DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lassitud F 186 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lassitud Freqüència total:  186 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

avets. La boira es desfà, lenta. Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal reaccionar. /Il faut tenter de vivre\...
delit, perquè l'aliment no ens escasseja. No he experimentat més aquella lassitud de mesos enrera, sensació per a mi completament nova, i que no havia
petita, tremolosa, esquitxant els vidres amb gotes diminutes, ferint amb lassitud les fulles de l'heura que puja enfilant-se pel mur, mostrant-me braços
membres dels nostres cossos encara joves s'anaven quasi paralitzant de lassitud i de cansament. Mesos i mesos de recórrer Amèrica, Amèrica en guerra
de la pell i es perllongava en els polsos. Els violins t'esquitxaven de lassitud amb la seva pena. I quan Norma, pàl·lida i vestida de blanc, aparegué a
sou els il·luminats, els vehements escultors! No, la final lassitud del qui travessa un gran somni i de sobte ha arribat (oh! la
seu; ah! no creguem que, lliure de fatiga, l'íntima lassitud no el torbi mai: també ha mester que la calor amiga
m'acompanyen en la vigília mancada de somnis. La lassitud em pren del viure inútil i l'inútil morir sens deixar rastre.
de la carn desolada i envilida. IV Albes de lassitud, fàcils tendreses, xopes de cansament i melangia. I
cap relació amb qui les ha proferides. I voldria alliberar-se d'aquella lassitud que li dificulta l'embranzida meravellosa amb què s'encararà als enemics
meu, espiava les bosses dels seus ulls, el gruix dels seus llavis, la lassitud de tot el rostre per trobar-li els signes de la disbauxa recent. Tot jo
si la veia pàl·lida i ullerosa, o descobria en ella el menor símptoma de lassitud, acumulava damunt d'ella tot l'odi que havia sentit abans pel
Després jo m'escapolia cap a la farmàcia amb l'ànima amarada de tedi i de lassitud, covardament encongit, o exasperat d'haver fracassat una vegada més en el
Déu meu! Me'n vaig comprar una d'amagat. Però dintre meu hi havia una lassitud indefinible. Era una mena de tristesa i d'enyor; era una angoixosa
de les nits folles o vanes, ja feia dies que em llevava amarat d'una lassitud, d'una tristesa aclaparadores. Durant el dia tot eren propòsits d'esmena;
de salsa. Tot encetant la lliçó badallava i cloïa els ulls amb un aire de lassitud mortal, que no semblava provenir dels fatics de la jornada, sinó dels de
moltes vegades. Era el mateix grinyol trist, el mateix enuig, la mateixa lassitud. El nostre professor tenia l'aspecte d'un gegant. En ell tot era
o dubtosa d'un fanal; aquella infeliç que havia entrellucat en moments de lassitud, extenuada, pobreta, per la disbauxa o, tal vegada, pel llarg trotar pel
de març. Els carrers eren mullats per una boira plujosa. La meva lassitud era infinita. Semblava que la vida em fugís pels sentits desmaiats. I la
finor, d'una excelsitud comparable, però augmentada infinitament, a la lassitud de l'amant extenuat pel gaudi amorós. Suposem que llavors es produís un
pau, aquell abaltiment dolcíssim? La mort! M'havia abaltit de debò en una lassitud extrema, i aquella ombra de somni em va fer llançar un crit d'esglai, i
, abans de l'alba. Apunta un dia de foc. Abans del sol ja fa calor. La lassitud ens venç. És aquella hora falsa, il·lusòria, enganyosa en què tot és
sents capaç de tot. No pas a causa de la teva força, sinó per inèrcia i lassitud. És l'hora dels falliments, dels grans desmais d'amor. Recordo, dintre
simularé l'home mort de son. Prenc un posat de fatiga, un posat de lassitud, d'extenuament. Així no farà estrany que m'hagi passat la meva estació.
tan flonjo, displicent, mig tombat en el seu llit amb una voluptuosa lassitud de la qual no el creia capaç, m'imagino que l'ha passada tota prop
em calia seguir endavant, cada dia més profundament, sempre més, sense lassitud, amb joia o amb dolor, àdhuc amb lassitud si aquesta venia, però sempre
profundament, sempre més, sense lassitud, amb joia o amb dolor, àdhuc amb lassitud si aquesta venia, però sempre més i més fortament, més arriscadament.
sufocants de la brotada dels arbres, el malestar de la primavera. Una lassitud, una angúnia al pit, un formigueig a tot el cos, el desig —desig o record—
enyorança d'ancians, terme d'un humanisme; reacció anticlàssica; lassitud o exacerbació de nervis; excés de civilització i prometença d'un retorn a
el cafè i emprengué el camí de son exili, amb la tristor als ulls, la lassitud als membres i la mort arrupida en les entranyes. Ja en el poble, comprà
llum viva enlluerna. Migdiada lenta, hora feixuga. L'ànima sembla xopa de lassitud. Avança la tarda... L'autor sent que s'apropa l'hora del comiat, i que
"Mes, lluny y tot, sa sola presencia, en aquells moments d'insoportable lassitut, era per mi un consol. Mos ulls no se'n sabíen despendre. Tota la
María esclafiren altra vegada en plors, y axís continuaren fins que una lassitut suprema els hi estroncà les llàgrimes. Finalment, l'oncle trobava esma
una opinió honrada. Què us en sembla, d'això? Vaig sospirar, tot ple de lassitud, i vaig murmurar: —"Sis cèntims el que és groc com els pallês, i el de
negrenc; sos llavis restaven sense color; ses galtes morenetes queien amb lassitut, apuntant uns anys que no tenía; i, en quant a sa gentil figura d'altre
la seva companya. —Si t'enfades, no et podré dir rès més... —féu amb gran lassitut la Joaneta. —No m'enfado; no m'enfado. Però, digues, digues!... —
quals acompanya Benjamí Joppolo els seus camins intel·lectuals, advertim lassituds d'enyorança sentimental, com si l'endemà de l'exacerbació lúcida ens
dues mans damunt els genolls, en un gest de dolç venciment i d'infinita lassitud. XVI Ella es diu Tel·lina Ella es diu Tel·lina, que vol dir
de dolenteries filosòfiques. No podem més i els ulls s'acluquen. Una lassitud domina els muscles i se desvaneixen les idees i les imatges... Son, son,
volen fondre's, en un moviment de commovedora impotencia, de tràgica lassitut. La tendra nena, formosa com un somni i tremolenca com la debilitat,
d'un d'aquests cants dels nostres dies, en els quals el poeta revela les lassituts i angoixes de la natura, mirall de la seva ànima somiadora i trista. En
immobilitat primera. S'aprofundia el seu esguard consirós, sobrevenia la lassitud i la demacració i els espetecs nerviosos. Era, llavors, maltractada per
les fulles de la figuera, les perpetuïnes, els fonolls... Una invencible lassitud agarrotava el jove. Plegà d'atalaiar les perdius, car havia passat l'hora
que si hagués passat la nit en vetlla. Aquell sisè dia, però, la seva lassitud era burxada per uns pressentiments inquietants. Com feia cada matí, anà
damunt de l'herba. Era la fam que l'acorava, la debilitat que omplia de lassitud el seu cos extenuat. Li semblà que el cap se n'hi anava, que un vel espès
morals com una candela i que no hi quedava res. Però això feia que una lassitud general m'envaís el cos..." "No crec pas que siguin tots aquests
cara més amable que vaig trobar. Dubtà un moment i després amb un gest de lassitud i una guspira d'ànsia als ulls, deixà caure els braços. Del clatell, per
dissipada la fantasmagoria interior, vaig tornar en mi bo i sentint una lassitud més gran que la que m'hagi pogut causar un treball continu i forçat." En
Puccini. Empleneu les tavernes de cançons que s'arrosseguen, de gestos de lassitud, de jocs de mans matussers i trèmuls sobre les anques de Rubens, de mil
de neguit i de nerviositat a la cara i després vénen unes hores de lassitud i d'abandó. Us torneu com una criatura, però de vegades se us cargola a

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »