Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llàntia F 854 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llàntia Freqüència total:  854 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

agitada. En front d'ells, al fons del passadís, brillà la llumeneta de la llàntia d'oli, que, col·locada en un repeu de la paret, il·luminava tota la nit
baixos, on resplendeix una llum feble que al final identifica amb una llàntia. Ací, la paret de nínxols cedeix per un extrem a una ampla esplanada on
—diu l'home—. Més val que no ens vegi plegats. A la dèbil claror d'una llàntia distant, ell li examina la cara humil, el posat una mica confús.
la terra remoguda. O la de l'esperit invisible que es bevia l'oli de les llànties. O de la cabra que treia foc pels ulls si li feies el senyal de la creu.
els ulls i veieres dotzenes de llums, llumets d'oli, llumetes de llànties d'ànimes, omplint l'aigua de la badia. Eren les barques de bou que
de /Norma\ començà de sonar. Un minut abans s'havien apagat les llànties del Teatre Principal que aquella nit lluïen amb fastuositat insòlita:
de faules. Passen els dies, i deixen quallat l'oli de les llànties. La por en les cantoneres, la sang rebentant els cànters. Amor
Quan cau el dia en la foscor, que pertot s'encenen les llànties, sembles tu, poble de Llo, aquell altar de la Dolor
de canonge penitencier, l'altra amb una americana de marquès plena de llànties, arribessin a una incontinència de carretera irrespirable de pols,
bruna i sent recòndit ton desconsol. L'esfinx Com una llàntia suspesa de l'alta volta de l'anhel, la meva amor
s'apaguen les brases del foc de la llar. Si mor una llàntia s'encén un estel; la son, per la vila,
de deixar que cremi encongit, com si emparés amb la mà el flamaró d'una llàntia. No se'n gaudirà cap dona; i amb els punys closos, una rojor d'ira torna a
es recull i acaba amb un tremolo que coincideix amb el batec de la llàntia de vora la reixa, que dibuixa tot d'ombres mòbils a les escultures de
peça de moneda, resclosa, casa, col·liri, ganivet, tisores, vaixell, llàntia, vestits, vestit femení, corda per a penjar els vasos, rella vella,
vaig entrar a l'església. Estava gairebé deserta, enfosquida; una llàntia i uns quants ciris cremaven pobrament. Em vaig quedar en un racó; si mai
tu t'hi acotes al damunt i dius: faré un càntir, faré un plat, faré una llàntia, faré un dimoni! D'això se'n diu ser un home: Llibertat! S'havia oblidat
cabina era la tenda. Allí venia caramels, cigarrets, cacauets, blens de llàntia, abecedaris i benjuí. Unes altres cabines, quatre de seguides, eren
tu la coneixes, et porta oli cada dissabte al vespre i t'encén les llànties; la meva dona, la Marúlia, té els dolors fa tres dies i tres nits i et
Verge amb els braços oberts, implorant. Davant d'ella cremava una pesada llàntia de plata, i la tremolosa llum llepava dolçament, tendrament, la seva
miracles, Escala del Cel, Pont, Fragata, Port, Clau del Paradís, Aurora, Llàntia, Llamp, Columna de foc, Capitana Protectora, Torre Inamovible, Fortalesa
de les coses, i una fresca alenada fa de bruma el mirall. Quina llantia podría aclarir les tenebres? Els savis no han vist més que
escrit a la cara. A la fi de cada etapa, s'enrotllaven entorn d'una llàntia i confegien els manuscrits o encara traçaven amb un compàs figures de
en els sostres, a la trona i a les portes: meravelles del metall a les llànties, que preguen silencioses. Quelcom d'extraordinàriament gran, ensems que
que rumbejaren els croats de sant Lluís. Més ensota, mosaics de Bizanci, llànties que il·luminaren la darrera nit dels màrtirs, i llambordes de
la porta; oblidar-me una nit sencera vetllant la tranquil·la flama d'una llantia o les brases d'un fogar; passar dies sencers fantasiant sobre'l perfum
