×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llaçar |
Freqüència total: 17 |
CTILC1 |
| amb els guants. Recomana després Amanieu a l'escuder que es faci | llaçar | el capmall amb molt de compte ("E guardatz que¢l capmalh Faitz | | Alfons, "qui dormia en espatlleres", el qual tot seguit es | llaçà | el capell de ferro, es posà l'escut al coll i muntà a cavall. I el | | a Vilafranca." —Boja!... Més que boja! —cridà, tot rebregant el paper i | llaçant | -lo a terra amb ràbia. Però després, repensant-se, l'arreplegà, l'estirà | | desaparegut. Em va semblar que les tres ombres que em restaven s'havien | llaçat | , amenaçants tot d'una, agrupant-se com a la defensiva i en contra meu. | | infatigables, galopaven al volt d'un pal clavat al mig de la pista i el | llaçaven | en plena carrera. Sota unes ombrel·les de jardí, una coneguda actriu de | | estenentse per un de sos costats fins al Tibidabo y quasi acabant de | llaçar | se ab Sans y Sant Andreu per la part de ponent y de llevant, sense murs | | que menys es feya sentir. Moltas vegadas sentada al costat de la Rosalía, | llassat | son bras ab lo seu, passava la vetllada identificant sos pensaments, | | En Cárles se la mirá tot parat, li agafá una de las cintas blavas que li | llassavan | á la cintura son vestit blanch y, rientse 'n també per sota de son bigoti | | son enteniment los lligams que de totas las ciencias se desprenen, pera | llassar | se ab la salut física ó moral del home. No obstant, al front d' un sol | | seyent al peu dels alts pollancres que sombrejan la corrent del riu, | llassant | li 'ls brassos ab las sevas mans, se 'l mirava ab una mitja rialla | | S' asseu lo valent negre dessota 'l vern, Son escuder li | llassa | un elm mes bell. Los miradors de Jaca tots ne son plens, | | —"De bades no m' esperen, allá 'niré. En tindrem bona festa, | llassats | los elms, Per comes y riberes hi aurá torneig, | | Mon goig, serénat. Cóm viure sense tu? los nostres cossos l' esperit han | llassat | , com dos teyeras l' una aprop l' altra 'l resplandor confonen. Quan me | | tardor i estiu juren fer cua rera la primavera. Vull que es | llaci | a dintre i a fora igual. Tot continua la cinta | | «l'arreglessin», es van passar la nit guarnint les llonzes amb flors i | llaceu | . Al matí, les dones es presentaven a la fonda amb una safata tota | | sovint, o acaben en atzucacs. Alguns giren sobre si mateixos com | llaçades | . A les cruïlles, potser s'obren tres o quatre carrers-túnel. Hi ha | | «Per la pista, no.» Però després la segueixo: fa 11açades i més | llaçades | fins que arriba al peu de la muralla. Un any, amb el meu amic Albert, vam |
|