Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

de les quals desapareixen els mitjons verds, se les corda en tot de	llaçades	que van pujant pels ganxets. —Veniu —fa la dona—. Us acompanyaré al
el vestit que havies d'estrenar el vespre. Era gris, de blonda, amb una	llaçada	a la cintura, el cos cenyit, molt acampanada la faldilla i no gens
més... com t'ho diré: com aquests ninos de la fira que porten una	llaçada	de color lligada a la panxeta. I, de més gran, quan va començar a
arreu. I la Julieta amb un vestit de punta de color de cendra amb una	llaçada	rosa. Tots plegats vam fer una bona colla. La dona d'en Mateu, que es
en Quimet vam anar-la a veure. En el picaportes hi havien lligat una gran	llaçada	negra, i la mica d'aire gris d'un dia de tardor que començava la feia
ampla falda, y manejantlo com coixí de puntas, trayent agullas, desfent	llassadas	y escorrent venas, lo desvolcallá en un obrir y tancar d' ulls, mentres
que sostenen l' esperit y la materia quan vé la mort á afluixar las	llassadas	de sa unió; anaren passant dias, gobernada aquella pobra familia per la
espirals estudiades i complicades que es creuen i que terminen en una	llaçada	als costats. Porta al cap un mocador de seda, també negre, nugat al pols
bé més enllà de la vida. A boqueta nit uns fadrins el nuguen amb una	llaçada	a les banes, de manera que no és possible desfer-se'n, i un bon grapat d'
la família, i allí els nuguen al pal, vora l'animal, unes cintes, unes	llaçades	amples, de seda, de colors vius, com aquelles corbates que, com a record
unes mans arrugades i uns cabells venerables, disfressades de nenes: una	llaçada	al cap, unes faldilles curtes i bufades amb els enagos emmidonats a sota.
de gaieta i capells de modes endarrerides; cadascuna un floc i una	llaçada	de negror severa. Sobre les faldes s'hi abandonaven les mans de pell
lluïment i en afinació. Els de la seva colla duien les cistelles amb una	llaçada	negra. I la blancor dels ous que hi posaven des de les finestres era una
clau de ganxo a una esglesiola muntanyenca un cor serós guarnit per una	llaçada	de seda rossa donant gràcies a un benaventurat celestial per la curació
llabis molsuts, ulls vius y un front espayós noblement ombrejat per la	llaçada	del ret á l'antigaya. De tracte jovial y d'una alegria sana y reposada,
i el manteu el porta penjat al coll amb unes cintes amples de seda, la	llaçada	de les quals li adorna tot el pit. La seva germana és una atloteta d'uns
adéu!... No hi som encara al Camp, però l'endevinem part d'allà d'aquesta	llaçada	de muntanyoles capricioses que tanquen tot el volt de l'horitzó. La terra
Les gires del cos i la falsa armilla, com les cintes de la corbata i les	llaçades	i els nusos on s'apuntarien els recollits de la falda serien de seda
deies: "Claudi, si em moro, envia a la meva tomba, sigui on sigui, una	llaçada	amb les quatre barres"?... Te'n recordes? —Prou! —féu Amfós sempre
disfressar-lo com un pallasso. Li va posar un estrenyecaps amb una gran	llaçada	al coll, després el va vestir amb unes calcetes de quan era molt petita
amb una bata de cretona i una jaqueteta de color fosc. Porta una gran	llaçada	blanca als cabells i té un posat de bona minyona que guanya el cor. Nena!
El pobre Joe, engavanyat en un mantellet negre fermat amb una ampla	llaçada	sota del seu mentó, seia tot sol al capdamunt de la cambra, on, vist el
o amb encenalls de vistoses coloraines, fent-hi diverses combinacions:	llaçades	, flors i altres motius ornamentals de veritable enginy i mèrit, donant al
fet entrar al saló on hi havia més flors. La dedicatòria no és posada en	llaçades	com a casa nostra, sinó en targetes que cadascú escriu de la seva mà, amb
dels colzes i de les calces blaves que relliscaven sobre el ventre prim,	llaçades	amb cordills. La radiació del metall fos, a desgrat de la temperatura
