Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les llàgrimes que els escalden els ulls, pena de la fatiga que els	lassa	el cos, riu de les seves alegries, pateix de les seves febleses,
assolellada, i en la pau d'un bon son retrobaran les forces els mariners	lassats	per les fatigues de tota una llarga nit de bona pesca, encara el cop de
on s'endevina el bust de la Maria. El jovenet apoia sobre el mur son cos	lassat	per la fatiga i el penediment, i diu amb la veu tremolosa. —He passat pel
" Llavors li digué el sogre de Moisès: —"No és bona cosa la que tu fas;	lassar	-vos i més lassar-vos és això, tant tu com aquest poble que és amb tu;
sogre de Moisès: —"No és bona cosa la que tu fas; lassar-vos i més	lassar	-vos és això, tant tu com aquest poble que és amb tu; car massa feixuga
que li feien de dosser. I és que en els llits on deixem caure el cos	lassat	per un exercici saludable, amb l'ànima serena, empapada de naturalesa, i
garrigal de Montaspre, a barranquejar pels reclots de La Boscosa o a	lassar	-se pels alts i baixos de les brugueres i dels roqueters de Sarrià de
els petits tresors salvats de la gran misèria comuna. El rus i jo ens	lassàrem	aviat de la monotonia de Taurirt i de la indiferència dels seus
no pas infreqüentment per persones que havien gaudit el món i s'havien	lassat	d'aqueix gaudi, i d'altres que l'haurien gaudit de bella gana, però que
la cara, diferint per a un altre dia. D'aquesta faisó amb la dilació	lassen	l'amic, amb l'expectació el turmenten: i com que és propi del volenterós
jove, Picasso, et callo més tristeses, perquè me'n	lasso	i allò d'"Ars longa", etc.: no m'allargasso. /A
no per mi, sinó pel sòu, i el vostre amor no es	lassava	i al meu foc donàveu vida, sigau beneïda. Perquè sens
posada i nostre darrer port. Més sé també que en và no es	lassa	mon peu afadigat: cada pas al fossar ès una passa
Com un ocell sobre la mà el tenia i mon palmell no es fóra mai	lassat	. On és anat el goig que jo tenia, on és anat? Ah! si pogués
Joan Alcover\ Ja és lluny de mi qui m'igualà als poetes.	Lassa	el dolor mon ànima retorta. Vull a mon volt una claror somorta:
Una hora passa fogallejant el nin retort; ve que se'n	lassa	: darrera seu, deixa la mort. Si a nit entrada, que no
lluna clara, tu que em dus en seguiment i ja et	lasses	de ta via en el cel que pal·lideix: l'averany, sense
Ah amiga d'altre temps, Dama Esperança! mon esperit, que es	lassa	del dolor, es vol vestir de vostre bell color, que és
ploma entre plomes, ala de frecs subtils, consola'm!	Lassa	amb glaç d'abraçades aquests membres ardents. Desordre
Ítem, que dama Alfina i dama Betina i dama Gambardina inauguraren, en	lassar	-se de batxillejar, espasmes del nirviós de la corda fluixa, úniques en la
les dues bagasses, pujant, pujant. Els graons d' alta contrapetja les	laçaven	i teníen de parar-se sovint per revenir-se i esvair el mareig que ls hi
Una hora passa fogallejant el nin retort; ve que se'n	lassa	: darrera seu, deixa la mort. Si a nit entrada, que no
m'espolien tres anyades d'aquell fruit amatent no mai collit.	Lassat	que só per la minvant sendera, sols buit estreny la decebuda
cercat el jorn del meu destret, de nit la meva mà s'estén sense	lassar	-se, refusa consolar-se la meva ànima; si penso en
d'absència, estatge on s'endreça la tendresa, pavelló de repòs on els	lassats	pel desfici alimenten el seu encegament, verger de la fruita amorosa,
tot, la filigrana no s'esqueixa. Els enemics no se'n	lassen	de soldar-la. Res no sembla subsistir d'aquells hàlits
muntanya, intractable, amenaçant, sense atur, sense	lassar	-se. La psicologia és responsable de la mísera