×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lent |
Freqüència total: 4910 |
CTILC1 |
un bri de pudor ni de caràcter—, perquè l'efímera florida acompanyi uns | lents | passeigs de vella en la solitud del meu jardí." Màrsias El silè Màrsias | que el plorós, que al seu torn va caure, enyorava en la fosca la | lenta | , quieta suavitat de la llum. Príncep del més alt llinatge, fill d'una | impudència de l'insomni, pseudo-records neguitosos, feixuga gestació | lenta | d'un mite, i hala, hala, fins al terme d'una llarga existència. Perquè, a | per dir-li la seva tendresa i la seva desolació. La nit va transcórrer-li | lenta | , sense son. L'endemà, cap al capvespre, Mila del Santo davallà de nou al | aquella nit, Mila; però només jo et comprenia. —I amb veu més apagada i | lenta | , prosseguí: —No sé què hauria donat aleshores per acostar-me a tu, per | i foren com la llavor caiguda en terra propícia, que havia de germinar | lenta | però poderosament, dolorosament, fins a portar-lo a l'extrema resolució | reflectien tristesa, pena, indecisió... S'aixecà sense pressa, i a passos | lents | es dirigí devers la porta. Mila ara tenia els ulls secs. Tino Costa la | d'un mort. Tal vegada ell ho sentí així per un moment. Es passà amb gest | lent | la mà pel front; després se la posà damunt del cor; percebé el seu | un moment irresolut, en un dolorós atordiment. Després, amb un gest | lent | i mecànic, agafà el capell caigut a terra i sortí. Un estrany terror | de temps immemorial, ja amb el cel ennuvolat ja en serè, amb veu greu, | lenta | i sonora, com un ressò de l'última campanada, havia anunciat la mitjanit. | la gent; i aquesta criatura era Tino Costa. Les hores han transcorregut | lentes | . Feia estona que la veu del vigilant s'apagà en el darrer carrer (aquella | Braceja, braceja... Els seus gestos han esdevingut a poc a poc més | lents | ; l'esforç s'ha fet penós: diria's que li han posat plom als braços. Les | a poc, amb temor, palpà el rostre d'ella amb la punta dels dits, amb gest | lent | i suau... —Sileta... I s'aixecà, com impel·lit per un ressort, i sentí | agitaven els braços, llançaven crits... Era el càstig! Avançà a passos | lents | fins al marge enlairat que tancava l'heretat per aquella banda, i es | s'ha propagat des d'unes classes socials a les altres, en una transfusió | lenta | i gradual. No oblidem que l'"amor", en els seus orígens, era "amor | la vida de la humanitat, en l'època moderna. Una revolució silenciosa i | lenta | , quasi imperceptible en les seves manifestacions, però de conseqüències | té un llarg camí a recórrer, i és, d'entrada, un tempteig tímid i | lent | , difícil. Més difícil i tot, potser, que no ho hauria estat en algun | febrer. Plou. Però és una pluja d'aire primaveral, amb grasses boires | lentes | al llarg dels boscos. Una humitat vasta i poc freda. Llegeixo el darrer | el volum històric del conflicte, tot contribueix a establir un ritme | lent | , una monotonia tràgica. És terrible de viure el "desenrotllament | cel·lular" dels grans fets històrics. Aquesta conjunció de quotidianitat | lenta | , vulgar, i de mudança profunda és, a moments, aclaparadora. Núvols | d'ombra de Coll de Palomeres, sota uns flonjos núvols blancs, glòria | lenta | del juny. Cap al tard, hi ha núvols d'un to rosa violaci, grisos | 18 juliol. Dia fresc, amb algun núvol blanc, formes | lentes | ran de carena. Aquests dies, contemplant les masses nobles dels núvols, | sobre Charles Péguy. 7 novembre. Dia trist, amb boires | lentes | , amples, i aire fred i humit. A penes he sortit de casa. Llegia uns | nus i lluents, amb algun ocell que s'hi atura i canta. El fum surt, | lent | i blau, de les casetes grises. Els marges encara són verds d'herba, i | blancs. Als obacs la neu encara no és fosa. Quina pau! El fum és blau i | lent | ; el Pirineu, d'una grisor blavosa, tot just conserva una mica de blancor | tarda vaig a Coll ses Pregàries, on admiro l'èxtasi hivernal, el fum | lent | del Pujolar, les fagedes nues —una immobilitat solemne i ascètica. | de molts arbres. Sembla que l'ofensiva franquista segueix un ritme més | lent | . 