×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lassar |
Freqüència total: 27 |
CTILC1 |
de les llàgrimes que els escalden els ulls, pena de la fatiga que els | lassa | el cos, riu de les seves alegries, pateix de les seves febleses, | assolellada, i en la pau d'un bon son retrobaran les forces els mariners | lassats | per les fatigues de tota una llarga nit de bona pesca, encara el cop de | on s'endevina el bust de la Maria. El jovenet apoia sobre el mur son cos | lassat | per la fatiga i el penediment, i diu amb la veu tremolosa. —He passat pel | " Llavors li digué el sogre de Moisès: —"No és bona cosa la que tu fas; | lassar | -vos i més lassar-vos és això, tant tu com aquest poble que és amb tu; | sogre de Moisès: —"No és bona cosa la que tu fas; lassar-vos i més | lassar | -vos és això, tant tu com aquest poble que és amb tu; car massa feixuga | que li feien de dosser. I és que en els llits on deixem caure el cos | lassat | per un exercici saludable, amb l'ànima serena, empapada de naturalesa, i | garrigal de Montaspre, a barranquejar pels reclots de La Boscosa o a | lassar | -se pels alts i baixos de les brugueres i dels roqueters de Sarrià de | els petits tresors salvats de la gran misèria comuna. El rus i jo ens | lassàrem | aviat de la monotonia de Taurirt i de la indiferència dels seus | no pas infreqüentment per persones que havien gaudit el món i s'havien | lassat | d'aqueix gaudi, i d'altres que l'haurien gaudit de bella gana, però que | la cara, diferint per a un altre dia. D'aquesta faisó amb la dilació | lassen | l'amic, amb l'expectació el turmenten: i com que és propi del volenterós | jove, Picasso, et callo més tristeses, perquè me'n | lasso | i allò d'"Ars longa", etc.: no m'allargasso. /A | no per mi, sinó pel sòu, i el vostre amor no es | lassava | i al meu foc donàveu vida, sigau beneïda. Perquè sens | posada i nostre darrer port. Més sé també que en và no es | lassa | mon peu afadigat: cada pas al fossar ès una passa | Com un ocell sobre la mà el tenia i mon palmell no es fóra mai | lassat | . On és anat el goig que jo tenia, on és anat? Ah! si pogués | Joan Alcover\ Ja és lluny de mi qui m'igualà als poetes. | Lassa | el dolor mon ànima retorta. Vull a mon volt una claror somorta: | Una hora passa fogallejant el nin retort; ve que se'n | lassa | : darrera seu, deixa la mort. Si a nit entrada, que no | lluna clara, tu que em dus en seguiment i ja et | lasses | de ta via en el cel que pal·lideix: l'averany, sense | Ah amiga d'altre temps, Dama Esperança! mon esperit, que es | lassa | del dolor, es vol vestir de vostre bell color, que és | ploma entre plomes, ala de frecs subtils, consola'm! | Lassa | amb glaç d'abraçades aquests membres ardents. Desordre | Ítem, que dama Alfina i dama Betina i dama Gambardina inauguraren, en | lassar | -se de batxillejar, espasmes del nirviós de la corda fluixa, úniques en la | les dues bagasses, pujant, pujant. Els graons d' alta contrapetja les | laçaven | i teníen de parar-se sovint per revenir-se i esvair el mareig que ls hi | Una hora passa fogallejant el nin retort; ve que se'n | lassa | : darrera seu, deixa la mort. Si a nit entrada, que no | m'espolien tres anyades d'aquell fruit amatent no mai collit. | Lassat | que só per la minvant sendera, sols buit estreny la decebuda | cercat el jorn del meu destret, de nit la meva mà s'estén sense | lassar | -se, refusa consolar-se la meva ànima; si penso en | d'absència, estatge on s'endreça la tendresa, pavelló de repòs on els | lassats | pel desfici alimenten el seu encegament, verger de la fruita amorosa, | tot, la filigrana no s'esqueixa. Els enemics no se'n | lassen | de soldar-la. Res no sembla subsistir d'aquells hàlits | muntanya, intractable, amenaçant, sense atur, sense | lassar | -se. La psicologia és responsable de la mísera |
|