Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
lladre AI 56 oc.
lladre F 56 oc.
lladre M 2519 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lladre Freqüència total:  2631 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

essència del vent, empara els ramats, els camins, els mercaders i els lladres, tan fàcils de confondre. Porta a l'acte missatges del seu pare on convé.
del germanastre. —Mal llamp! Ja el tenim ací. No es morirà mai, el lladre! Però ell com si res. —Hola, germà; bon dia! O bé: —Et
, el Sagristà, el qual, a l'empar de la tristesa i de l'abaltiment, com un lladre a l'empara de les ombres, s'havia introduït a la casa i també aquesta nit
La gravetat de les seves malifetes quedaria dissimulada pel triomf. El lladre, el parricida, l'estuprador, l'absurda fauna dels conculcadors del Codi
"diaris" de la societat víctima. Són, doncs, al pol oposat del lladre i de l'assassí "de tamany natural". No ha d'estranyar-nos, per tant,
de moment, tinguin la possibilitat de tornar-hi. Mai no pensarem això del lladre o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El lladre i
lladre o de l'assassí: aquests seran "perillosos" per sempre més. El lladre i l'assassí han desafiat les lleis una vegada, els han perdut el
el plagi és un "robatori" que s'excusa amb l'"assassinat": quan el "lladre" supera de tal manera la seva víctima, que aquesta queda literàriament
provat de primer, quan heu entrat. Per tot el que sabem, podríeu ser un lladre. I encara tenim dret a defensar-nos contra els lladres. —Tinc el carnet a
podríeu ser un lladre. I encara tenim dret a defensar-nos contra els lladres. —Tinc el carnet a la butxaca —diu l'home. —No ho sabem —replica ella
arribarà a Cervera descobrirà que Mossèn Basili podia ser desvergonyit, lladre, mentider, supersticiós, però no tenia res d'estúpid. Poques coses li
fer-li prendre un bol de llet, per fer-li fregues amb vinagre dels set lladres, per fer-li resar l'àngelus quan toquen totes les campanes del vespre,
febre; la dida, sense dir-li'n res, li feia fregues amb vinagre dels set lladres, li posava mostasses a les cames, però no li parlava de guariment, com si
que en Catarineu, el criat, un minyó de disset anys, desvergonyit i lladre, procurava mantenir en ordre, i rentava i planxava les brodades camises i
pren cura del seu fill. Usa el mateix mètode de sempre: vinagre dels set lladres que calma el dolor de la pell escorxada; figues seques bullides amb vi,
els saraus, les timbes, els hostes permanents i una mala fi de criats lladres. No coneixia l'existència de Nerina però més o menys bonica, més o menys
havia estat sense voler. Mentida. Va fer-ho a posta per lliurar-se, i el lladre es va lliurar. Va perdre un dit, però va salvar la pell, que val més, i
, i molt prompte a la Ràpita semblaria Xicago. —Què vols, pos?, ¿que els lladres vaiguen per la ribera, /como Pedro por su casa\? ¿Aquí en prenc
la Borsa, i si, indignats amb l'abusiu xinès, li dieu a la cara que és un lladre, fa veure que no us entén i us somriu amb aquell somriure de mort o de
casa Focking fins al més infecte anís, fabricat en una cova de lladres de Marsella, i el més baix i llepissós aixarop, elaborat pels xinesos,
li posen un pijama sembrat de violetes, d'un grotesc cru. Lita és lladre com les garses i s'ho menja tot; va per terra disputant-se les deixalles
com el de la Polinèsia, és seguríssim que m'hi moriria. Un assassí, un lladre, un carnisser vulgar sense imaginació o una víctima de l'alcohol poden
és una barreja de dos-cents gossos, no té casta ni dignitat, però és lladre, simpàtic, i té uns ulls dolcíssims. Quan es pon el sol, en el nostre
.)] Deixa-la estar! Deixa-la estar! [(A Caín.)] Lladre! [(Cridant vers la cabana.)] Pare! [(Veient que Nara i Caín
saber robar. /Amèlia\ Robar? /Andreu\ Robar, no com un lladre. És un desig estrany. Unes ganes terribles de treure't del davant això de
que tu i jo... i que algú es corsecava d'enveja i t'anava a la saga com un lladre. No sé pas com va anar: el Quim i jo ens vàrem posar valents. Ell va fer
rebentis, que et tornis orgullosa i el que t'estimes sigui un perdut, un lladre, un que et venta una cossa i et mana que li netegis les sabates.
home que et somniava, que es va passar dos anys lluny de tu, com un lladre qualsevol; però que vivia amb l'esperança que aquella dona fóra seva
vella resposta que t'haurà de servir Ara, rossí de lladres, poble meu Israel, suportes que s'altivin servidors insolents,
i a mitja edat acaben a la forca a semblança dels lladres homicides. Definitivament els àngels callen. Hi ha bona
pas alentat per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!... Lladre, lladre de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor.
per res en Pepe! Víctor. No l'anomenis!... Lladre, lladre de la meva il·lusió! Ernestina. Calla! Víctor. Sempre
m'anomenen l'Escapçat de can Medí. Si adés era famós lladre ho só avui tant com ahir. Calo foc a les pallisses,
a imatge seva i ara ets com un bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el
i ara ets com un bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el terror de la contrada
bot de vi. T'he fet lladre, t'he fet lladre, t'he fet lladre i assassí, el terror de la contrada que a tots dóna
seminarista en posat de cavaller. Perot de l'Armentera, lladre de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, lladre de
lladre de camí ral. Marcó, servent de l'hostal. Corvetó, lladre de la colla de Perot.] [Els dibuixà tal com eren Xavier Nogués.]
contrabander. L'amor, de noia, saps qui em va fer? Doncs, el terrible lladre Perot, que era aleshores mig bon xicot. Ell sí que tresca, ell sí que viu
Calla! Ja en tinc prou! Marcó I jo ja en tinc massa! Lladregueta de mig sou! Jovita Sorge de paper d'estrassa! Marcó
socarrima set pagesos sense trobâ a ningú ni un xinxonet! Això de fer de lladre, ja ni et dóna per espardenyes; i diria: prou! si no fos que la gent de
i diria: prou! si no fos que la gent de pagesia mai no respecta un lladre que no es mou. Malviatge el fer de lladre! De tres bales consentit, menja
de pagesia mai no respecta un lladre que no es mou. Malviatge el fer de lladre! De tres bales consentit, menja d'una esgarrapada, treu el fetge i perd
i les xarangues de metall, que tan aviat acompanyaven un bisbe, com un lladre que li anaven a donar garrot, com els pobres esguerrats que el dia de
vergonya. Aquells pederastes —alguns d'ells antics pistolers, molts, lladres de professió, altres, merament matèria de prostíbul— somreien per a Emili
d'un home com Frederic, al qual no se li podia dir ni criminal, ni lladre, ni excessivament llibertí, ni alcohòlic, ni mal cor, ni res d'això,
i a la més opaca que entre el carbó d'un moll escorcolla la misèria dels lladres del cotó i de l'alcohol, sempre és una dona gastada i explorada; sempre
esperant no sabia què, com si estigués a l'aguait davant del perill d'uns lladres invisibles. L'escepticisme i l'amargor de Bobby havien arribat al moment
hora de pler incerta. Febre o vanitat t'atreu a ser lladre de quelcom que en el mercat, a poc preu, és venal per
hi feien i, notòriament, un en què hi havia una persecució, no sé si d'un lladre, però en tot cas d'un "dolent", en la qual els "bons" anaven en

  Pàgina 1 (de 53) 50 següents »