Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

que topava amb la seva esgarrifosa solitud— i que era recordada amb	llàstima	. I nosaltres contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha
mica a la babalà, el pagès que figurava marit de la noia. "Una donassa,	llàstima	que me la prenguin. Xopa de sang i tan tranquil·la, com si filés.
Per ell em sap greu, perquè, bon minyó, caram, sí, que ho és... Quina	llàstima	, Mila! Et juro que és un bon noi... —Ho sé, padrí, i si hi
manifestant el que li costava resignar-se a la voluntat de Mila: —És una	llàstima	, Mila; és una pena. El teu pare, quan se n'assabenti, tindrà un fort
aleshores a sa mare: —No sembla pas que en faci massa cas, de Quim. És una	llàstima	: ell l'estima i la faria feliç. —És jove encara —parlà Maria Àgueda. Però
a la mà de Déu. A causa d'això eren molts els qui pensaven que era una	llàstima	que Sileta no tingués ja l'edat de casar-se. Un home a la casa i, sobretot
gairebé sense mirar-me—. Diuen que el món és ample." Em feia tanta	llàstima	, que li vaig oferir l'habitació perquè continués ocupant-la. L'havia
entre vosaltres..." Els fets refuten, confuten Spengler. Quina	llàstima	! Morir Morir-se massa jove és un error. Morir-se massa vell, també. En
el temps de no fer res, promouen venturoses expansions econòmiques: la	llàstima	és que la gent, curta de cèntims en general, no tingui més oportunitats
per una obsessió. És un cas evident de neurosi de guerra. M'ha fet molta	llàstima	. Arribo a casa a mitja tarda. Toquem la gramola, que he portat avui:
dir que eren de la del 37! Estaven passats i envellits que feien	llàstima	... Els hospitals són plens de ferits (nosaltres ho sabem, perquè hi fem
que encara ressonen quan torna tot compungit—. El sergent diu que no. —	Llàstima	. Amb gira, doncs. També abriga més. El soldat es torna a inclinar,
La noia afectada d'esteatopigia s'aixeca, s'allisa la faldilla. —És una	llàstima	—diu—, però jo me n'hauré d'anar. La mestressa es consulta el rellotge,
L'home va enretirant una de les cartolines que havia avançat una mica. —	Llàstima	, perquè caldrà esperar... Ell li immobilitza el gest amb una mà ràpida.
ho veig —li va dir el Boni després. —Tant de bo t'haguessis aufegat.	Llàstima	! Això no obstant, la cosa no s'acabà allí. La broma, l'instint
amb la seva cama coixa i com si corregués a salts. Regressà fet una	llàstima	; la tempestat no havia cedit i el vent continuava sentint-se en els
mai no arribà a res, i el dia que el disgust va ésser massa fort —quina	llàstima	que jo no fos allí, aquell dia, per consolar-lo, com ho vaig fer tantes
a la part alta, a la Devesa, com havien dit. L'animal anava fet una	llàstima	; portava ja alguns cops de pedra; caminava mig baldat, de la fatiga i
les garbes, aquí caic allà m'aixeco, bruta de fang de cap a peus, feia	llàstima	de mirar; la feia, sobretot, quan hom la veia esforçar-se per igualar les
-se o marxar, però a la fi optà per quedar-se. Una vegada allí, era	llàstima	de no aprofitar-ho, encara que s'hagués d'esperar. Molt bé podria ésser
promès a Marina que tornaria aviat; però es digué novament que era una	llàstima	, que una vegada allí... A les hortes no quedava ni una ànima. El soroll
movia tothora i quasi sempre per lamentar-se. La Muda parlava sempre de	llàstimes	i invocava contínuament la Verge, els sants i Nostre Senyor. Rosa la Muda
viu en viu. Vaig comprendre que protestar, queixar-me, plorar o inspirar	llàstima	, tot era inútil. Els passatgers de la "Moana" pertanyien al turisme
mena d'enravenament grotesc els ofega el pit. Em produeixen la mateixa	llàstima	que aquells ximpanzés ensinistrats que de vegades veiem al circ, vestits
