×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb limitar |
Freqüència total: 7677 |
CTILC1 |
vell. No el provocava. Estès, regalimós, brut, indiferent i immòbil, es | limitava | a calcular quins guanys trauria del provecte i donava una subtil i exacta | prestigiós, que no citarem. Qui la vulgui conèixer per meditar-la, que es | limiti | a veure, sense il·lusions ni temença, com la seva imatge i el seu camí es | matar-la?", preguntava a l'inseparable company. El taciturn conseller es | limitava | a no comprometre's des d'un còmode silenci. "Jo t'he criat, vull | i les dues noies, Ariadna i Fedra. Deixaré de banda els altres i em | limitaré | a meditar sobre la darrera, que es decanta a poc a poc a l'inevitable | quan queia, li recordava el consell —cosa que mai no falta—, Mila es | limitava | a somriure, per a reincidir-hi quan el cas es presentava. Per això es | el bé, que és la bondat la que regeix el món; que l'acció dels bons no es | limita | al somni de les llegendes com la que havem referit. En elles es tracta | gran pena que el seu amic no anés a veure'l, que l'ancià Baldà s'hagués | limitat | a preguntar per ell, sense manifestar tampoc desig de parlar-li; podia | de les festes que s'acostaven; li parlaven de quan s'aixecaria... Mila es | limitava | a somriure: la majoria de les vegades no les sentia; altres vegades tot | sense noms propis. Aquesta espècie de sociologisme historiogràfic es | limità | , en un principi, a les interpretacions. Tal és el cas de Marx. Els | sap que la sospita no s'esvaeix perquè escrigui llibres contra Luter; es | limita | a escriure'ls, però, amb l'esperança única d'atenuar la fúria dels seus | això ofèn el més elemental criteri d'equitat. Els jesuïtes de Fresnes es | limiten | a demanar clemència "per als altres": per a la multitud dels grisos | ens exposa a una deformació irreversible. El "costum", que de moment es | limitava | a ensopir-nos, a la llarga arriba a erosionar d'una manera profunda les | hi destaca són noms de "metafísics". El retorn a la Metafísica no es | limita | al terreny de la Filosofia: totes les formes d'irracionalisme ara | en el cas de l'escriptor laic. El poeta, el narrador, el filòsof, ja no es | limiten | a fer "una" obra —que sovint podia circular com anònima, vàlida per | llegat dels qui l'han antecedit i, amb una modèstia alegre i innocent, es | limita | a afegir-hi allò que bonament pot: la seva aportació de novetat. Mínima o | per agafar el tren, i en realitat —o simultàniament— el rellotge es | limita | a dir-nos que som temps i que el temps s'escola. L'home del passat no | el sexe de la seva depreciació moral. No ho aconsegueix, però, i es | limita | a ocultar-lo. D'aquí que sigui pudorosa, que faci tot el possible per | La pornografia, de més a més, elimina l'amor —el sentiment elevat— i es | limita | a la fornicació exclusiva. Rarament els seus personatges són uns | les misèries del passat s'esvaeixen, queden pulcrament negligides, i ens | limitem | a exclamar —valgui una altra versió del tòpic—: "mais où sont les | a Terol. El llibre de Jung és una barreja curiosíssima. Ell diu que es | limita | a la psicologia, però les seves elucubracions voregen la filosofia, la | —crida la tercera veu, i l'home es pica enèrgicament la cuixa—. Us heu de | limitar | a contestar les nostres preguntes. —És el que faig. —Feu comentaris. | el seu acompanyant—. Recorda el que t'he dit. L'individu, però, es | limita | a moure vagament una mà quan passen pel seu costat; el vi li peta contra | etiquetes amb perfecta regularitat, indiferents a la cortina d'aigua que | limita | la capacitat del para-sol. —Sempre té tant de malhumor, el vell? —En | nus en els més diferents estats de descomposició. Els de l'extrem que | limita | amb el tros cobert s'han anat convertint ja en una massa pastosa i | un moviment, la massa seca sembla estremir-se i, cap a la banda que ja | limita | amb