×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb lladrar |
Freqüència total: 505 |
CTILC1 |
pura. Erígone devia jugar amb Maira, s'hi distrauria, l'aviciaria. Maira | lladrava | , corria, saltava, dormia i menjava fins a emplenar el ventre a seny i més | seva dòcil còmplice. La traïda gemegava, plorava i es lamentava, fins va | lladrar | com una gossa, mentre el veler s'allunyava amb una elegant lleugeresa. Hi | sentien més explosions. Els xiulets i les sirenes no paraven. Uns gossos | lladraven | sinistrament. Hem baixat a casa del senyor Camil i he sortit a la | s'oïen unes veus passablement llunyanes, potser | lladrava | un gos. Les finestres enceses de les primeres cases, ens | zona prostibulària de les més vermelles. Hi havia cinc o sis gossos que | lladraven | ; pel salonet on teníem els divans, i on jèiem sense dir un mot, a | un jardí amb un gos que, quan passàvem, es tirava contra el reixat i | lladrava | ; un moment em va semblar que tornava a estimar el meu pare o a semblar-me | predòrica i amb el fal·lisme dionisíac. Níobe se l'escoltava com qui sent | lladrar | un gos. Ell havia intentat disposar de la intimitat de les gràcies de la | les llunyanies i posa una boirina entorn dels trèmols de la riera; que fa | lladrar | els gossos a les pagesies perdudes pels fondals i llisca pels blatars i | corresponen a una de les seves predicacions en el temps o en l'espai: Gos- | lladrant | , Bisó-enfurit, com si, finalment, es tracta d'una combinació d'ambdós | m'hauria posat a plorar de fervor. Era una dolçor que m'estrenyia el cor. | Lladraven | els gossos llunyans, dintre l'estable algun cavall pernejava, tot era fi | de beguda sense que ningú el vegi... —Au, baixa! Baixen del cotxe. El gos | lladra | . Anselm surt al portal de la garita. Amb gest tosc i malapte es treu la | d'un agulló mortal; entorn del ventre, els gossos de l'Infern | lladren | tothora amb cerberis musells, i fan que es senti un | el cap als terrats, els nois ens tapaven el pas, esvalotant. Els uns | lladraven | , d'altres feien la botzina dels automòbils, d'altres se'ns avançaven i | l'aigua i perdre's de nou el seu caparràs. De tant en tant feia un crit, | lladrava | , renillava, feia el gall —la seva ànima, en aquella nit deserta, tornava | nostre, al poble adormit, els gossos havien pujat a les teulades i | lladraven | planyívolament, amb els ulls clavats a la lluna. I ens venien ganes, | observo. Del poble arribaven corrents homes i dones, i darrera d'ells | lladraven | els gossos. Al davant anaven dos o tres genets, i alçaven un espès núvol | banda de les hortes, els gossos udolaven tristament i tota la barrancada | lladrava | . Aparegué Zorbàs, emmascarat, ple de fang, i la camisa li penjava feta un | poble. Les cases sense llum feien una taca negra, en alguna banda un gos | lladrava | , un bou gemia. Adesiara arribaven, al buf del vent, alegres, brollant com | simple, una novel·la, un signe complex. Un llibre és un signe humà, el | lladrar | del gos és no humà. La febre és un signe biològic, mentre que qualsevol | perquè respecte a la veritat feien com el gos de l'hortelà que ni | lladra | ni deixa lladrar, perquè de tant que la guardaven no la deixaven | a la veritat feien com el gos de l'hortelà que ni lladra ni deixa | lladrar | , perquè de tant que la guardaven no la deixaven prosperar i a còpia de | no hem anomenat, perquè no valen la pena, no passaven d'ésser cadells que | lladraven | a la Lluna, el famós Balmes, que va arribar a ésser la figura capital de | de l'ovella, sense que abastessin a privar-te'n ni clam de pastors ni | lladrar | de gossos. ¿I què ets, avui, sinó un trist esclau? Et té més fermada la | veïnat, familiars a l'orella: cloqueig de gallines que graten la brossa, | lladrar | cançoner d'un gos en aquella gran pau de la diada, sorda remor de gent | en la seva fúria; temerosos crits dels ocells que amen les tenebres; | lladrar | de gossos en masies potser