rics són sobrefilats de seda, d'argent i d'or. Les cues són guarnides de	llaçades	de seda, trenades i entreteixides, i el cabestre amb un plomall. Era
trenes, a la qual ofereix quatre violes i alguna capseta de bombons amb	llaçada	verda. La tieta dóna al nebot bona part dels seus estalvis, perquè ella
dir-li. Però per sota dels poms de flors de marge, de les cortinetes amb	llaçades	blaves, dels cinturons i medalles, de la configuració de la tieta Marta,
Mercè era la mare: no duia el vestit carmí, sinó un de blanc amb una gran	llaçada	de setí a la cintura. Tothom anava mudat. En un racó del jardí, sobre la
interessa que la unió conjugal enllaci qualitats dignes d'ésser amades (	llaçada	de virtuts i no lligam de cabals), que no sigui un contracte sobre
ha estat de tal magnitud que pot endur-se'n per a sempre més la	llaçada	agermanadora de voluntats, que feia preveure dies de cordial convivència
de mig segle XIII s'usaven mànegues sols unides a les cotes per	llassades	a l'espatlla i sisa, tenint cada cota diversos parells de diferent color.
que es posava o es treia. Altres tenien mànegues de recanvi, unides per	llassades	al cos, de les que hi hagué costum de fer-ne present als cavallers que
calces amples abotonades als costats, obertes de baix o tancades per una	llassada	. Sabates amb sola de pont, i alt taló, de punta carrada, tancades per una
Sabates amb sola de pont, i alt taló, de punta carrada, tancades per una	llassada	que unia les orelles sobre l'empenya, formant llas o rosetó, o botes
carrada i taló alt i recte. Calces estretes, retingudes sota genoll per	llassades	; butxaques en les costures laterals; també se n'obriren en les casaques,
davants. Durant gran part del llarg reinat estigueren en predicament les	llassades	sobre les espatlles, formant xarreteres, i en les calces, com duien els
una llei restrictiva prohibí els galons d'or i argent en els vestits, les	llassades	i blondes foren el luxe, apart dels brocats i sedes recamades. La forma
prohibí per decret suntuari les passamaneries d'or, les substituiren per	llassades	. Desaparegué del tot el verdugadin, deixant les faldilles planes del
a la Fontangné, etc.. La característica de l'època foren les	llassades	, farbalans calats i fistonejats en la segona època, i vels (echarpes) per
reixats i acanalats, roba de seda i estam, amb adornament de borles i una	llaçada	al front. En algunes comarques la gandalla es subjectava, per davant, no
que una veta negra o d'un altre color a cada costat, lligada amb una	llaçadeta	sota el turmell. A Barcelona, s'usaven molt, a més de les susdites, les
de fils llargs d'uns 0'15 m., fa la lligada, sense fer nus ni	llaçada	, posant els caps sota el fil mateix. Un altre obrer darrera, ressegueix
volta, amb els ulls baixos sobre el seu llibre, l'uniforme escolar, la	llaçada	movedissa en el braç, el ciri... Quan foren agenollats en els bancs,
més visible de l'escenari s'hi va col·locar el retrat d'Aribau amb unes	llaçades	negres. Després de la distribució de premis, Manuel Milà i Fontanals va
La pràctica ha eliminat ja els ullets, botons a pressió, passadors,	llaçades	, lligams, fermalls, etc., per a deixar pas d'una manera total i
un parell de ciris a la cambra, posats en candelers negres o amb una	llaçada	negra. El difunt era exposat al mateix llit. Si no era enterrat el mateix
manera diferent, amb la ratlla al mig i els tirabuixons agafats amb una	llaçada	negra; no li podia veure els ulls, però el front, blanquíssim, tenia una
posat el vestit de punta foradada feta venir de Suïssa amb una gran	llaçada	a l'esquena de setí blanc i li havien fet el pentinat dels tirabuixons
i els galons i, en canvi, es mantenen —en el cas de Mercè Coromines— la	llaçada	al coll i la faixa negres. Quant al calçat —sols visible en Maria Júlia—,

Pàgina 1 (de 3)

50 següents