Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
libar V 77 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb libar Freqüència total:  77 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cor, així em va semblar la vida, i la meva ànima, una abella salvatge que libava aquesta gota. De sobte vaig ser arrencat d'aquella beatitud. Vaig sentir
les plates, les navetes i els veires seus, i les fiales amb les quals es libava: tot d'or fi. I féu el canelobre d'or pur, estampit féu ell el
a les dinàmiques nebodes, cuites pel sol de les terrasses on libaven mixtures de moda. Però els atreia aquella casa antiquada, per l'incentiu
llangoroses, campànules blanques o enfiladisses —flors menudes on liben els colibrís— que grimpen pels murs fatigats i podrits de forats i
del rei Midas. I allà garlaven alegrement i reien tant com podien, tot libant tota mena de vins i de licors delitosos. Midas estava orgullós d'aquesta
El casament se celebra amb tota solemnitat, davant de tots els déus que liben el nèctar i davant les Muses i les Gràcies, les quals aclamen la nova
el pol·len quedi ben enganxat a l'insecte visitador mentre aquest està libant. Més tard, quan l'insecte s'aturarà damunt una altra flor de la mateixa
colpejar l'insecte i el ruixen de la pols fecundant. Quan el borinot va a libar el nèctar d'una altra flor, la fecunda inevitablement, car —i això és un
de pedra aguda o mineral trencadís", eivissenc abellar "libar", etc.). Pel que fa a la datació, cal dir que l'aprofitament —no
no es la castellana á pesar de que la materna, solsament la que 's liba en los llabis de la mare, es la llengua del cor, la única en que podém
no començavan, encara que's tractés dels déus més venerables, séns orar y libar abans en lo preferit altar de Vesta, advocada de la llar domèstica. Los
entorn de la ramada o voltant les messes d'or, els pastors i els segadors libaven a Ceres; per això la melodia de la sardana també és pastoril i joiosa.
ràpida, van posar unes cràteres coronades de vi, i libaren als déus immortals que des de sempre són vius, i sobretot a la
per primícies. I tiraren les llengües al foc, i, aixecant-se libaren. Però en havent feta l'oferta i begut a voler de llur cor,
amb les copes pel déu de l'ull viu, Argifont, per qui darrerè libaven quan feien esment d'anâ al llit. Atravessà doncs l'estada el
dins la cratera i serveix-lo a tothom de l'estada, per tal de libar també a Zeus que en el llamp s'adelita, i que als suplicants
pany de la capa de sobre la testa, i prenia la copa bessona, i libava davant dels déus. Però sempre que de bell nou començava,
d'or, per tal que es recordi de mi per tots els seus dies quan libi davant de Zeus i dels altres déus a l'estatge." Així feia ell, i Arete
I no tenien vi per rosar les ofrenes ardents, però libaren amb aigua i rostien tota l'entranya. I en ser que foren les
i cremà les primícies als déus que són des de sempre, i havent libat amb el vi ple de foc, el posà en mans d'Ulisses, barrejador de
de mel a la seva mà dreta, dins una copa d'or, perquè ells libessin abans de partir. I aturant-se davant dels cavalls, parlà,
el qui s'aturà al costat de Telèmac; i va ensopegar-lo libant i fent vots tocant al ràpid navili negrenc; i fent sentir la
pretendents i ell, en entrant ell sota el seu sostre." Així feia ell, i libà, i es begué el vi dolç com la mel, i posà de bell nou la copa
coper a buidar la primícia a les copes, per tal que en havent libat anem a l'estatge a colgar-nos. I aquest foraster deixem-lo al
aturant-se ara amb l'un ara amb l'altre. I ells, en havent libat davant dels déus feliços, begueren el vi dolç com mel.
coper a buidar la primícia a les copes, per tal que en havent libat, posem l'arc ganxut aquí en terra. I a trenc de matí, crideu
Si li parl, em mira, l'esguard entelat. ¿Qui libarà el calze de sa primavera? No és per mi sa fresca boca de
futur i passat primfila; vola, creix, de vila en vila liba el suc més exquisit. És enyorança en la nit, veu de
llarguesa; i et donaran veremes de suc fèrtil com el libem en les daurades pàteres quan el llépol Tirrè, prop de les ares,
els himnes patris a Baccus, portarem-li ofrenes i libarem en honra d'ell: devora l'ara s'estarà dret, duit per la banya,
al centre; i els companyons la cràtera coronen. I libant, o Leneu!, a tu t'invoca; i als rabadans, al cim d'un om,
a recórrer salts i selves, i tallen flors de porpra i al vol liben l'argent de belles aigües lliscadores. D'aquí, en
—Pren aquest veire del vi que Baccus a Meònia dóna: libem al Oceà!— I ensems prega ella a l'Oceà, pare de tota cosa;
a la ninfa d'entranyes de marbre moviment y vida y palpitació. Liba la dolcesa més fonda y coral qu'en la flor deixaren distretes
tots els ormeigs, van posar les crateres de vi coronades i libaren als déus immortals que per sempre naixeren, i sobretot a la
d'ell igualment el festí que venint us trobàveu. I quan hagis libat i fet els precs, com és ritu, dóna també a l'amic la copa del
dóna també a l'amic la copa del vi, que és un sucre, i que libi, puix que ell també els eterns, jo imagino, deu pregar; que,
que a Posidó i a tots els altres déus que no moren havent libat, pensem a dormir; per tal com n'és hora. Car ja la llum se'n va
tots per primícies; i tiraren les llengües al foc i aixecant-se libaren. Quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, doncs
i tiraren les llengües al foc i aixecant-se libaren. Quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, doncs llavors Atenea i
va oferir, per la filla del Zeus que l'ègida porta. Quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, ja per colgar-se anaren a
consellers i els ducs dels feacis, que estaven amb les copes libant pel bon talaier Argifontes, l'últim per qui libaven quan era
les copes libant pel bon talaier Argifontes, l'últim per qui libaven quan era dit de colgar-se. Doncs travessà la gran sala el
encara vi, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta també libem, ell que els suplicants reverends acompanya. I la intendenta,
servint, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta també libem, ell que els suplicants reverends acompanya. Deia, i Pontònous va fer
buidant a les copes de tots per primícies. I quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, aleshores Alcínous parlà en
guiatge a l'hoste que havia parlat com esqueia. I quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, ells, per colgar-se, anaren a
plor, es llevava el mantell de la testa i amb la copa bessona libava als déus en ofrena; mes, quan llavors començava de nou, i a
per tal que es recordi de mi per tots els seus dies sempre que libi a Zeus i als altres déus dins la sala. Tal digué; i Arete manà a les
i, com no tenen vi per ruixar les ofrenes que cremen, liben amb aigua, i així rosteixen les vísceres totes. Ja consumides

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »