Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns	lents	passeigs de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias
que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la	lenta	, quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una
impudència de l'insomni, pseudo-records neguitosos, feixuga gestació	lenta	d'un mite, i hala, hala, fins al terme d'una llarga existència. Perquè, a
per dir-li la seva tendresa i la seva desolació. La nit va transcórrer-li	lenta	, sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al
aquella nit, Mila; però només jo et comprenia. —I amb veu més apagada i	lenta	, prosseguí: —No sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per
i foren com la llavor caiguda en terra propícia, que havia de germinar	lenta	però poderosament, dolorosament, fins a portar-lo a l'extrema resolució
reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos	lents	es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la
d'un mort. Tal vegada ell ho sentí així per un moment. Es passà amb gest	lent	la mà pel front; després se la posà damunt del cor; percebé el seu
un moment irresolut, en un dolorós atordiment. Després, amb un gest	lent	i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror
de temps immemorial, ja amb el cel ennuvolat ja en serè, amb veu greu,	lenta	i sonora, com un ressò de l'última campanada, havia anunciat la mitjanit.
la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores han transcorregut	lentes	. Feia estona que la veu del vigilant s'apagà en el darrer carrer (aquella
Braceja, braceja... Els seus gestos han esdevingut a poc a poc més	lents	; l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat plom als braços. Les
a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels dits, amb gest	lent	i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un ressort, i sentí
agitaven els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos	lents	fins al marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es
s'ha propagat des d'unes classes socials a les altres, en una transfusió	lenta	i gradual. No oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor
la vida de la humanitat, en l'època moderna. Una revolució silenciosa i	lenta	, quasi imperceptible en les seves manifestacions, però de conseqüències
té un llarg camí a recórrer, i és, d'entrada, un tempteig tímid i	lent	, difícil. Més difícil i tot, potser, que no ho hauria estat en algun
febrer. Plou. Però és una pluja d'aire primaveral, amb grasses boires	lentes	al llarg dels boscos. Una humitat vasta i poc freda. Llegeixo el darrer
el volum històric del conflicte, tot contribueix a establir un ritme	lent	, una monotonia tràgica. És terrible de viure el "desenrotllament
cel·lular" dels grans fets històrics. Aquesta conjunció de quotidianitat	lenta	, vulgar, i de mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols
d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria	lenta	del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos
18 juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes	lentes	ran de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols,
sobre Charles Péguy. 7 novembre. Dia trist, amb boires	lentes	, amples, i aire fred i humit. A penes he sortit de casa. Llegia uns
nus i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt,	lent	i blau, de les casetes grises. Els marges encara són verds d'herba, i
blancs. Als obacs la neu encara no és fosa. Quina pau! El fum és blau i	lent	; el Pirineu, d'una grisor blavosa, tot just conserva una mica de blancor
tarda vaig a Coll ses Pregàries, on admiro l'èxtasi hivernal, el fum	lent	del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica.
de molts arbres. Sembla que l'ofensiva franquista segueix un ritme més	lent	. 12 abril. També ha glaçat. Al matí vaig a Espinelves.
De tant en tant mirava el Montseny verd i solemne, coronat d'un tràfec	lent	de boires i núvols, que avançaven en sentit oposat. 13
a minúsculs poblats africans, cenyits de pomeres i pruners, on madura,	lenta	, la fruita. 27 juliol. He treballat tot el dia en la nota
juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules lluents passegen,	lentes	, sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo l'operació del ventar. El
i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les campanes	lentes	, dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i devia
Avui el paisatge i el temps tenen un aspecte ben tardoral.	Lents	núvols blancs, boscos d'un verd mullat, aire puríssim i vent fred, tònic.
al plomall del blat de moro, a les agulles dels avets. La boira es desfà,	lenta	. Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal reaccionar.
estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una	lenta	dringadissa d'esquelles que els acompanyava. A moments, em sentia trist,
la Plana de Vic, amb el vell rellotge de gran pèndol de llautó i de dring	lent	i agradable) mentre a muntanya s'atarda la boira. Cap al tard torna
veia entre la xarxa de la noguera nua. El fum de l'estufa s'alçava, tot	lent	. 24 desembre. Al matí els vidres de la meva finestra són
més alt. —Precisament. Però l'altre li contesta: —Sempre són les més	lentes	. —És clar —comenta el seu company—, cal pensar en la seguretat del
la camisa que potser li hauria valgut més no posar-se. Passa un temps	lent	i interminable durant el qual una presència invisible es fa sentir a la
—Alguns, molt pocs, no. —Tots! —No —insisteix la noieta amb un moviment	lent	del cap—. N'ha amagat d'altres, ho sé. —I a casa seva? No
—Ventre enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest	lent	i enrampat, i el caporal segueix comptant amb una regularitat de rellotge
braços, sacsejant-los, com si pronunciés una arenga. Les seves paraules	lentes	i gairebé massa sil·labejades penetren dèbilment per un dels quadrats de
la imaginació més desperta, teclegen sense espera, mentre d'altres, més	lents	o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un
se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i	lent	. —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari 72633. —El darrer
arrugues des de les comissures feixugues dels llavis als lòbuls llargs i	lents	de les orelles un xic caigudes. —Tu —diu simplement. Ell s'atura, sobtat
en tot de moviments convergents, plens d'impaciència. Els funcionaris són	lents	, meticulosos, rellegeixen encara el que han escrit, comproven que els
—Vosaltres no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres pel passadís,	lents	i silenciosos, en filera índia. En arribar a la porta l'individu de l'ull
de la muntanya, el fa lliscar cap un costat, on el raspalla amb moviments	lents	i difícils. La veu de l'home s'eleva, optimista: —Ja no cal preocupar-se
, el propòsit? —Sí, ho sé. La mirada de l'home rellisca per damunt seu,	lenta	i esmunyedissa. —Potser ha canviat de casa, darrerament. —Ho trobaré
me n'hagués d'anar... La dona fa uns passos endavant, mou el cap al ritme	lent	d'ells dos, observant el vaivé de l'intercanvi a punt de consumar-se. —No
caiguts sobre els rajols, l'alenada es converteix en un estertor ronc i	lent	i les parpelles tenen una densitat de plom que les esclafa contra els

Pàgina 1 (de 99)

50 següents