Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de pastor, campànules. La muntanya té un to d'ametista i passen	libèl·lules	sota els arbres. Pau dolça d'estiu. 5 juliol. Al matí
es tracta d'un sarau. Jeroni segueix amb els ulls el vaivé esborniat de	libèl·lula	de la seva madrastra, i segueix amb la punta del peu el cop sec que la
ja per llur aspecte físic. Els infants no han de menjar larves de	libèl·lula	, que els podrien comunicar incontinència d'orina. La hipòtesi d'una
l'aigualera, amb só planctiu, en la canal tranquila cau. Una	libélula	, foc blau, seguint els verns, atura 'l vol; els
l'hortolana passa 'ls aiguals. Verema És morta la	libélula	esmaltada; amb gran dolçor s'escola aquêt septembre,
atapeíts, que atravessa 'l fil de l'aranya, que la	libélula	acompanya... Plou, plou á la muntanya allá, i sents quina
quan la cigala s'és callada ja cascabelleja el fullám. Aquella	libélula	blava que s'ha de morî amb la tardor, haurás vist amb
o menys dramàtiques. L'aranya que agarrotava inquisitorialment una trista	libèl·lula	emmallada en la seva teranyina; un pardal feroç atrapant en ple vol una
seus ulls apassionats. Figura bonica, a fe; vaporosa, estilitzada com una	libèl·lula	. S'agafà al meu braç i d'una revolada se m'endugué escales avall,
"dice". Aixina són crus, desgraciat. Un helicòpter baixava, com una	libèl·lula	, sobre la pista del portaavions que barrava l'entrada color de rata del
d'amics, jugava amb les aigües i amb les flors i amb les granotes i les	libèl·lules	del jonquerar, i amb tota cosa trobava un divertiment. El sol començava
El sol queia a raig; els insectes brunzien pel malecó cremant; les	libèl·lules	inquietes voleiaven sobre les fulles del cenill i per les mates
serpent entre les herbes, el vol d'un ocell, el brunzir sobtat d'una	libèl·lula	... Tot li venia com la remor de passos que la percassessin. I apretava el
impel·lir, instal·lar, intel·lecte, intel·ligència, interpel·lar,	libèl·lula	, lil·liputenc, mal·leable, maxil·lar, medul·la, mel·liflu, metàl·lic,
un muricec, un escarabat, una marieta, un pregadéu, una aranya, una	libèl·lula	, un cargol, una llagosta, una cigala, un grill, un gripau i una granota.
uns fils en diverses direccions i seguidament va aparèixer un vol de	libèl·lules	que van repetir en l'aire unes evolucions semblants a les que acabaven de
dir que en això de la dansa aèria no hi ha qui es pugui comparar a les	libèl·lules	; la seva gràcia difícilment pot ésser igualada. ¿En voleu, de
i un clavell en el trau, volava, de grup en grup, com una petulant	libèl·lula	. Feia la impressió de trobar-se en el seu element. Era el veterinari de
de llarg. L'insecte més gros conegut fins ara és una forma com de	libèl·lula	amb 75 centímetres d'envergadura. Es conserva en un tros de
nombroses espècies d'insectes representants de diversos ordres actuals:	libèl·lules	, escarabats, cuques, llagostes, termites, etc.. Les arnes, les mosques i
amb fanerògames i gramínies nodrien diferents tipus d'herbívors. Les	libèl·lules	ja eren del tipus actual. Hi trobem també els pregadéus. Els coleòpters
d'insectes (des de formigues alades i vespes fins a escarabats, cigales i	libèl·lules	) i de falzies. Molts de vespres, a posta de sol, un o més falquinyols (nom
Artito coblatta colominasi panerola ben conservada i una larva de	libèl·lula	, Paleoaeschna vidali. Un any després, el 1915,
el fang i en la riba. En aquests estancaments podem trobar nimfes de la	libèl·lula	Cordulegaster boltonii, les mudes de nimfes d'efímeres i larves de