12 abril. També ha glaçat. Al matí vaig a Espinelves. | De tant en tant mirava el Montseny verd i solemne, coronat d'un tràfec | lent | de boires i núvols, que avançaven en sentit oposat. 13 | a minúsculs poblats africans, cenyits de pomeres i pruners, on madura, | lenta | , la fruita. 27 juliol. He treballat tot el dia en la nota | juliol. Avui baten a casa l'Herbolari. Les mules lluents passegen, | lentes | , sobre l'ordi i el sègol. A la tarda contemplo l'operació del ventar. El | i convents. Però encara he sentit ressonar les hores: les campanes | lentes | , dolces, de Vic. He vist (ara és la casa de l'Assistència Social, i devia | Avui el paisatge i el temps tenen un aspecte ben tardoral. | Lents | núvols blancs, boscos d'un verd mullat, aire puríssim i vent fred, tònic. | al plomall del blat de moro, a les agulles dels avets. La boira es desfà, | lenta | . Sento una mena de tristesa, d'estranya lassitud. Però cal reaccionar. | estranya en el cant conjugat d'una alosa i el d'un pastoret, i en una | lenta | dringadissa d'esquelles que els acompanyava. A moments, em sentia trist, | la Plana de Vic, amb el vell rellotge de gran pèndol de llautó i de dring | lent | i agradable) mentre a muntanya s'atarda la boira. Cap al tard torna | veia entre la xarxa de la noguera nua. El fum de l'estufa s'alçava, tot | lent | . 24 desembre. Al matí els vidres de la meva finestra són | més alt. —Precisament. Però l'altre li contesta: —Sempre són les més | lentes | . —És clar —comenta el seu company—, cal pensar en la seguretat del | la camisa que potser li hauria valgut més no posar-se. Passa un temps | lent | i interminable durant el qual una presència invisible es fa sentir a la | —Alguns, molt pocs, no. —Tots! —No —insisteix la noieta amb un moviment | lent | del cap—. N'ha amagat d'altres, ho sé. —I a casa seva? No | —Ventre enlaire! Obeeixen encara, girant sobre ells mateixos amb un gest | lent | i enrampat, i el caporal segueix comptant amb una regularitat de rellotge | braços, sacsejant-los, com si pronunciés una arenga. Les seves paraules | lentes | i gairebé massa sil·labejades penetren dèbilment per un dels quadrats de | la imaginació més desperta, teclegen sense espera, mentre d'altres, més | lents | o responsables, rellegeixen les pàgines que l'home els ha dictat. Un | se'n. —És secret —diu. L'altre el mira de dalt a baix, escrutador i | lent | . —I l'uniforme? —Acabo d'ingressar. Voluntari 72633. —El darrer | arrugues des de les comissures feixugues dels llavis als lòbuls llargs i | lents | de les orelles un xic caigudes. —Tu —diu simplement. Ell s'atura, sobtat | en tot de moviments convergents, plens d'impaciència. Els funcionaris són | lents | , meticulosos, rellegeixen encara el que han escrit, comproven que els | —Vosaltres no. Podeu tornar a la sala. Avancen tots tres pel passadís, | lents | i silenciosos, en filera índia. En arribar a la porta l'individu de l'ull | de la muntanya, el fa lliscar cap un costat, on el raspalla amb moviments | lents | i difícils. La veu de l'home s'eleva, optimista: —Ja no cal preocupar-se | , el propòsit? —Sí, ho sé. La mirada de l'home rellisca per damunt seu, | lenta | i esmunyedissa. —Potser ha canviat de casa, darrerament. —Ho trobaré | me n'hagués d'anar... La dona fa uns passos endavant, mou el cap al ritme | lent | d'ells dos, observant el vaivé de l'intercanvi a punt de consumar-se. —No | caiguts sobre els rajols, l'alenada es converteix en un estertor ronc i | lent | i les parpelles tenen una densitat de plom que les esclafa contra els |
|