l'alfals, espetega com sota el pas furtiu d'un animal. —M'heu dit que | uniformes... És clar, ja ho sabeu, que tinc el número 1. Es | limita | a mirar-lo, gairebé embadalit per aquella expressió contenta que l'ha | altres abunden en la mateixa opinió que l'home li mereix i que no s'han | limitat | a les paraules, car en passar per davant veuen que l'edifici on hi ha el | impresa i plena de ratlles de punts. Però no li pregunta res, es | limita | a anar monologant en seguiment o a l'avançada de la ploma que omple els | nou vingut l'examina també, però té una mirada més clara i més lassa; es | limita | a fer: —No us preocupeu. Així i tot es queda un moment a l'extrem de la | a la banda de fora de la qual veu un altre uniformat que per sort es | limita | a contemplar-los i a prendre nota del número del tricicle sense | primer, recomanant una mica de paciència, però ara els dos funcionaris es | limiten | a somriure amb un arronsament d'espatlles discret. Entren uns nuvis amb | haver recollit en algun racó. L'altra mà estira a poc a poc el paper que | limita | el cim de la muntanya, el fa lliscar cap un costat, on el raspalla amb | tercera... Però el vell el deixa sobre la taula sense ni mirar-lo, es | limita | a seguir les evolucions de la ploma pel paper on s'enganxa repetidament | —Sobretot si es té en compte que les tinc llargues i doloroses. Ell es | limita | a moure el cap, els ulls fits en les mans que s'encreuen i desencreuen, | l'altra—, això sí. Es mou cap al llit, però no s'hi atura, es | limita | a alentir el pas en arribar al seu davant i després s'allunya cap a la | —assenteix ell, i s'asseu. El noi torna a moure el bolígraf, però ara es | limita | a subratllar una de les frases: "M'han deixat sol." Badalla més, tan | d'afaitar que enceta un extrem de la taula. Ell, però, filosòficament, es | limita | a polir-lo una mica amb el dit ple de saliva, torna a alçar la mà. — | A l'esquerra, s'aixecava la línia de roques, no massa alta, que | limitava | la vall per allí; a l'altra mà, la massa d'arbredes que amagaven el riu. | En el local no hi ha ni una ombra de confort; com tots els edificis, es | limita | a ser una quadra de fusta blanca, amb uns bancs llargs i estrets sense | entre 1760 i 1770. Sabem que començaren fent tentines i | limitant | -se a les preocupacions més elementals: matemàtiques, dibuix, nocions de | llibertat ni tampoc llibertats. El fet que la sobirania del rei fos | limitada | per unes trinxeres legals atorgades a certa mena de gent —de bon antuvi, | sinó que durant la seva vida mai no l'utilitzà personalment i es | limità | a dir-se príncep o dominador del reialme de la seva esposa Peronella. | en la intimitat, devia ser insuportable. I la pagesia salvatge no es | limitava | a escandalitzar-se interiorment per aquella convivència irregular i pels | procurant simular una confusió de nina ben educada. Dona Maria Antònia es | limità | a dir: —Sí, sa tia era molt coneguda; es feia amb tothom. Veurem, si | Gradolí era la més lletja i beneita de les germanes, el jove doctor es | limità | a produir una vaga rialla de conill. Sortosament la dama octogenària, que | gràcia! Si no sé pas a què pot referir-se. Pepe. No? Llavors | limiti | 's a convèncer a Ernestina de què la medicina que li proposo fa de molt | noves a la frase iniciada, es produeix una alteració que en lloc de | limitar | -se a ampliar la frase l'omple de noves significacions abans totalment | totes les formes de la seva vida; en canvi, el seny es troba freqüentment | limitat | no sols pel seu contrari, sinó també per aquella realitat que a Catalunya | sols pel seu contrari, sinó també per aquella realitat que a Catalunya ho | limita | tot i ho redueix tot a justa proporció: per la mesura. En dir que una de | no és tampoc exactament el saber que pot posseir del món qui s'ha | limitat | a emprar la raó per a definir-lo. En realitat, la raó pot conduir a la |
|