saltejades; xiulets de contrabandistes, que | esbojarrada, la triomfal farandola de faunes i de nimfes. Un gos que | lladra | trenca l'encís i clou la porta entrebadada del misteri. Adéu, miratge, | i els prats, mig verds, mig rossos, tornassolen valls i pendissos. | Lladra | un gos: la massa joventut i la calor l'enardeixen i empaita per | a la gola, que pot ser de natural espantadís i fugi. I llavors li corre, | lladrant | , al darrera, fins que el bleix i les cames diuen prou i pot més el poc | prudent, alenteix l'embestida i s'atura a una distància honesta i | lladra | tot desmaiat, només per salvar la vergonya. Fins que l'altre, cansat | l'altre, cansat d'esperar l'escomesa, despectiu, gira cua i el deixa que | lladri | altre cop a tot pler i així es faci la il·lusió d'una victòria que ja les | la volta a resguard de la bastonada possible i el segueix tot darrera, | lladrant | , llarga estona. Els seus lladrucs no m'eren plaents ni a l'orella ni a | rampell sobtat i d'una mossada traïdora. Cert que l'adagi diu: gos que | lladra | , no mossega. Però la ciència popular és tan poc rigorosa en la seva | m'ajupia, ell reculava fins a tenir-se per fora de perill i no parava de | lladrar | , però sense moure's, fins que em perdia de vista. Tant li feia que no hi | que faig semblant de collir una pedra, sinó perquè no em vinguis a | lladrar | , com abans, massa a frec de les cames. ¿Per què, doncs, em reganyes les | Segur hi ha, només, que cada dia bordà amb més desmai i desesma, fins que | lladrà | poc i de mala gana, per compromís solament, sense fer acció d'aixecar-se, | Pellini, les gents esdevenien més amables, i àdhuc els cans de les masies | lladraven | més de lluny. Era un fre de la gelosia pagesívola, un guaita excel·lent i | per l'herbam; i la Pastorella, amb el seu collar de punxes, corria, bo i | lladrant | , tot l'àmbit que el cabal ocupava, com per reconèixer si hi mancava | la gent i el bestiar s'anaven reunint a l'entorn de la casa. Els gossos | lladraven | . Al voltant d'un abeurador, dues dotzenes de porcs negres xarrupaven amb | , de la boca de la cabauma, i, quan en fou fora, cridà: —Cada gos | lladra | en el seu jaç! Ja veurem què hi dirà, la ramada, sobre això de criar | els gossos grocs i vagabunds que volten els vilatges indis començaren a | lladrar | . Mowgli anà endavant, car la fam l'empenyia; i, quan arribava a l'entrada | d'allà fins que nosaltres baixem. Els taurs marxaren així que Akela | lladrà | i el Germà Gris es plantà al davant de les vaques. L'envestiren i | amansint els brúfols, amb la veu, i Akela romania bon xic rerassagat, no | lladrant | sinó un o dos cops per apressar la reraguarda. El cercle que formaven era | arribà a la cabana on cremava el llum. Tres o quatre gossos es posaren a | lladrar | , car ja era pels voltants d'un poble. —Ei! —digué Mowgli asseient-se sense | oblidat. —¿És que tu, doncs, no t'has oblidat mai d'alguna cosa? — | lladrà | el Germà Gris, tombant-se bo i corrent a galop, mentre Mowgli el seguia, | tan baladreres, que no va semblar sinó que haguessin romput a | lladrar | una munió de gossos, pobladors fantàstics de les tenebres. Vaig flectar | un curt replegament; però no fugen. Tornen a plantar cara i continuen | lladrant | i mostrant les dents, vuit o deu passes més lluny. En l'estat de còlera | que he dit, llavors els veieu desfilar paral·lelament al vostre camí, | lladrant | de lluny estant i observant-vos sense perdre el contacte. Alguns diuen | de cinocèfals, que el seguia per l'altra riba del riu, sense deixar de | lladrar | i agitar-se, remenant l'herba i espolsant furiosament les branques. Podeu | i, a uns dos cents metres, marxaren paral·lelament a la meva direcció, | lladrant | amb intermitències. Els vells alçaven el cap de tant en tant, per a | es deixava anar. Els observadors agafats i penjats de les branques em | lladraven | furiosament, corejats per la ramada que, de terra estant, esperava el mot |
|