DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lavabo M 1169 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lavabo Freqüència total:  1169 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

veuen els mobles, els quadres penjats (un bust de dona, estil Cases), un lavabo romput. És una juxtaposició horrible d'intimitat i de tragèdia. Dormo a
un dels quals, el cardiòleg, ja ha enllestit totalment i ara s'adreça al lavabo que hi ha al fons de la sala, on procedeix a rentar-se amb l'aigua que la
El company, que intenta de salvar la situació, la hi pren i corre al lavabo, d'on treu el cardiòleg que encara no havia acabat les seves ablucions.
—replica el guàrdia. Va fins al racó de l'altra banda, on es dreça el lavabo, i en torna amb una escombra i una galleda, li dóna instruccions:
podeu fer, això. Ho emmerdeu tot! Continua sense contestar i s'adreça al lavabo, llardós i ennegrit, amb tot de senyals de mans, engega l'aigua, però ara
s'hi pensa, es grata el cap, però a la fi torna a girar-se cap al lavabo i tanca l'aigua. Diu: —Bé, ens exposarem. Deu punts són deu punts. Es
jove—. També et trobarem uns vestits, em penso. Dins la cambreta hi ha un lavabo menut i la dutxa sobre un plat minúscul i escrostonat. Les parets, però,
xiuxiueig, i tot seguit sent el fregadís dels passos que avancen cap al lavabo, barrejats al degoteig insistent de l'aigua que li amoroseix la carn
per damunt de les espatlles que l'emmurallen al petit reducte del lavabo, es troba la pregunta als llavis abans d'adonar-se'n: —Què passa? A jutjar
peus que corren escales amunt i avall. La dona de la casa treu el nas al lavabo i urgeix: —De pressa! Algú ens ha traït! —Deu ser l'espia aquesta que han
amb una expressió trista i meditativa i després segueixen tots dos cap al lavabo, on ell es torna a rentar la sabonera que li ha deixat al cos l'aigua del
per anar-les obrint totes i es troba successivament amb la comuna i un lavabo, aquest darrer ocupat, perquè hi ha la criadeta que es pentina davant
del fons—. Ens asfixiarem. —Potser valdria més que ens traslladéssim al lavabo, m'ha semblat més gran —proposa ell, però la mestressa s'hi nega: —Ara ja
la de dalt més curta i vorejada de sang quallada. Obre l'aixeta del lavabo i es renta lentament i copiosa sota el doll d'aigua blanca que put
ofuscat, més que pel xampany, per la seva pròpia imaginació. Vora els lavabos es toparen amb Aina Cohen, la qual, en veure Lluís Salvador, féu una
era molt grossa, darrera del coll. El mosso del cafè em va acompanyar al lavabo i em va ajudar a tirar-me aigua al cap. Quan vaig tornar en Quimet tenia
hi havia un tocador també amb el mirall picat, i, a un costat, un lavabo nou amb aixeta de níquel. A l'alcova hi havia, a banda i banda,
les nits hi llegia: aquella taula, era la taula de planxar. La paret del lavabo i la paret de la finestra estaven cobertes de borrissol d'humitat,
les dents i amb una tovallola al coll, perquè a l'aixeta del lavabo se li havia acabat el suro i la tenien lligada amb un cordill perquè no
s'havia tret la disfressa i s'estava ensabonant la cara i el coll en el labavo de Dorotea. Dorotea, a dues passes, contemplava els braços nus del xicot
s'ofereix als esguards que li llança d'esquitllentes el mirall del lavabo. Aviat queda convertit en un senyor qualsevol, així que es vesteix
amb mirament que ningú no s'adoni d'aquesta gosadia. Un doll d'aigua del lavabo li refresca la cara i els braços; es perfuma amb la resta de muguet d'un
la seva mare cuità a vestir-se igual que els altres dies. Coincidirien al lavabo. —No havies de sortir i anar de compres? Aquesta pregunta li produí un
escoltà els seus passos al vestíbul; creuava el menjador, es tancava al lavabo, en sortia per traslladar-se al breu pati interior on els seus fills
