Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
las A 808 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb las Freqüència total:  808 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

les fulles verd d'argent de l'àlber. Les del castanyer bord pengen, lasses, com guants penjats al sol tebi. 17 abril. Fa un dia
feina. El nou vingut l'examina també, però té una mirada més clara i més lassa; es limita a fer: —No us preocupeu. Així i tot es queda un moment a l'
la roba ni les bragues, s'asseu de nou a la butaca amb un sospir llarg i las que projecta davant seu un brollador de fum tumultuós, i diu: —Ara potser
de les sines que li inunden el rostre, es debat amb ira desbridada i lassa, però la dona converteix el desordre en un ritme frenètic mentre riu amb
Barcelona, setembre del 76. II Bisti de Càrrega Lassa, més t'hagués valgut... /Al pintor Roca Fuster, a imitació de "Visió
la meva consciència d'esperit malèfic. Anorrear-me... ¿Però com? Ai las! He provat d'esdevenir pastura de les flames... Res a fer: sóc
Obdúlia als mallorquins que coneixia a Barcelona. A l'hora del xampany, lassa i mústia, la Violeta s'obria a les confidències: —Perquè jo som d'una
això encara és més roí. I quan, sol, a punta d'alba, las de tant maldar i sofrir, deixo el cap sobre una pedra
¿Quins ulls més clars que els ulls de Margarida faran reviure el cor, las de sofrir? Mes sembla que en la fosca de ma vida un alba més fulgent
badallen en llurs braços els nins; cauen els homes extenuats i lassos; i els ulls de la morenta família d'Israel esguarden,
criatura, que hom se sentia temptat de veure-hi un ésser embruixat. Ai las! El cervell del zoòleg no la podia dissociar de la certesa glaçada,
moda del dia per als poetes i artistes. M'envaneixo d'ésser poeta i, ai las!, d'ésser batxiller. Em presentaré a casa meva fet un sac de vanitat. Que
matí a la farmàcia, si ell trigava a baixar del pis, me l'imaginava tot las, reposant de les fatigues amoroses de la nit, i quan, per fi, el tenia
Ah, partir, sense saber on! Era que jo no estava content de mi. Al vespre, las, penedit, dispers, escrivia una carta sentimental a la promesa. Ella en
són lluny, ho veig ben clar. Aleshores tota la meva força, ben inútil, ai las! era de portar dintre meu una immensa aspiració quimèrica. No tenia
bastonejat, tot em feia mal entre cap i coll. El pensament estava las i no rumiava sinó misèries; els nervis, fluixos i exasperats; el cor,
veu, estava segur de recordar-la, de reconèixer-la entre mil. Finalment, las i avergonyit que la gent em veiés passar i repassar pels mateixos
perdés originalitat. Em vaig agafar el cap entre les mans, el vaig acotar las i em vaig oprimir els polsos amb una energia cruel, com si,
a Sant Remigi. Xicots grans i homes fets juguen a bitlles vora l'estació. Lassos, ens asseiem a contemplar-los. Estem una mica desinflats. Ens mirem les
de la cara demacrada i embrunida pel sol. Tipus indolents, flexibles, lassos, de rostre de color de canyella que feien cara de vici i de menyspreu. Jo
de la setmana. El dilluns al vespre es presentava a sopar, content i las, els ulls embotornats, somniadors i llunyans, com qui torna d'un país
No vam poder. Era resistent com mil dimonis, folrada de metall. Llavors, lassos, sense esma de remuntar la paret, vam decidir ajeure'ns al costat de la
i m'escalfés; esperava dormir amb l'escalforeta del sol. Em sentia tan las i abatut, que dormir i reposar una estoneta era el meu sol desig; pensar
i on la desconfiança recíproca és més estesa encara que no apareix i, ai las! plenament justificada. Tot pensant això sento pena i vergonya, com
terribles. El Primer. —Terribles. El Segon. —Ai las! El Tercer. —Quan se n'hauran tornat al forat i ens hauran
ser un home d'algun lloc, un home entre els homes. Fins i tot l'esclau las i sorrut que passa amb una càrrega feixuga i arrossega les cames tot
has canviat! Els ulls ja no et brillen, ara són ombrívols i apagats. Ai las! Tan dolç que eres, Filebe! I heus ací que ara em parles com em parlava
la terra em veuré obligat a dansar-hi al davant. Egist. —Ai las! Però qui ens ha condemnat? Júpiter. —Únicament nosaltres, que
[(lentament)]. —Per a fulminar-lo? [(Una pausa. Las i corbat.)] Egist, els déus tenen un altre secret... Egist.
