DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lila AI 180 oc.
lilà AI 13 oc.
lila F 36 oc.
lila M 47 oc.
lilà M 156 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lila Freqüència total:  432 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

amb els relleus finament acusats d'ombra, hi ha com un halo de color de lilà i més amunt el cel és foc i blau pur. Cap al tard anem al poble a
de la posta, d'un gris-salmó inoblidable. D'altres floten, color de lilà, darrera un rengle de roures nus i esvelts. 18 febrer.
viscosa, lluents. Les poncelles de la glicina s'han allargat molt i al lilà ja es destrien les fulles menudes. 23 març. Ha nevat i
s'ha llevat. La menuda tus, però no gaire. Quin temps de pluja i vent! El lilà, d'un verd tendre, tendre, s'agita convuls: diríeu que ha de trencar-se.
no cal témer el comunisme, perquè ha estat esmicolat". Fa molt vent. Lilà florit, convuls, agitant els rulls blancs abundosos. Reposem al sol, a la
medieval, de Rússia... L'aigua s'ha aturat en alguna llosa del pati i el lilà és tot humit. 2 maig. Matí núvol, humit. Asseguts en un
a mitja tarda el vent brogia més que mai, agitava els avets, el lilà, el tamariu verd amb taques de flama. Les lloses del pati eren ben
de llevant, que recordava les tardes d'estiu. Uns nuvolets de color de lilà navegaven lentament sobre la muntanya, encara clapejada de la neu de
amb patates, moresc, cebes... Cap al tard el cel és d'un delicat color de lilà; les muntanyes són ben blaves, amb un pensament de neu. Fa fred.
em recorda els carrers de Sant Gervasi, al temps de la jovenesa feliç. El lilà és ben verd i creixen les fulles del castanyer d'Índies. Quina pau! Quina
i al cap de poc un cucut. Per la finestra del menjador es veu el lilà florit i la mimosa de color vinós destacats contra la muntanya nevada,
vels de pluja. Havent dinat, plou fort i pedrega... So monòton de pluja, lilà feixuc d'aigua, diamants a la morera encara nua. Els conreus són ben
plecs atapeïts de lletra menuda; blancs, blaus, verds, negres, grocs, lila, carbassa... —Impecable, oi? —prossegueix l'home amb la satisfacció que
frondós on creixen pins, eucaliptus i palmeres, donardes, ginesteres i lilàs entorn d'un bassal on l'ombra retalla nenúfars, canyes-xiules i joncs. El
de color de mel, al fons de l'iris vacil·lava l'ambre amb vetes marrons i liles. La felicitat m'entrava ulls endins i em venia d'uns ulls diferents, que
passa un bri d'oratge. El sol molt baix es comença a pondre entintant de liles i roses l'horitzó. La mar, com unes tovalles que per descuit haguessin
i té, sobre l'horitzó, dins la fosca que comença, dèbils degotissos liles. Serpentines blanques embruten el trespol de la mar. Endevín un vaixell
de la mateixa manera que anaven caient dels seus ulls. Les glicines liles i blanques pujaven per l'emparrat fins al primer pis. Començaven a florir
i en aquell moment se n'adonava. Amb els ulls entelats, els tons blancs i liles li pareixien esblaimats, malaltissos, gairebé irreals. Malgrat que les
Mari Teati— es posà de seguida unes calces curtes i un cos de pijama lila, i destapà una ampolla de vi negre. Abans de sortir del port, el capità
materialment i embrutava amb una mena de sèu negrós totes les venes liles i totes les artèries blaves d'aquell paisatge fresc però contingut,
La goleta cruixia dolorosament, però el capità reia, amb el cos de pijama lila cada vegada una mica més brut, i la rialla de Mari em tranquil·litzava
a Hamití, s'ha tornat a posar els shorts bruts i el pijama lila. Jo me'l miro, i ell em pica l'ullet i arronsa les espatlles. Ara ja no
obligat a nous periples per aquestes mars del Sud, en els quals el pijama lila de Mari Teati no ha estat absent. He tornat a pujar a les goletes i m'he