és la del nen: l'infant passeja graciós entre les flors, somriu a una	libèl·lula	, es torca el moc amb una carussa ingènua. I surt de la selva fosca la
original, sobre el qual sura àgil i lliure el text, com el vol de la	libèl·lula	que frega superficialment les aigües, sobrevolant-les. Hom ja no cerca la
En són exemples els cavalls de serp, espiadimonis, les senyoretes,	libèl·lules	, frigànies, efímeres, la formiga-lleó, etc., i, dins la tolerància
fòssils de Commentry, entre els quals apareix l'empremta d'una mena de	libèl·lula	que mesura 70 centímetres d'envergadura. Dins la classe dels
el nom de Dionea, que es dediquen a menjar-se les bestioletes, mosquits,	libèl·lules	, mosques... particularment aquestes darreres; per això hom les anomena
de röada; aures vengudes de taronjerars ombrívols; blavors subtils de	libèlula	volant, al hora baixa, sobre l' aigua dels jardins misteriosos;
la mà grollera no gosa afalagar el vostre front de neu. Com la	libèl·lula	qui vola ma germaneta és primatxola. Pobreta! en un
aquell borrissol tan florit. Passava de boira una llenca,	libèl·lula	tota d'argent. La xarxa de nervis no trenca les ales,
torna blanca...", i el cor no sabia ni què era l'amor.	Libèl·lula	Flor viva de l'aire, libèl·lula atzur
era l'amor. Libèl·lula Flor viva de l'aire,	libèl·lula	atzur volares rondaire per sobre del mur. Tota
Somies en una faldilla de lliri invertit tacada de	libèl·lules	, llargues cintes d'algues, coralls i estrelles
els meus ulls poden veure coses belles —gessamins, donzelles,	libèl·lules	— i tantes d'altres coses —escenes casolanes,
Han ofert al no-res foc de cera d'abella i han aviat	libèl·lules	per desxifrar-ne el traç. Davallen a la plaça en revessa processó,
Per tu bellugan, com flors volàtiques, les papallones y les	libèlules	, y els insectes humils se decoran a ton passatge de
Amich, teixiu aquesta visió de l'infantesa, vos que casseu	libèlules	en la presó del rim, prenent-les per les ales ab tanta sotilesa
dolor de rosa i inesperades aparicions de bombolles, flors, papallones,	libèl·lules	, ocellets de mil colors i altres coses ja havia après com funcionava tot
meu. M'ajuda a pujar el paretó del safareig. A l'aigua obscura suren	libèl·lules	, papallones, mosques, abelles entre el zig-zag lleuger dels cabotins. De
que, dins l'altària esdevinguda solemne, s'hi havia detingut una enorme	libèl·lula	provinent qui sap d'on, de pas cap a qui sap on. I el silenci espès que s'
La hidraulista, a mig camí entre els crustacis més conspicus i les	libèl·lules	, amatent sempre a no permetre que les ferides no se li endanyessin, se
del capvespre. «Deixa'l fer —va dir en Clar—, ara deu somiar que és una	libèl·lula	i que vola per damunt una pastereta tota plena de flors perfumades.» Però
intentant de provar, a la nostra manera, totes les possibilitats... La	libèl·lula	era la que ens sortia millor... —Reia fort.— No les has vist mai? Jo sí
Voliaina del temps pels cantons de la lira,	libèl·lula	i estiu entre runes, argiles, esguards aperduats
(1991, 169-170) manlleva un exemple de la natura, el pas de l'eruga a la	libèl·lula	: «L'eruga s'ha tancat dins de la crisàlide. [...] Només es conserva el
Diu Morin (1991, 170) que «la metamorfosi està inacabada, no som eruga ni	libèl·lula	, encara som dins de la crisàlide». Occident ha perdut la seva identitat
purgar les misèries i respectar l'autoritat de la història. Finalment, la	libèl·lula	aconseguirà alliberar-se. «Tindrà les ales emmatxucades, llefiscoses,
al cos, i no les podrà desplegar de seguida. Durant una bona estona, la	libèl·lula	restarà del tot immòbil, com petrificada; després, de sobte, s'envolarà»

Pàgina 1 (de 2)

50 següents