Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

mataran! Li estrenyia la mà, com si en ella s'arrapés a la vida des de la	llòbrega	fosca del calabós, mentre repetia, tremolant: —Tinc por, Sileta! Per fi,
ací regnava sempre un mateix to: la mateixa fosquedat, com una capa	llòbrega	sota la qual s'amagaven les misèries, la sordidesa, la fam, els vicis,
tot: allí sabria que ella és aquí, tancada en aquestes terres com en un	llòbreg	calabós. Ell, aleshores, no podria deixar de venir. I Mila, davant
el temps; tot era hostil i amenaçador, tot embolcallat en una espessa i	llòbrega	tenebra fora d'aquella resplendor remota que il·luminava els turons al
excitat, somrient amb una punta de bogeria als ulls, en el racó més	llòbrec	de casa seva, que compta i torna a comptar el seu tresor: palpa les
en matèria d'eternitat, no s'arriscarà a "esperar" per a ell mateix les	llòbregues	incomoditats d'un "infern". Perquè això també ho donem per descomptat:
si l'imaginem: si l'imaginem els qui aconseguim escapar-nos-en. I la	llòbrega	tristesa de les penitenciaries és, per al ciutadà corrent, una mera
aclaparadora. La propugnació de la puresa, i en conseqüència el desdeny	llòbrec	del cos i de les seves febleses, el repudi de l'animal, n'era un
venien de França. Era fosc. La gent, mísera, trista, s'amuntegava en els	llòbrecs	vagons de càrrega. En un d'ells han encès una espelma. En un altre,
Hi dormirà. 5 (6) Ha recorregut el llarg suburbi de cases	llòbregues	que entre els arrebossats de guix deixen veure les tàpies ferides per
amb una altra paret que va resseguint a les palpentes. Una porta oberta i	llòbrega	l'encara amb una solució de continuïtat, però ell la salva, torna a
una frase que es repetia a través del llibre com un ritornello	llòbrec	: /le ramollissement de la moelle épinière\ amb les seves
antic de la Jueria, vàrem sopar de caritat. Era un lloc baix, trist,	llòbrec	. Feia pudor de brutícia. Hi havia uns quants vells, desferres humanes,
tràgic llit de mort. ¿Quants deuen dormir el son etern al fons d'aquest	llòbrec	encantament que fa el riu sota els murs del castell? Això no sembla creat
pintada amb colors tendres i no vistos. "Abandonaràs aquesta casa	llòbrega	, glacial; et deslliuraràs de l'home que, certament, has ofès, però que es
ens van unir en la gloriosa empresa, ara ens uneix, en	llòbrega	ruïna, igual dissort; ja ho veus, de quina altura, a
millor els portals de ferro, si vol tenir-nos dins el càrcer	llòbrec	. Massa he respost: és veritat la resta; sí, m'han
dels nois: sastreria, joiells, pòsters, discos, quincalla, begudes	llòbregues	, revistes, estimulants, subterfugis "sexy"... És el seu "consum". I
meu comunicant no deixa d'estranyar-se davant el to melodramàtic, gairebé	llòbrec	, de l'advertència. ¿Tan en perill està ja el francès? ¿Vertaderament el
podríem explicar-nos si no ens en donés la clau la vista de les presons (	llòbregues	, espaordidores, enormes) dels esclaus de l'Orde. Pobres esclaus de l'Edat
lloc dins la cambra, es veia enrotllat d'una inacabable successió de les	llòbregues	formes que neixen de la superstició dels Normands o que munten dins els
cel, jo havía travessat sol i a cavall, una extensió de país singularment	llòbrega	; i a la fí, quan ja s'atançaven les ombres del vespre, vaig trobar-me a
als sons d'una melodía discordant; mentre, com un riu rabent i	llòbrec	, través la porta pàl·lida, una oiosa munior es precipita eternament, i
a les seves flors, a les seves aspiracions daurades?— i un núvol espès,	llòbrec	, il·limitat, no penja eternament entre les teves esperances i el cel? Jo
d'incidents per ocupar-se o divertir-se; i la monotonía en apariencia	llòbrega	de l'escola, era curulla d'excitacions més intenses que la meva jovenesa