trampolí, l'agut salt de llebrer que fa l'aroma dels lilàs a l'abril, la paciència de l'aranya que escriu la seva fam,
no res... Capítol IV En què es parla del "Cometa" i del vestit lilà Les senyores són cruels quan tracten de jutjar-se. Per alguna cosa la
XIX. Entre ells, com un rei enmig de la cort, destaca el vestit lilà. Igual que tants de monuments, la toaleta lilà ha sofert, a través dels
la cort, destaca el vestit lilà. Igual que tants de monuments, la toaleta lilà ha sofert, a través dels temps, fondes modificacions. L'any 1790
Tengué tant d'èxit que l'àvia de Dona Obdúlia reformà el vestit lilà. Se'n suprimiren els paniers i s'estrengué un poc la falda, perquè pareix
canvi era esplèndida. El director tancà els ulls. La veia vestida de seda lilà, recoberta de randes negres, en un sarau de Capitania General. ¿Quants
amb el cobrellit de roses vermelles, hi havia llaços: un de blau, un de lila, un de groc i un de color de pastanaga. Em va fer estirar, em va tocar i
la senyora Enriqueta, que duia unes arracades amb pedres de color lila, se'm va acostar i em va dir, si en Quimet la pogués veure... I venien a
entre parets de color groc on es peulliguen brots de lilà i verdes ortigues. Hi ha portes baixes dins murs
efímera, i absolutament mancada d'intel·ligència, com una branca de lilà. La fidelitat, per a Mado, era una cosa tan impossible com dur unes
hortets curosament conreats. Per damunt les tanques baixes guaitaven els lilàs ja gairebé despullats per la tardor, els ceps emparrats, de pàmpols de
vida he faltat á la paraula. Tú segurament creies qu' era yo á lo meñs un lila y amenasantme has lográt retardar la despedida, dient que si yo tornaba
Adéu, generoses i elàstiques llibertats! Aquella senyora de la bata lila i les espardenyes, que vas veure venir, un dia, de cal forner, amb un pa
no sol ésser mai gaire alt: generalment trien un arbrissó, un roser, un lilà o un arbre fruiter. Ponen cinc o sis ous, tots llisos, d'un color d'oliva
enyor, il·lusió, tres llums i una sola joia; Muguet, lila, rosa, fon els tres perfums una toia i l'impossible
pàl·lides cauen-li lassos esquena avall i es perden en el fons de lilà del seu vestit com se perd en un fons de muntanyes llunyanes la rossor
/Trattenimento danzante\, davant un teló simplicíssim, de color lilà. A través de portetes invisibles van començar d'eixir ballarines vestides
fons tremoladís d'aquesta aigua apareixen, rosades i grogues, verdoses i liles, les grans flors de corall. Entre les flors i la superfície milers de
En fi, tot el regne misteriós del corall amb les seves flors gegantines, liles, blaves, roses... birbillejant dintre la verdor de l'aigua. Uns minuts
necessitat d'ajuntar-hi cap aclariment. Posem uns quants casos: Rosa Lila Violeta Maragda Taronja Carbassa En conjunt aquests noms ens remeten
d'arribar a una convenció. Així, podem admetre que la flor d'un gènere de lilàs té un color constant un cop adquireix ufana i que també el tenen les
concret a l'abstracte, de la rosa (flor), al rosa (color), de la lila al lila, etc.. Els límits i la forma de l'objecte es fan fonedissos i ens
l'abstracte, de la rosa (flor), al rosa (color), de la lila al lila, etc.. Els límits i la forma de l'objecte es fan fonedissos i ens
feliços d'anar a parar a les seves mans el clavell, la rosa i el lilà del jardí, i la pera, la poma i la cirera del fruiterar, que prou sabien
ni de gras, ni d'abundant. Cap voluptuositat ni cap tendresa. Una mica de lila i malva del reflex dels pins sobre la mar. Tot interior, reservat, nou,
de notes i començà d'anotar les colors de la manera més metòdica: —Blau, lilà, bru molt fosc. Serà una pintura esplèndida.— La veié, així com un mirall

  Pàgina 1 (de 9) 50 següents »