Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

cor, així em va semblar la vida, i la meva ànima, una abella salvatge que	libava	aquesta gota. De sobte vaig ser arrencat d'aquella beatitud. Vaig sentir
les plates, les navetes i els veires seus, i les fiales amb les quals es	libava	: tot d'or fi. I féu el canelobre d'or pur, estampit féu ell el
a les dinàmiques nebodes, cuites pel sol de les terrasses on	libaven	mixtures de moda. Però els atreia aquella casa antiquada, per l'incentiu
llangoroses, campànules blanques o enfiladisses —flors menudes on	liben	els colibrís— que grimpen pels murs fatigats i podrits de forats i
del rei Midas. I allà garlaven alegrement i reien tant com podien, tot	libant	tota mena de vins i de licors delitosos. Midas estava orgullós d'aquesta
El casament se celebra amb tota solemnitat, davant de tots els déus que	liben	el nèctar i davant les Muses i les Gràcies, les quals aclamen la nova
el pol·len quedi ben enganxat a l'insecte visitador mentre aquest està	libant	. Més tard, quan l'insecte s'aturarà damunt una altra flor de la mateixa
colpejar l'insecte i el ruixen de la pols fecundant. Quan el borinot va a	libar	el nèctar d'una altra flor, la fecunda inevitablement, car —i això és un
de pedra aguda o mineral trencadís", eivissenc abellar "	libar	", etc.). Pel que fa a la datació, cal dir que l'aprofitament —no
no es la castellana á pesar de que la materna, solsament la que 's	liba	en los llabis de la mare, es la llengua del cor, la única en que podém
no començavan, encara que's tractés dels déus més venerables, séns orar y	libar	abans en lo preferit altar de Vesta, advocada de la llar domèstica. Los
entorn de la ramada o voltant les messes d'or, els pastors i els segadors	libaven	a Ceres; per això la melodia de la sardana també és pastoril i joiosa.
ràpida, van posar unes cràteres coronades de vi, i	libaren	als déus immortals que des de sempre són vius, i sobretot a la
per primícies. I tiraren les llengües al foc, i, aixecant-se	libaren	. Però en havent feta l'oferta i begut a voler de llur cor,
amb les copes pel déu de l'ull viu, Argifont, per qui darrerè	libaven	quan feien esment d'anâ al llit. Atravessà doncs l'estada el
dins la cratera i serveix-lo a tothom de l'estada, per tal de	libar	també a Zeus que en el llamp s'adelita, i que als suplicants
pany de la capa de sobre la testa, i prenia la copa bessona, i	libava	davant dels déus. Però sempre que de bell nou començava,
d'or, per tal que es recordi de mi per tots els seus dies quan	libi	davant de Zeus i dels altres déus a l'estatge." Així feia ell, i Arete
I no tenien vi per rosar les ofrenes ardents, però	libaren	amb aigua i rostien tota l'entranya. I en ser que foren les
i cremà les primícies als déus que són des de sempre, i havent	libat	amb el vi ple de foc, el posà en mans d'Ulisses, barrejador de
de mel a la seva mà dreta, dins una copa d'or, perquè ells	libessin	abans de partir. I aturant-se davant dels cavalls, parlà,
el qui s'aturà al costat de Telèmac; i va ensopegar-lo	libant	i fent vots tocant al ràpid navili negrenc; i fent sentir la
pretendents i ell, en entrant ell sota el seu sostre." Així feia ell, i	libà	, i es begué el vi dolç com la mel, i posà de bell nou la copa
coper a buidar la primícia a les copes, per tal que en havent	libat	anem a l'estatge a colgar-nos. I aquest foraster deixem-lo al
aturant-se ara amb l'un ara amb l'altre. I ells, en havent	libat	davant dels déus feliços, begueren el vi dolç com mel.
coper a buidar la primícia a les copes, per tal que en havent	libat	, posem l'arc ganxut aquí en terra. I a trenc de matí, crideu
Si li parl, em mira, l'esguard entelat. ¿Qui	libarà	el calze de sa primavera? No és per mi sa fresca boca de
futur i passat primfila; vola, creix, de vila en vila	liba	el suc més exquisit. És enyorança en la nit, veu de
llarguesa; i et donaran veremes de suc fèrtil com el	libem	en les daurades pàteres quan el llépol Tirrè, prop de les ares,
els himnes patris a Baccus, portarem-li ofrenes i	libarem	en honra d'ell: devora l'ara s'estarà dret, duit per la banya,
al centre; i els companyons la cràtera coronen. I	libant	, o Leneu!, a tu t'invoca; i als rabadans, al cim d'un om,
a recórrer salts i selves, i tallen flors de porpra i al vol	liben	l'argent de belles aigües lliscadores. D'aquí, en
—Pren aquest veire del vi que Baccus a Meònia dóna:	libem	al Oceà!— I ensems prega ella a l'Oceà, pare de tota cosa;
a la ninfa d'entranyes de marbre moviment y vida y palpitació.	Liba	la dolcesa més fonda y coral qu'en la flor deixaren distretes
tots els ormeigs, van posar les crateres de vi coronades i	libaren	als déus immortals que per sempre naixeren, i sobretot a la
d'ell igualment el festí que venint us trobàveu. I quan hagis	libat	i fet els precs, com és ritu, dóna també a l'amic la copa del
dóna també a l'amic la copa del vi, que és un sucre, i que	libi	, puix que ell també els eterns, jo imagino, deu pregar; que,
que a Posidó i a tots els altres déus que no moren havent	libat	, pensem a dormir; per tal com n'és hora. Car ja la llum se'n va
tots per primícies; i tiraren les llengües al foc i aixecant-se	libaren	. Quan hagueren libat, i begut pel voler que en tenien, doncs
i tiraren les llengües al foc i aixecant-se libaren. Quan hagueren	libat	, i begut pel voler que en tenien, doncs llavors Atenea i
va oferir, per la filla del Zeus que l'ègida porta. Quan hagueren	libat	, i begut pel voler que en tenien, ja per colgar-se anaren a
consellers i els ducs dels feacis, que estaven amb les copes	libant	pel bon talaier Argifontes, l'últim per qui libaven quan era
les copes libant pel bon talaier Argifontes, l'últim per qui	libaven	quan era dit de colgar-se. Doncs travessà la gran sala el
encara vi, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta també	libem	, ell que els suplicants reverends acompanya. I la intendenta,
servint, per tal que a Zeus que en el llamp es delecta també	libem	, ell que els suplicants reverends acompanya. Deia, i Pontònous va fer
buidant a les copes de tots per primícies. I quan hagueren	libat	, i begut pel voler que en tenien, aleshores Alcínous parlà en
guiatge a l'hoste que havia parlat com esqueia. I quan hagueren	libat	, i begut pel voler que en tenien, ells, per colgar-se, anaren a
plor, es llevava el mantell de la testa i amb la copa bessona	libava	als déus en ofrena; mes, quan llavors començava de nou, i a
per tal que es recordi de mi per tots els seus dies sempre que	libi	a Zeus i als altres déus dins la sala. Tal digué; i Arete manà a les
i, com no tenen vi per ruixar les ofrenes que cremen,	liben	amb aigua, i així rosteixen les vísceres totes. Ja consumides

Pàgina 1 (de 2)

50 següents