l'engany i l'estrall: d'uns que habiten, desconeguts, insospitats, els	llòbrecs	soterranis de cada consciència. Pèrfids, incansables, treballen
cor no ben trempat com és el seu, i transita després per canonades	llòbregues	temps i més temps, fins que raja a l'aixeta de la cuina, on la minyona
de l'Institut de França marcaven dos quarts de vuit. Pensà en la botiga	llòbrega	de M. Guénégaud i el sopar rescalfat que l'esperava damunt la taula
fer sentir, y no sé per què va esferehirme. Va semblarme que treya un sò	llòbrech	, que jo no havía sentit may, y'm van tremolar els genolls. Mentrestant,
assassí. Horrorós! En Pellini, en confiar-me el seu secret, desencaixat i	llòbrec	, mossava les paraules carrisquejant les dents com si entre elles tingués
ja només toca el llit amb la punta de les seves sabates rosses. Els	llòbrecs	macips claven la darrera pitrada. Ressona un va... oooup! victoriós,
s'hi encabeix. El que ha tingut la sort d'arrambar-se a la finestreta	llòbrega	i misteriosa, aviat es convenç que n'hi ha per estona. Endevineu que allí
aplicat als llavis, i d'aquesta disposició resultaria una ressonància	llòbrega	, capaç de glaçar la sang al més valent. Mancava quelcom que relluís sobre
el ploriquejar dels núvols és quan la patina, els esvorancs de les boques	llòbregues	dels enderrocs prenen llur expressió sincera, és quan diuen llur tragèdia
que es revifen en ple abandó, al caire de la fossa col·lectiva, en el	llòbrec	vaitot dels "spoliariums". Ajuda a la tràgica suggestió l'aspecte del
amb vol aterrat a través de la boira baixa, amb una xiscladissa	llòbrega	. Adéu, adéu, adéu!... Certament, la tardor és el temps dels tristos
que havia de passar per davant del portaló de la carbonera, un catau	llòbreg	, que sempre m'havia feta una gran basarda. Amb la fosca no podia pas
restant solitaris, i no eixia del cor de la ciutat més veu que la d'una	llòbrega	remor d'aigües i, a voltes, la d'alguna plorosa campana, les meves
afectaven les males passions dins els avencs llotosos i les cavernes	llòbregues	de les ànimes encossades. Allí l'enveja serposa i rastrera babaiejava el
amb sis hores de retard; però, ço que és pitjor, amb l'esperit torbat per	llòbregues	profecies. Ens han dit que aquest tren pot molt bé restar aturat, entre
vocació, tanmateix, per a romandre les hores mortes en certs paratges	llòbregs	, estrets, humids, pudents, plens d'andròmines i atuells que fa vergonya
per damunt de la boscúria. Al lluny, a més de quatre milles, el Pacífic	llòbreg	, amenaçador, implacable, s'esberla furient contra el corall. A un gest de
havien servit per a estrebar la canya, i, armat així, va atansar-se a la	llòbrega	bèstia ondulosa. En tenia basarda, i en repugnava, sobretot, el contacte
amb veu entelada, apartant la vista i reculant. Va girar els ulls per la	llòbrega	cala, i, amb la impressió que duia al cervell, a cada balma, a cada
com Jonàs, el profeta. De l'aldarull esperançat passaven al mutisme	llòbreg	. Només s'oïa el bleixar patètic, el cruixir dels tendons i el xipollejar
la qual, de tant en tant, veien traspassar pel fons d'un corredor	llòbreg	com una aranya —deien ells— anunciadora de canvis atmosfèrics.
els camps de batalla on féu sentir la seva puixança avui anihilada, un	llòbreg	aclaparament el mantenia clavat, immòbil, el cap cot i la faç marcida. La
meu se n'emporta un rastell d'estrelles vives, les mulla en l'aigua	llòbrega	i les torna a col·locar amb molt de compte enmig del firmament. De
de "La Blanca" i de seguida en Martí i jo ens hem entaforat pel	llòbrec	congost del torrent. He dit llòbrec, no? És clar: la primera impressió és
en Martí i jo ens hem entaforat pel llòbrec congost del torrent. He dit	llòbrec	, no? És clar: la primera impressió és de basarda. No goseu piular, mireu

Pàgina 1 (de 6)

50 següents