Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

essència del vent, empara els ramats, els camins, els mercaders i els	lladres	, tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé.
del germanastre. —Mal llamp! Ja el tenim ací. No es morirà mai, el	lladre	! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et
, el Sagristà, el qual, a l'empar de la tristesa i de l'abaltiment, com un	lladre	a l'empara de les ombres, s'havia introduït a la casa i també aquesta nit
La gravetat de les seves malifetes quedaria dissimulada pel triomf. El	lladre	, el parricida, l'estuprador, l'absurda fauna dels conculcadors del Codi
"diaris" de la societat víctima. Són, doncs, al pol oposat del	lladre	i de l'assassí "de tamany natural". No ha d'estranyar-nos, per tant,
de moment, tinguin la possibilitat de tornar-hi. Mai no pensarem això del	lladre	o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El lladre i
lladre o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El	lladre	i l'assassí han desafiat les lleis una vegada, els han perdut el
el plagi és un "robatori" que s'excusa amb l'"assassinat": quan el "	lladre	" supera de tal manera la seva víctima, que aquesta queda literàriament
provat de primer, quan heu entrat. Per tot el que sabem, podríeu ser un	lladre	. I encara tenim dret a defensar-nos contra els lladres. —Tinc el carnet a
podríeu ser un lladre. I encara tenim dret a defensar-nos contra els	lladres	. —Tinc el carnet a la butxaca —diu l'home. —No ho sabem —replica ella
arribarà a Cervera descobrirà que Mossèn Basili podia ser desvergonyit,	lladre	, mentider, supersticiós, però no tenia res d'estúpid. Poques coses li
fer-li prendre un bol de llet, per fer-li fregues amb vinagre dels set	lladres	, per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre,
febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues amb vinagre dels set	lladres	, li posava mostasses a les cames, però no li parlava de guariment, com si
que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys, desvergonyit i	lladre	, procurava mantenir en ordre, i rentava i planxava les brodades camises i
pren cura del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set	lladres	que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi,
els saraus, les timbes, els hostes permanents i una mala fi de criats	lladres	. No coneixia l'existència de Nerina però més o menys bonica, més o menys
havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a posta per lliurar-se, i el	lladre	es va lliurar. Va perdre un dit, però va salvar la pell, que val més, i
, i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que els	lladres	vaiguen per la ribera, como Pedro por su casa? ¿Aquí en
la Borsa, i si, indignats amb l'abusiu xinès, li dieu a la cara que és un	lladre	, fa veure que no us entén i us somriu amb aquell somriure de mort o de
casa Focking fins al més infecte anís, fabricat en una cova de	lladres	de Marsella, i el més baix i llepissós aixarop, elaborat pels xinesos,
li posen un pijama sembrat de violetes, d'un grotesc cru. Lita és	lladre	com les garses i s'ho menja tot; va per terra disputant-se les deixalles
com el de la Polinèsia, és seguríssim que m'hi moriria. Un assassí, un	lladre	, un carnisser vulgar sense imaginació o una víctima de l'alcohol poden
és una barreja de dos-cents gossos, no té casta ni dignitat, però és	lladre	, simpàtic, i té uns ulls dolcíssims. Quan es pon el sol, en el nostre
.)] Deixa-la estar! Deixa-la estar! [(A Caín.)]	Lladre	! [(Cridant vers la cabana.)] Pare! [(Veient que Nara i Caín
saber robar. /Amèlia\ Robar? /Andreu\ Robar, no com un	lladre	. És un desig estrany. Unes ganes terribles de treure't del davant això de
que tu i jo... i que algú es corsecava d'enveja i t'anava a la saga com un	lladre	. No sé pas com va anar: el Quim i jo ens vàrem posar valents. Ell va fer
rebentis, que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un	lladre	, un que et venta una cossa i et mana que li netegis les sabates.
home que et somniava, que es va passar dos anys lluny de tu, com un	lladre	qualsevol; però que vivia amb l'esperança que aquella dona fóra seva
vella resposta que t'haurà de servir Ara, rossí de	lladres	, poble meu Israel, suportes que s'altivin servidors insolents,
i a mitja edat acaben a la forca a semblança dels	lladres	homicides. Definitivament els àngels callen. Hi ha bona
pas alentat per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!...	Lladre	, lladre de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor.
per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!... Lladre,	lladre	de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor. Sempre
m'anomenen l'Escapçat de can Medí. Si adés era famós	lladre	ho só avui tant com ahir. Calo foc a les pallisses,
a imatge seva i ara ets com un bot de vi. T'he fet	lladre	, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el
i ara ets com un bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet	lladre	, t'he fet lladre i assassí, el terror de la contrada
bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet	lladre	i assassí, el terror de la contrada que a tots dóna
seminarista en posat de cavaller. Perot de l'Armentera,	lladre	de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, lladre de
lladre de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó,	lladre	de la colla de Perot.] [Els dibuixà tal com eren Xavier Nogués.]
contrabander. L'amor, de noia, saps qui em va fer? Doncs, el terrible	lladre	Perot, que era aleshores mig bon xicot. Ell sí que tresca, ell sí que viu
Calla! Ja en tinc prou! Marcó I jo ja en tinc massa!	Lladregueta	de mig sou! Jovita Sorge de paper d'estrassa! Marcó
socarrima set pagesos sense trobâ a ningú ni un xinxonet! Això de fer de	lladre	, ja ni et dóna per espardenyes; i diria: prou! si no fos que la gent de
i diria: prou! si no fos que la gent de pagesia mai no respecta un	lladre	que no es mou. Malviatge el fer de lladre! De tres bales consentit, menja
de pagesia mai no respecta un lladre que no es mou. Malviatge el fer de	lladre	! De tres bales consentit, menja d'una esgarrapada, treu el fetge i perd
i les xarangues de metall, que tan aviat acompanyaven un bisbe, com un	lladre	que li anaven a donar garrot, com els pobres esguerrats que el dia de
vergonya. Aquells pederastes —alguns d'ells antics pistolers, molts,	lladres	de professió, altres, merament matèria de prostíbul— somreien per a Emili
d'un home com Frederic, al qual no se li podia dir ni criminal, ni	lladre	, ni excessivament llibertí, ni alcohòlic, ni mal cor, ni res d'això,
i a la més opaca que entre el carbó d'un moll escorcolla la misèria dels	lladres	del cotó i de l'alcohol, sempre és una dona gastada i explorada; sempre
esperant no sabia què, com si estigués a l'aguait davant del perill d'uns	lladres	invisibles. L'escepticisme i l'amargor de Bobby havien arribat al moment
hora de pler incerta. Febre o vanitat t'atreu a ser	lladre	de quelcom que en el mercat, a poc preu, és venal per
hi feien i, notòriament, un en què hi havia una persecució, no sé si d'un	lladre	, però en tot cas d'un "dolent", en la qual els "bons" anaven en

Pàgina 1 (de 64)

50 següents