. Agustí Casals es	lamentava	que aquest restaurant, potser afectat per la crisi o pels gustos de la
les galtes amb unes ungletes de joguina. I Frederic acabava plantant-les,	lamentant	-se de no poder ésser un Lloberola medieval i despòtic, i no poder-se fer
que li feia més fàstic de tot era l'snobisme i les modes americanes. Es	lamentava	de la descaracterització i de la barreja que s'havia operat a Barcelona.
en la qual treballava de secretària, la marquesa vídua de Sitjar no es	lamentava	ni s'estranyava de la situació de la seva néta, encara que en l'època de
no en tenim d'altre. Aquesta apreciació podrà sonar a relativisme, i ho	lamente	. Perquè intenta ésser tot el contrari. No ens és lícit de fer-nos
terra nostra, tan bella, malgrat la boira i els altres defectes que	lamentem	. Però no calia esperançar; la malvolença inicial s'agreujava
vagaria pas d'avorrir-vos. —El greu que em sabia de tornar a casa! —es	lamenta	la noia, sense fer cabal de l'exabrupte de l'home. —Qui us feia les
home, amb tant de saber, caigués en una debilitat com aquesta —es mig	lamenta	el senyor Llibori. —És que el dimoni se'ls apodera de l'enteniment. Déu
fa més pregon el silenci del lloc. —És el mal que té d'anar allí! —es	lamenta	un dels companys: —Et gastes els diners i t'engresques per no res. —Jo no
que era magra, no gens apetitosa i trista. Més d'una vegada se m'havia	lamentat	del desamor del seu home. En aquell moment no vaig poder ésser sincer; la
el silenci seu, tot i no voler-lo rompre. Volia que ell es planyés, que es	lamentés	de la nostra situació per a jo poder-lo acusar amb tota la força de la
impacient el desenllaç. No desitjava la seva mort, però no la vaig	lamentar	gens ni mica: desapareixia un dels vincles més poderosos que et
es tractava segurament d'un malentès, i que tots, tant com ell mateix, ho	lamentaven	, però precisament la mirada compassiva d'Erasme, que seia en un fardell a
Mira'm la cara i veuràs com he sofert. T'ho dic amb tota franquesa: no	lamento	pas la mort del vell boc! Quan el vaig veure sagnar dins la banyera, vaig
amb un sol cop de bastó. Creu-me, fes el que et mana si no ho vols	lamentar	. Electra. —Pots contestar al rei que no assistiré a la festa.

Pàgina 1 (de 42)

50 següents