indicar que s'havia descuidat de rentar-se les mans. Josep s'esquitllà al lavabo. "No m'ha dit res! Potser no l'ha llegida!". En asseure's de
el seu cos, el mirall on la Lluïseta esguardà el seu coll de neu, el lavabo, la catifa, totes les coses íntimes que vetllaren la virginitat de la
del cafè que freqüentava, amb el porter del Frontó, i amb la senyora del lavabo de la Granja Royal. I les estones que li quedaven les dedicava a discutir
cambres de dimensions més normals: menjador, dormitori, despatx; un petit lavabo i un petit rebedor. Si no es gaudia d'una vera cambra de bany, podia
adoptaria ell fou una de les coses que el van empènyer endavant, vers el lavabo. També l'hi empenyia el desig de treure's de la boca i de les fosses
va netejar-se les dents amb el raspall i el dentífric. Aviat sortia del lavabo amb el barnús, recorria el passadís, travessava el menjador, sortia a la
deliciosament anguniat, el respir sota el xàfec d'una dutxa. Va tornar al lavabo a pentinar-se; i en entrar al dormitori per la portella de comunicació
i en entrar al dormitori per la portella de comunicació amb el lavabo, es trobà l'estança plena de llum solar, el balcó obert de bat a bat,
clau girant al pany li va dir que acabava d'ésser tancada la porta del lavabo que dava al passadís. De seguida, el soroll de clau girant al pany va
vestit, va trucar a la portella. Cap resposta. Tanmateix, se sentien al lavabo sorolls aquosos, com si la noia volgués fer més insultant el seu mutisme
presència. El minyó va sortir al passadís, tustà la porta envidrada del lavabo. Cap resposta. —Ramona? Escolta, noia. El soroll d'aigua esdevingué
a les realitats. Va somiar que obrien la porta, entraven, feien soroll al lavabo, a tocar. Es va trobar assegut al llit, escoltant; i una mena d'angúnia
coneixença del motiu del soroll. A l'escletxa inferior de la portella del lavabo es mostrava la llum de l'estança contigua. Arnau saltà del llit. "Qui hi
li semblà que el cor se li enfonsava de sobte en un buit. La portella del lavabo es va obrir. "Sóc jo" va dir Ramona. La noia entrà a l'estança i es
"Què farà?" El silenci sobtat li va dir que la noia havia passat al lavabo. Va sentir-hi remors apressades, misterioses, intrigants. Escoltà amb el
més incontaminades: toilette (pronunciat a la francesa), lavabo, serveis... L'anònim grafista del castell de Morella, però, va creure
—Ah. Em vaig fotre a riure. Després de beure aigua a la cuina, d'anar al lavabo, tothom se n'anà a dormir, bona nit, bona nit, bona nit, bona nit.
ja no és possible de retirar-nos de la circulació...) L'Oriol sortia del lavabo, cordant-se la bragueta amb una sola mà. no em digué res. De broma, però
batí, les sabatilles, i me n'anava amb la tovallola passada pel coll als lavabos. M'agradà. En entrar als lavabos, el ros em preguntà: "Com et dius?"
amb la tovallola passada pel coll als lavabos. M'agradà. En entrar als lavabos, el ros em preguntà: "Com et dius?" —Marc. —Què més, però
En Peia, sense batí i com si res no hagués passat, entrà als lavabos. Jo, amb aquella veu de judici final, vaig quedar segat davant la porta.
aprofito que entrava un estol de tres i em vaig ficar endintre, cap a un lavabo que hi havia lliure just davant la porta. Amb la mitja por que duia per
pres per un hidràulic contemplatiu, dels que es passen la vida mirant lavabos de "Caballeros"? Això, si de cas, Virgili, que ho enviava a
o molta, ve a perdre-la per aquí. Vaig preguntar a l'Antònio on era el lavabo. El que jo volia era canviar de lloc i anar on era la Rossita, encara que
Anà a posar-se'l. Davant el mirall. Atacà el ventre a la pedra del lavabo. Mentre es cordava els botons dels punys, avançà la cara cap al mirall.
a la butxaca del darrera del pantalon. Vaig tirar de dret cap al fons, al lavabo, per favor, per favor, no pas per fer aigües de res: era per assegurar

  Pàgina 1 (de 24) 50 següents »