"què era això?" Damunt la taula, al meu costat, cremava una llantia, i a la vora hi havía una capseta. No era cap capsa d'un notable istil, i
després ell tustava gentilment a la meva porta, i entrava, amb una llantia a la mà. La seva fesomía era, com de costum, d'una pal·lidesa cadavèrica
ho veureu!" Tot parlant així, i havent curosament arrecerat la seva llantia, es precipità cap a una de les finestres i la obrí de bat a bat a la
l'ull, l'esperit de la dama pampelluguejà com la flama dins el béc d'una llantia. I a-les-hores el toc fou donat, i a-les-hores el tint fou mès; i per un
trobant a tot-hom embolcallat dins el sòn, vaig llevar-me del llit, i, la llantia a la mà, vaig esmunyir-me a través d'un labirinte d'estrets passatges,
a la seva cambra, vaig entrar sense fer soroll, deixant part de fòra la llantia amb un pàmpol damunt. Vaig avançar una passa, escoltant el sò del seu
objecte, però intolerable. Bocallejant sense halena, vaig abaixar la llantia encara més aprop del seu rostre. ¿Eren aquelles —aquelles les
vestíbul de la casa. Dins aquesta sala baixa i petita no hi penjava cap llantia; i ara no rebía cap llum, llevat la de l'alba, excessivament feble, que
—d'una intensa color de sang. A cap de les set sales no hi havía ni llantia ni canelobre entre mig de tanta profusió d'ornaments d'or esbarriats
i d'allí o sospesos dels tegells. No hi havía llum de cap mena, ni de llantia ni de bugía en tot el seguit de les cambres. Però en els corredors que
venir després unes mongetes amanides amb un elixir que devia ésser oli de llàntia, i com que s'anaven passejant del coll a la gargamella, semblava que se'n
pagar a l'oncle i pit enfora... que en tenint pit, és posar oli a una llàntia. Pels torçats de peu o de genoll, a més del tal paladar, que era el rite o
prou ample que abastés al seu vol, s'anirà esmortint com el flam de la llàntia que el sagristà ha oblidat de guarnir d'oli; i aquella voluntat, sempre
i amb més forta empenta, així l'esperit amagà sota el mantell la mísera llàntia que restava de l'alta i poderosa foguera d'abans. I tothom la tingué per
fer marrada. I mentrestant, d'amagat, seguidament, anava afegint oli a la llàntia secreta. Fins que la flama fou prou viva i forta, i ell es veié al
quan el mal temps obliga a tancar la parada? ¿De què mantenien la trista llàntia de la seva vida, en el glaçat refugi de la golfa? ¿I què és d'elles avui
¿És que una mà, misteriosa i provident, com la vetlladora en amanir la llàntia, que hi aboca justa la mesura d'oli perquè cremi fins entrat el dia, en
amb una finestreta al fons per on als capvespres surt la llum d'una llàntia. L'altra fa temps que és casada i des de allavors que passa la vida
però que cadascuna es perd incompresa. L'home, després d'encendre la llàntia, seu a la taula i diu amb un somrís: Ara jo voldria berenar. Allavors
voldria fugir en l'aire. I mentre tothom s'esplaia sota la llum de la llàntia, ella diu així, fixo l'esguard en l'home que estima secretament: —Als
Altra vegada es queda la casa silenciosa. Ara la doneta s'acosta a la llàntia i lleva força a la llum. —Hi ha que fer estalvi. Les dues germanes tornen
com mon pare és carboner, doncs... Escena a la llar Sota la llum de la llàntia i damunt la taula una d'aquelles màsqueres infantils, sense abandonar la
Allí, ben asseguts a la seva cadira pagada, enlluernats per les mil llànties elèctriques, gaudeixen dolçament la tarda de diumenge. Qui pensa en els
mig de la major indiferència. Altra vegada brilla la electricitat de les llànties. El públic parla d'assumptes diferents. Vora meu un nen es proposa
queda deserta la sala. Dos homes silenciosos van apagant els llums. Les llànties d'electricitat desapareixen simultàniament i per rengleres; però aquells

  Pàgina 1 (de 18) 50 següents »