Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llàgrima F 5368 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llàgrima Freqüència total:  5368 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

el teu particular i alhora comú destí. Com a pare, impreco només, amb les llàgrimes als ulls, Zeus, si es vol mostrar misericordiós, que no sentis venir per
plorar, en caure Patrocle en les tenebres de les quals no es torna, amb llàgrimes lamentades amargament per Zeus, que havia aprovat el regal. Sí, tots dos
-ho. Ferit al cap, de la sang de Jacint naixeria una flor. Hi hauria dol i llàgrimes, un culte fúnebre que es perpetuaria en unes festes mesclades de tristesa
sol·lícita, pels que tindrà d'altres unions que no desitja. Plora sense llàgrimes el seu infortuni. Després, de seguida, es vestirà i emprendrà de nou el
?" "Sí, mira, tu, ballant ballant", reia de gust, fins a les llàgrimes, la senyora Tecleta Marigó. I les dames deixaven de banda l'estampa i
els fruits, fins aleshores blancs, de l'arbre. Després, més gemecs i més llàgrimes i un segon servei de l'arma, que ara s'enfonsa en un tendre pit. Com de
globus de fira, la pompa d'aquesta frase de debò original, unes quantes llàgrimes d'íntima complaença pel deure ben acomplert varen rodolar per les galtes
en girar-se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres celebraren la facècia, amb fortes rialles. Tino no
Maria. Munda del Roso, quan veié tornar la seva filla, sentí que les llàgrimes li acudien als ulls i la tingué abraçada una llarga estona plorant. Joan
envoltada d'una commoguda admiració. La vella Càndia expressà quasi amb llàgrimes el seu contentament: —Quina parella que fan! Déu els beneeixi! Aquell
i els deia després amb tanta gràcia i sentiment, que ens posava les llàgrimes als ulls. També en les festes íntimes que celebràvem era ella l'element
Algunes de les noies deixaren els llocs i s'acostaren a saludar-la amb llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li llançaren als braços.
valia... I el miracle a la fi, que commovia la veu de la vella i posava llàgrimes als ulls de Mila: quan, a l'arribada dels Reis, en preguntar per
una veu dolça: sembla la de ma muller. I Mila vessava dolces llàgrimes d'alegria, mentre la cançó anava referint el reconeixement d'ambdós i la
; i a Mila, escoltant-la, se li oprimia el pit, i la pietat li posava llàgrimes als ulls. A vegades la vella es veié àdhuc obligada a interrompre la seva
àdhuc obligada a interrompre la seva narració. Però Mila s'eixugava les llàgrimes i, amb tota la vehemència del seu caràcter, li pregava que continués.
que no és a taula a sopar? Mila del Santo s'eixugà una llàgrima amb la mà. El ritme de la cançó l'arrabassava de bell nou i la feia
al seu costat. —Mila... Mila abaixà els ulls, que se li havien omplert de llàgrimes. Els tornà a aixecar, posà la mirada en la d'ell, i tampoc no digué res.
Quan calculà que el seu pare estaria a punt d'arribar, s'eixugà les llàgrimes, el sortí a rebre i el besà. Després soparen plegats. Ella durant tot el
una vegada més, recalcant les paraules, com si fossin punyals, mentre llàgrimes d'ira li saltaven dels ulls—. Surt d'aquí! Vés-te'n de la meva presència
del seu plor. És per ells —recordeu-ho—, és a causa de les seves llàgrimes, que foren escrites les terribles paraules: "Millor està el mort que el
que el crim i la malvestat amb res no es poden justificar, que una llàgrima d'un innocent desfà la més bella harmonia, ensutza l'home, i fins el
el dia. Poc temps després Màrius deixava la col·locació, i gairebé amb llàgrimes als ulls confessà al seu amic que no podia continuar. A casa seva es
cap necessitat oprobiosa; no podia ja enlletgir-los amb una vellesa de llàgrimes, d'humiliacions i de misèria. Quant a Màrius, la seva pell blanca de
Ja no l'he vista més." Callà. Els ulls de l'ancià estaven inundats de llàgrimes. "Temo que Déu no et castigui, Tino Costa —li digué—. Tem a Déu."
