Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira	lladrava	, corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més
seva dòcil còmplice. La traïda gemegava, plorava i es lamentava, fins va	lladrar	com una gossa, mentre el veler s'allunyava amb una elegant lleugeresa. Hi
sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no paraven. Uns gossos	lladraven	sinistrament. Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la
s'oïen unes veus passablement llunyanes, potser	lladrava	un gos. Les finestres enceses de les primeres cases, ens
zona prostibulària de les més vermelles. Hi havia cinc o sis gossos que	lladraven	; pel salonet on teníem els divans, i on jèiem sense dir un mot, a
un jardí amb un gos que, quan passàvem, es tirava contra el reixat i	lladrava	; un moment em va semblar que tornava a estimar el meu pare o a semblar-me
predòrica i amb el fal·lisme dionisíac. Níobe se l'escoltava com qui sent	lladrar	un gos. Ell havia intentat disposar de la intimitat de les gràcies de la
les llunyanies i posa una boirina entorn dels trèmols de la riera; que fa	lladrar	els gossos a les pagesies perdudes pels fondals i llisca pels blatars i
corresponen a una de les seves predicacions en el temps o en l'espai: Gos-	lladrant	, Bisó-enfurit, com si, finalment, es tracta d'una combinació d'ambdós
m'hauria posat a plorar de fervor. Era una dolçor que m'estrenyia el cor.	Lladraven	els gossos llunyans, dintre l'estable algun cavall pernejava, tot era fi
de beguda sense que ningú el vegi... —Au, baixa! Baixen del cotxe. El gos	lladra	. Anselm surt al portal de la garita. Amb gest tosc i malapte es treu la
d'un agulló mortal; entorn del ventre, els gossos de l'Infern	lladren	tothora amb cerberis musells, i fan que es senti un
el cap als terrats, els nois ens tapaven el pas, esvalotant. Els uns	lladraven	, d'altres feien la botzina dels automòbils, d'altres se'ns avançaven i
l'aigua i perdre's de nou el seu caparràs. De tant en tant feia un crit,	lladrava	, renillava, feia el gall —la seva ànima, en aquella nit deserta, tornava
nostre, al poble adormit, els gossos havien pujat a les teulades i	lladraven	planyívolament, amb els ulls clavats a la lluna. I ens venien ganes,
observo. Del poble arribaven corrents homes i dones, i darrera d'ells	lladraven	els gossos. Al davant anaven dos o tres genets, i alçaven un espès núvol
banda de les hortes, els gossos udolaven tristament i tota la barrancada	lladrava	. Aparegué Zorbàs, emmascarat, ple de fang, i la camisa li penjava feta un
poble. Les cases sense llum feien una taca negra, en alguna banda un gos	lladrava	, un bou gemia. Adesiara arribaven, al buf del vent, alegres, brollant com
simple, una novel·la, un signe complex. Un llibre és un signe humà, el	lladrar	del gos és no humà. La febre és un signe biològic, mentre que qualsevol
perquè respecte a la veritat feien com el gos de l'hortelà que ni	lladra	ni deixa lladrar, perquè de tant que la guardaven no la deixaven
a la veritat feien com el gos de l'hortelà que ni lladra ni deixa	lladrar	, perquè de tant que la guardaven no la deixaven prosperar i a còpia de
no hem anomenat, perquè no valen la pena, no passaven d'ésser cadells que	lladraven	a la Lluna, el famós Balmes, que va arribar a ésser la figura capital de
de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni clam de pastors ni	lladrar	de gossos. ¿I què ets, avui, sinó un trist esclau? Et té més fermada la
veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la brossa,	lladrar	cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada, sorda remor de gent
en la seva fúria; temerosos crits dels ocells que amen les tenebres;	lladrar	de gossos en masies potser saltejades; xiulets de contrabandistes, que