a una poesia i a una sinceritat sense màcula. De vegades penso que és una	llàstima	que aquest paisatge tan dolç i al mateix temps tan solemne no pugui ésser
diferent dels altres i... què m'empatollo, ara. /Amèlia\ Em fa	llàstima	. /Andreu\ És clar, faig molta llàstima; però què et conto? Tu
/Amèlia\ Em fa llàstima. /Andreu\ És clar, faig molta	llàstima	; però què et conto? Tu tens el cap molt lluny de tot el que jo et dic,
diguis que em tens odi, però que al fons de tot plegat hi ha una mica de	llàstima	, perquè la Xela no és tan eixuta com la gent es pensa. És un sac d'orgull
\. [(Sense escoltar-la.)] Se n'ha cansat de pressa! I és	llàstima	, perquè el Clavell és l'home que l'estima, que s'ha sacrificat...
el penjat, s'ho mira a cinc pams de la branca És	llàstima	, bonica, que no t'hagis gaudit avui d'aquesta meva força
Maria Antònia, somrient amb discreció, la interrompé una vegada: —¡Quina	llàstima	, tia, que Vossa Mercè no puga veure tot això! La tia li estrengué la mà
senzilla, que no sempre pagava, i usava perfums de la millor qualitat.	Llàstima	que els seus dos fills fossin uns perduts i que el marit, després d'una
He vist fotos: tinc els mateixos ulls i el mateix tipo. Noi,	llàstima	que no tingui també les joies; ¡com lluirien en escena! —Bona nit, Fanny.
El destí és cruel: com havia dit una vegada la baronessa, era una	llàstima	que Dona Obdúlia no ho pogués veure tot. Havia mort amb el recel de fer
alhora. Pepe. [(Somrient amb menyspreu.)] Bah! És	llàstima	que un sentiment tan august com el de paternitat vagi tan sovint en
Jo m'exalto davant les injustícies socials. Els més dignes de	llàstima	són els del seu braç, Víctor, els modestíssims empleats i bons pares de
l'honor i la moralitat? Pepe. [(Esguardant a Víctor amb certa	llàstima	.)] Cert, certíssim! Vostè que en té molt d'això, ja deu saber per
home!... El meu principal, el de Vilamajor, té vara alta a Barcelona.	Llàstima	que vostè no hagi escrit cap història de Catalunya o algun tractat de
. [(L'hi torna i la reté contra el seu pit.)] Que et faig molta	llàstima	? Digues. Merceneta. Sí que me'n fas, i en Víctor també me'n fa.
Oh, ve gent! Rosaura [(Per a si:)] Quina	llàstima	, vès! Escena vuitena [Golferic, Rosaura, i, tornant pel terrat, Jovita i
Frederic s'anava intoxicant amb la tristesa d'aquell pis, i sentia una	llàstima	profunda de Rosa Trènor, que havia de fingir, que havia d'embolicar-se
Leocàdia va oferir a Frederic una mirada seca i tímida de queixa, de	llàstima	, fins de comprensió, i sempre sense badar boca, ajudà a aixecar la mole
res, no és res... bueno, bueno... Aprensió, una mica de disgust;	llàstima	, llàstima que en les famílies piadoses... bueno, bueno, bueno...
és res... bueno, bueno... Aprensió, una mica de disgust; llàstima,	llàstima	que en les famílies piadoses... bueno, bueno, bueno... Frederic
sense verí, repugnant, covard; no mereixia per a ell ni un bri de	llàstima	. Ensorrant moralment un home com el Baró de Falset, escorrent-li els
no li cabia cap mena de dubte que ho sabia tothom, que inspirava fàstic i	llàstima	. Va tornar a acceptar la idea de fer desaparèixer Guillem, però aleshores
i tan impressionable; seguia les idees d'Emili i va sentir una gran	llàstima	, una gran pietat per tota aquella gent que es divertia a la seva manera.
alguna cosa, algun càrrec que Guillem pogués defensar; deia que era una	llàstima	que aquell xicot s'anés fent malbé cada dia més encarat amb un
que passen ben prop de les taules posades a fora els cafès de la plaça.	Llàstima	que és hora de buit!: sols hi ha gent al Continental; un grup de vells i
Laura, amb un badall mal reprimit. —I si vol, fins enraona en vers.	Llàstima	que anava de pressa, perquè l'hem atrapat al punt en què sortia de casa

Pàgina 1 (de 49)

50 següents