del veí sortí corrents del lloc on jugaven, cridant sa mare i dient entre llàgrimes que Tino Costa li havia pegat. Als crits del noi acudí sa mare, i hi
podria recordar d'ella coses tals que —encara ara— li farien venir les llàgrimes als ulls. Podria recordar una tarda, entre tantes, en què, en fosquejar,
aquella espontània manifestació d'afecte i de tendresa, sentí que les llàgrimes li enfosquien la visió. Sileta l'esguardà després als ulls. —Què tens,
"Era tan totxa jo aleshores! Tot m'ho creia." I Tino Costa veié que una llàgrima li tremolava a les parpelles. Que lluny havien romàs aquells dies!
i ningú no pogué imaginar que un dia havia d'ésser motiu de noves llàgrimes. Els carros de bous es componen, com és sabut, d'una mena de caixó estret
a la tornada del rei, era buit, i que només hi havia la desolació i les llàgrimes de la dida. He perdut el pomell d'or, la prenda que més
no sabia si allò que brillava al seu rostre eren gotes de pluja o eren llàgrimes dels seus ulls. La tenia allí al seu davant, i era ella: Mila. A penes
sempre als ulls del poble, la que no seria ja mai més. Ni davant les llàgrimes no canvià ell d'actitud: no la consolà ni l'estrenyé. La sostingué
tot ell tremolava. Mila aixecà el cap i el mirà a través de les llàgrimes; un raig d'esperança semblà brillar en les seves pupil·les. Amb quina
del terrible malson. Començà a plorar sense adonar-se'n, sense voler. Les llàgrimes li corrien cara avall abundantment, barrejades amb les gotes de pluja. A
portal. La descobrí una mica abans d'arribar-hi, confusament, entre les llàgrimes. Però a l'instant la reconegué, i Mila desitjà que sa mare la maleís, que
alguna desgràcia. Com no el va matar Déu, quan pensà en tornar? Quantes llàgrimes hauria estalviat! —Diuen que Maria Àgueda va posar-se a plorar davant de
desolació que la vista de les misèries del món, el dolor del pecat i les llàgrimes vessades havien imprès en les seves faccions. Tino Costa assegut davant
li semblà que el rostre del sant anava omplint-se a poc a poc de llàgrimes. I era ell qui plorava. III Quan de temps he romàs esperant-te en
Déu meu, si fos veritat! I Mila sent que al sol pensament se li omplen de llàgrimes els ulls. Mila l'esperarà. Entretant, mentre espera, procurarà
al moment que Candaina venia penedit. Tingué tanta alegria que les llàgrimes gairebé li saltaren als ulls. "Calculi vostè —li digué després,
a estrènyer i abraçar. Quan es despertà, Mila tenia els ulls inundats de llàgrimes, i mirava al seu entorn, buscant... Després, convençuda de que era només
com una inútil invitació. Mila contemplà els seus peus inflats i grosses llàgrimes començaren a rodar per les seves galtes. La dona era de nou al seu
de què l'havien trobada, de què ella es trobava no lluny d'allí, les llàgrimes li omplenaren els ulls i no volgué esperar gens. Manuel del Santo ja no
llurs testes. Tal vegada en els ulls de Sileta tremolava llavors una llàgrima; potser el seu pensament era en aquell instant lluny de Santa Maria. Quim
entre dents: "Ah, si Mila m'hagués cregut!" I l'anciana s'eixugà una llàgrima, mentre s'allunyava amb el seu cos afeixugat ja per la vellura. VIII
a l'església amb la seva mare. Volgué resar (tenia els ulls plens de llàgrimes) i a penes recordà el començ d'una oració. I, de sobte, es recordà de Mila
assenyalà l'habitació del fons. L'emoció a penes la deixava parlar, i les llàgrimes li tremolaven als ulls. —És allí dintre. Mila comprengué a l'instant
mà sobre el muscle, i la cridà: —Mare... Ella aixecà el rostre mullat de llàgrimes. Un sanglot violent, incontenible, la sotragà, i va romandre asseguda,
Tino Costa vivia, i persistia amb la seva idea. Tal vegada li brolla una llàgrima dels ulls, però no diu res més, i és ell, pel contrari, qui amaga el

  Pàgina 1 (de 108) 50 següents »