 Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb lladre |
Freqüència total: 2631 |
CTILC1 |
| essència del vent, empara els ramats, els camins, els mercaders i els | lladres | , tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé. | | del germanastre. —Mal llamp! Ja el tenim ací. No es morirà mai, el | lladre | ! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et | | , el Sagristà, el qual, a l'empar de la tristesa i de l'abaltiment, com un | lladre | a l'empara de les ombres, s'havia introduït a la casa i també aquesta nit | | La gravetat de les seves malifetes quedaria dissimulada pel triomf. El | lladre | , el parricida, l'estuprador, l'absurda fauna dels conculcadors del Codi | | "diaris" de la societat víctima. Són, doncs, al pol oposat del | lladre | i de l'assassí "de tamany natural". No ha d'estranyar-nos, per tant, | | de moment, tinguin la possibilitat de tornar-hi. Mai no pensarem això del | lladre | o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El lladre i | | lladre o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El | lladre | i l'assassí han desafiat les lleis una vegada, els han perdut el | | el plagi és un "robatori" que s'excusa amb l'"assassinat": quan el " | lladre | " supera de tal manera la seva víctima, que aquesta queda literàriament | | provat de primer, quan heu entrat. Per tot el que sabem, podríeu ser un | lladre | . I encara tenim dret a defensar-nos contra els lladres. —Tinc el carnet a | | podríeu ser un lladre. I encara tenim dret a defensar-nos contra els | lladres | . —Tinc el carnet a la butxaca —diu l'home. —No ho sabem —replica ella | | arribarà a Cervera descobrirà que Mossèn Basili podia ser desvergonyit, | lladre | , mentider, supersticiós, però no tenia res d'estúpid. Poques coses li | | fer-li prendre un bol de llet, per fer-li fregues amb vinagre dels set | lladres | , per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre, | | febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues amb vinagre dels set | lladres | , li posava mostasses a les cames, però no li parlava de guariment, com si | | que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys, desvergonyit i | lladre | , procurava mantenir en ordre, i rentava i planxava les brodades camises i | | pren cura del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set | lladres | que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi, | | els saraus, les timbes, els hostes permanents i una mala fi de criats | lladres | . No coneixia l'existència de Nerina però més o menys bonica, més o menys | | havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a posta per lliurar-se, i el | lladre | es va lliurar. Va perdre un dit, però va salvar la pell, que val més, i | | , i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que els | lladres | vaiguen per la ribera, /como Pedro por su casa\? ¿Aquí en prenc | | la Borsa, i si, indignats amb l'abusiu xinès, li dieu a la cara que és un | lladre | , fa veure que no us entén i us somriu amb aquell somriure de mort o de | | casa Focking fins al més infecte anís, fabricat en una cova de | lladres | de Marsella, i el més baix i llepissós aixarop, elaborat pels xinesos, | | li posen un pijama sembrat de violetes, d'un grotesc cru. Lita és | lladre | com les garses i s'ho menja tot; va per terra disputant-se les deixalles | | com el de la Polinèsia, és seguríssim que m'hi moriria. Un assassí, un | lladre | , un carnisser vulgar sense imaginació o una víctima de l'alcohol poden | | és una barreja de dos-cents gossos, no té casta ni dignitat, però és | lladre | , simpàtic, i té uns ulls dolcíssims. Quan es pon el sol, en el nostre | | .)] Deixa-la estar! Deixa-la estar! [(A Caín.)] | Lladre | ! [(Cridant vers la cabana.)] Pare! [(Veient que Nara i Caín | | saber robar. /Amèlia\ Robar? /Andreu\ Robar, no com un | lladre | . És un desig estrany. Unes ganes terribles de treure't del davant això de | | que tu i jo... i que algú es corsecava d'enveja i t'anava a la saga com un | lladre | . No sé pas com va anar: el Quim i jo ens vàrem posar valents. Ell va fer | | rebentis, que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un | lladre | , un que et venta una cossa i et mana que li netegis les sabates. | | home que et somniava, que es va passar dos anys lluny de tu, com un | lladre | qualsevol; però que vivia amb l'esperança que aquella dona fóra seva | | vella resposta que t'haurà de servir Ara, rossí de | lladres | , poble meu Israel, suportes que s'altivin servidors insolents, | | i a mitja edat acaben a la forca a semblança dels | lladres | homicides. Definitivament els àngels callen. Hi ha bona | | pas alentat per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!... | Lladre | , lladre de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor. | | per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!... Lladre, | lladre | de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor. Sempre | | m'anomenen l'Escapçat de can Medí. Si adés era famós | lladre | ho só avui tant com ahir. Calo foc a les pallisses, | | a imatge seva i ara ets com un bot de vi. T'he fet | lladre | , t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el | | i ara ets com un bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet | lladre | , t'he fet lladre i assassí, el terror de la contrada | | bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet | lladre | i assassí, el terror de la contrada que a tots dóna | | seminarista en posat de cavaller. Perot de l'Armentera, | lladre | de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, lladre de | | lladre de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, | lladre | de la colla de Perot.] [Els dibuixà tal com eren Xavier Nogués.] | | contrabander. L'amor, de noia, saps qui em va fer? Doncs, el terrible | lladre | Perot, que era aleshores mig bon xicot. Ell sí que tresca, ell sí que viu | | Calla! Ja en tinc prou! Marcó I jo ja en tinc massa! | Lladregueta | de mig sou! Jovita Sorge de paper d'estrassa! Marcó | | socarrima set pagesos sense trobâ a ningú ni un xinxonet! Això de fer de | lladre | , ja ni et dóna per espardenyes; i diria: prou! si no fos que la gent de | | i diria: prou! si no fos que la gent de pagesia mai no respecta un | lladre | que no es mou. Malviatge el fer de lladre! De tres bales consentit, menja | | de pagesia mai no respecta un lladre que no es mou. Malviatge el fer de | lladre | ! De tres bales consentit, menja d'una esgarrapada, treu el fetge i perd | | i les xarangues de metall, que tan aviat acompanyaven un bisbe, com un | lladre | que li anaven a donar garrot, com els pobres esguerrats que el dia de | | vergonya. Aquells pederastes —alguns d'ells antics pistolers, molts, | lladres | de professió, altres, merament matèria de prostíbul— somreien per a Emili | | d'un home com Frederic, al qual no se li podia dir ni criminal, ni | lladre | , ni excessivament llibertí, ni alcohòlic, ni mal cor, ni res d'això, | | i a la més opaca que entre el carbó d'un moll escorcolla la misèria dels | lladres | del cotó i de l'alcohol, sempre és una dona gastada i explorada; sempre | | esperant no sabia què, com si estigués a l'aguait davant del perill d'uns | lladres | invisibles. L'escepticisme i l'amargor de Bobby havien arribat al moment | | hora de pler incerta. Febre o vanitat t'atreu a ser | lladre | de quelcom que en el mercat, a poc preu, és venal per | | hi feien i, notòriament, un en què hi havia una persecució, no sé si d'un | lladre | , però en tot cas d'un "dolent", en la qual els "bons" anaven en |
|
