DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lent A 4607 oc.
lent AV 1 oc.
lent F 302 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lent Freqüència total:  4910 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns lents passeigs de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias
que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la lenta, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una
impudència de l'insomni, pseudo-records neguitosos, feixuga gestació lenta d'un mite, i hala, hala, fins al terme d'una llarga existència. Perquè, a
per dir-li la seva tendresa i la seva desolació. La nit va transcórrer-li lenta, sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al
aquella nit, Mila; però només jo et comprenia. —I amb veu més apagada i lenta, prosseguí: —No sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per
i foren com la llavor caiguda en terra propícia, que havia de germinar lenta però poderosament, dolorosament, fins a portar-lo a l'extrema resolució
reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos lents es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la
d'un mort. Tal vegada ell ho sentí així per un moment. Es passà amb gest lent la mà pel front; després se la posà damunt del cor; percebé el seu
un moment irresolut, en un dolorós atordiment. Després, amb un gest lent i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror
de temps immemorial, ja amb el cel ennuvolat ja en serè, amb veu greu, lenta i sonora, com un ressò de l'última campanada, havia anunciat la mitjanit.
la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores han transcorregut lentes. Feia estona que la veu del vigilant s'apagà en el darrer carrer (aquella
Braceja, braceja... Els seus gestos han esdevingut a poc a poc més lents; l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat plom als braços. Les
a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels dits, amb gest lent i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un ressort, i sentí
agitaven els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos lents fins al marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es
s'ha propagat des d'unes classes socials a les altres, en una transfusió lenta i gradual. No oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor
la vida de la humanitat, en l'època moderna. Una revolució silenciosa i lenta, quasi imperceptible en les seves manifestacions, però de conseqüències
té un llarg camí a recórrer, i és, d'entrada, un tempteig tímid i lent, difícil. Més difícil i tot, potser, que no ho hauria estat en algun
febrer. Plou. Però és una pluja d'aire primaveral, amb grasses boires lentes al llarg dels boscos. Una humitat vasta i poc freda. Llegeixo el darrer
el volum històric del conflicte, tot contribueix a establir un ritme lent, una monotonia tràgica. És terrible de viure el "desenrotllament
cel·lular" dels grans fets històrics. Aquesta conjunció de quotidianitat lenta, vulgar, i de mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols
d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria lenta del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos
18 juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes lentes ran de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols,
sobre Charles Péguy. 7 novembre. Dia trist, amb boires lentes, amples, i aire fred i humit. A penes he sortit de casa. Llegia uns
nus i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, lent i blau, de les casetes grises. Els marges encara són verds d'herba, i
blancs. Als obacs la neu encara no és fosa. Quina pau! El fum és blau i lent; el Pirineu, d'una grisor blavosa, tot just conserva una mica de blancor
tarda vaig a Coll ses Pregàries, on admiro l'èxtasi hivernal, el fum lent del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica.
de molts arbres. Sembla que l'ofensiva franquista segueix un ritme més lent. 12 abril. També ha glaçat. Al matí vaig a Espinelves.
De tant en tant mirava el Montseny verd i solemne, coronat d'un tràfec lent de boires i núvols, que avançaven en sentit oposat. 13
a minúsculs poblats africans, cenyits de pomeres i pruners, on madura, lenta, la fruita. 27 juliol. He treballat tot el dia en la nota
juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules lluents passegen, lentes, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo l'operació del ventar. El
i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les campanes lentes, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i devia
Avui el paisatge i el temps tenen un aspecte ben tardoral. Lents núvols blancs, boscos d'un verd mullat, aire puríssim i vent fred, tònic.
al plomall del blat de moro, a les agulles dels avets. La boira es desfà, lenta. Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal reaccionar.
estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una lenta dringadissa d'esquelles que els acompanyava. A moments, em sentia trist,
la Plana de Vic, amb el vell rellotge de gran pèndol de llautó i de dring lent i agradable) mentre a muntanya s'atarda la boira. Cap al tard torna
veia entre la xarxa de la noguera nua. El fum de l'estufa s'alçava, tot lent. 24 desembre. Al matí els vidres de la meva finestra són
més alt. —Precisament. Però l'altre li contesta: —Sempre són les més lentes. —És clar —comenta el seu company—, cal pensar en la seguretat del
la camisa que potser li hauria valgut més no posar-se. Passa un temps lent i interminable durant el qual una presència invisible es fa sentir a la
—Alguns, molt pocs, no. —Tots! —No —insisteix la noieta amb un moviment lent del cap—. N'ha amagat d'altres, ho sé. —I a casa seva? No
—Ventre enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest lent i enrampat, i el caporal segueix comptant amb una regularitat de rellotge
braços, sacsejant-los, com si pronunciés una arenga. Les seves paraules lentes i gairebé massa sil·labejades penetren dèbilment per un dels quadrats de
la imaginació més desperta, teclegen sense espera, mentre d'altres, més lents o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un
se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i lent. —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari 72633. —El darrer
arrugues des de les comissures feixugues dels llavis als lòbuls llargs i lents de les orelles un xic caigudes. —Tu —diu simplement. Ell s'atura, sobtat
en tot de moviments convergents, plens d'impaciència. Els funcionaris són lents, meticulosos, rellegeixen encara el que han escrit, comproven que els
—Vosaltres no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres pel passadís, lents i silenciosos, en filera índia. En arribar a la porta l'individu de l'ull
de la muntanya, el fa lliscar cap un costat, on el raspalla amb moviments lents i difícils. La veu de l'home s'eleva, optimista: —Ja no cal preocupar-se
, el propòsit? —Sí, ho sé. La mirada de l'home rellisca per damunt seu, lenta i esmunyedissa. —Potser ha canviat de casa, darrerament. —Ho trobaré
me n'hagués d'anar... La dona fa uns passos endavant, mou el cap al ritme lent d'ells dos, observant el vaivé de l'intercanvi a punt de consumar-se. —No
caiguts sobre els rajols, l'alenada es converteix en un estertor ronc i lent i les parpelles tenen una densitat de plom que les esclafa contra els

  Pàgina 1 (de 99) 50 següents »