és de coure i em sento sagrada. Electra [(adormida)]. —Ai las! Erínia Primera. —Gemega. Paciència, ben aviat sabràs com són
rei dels homes. [Les muralles es tornen a tancar i Júpiter reapareix, las i corbat; parla altra vegada amb la seva veu natural.]
en mi i fora de mi, i ja sempre, sempre més fos això... Ai las! Retorna sobre el meu cap, que és indefens, horrible
desitges que al teu damunt recaigui tot el càstig! Ai las! Suporta el teu, que no podries tu sola suportar la Seva còlera
ara el contemplis en sang i pols." I el nostre Pare feia: "Ai las, ai las, pel fet i per la causa! ¿No he vist, però, la Mort
en sang i pols." I el nostre Pare feia: "Ai las, ai las, pel fet i per la causa! ¿No he vist, però, la Mort? ¿És
era malamorosa i calia arrencar-li les paraules; i els seus gestos eren lassos i desmanegats. Però, així que ficava, com ell deia, carbó a la màquina,
i protectora i espellida amb la flor; i allá, la serrelada, mai lassa en l'horitzó, d'un aire lluminós els cossos vestiría.
us declara. Comtessa Clara Déu em volgui ajudar, que estic molt lassa. Pel Déu d'amor, Papagai, jo us deman de no allargar l'estada. Aneu's-
Nas Tort Hala! Hala! Alibou Au! Au! Papagai Ai las! És breu el foc de la besada a l'ombra del llorer... Nas Tort
de comprendre i copsar la vida, ni menys de dominar-la. Seríem, i som, ai las!, arrossegats per ella. Aquella actitud contemplativa, i tanmateix
per damunt dels odis i les concupiscències, també massa humans ai las!, tinguérem enceses en el recó més pur de la nostra consciència, en
subtil i més terrible, pertorbant fins l'identitat de la seva persona! Ai las! el destructor venía i se'n anava, i la víctima —on era ella? Jo no la
de la cambra. Però de la cambra en desori del meu cervell no era, ai las! partit ni en volía ser empès fòra, l'espectre blanc i terrible de
llengua catalana que havia estat encetat, quasi dos segles abans —i, ai las! sense continuació— el camí de la novel·la moderna. No era, però, el
l'Assemblea de Parlamentaris de 1917, preludi esperançador, ai las!, de les actuals Constituents; l'il·lustre Degà dels Advocats de
per dintre la tebior del vagó la trobéssim més bona. Jorn novell, ànima lassa, hora profunda!... Però, tot esperant que els dormits es despertin, bé
la façana d'aquesta banda —arrapada a la casa mateixa, retorta i manyaga, lassa d'abundància, empolsinada de sofre—, en venir la tardor hi veuríeu la
xicots de pocs anys, tristos els ulls en el fons de la cara pàl·lida i lassa, cansat el gest, arribant esgotats d'una jornada de treball
alarmat, eixí a reblar-la. Més tranquil amb aquella fixesa aconseguida, las de la caminada, marejat dels rumflets i dels patacs de l'oratge, es
Mentrestant la peixa es deixà veure. Eixí de la boscúria amb un cert aire las de convalescent que posa els peus al carrer per primera vegada. Estava

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »