Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

veuen els mobles, els quadres penjats (un bust de dona, estil Cases), un	lavabo	romput. És una juxtaposició horrible d'intimitat i de tragèdia. Dormo a
un dels quals, el cardiòleg, ja ha enllestit totalment i ara s'adreça al	lavabo	que hi ha al fons de la sala, on procedeix a rentar-se amb l'aigua que la
El company, que intenta de salvar la situació, la hi pren i corre al	lavabo	, d'on treu el cardiòleg que encara no havia acabat les seves ablucions.
—replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es dreça el	lavabo	, i en torna amb una escombra i una galleda, li dóna instruccions:
podeu fer, això. Ho emmerdeu tot! Continua sense contestar i s'adreça al	lavabo	, llardós i ennegrit, amb tot de senyals de mans, engega l'aigua, però ara
s'hi pensa, es grata el cap, però a la fi torna a girar-se cap al	lavabo	i tanca l'aigua. Diu: —Bé, ens exposarem. Deu punts són deu punts. Es
jove—. També et trobarem uns vestits, em penso. Dins la cambreta hi ha un	lavabo	menut i la dutxa sobre un plat minúscul i escrostonat. Les parets, però,
xiuxiueig, i tot seguit sent el fregadís dels passos que avancen cap al	lavabo	, barrejats al degoteig insistent de l'aigua que li amoroseix la carn
per damunt de les espatlles que l'emmurallen al petit reducte del	lavabo	, es troba la pregunta als llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar
peus que corren escales amunt i avall. La dona de la casa treu el nas al	lavabo	i urgeix: —De pressa! Algú ens ha traït! —Deu ser l'espia aquesta que han
amb una expressió trista i meditativa i després segueixen tots dos cap al	lavabo	, on ell es torna a rentar la sabonera que li ha deixat al cos l'aigua del
per anar-les obrint totes i es troba successivament amb la comuna i un	lavabo	, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la criadeta que es pentina davant
del fons—. Ens asfixiarem. —Potser valdria més que ens traslladéssim al	lavabo	, m'ha semblat més gran —proposa ell, però la mestressa s'hi nega: —Ara ja
la de dalt més curta i vorejada de sang quallada. Obre l'aixeta del	lavabo	i es renta lentament i copiosa sota el doll d'aigua blanca que put
ofuscat, més que pel xampany, per la seva pròpia imaginació. Vora els	lavabos	es toparen amb Aina Cohen, la qual, en veure Lluís Salvador, féu una
era molt grossa, darrera del coll. El mosso del cafè em va acompanyar al	lavabo	i em va ajudar a tirar-me aigua al cap. Quan vaig tornar en Quimet tenia
hi havia un tocador també amb el mirall picat, i, a un costat, un	lavabo	nou amb aixeta de níquel. A l'alcova hi havia, a banda i banda,
les nits hi llegia: aquella taula, era la taula de planxar. La paret del	lavabo	i la paret de la finestra estaven cobertes de borrissol d'humitat,
les dents i amb una tovallola al coll, perquè a l'aixeta del	lavabo	se li havia acabat el suro i la tenien lligada amb un cordill perquè no
s'havia tret la disfressa i s'estava ensabonant la cara i el coll en el	labavo	de Dorotea. Dorotea, a dues passes, contemplava els braços nus del xicot
s'ofereix als esguards que li llança d'esquitllentes el mirall del	lavabo	. Aviat queda convertit en un senyor qualsevol, així que es vesteix
amb mirament que ningú no s'adoni d'aquesta gosadia. Un doll d'aigua del	lavabo	li refresca la cara i els braços; es perfuma amb la resta de muguet d'un
la seva mare cuità a vestir-se igual que els altres dies. Coincidirien al	lavabo	. —No havies de sortir i anar de compres? Aquesta pregunta li produí un
escoltà els seus passos al vestíbul; creuava el menjador, es tancava al	lavabo	, en sortia per traslladar-se al breu pati interior on els seus fills
indicar que s'havia descuidat de rentar-se les mans. Josep s'esquitllà al	lavabo	. "No m'ha dit res! Potser no l'ha llegida!". En asseure's de
el seu cos, el mirall on la Lluïseta esguardà el seu coll de neu, el	lavabo	, la catifa, totes les coses íntimes que vetllaren la virginitat de la
del cafè que freqüentava, amb el porter del Frontó, i amb la senyora del	lavabo	de la Granja Royal. I les estones que li quedaven les dedicava a discutir
cambres de dimensions més normals: menjador, dormitori, despatx; un petit	lavabo	i un petit rebedor. Si no es gaudia d'una vera cambra de bany, podia
adoptaria ell fou una de les coses que el van empènyer endavant, vers el	lavabo	. També l'hi empenyia el desig de treure's de la boca i de les fosses
va netejar-se les dents amb el raspall i el dentífric. Aviat sortia del	lavabo	amb el barnús, recorria el passadís, travessava el menjador, sortia a la
deliciosament anguniat, el respir sota el xàfec d'una dutxa. Va tornar al	lavabo	a pentinar-se; i en entrar al dormitori per la portella de comunicació
i en entrar al dormitori per la portella de comunicació amb el	lavabo	, es trobà l'estança plena de llum solar, el balcó obert de bat a bat,
clau girant al pany li va dir que acabava d'ésser tancada la porta del	lavabo	que dava al passadís. De seguida, el soroll de clau girant al pany va
vestit, va trucar a la portella. Cap resposta. Tanmateix, se sentien al	lavabo	sorolls aquosos, com si la noia volgués fer més insultant el seu mutisme
presència. El minyó va sortir al passadís, tustà la porta envidrada del	lavabo	. Cap resposta. —Ramona? Escolta, noia. El soroll d'aigua esdevingué
a les realitats. Va somiar que obrien la porta, entraven, feien soroll al	lavabo	, a tocar. Es va trobar assegut al llit, escoltant; i una mena d'angúnia
coneixença del motiu del soroll. A l'escletxa inferior de la portella del	lavabo	es mostrava la llum de l'estança contigua. Arnau saltà del llit. "Qui hi
li semblà que el cor se li enfonsava de sobte en un buit. La portella del	lavabo	es va obrir. "Sóc jo" va dir Ramona. La noia entrà a l'estança i es
"Què farà?" El silenci sobtat li va dir que la noia havia passat al	lavabo	. Va sentir-hi remors apressades, misterioses, intrigants. Escoltà amb el
més incontaminades: toilette (pronunciat a la francesa),	lavabo	, serveis... L'anònim grafista del castell de Morella, però, va creure
—Ah. Em vaig fotre a riure. Després de beure aigua a la cuina, d'anar al	lavabo	, tothom se n'anà a dormir, bona nit, bona nit, bona nit, bona nit.
ja no és possible de retirar-nos de la circulació...) L'Oriol sortia del	lavabo	, cordant-se la bragueta amb una sola mà. no em digué res. De broma, però
batí, les sabatilles, i me n'anava amb la tovallola passada pel coll als	lavabos	. M'agradà. En entrar als lavabos, el ros em preguntà: "Com et dius?"
amb la tovallola passada pel coll als lavabos. M'agradà. En entrar als	lavabos	, el ros em preguntà: "Com et dius?" —Marc. —Què més, però
En Peia, sense batí i com si res no hagués passat, entrà als	lavabos	. Jo, amb aquella veu de judici final, vaig quedar segat davant la porta.
aprofito que entrava un estol de tres i em vaig ficar endintre, cap a un	lavabo	que hi havia lliure just davant la porta. Amb la mitja por que duia per
pres per un hidràulic contemplatiu, dels que es passen la vida mirant	lavabos	de "Caballeros"? Això, si de cas, Virgili, que ho enviava a
o molta, ve a perdre-la per aquí. Vaig preguntar a l'Antònio on era el	lavabo	. El que jo volia era canviar de lloc i anar on era la Rossita, encara que
Anà a posar-se'l. Davant el mirall. Atacà el ventre a la pedra del	lavabo	. Mentre es cordava els botons dels punys, avançà la cara cap al mirall.
a la butxaca del darrera del pantalon. Vaig tirar de dret cap al fons, al	lavabo	, per favor, per favor, no pas per fer aigües de res: era per assegurar

Pàgina 1 (de 24)

50 següents