esbojarrada, la triomfal farandola de faunes i de nimfes. Un gos que	lladra	trenca l'encís i clou la porta entrebadada del misteri. Adéu, miratge,
i els prats, mig verds, mig rossos, tornassolen valls i pendissos.	Lladra	un gos: la massa joventut i la calor l'enardeixen i empaita per
a la gola, que pot ser de natural espantadís i fugi. I llavors li corre,	lladrant	, al darrera, fins que el bleix i les cames diuen prou i pot més el poc
prudent, alenteix l'embestida i s'atura a una distància honesta i	lladra	tot desmaiat, només per salvar la vergonya. Fins que l'altre, cansat
l'altre, cansat d'esperar l'escomesa, despectiu, gira cua i el deixa que	lladri	altre cop a tot pler i així es faci la il·lusió d'una victòria que ja les
la volta a resguard de la bastonada possible i el segueix tot darrera,	lladrant	, llarga estona. Els seus lladrucs no m'eren plaents ni a l'orella ni a
rampell sobtat i d'una mossada traïdora. Cert que l'adagi diu: gos que	lladra	, no mossega. Però la ciència popular és tan poc rigorosa en la seva
m'ajupia, ell reculava fins a tenir-se per fora de perill i no parava de	lladrar	, però sense moure's, fins que em perdia de vista. Tant li feia que no hi
que faig semblant de collir una pedra, sinó perquè no em vinguis a	lladrar	, com abans, massa a frec de les cames. ¿Per què, doncs, em reganyes les
Segur hi ha, només, que cada dia bordà amb més desmai i desesma, fins que	lladrà	poc i de mala gana, per compromís solament, sense fer acció d'aixecar-se,
Pellini, les gents esdevenien més amables, i àdhuc els cans de les masies	lladraven	més de lluny. Era un fre de la gelosia pagesívola, un guaita excel·lent i
per l'herbam; i la Pastorella, amb el seu collar de punxes, corria, bo i	lladrant	, tot l'àmbit que el cabal ocupava, com per reconèixer si hi mancava
la gent i el bestiar s'anaven reunint a l'entorn de la casa. Els gossos	lladraven	. Al voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb
, de la boca de la cabauma, i, quan en fou fora, cridà: —Cada gos	lladra	en el seu jaç! Ja veurem què hi dirà, la ramada, sobre això de criar
els gossos grocs i vagabunds que volten els vilatges indis començaren a	lladrar	. Mowgli anà endavant, car la fam l'empenyia; i, quan arribava a l'entrada
d'allà fins que nosaltres baixem. Els taurs marxaren així que Akela	lladrà	i el Germà Gris es plantà al davant de les vaques. L'envestiren i
amansint els brúfols, amb la veu, i Akela romania bon xic rerassagat, no	lladrant	sinó un o dos cops per apressar la reraguarda. El cercle que formaven era
arribà a la cabana on cremava el llum. Tres o quatre gossos es posaren a	lladrar	, car ja era pels voltants d'un poble. —Ei! —digué Mowgli asseient-se sense
oblidat. —¿És que tu, doncs, no t'has oblidat mai d'alguna cosa? —	lladrà	el Germà Gris, tombant-se bo i corrent a galop, mentre Mowgli el seguia,
tan baladreres, que no va semblar sinó que haguessin romput a	lladrar	una munió de gossos, pobladors fantàstics de les tenebres. Vaig flectar
un curt replegament; però no fugen. Tornen a plantar cara i continuen	lladrant	i mostrant les dents, vuit o deu passes més lluny. En l'estat de còlera
que he dit, llavors els veieu desfilar paral·lelament al vostre camí,	lladrant	de lluny estant i observant-vos sense perdre el contacte. Alguns diuen
de cinocèfals, que el seguia per l'altra riba del riu, sense deixar de	lladrar	i agitar-se, remenant l'herba i espolsant furiosament les branques. Podeu
i, a uns dos cents metres, marxaren paral·lelament a la meva direcció,	lladrant	amb intermitències. Els vells alçaven el cap de tant en tant, per a
es deixava anar. Els observadors agafats i penjats de les branques em	lladraven	furiosament, corejats per la ramada que, de terra estant, esperava el mot

Pàgina 1 (d'11)

50 següents