Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Fas bé. Ell et prefereix a la teva mare i a mi. És fidel i amb els seus	lladrucs	ens avisa de qualsevol soroll de passos que s'atansen a pertorbar la
les precaucions adequades, i vet aquí que ho pago car. Menyspreava els	lladrucs	d'enemigues canilles i posava tot el país en ordre, és a dir, el vaig
amb el seu xiular flonjo. He sentit la primera granota d'enguany. I	lladrucs	apagats i el fregadís d'algú que entrava llenya en una masia pròxima.
sobre un marge, brilla un llum que es torna a apagar. Se senten uns	lladrucs	. —Gossos? —es pregunta el cap, immobilitzant-se a frec d'una soca—.
seriós que no ens pensàvem. —Vols dir que no són fora? Escolten, i els	lladrucs	es repeteixen, relativament llunyans, excitats. —Si han dut els gossos,
gambades, amb un tronc a la mà, com una fera que sent	lladrucs	perseguidors darrera? Enfora deixa multituds irades contra el
nosaltres no érem ningú, i els nostres crits feien l'efecte de	lladrucs	a la lluna. Un dia l'Aiguader em vingué a trobar a la sortida del
no saps què hi ha darrera d'ell. El poble és lluny, no veus ningú. Ni el	lladruc	d'un gos, ni una llum incerta no vénen a fer companyia a la teva
llum misteriosa on, en acostar-nos-hi, l'única remor que sentíem eren els	lladrucs	dels gossos, a mi se m'oprimia estranyament el cor i jurava al meu
conegut encara, es posà a bordar. —Calla, Neró, que tothom dorm! El	lladruc	es convertí en grinyol d'alegria. Cosme obrí el reixat; la porta gemegà,
engendrant, nasqueren aquests monstres udoladors, que amb uns	lladrucs	continus m'envolten, com tu veus, i d'hora en hora
lligat amb cadenes de ferro a les portes del catolicisme i els seus	lladrucs	es varen sentir a tota Europa, perquè la seva obra principal va ésser
les perdius, pujant i baixant costes, i atronarà camps i boscúries amb	lladrucs	i escopetades, i arribarà a casa de vespre sense haver atrapat res de
amb la mateixa fúria i el mateix eriçament de pèl a l'esquena i el	lladruc	igualment enronquit a la gola, que pot ser de natural espantadís i fugi.
possible i el segueix tot darrera, lladrant, llarga estona. Els seus	lladrucs	no m'eren plaents ni a l'orella ni a les cames, mai prou segures d'un
correspondre-hi! A casa el meu pare, gran caçador, no hi mancaven mai els	lladrucs	i els salts i els tremolins de cua. Les generacions s'hi escalonaven
de veure's vell li fa el cor massa agre algun dia i li escapa algun	lladruc	escadusser, també l'hi dispenso. Sense una mica d'indulgència a les
nedant en claredats indecises. El silenci de la nit és pertorbat pel	lladruc	d'un gos. Dret a la punta d'un pal telegràfic, us saluda un mussol a qui
es fa viva, aquella calma nocturna, amb els grills i les aranyes, i algun	lladruc	estantís, si penses que no gaire lluny de tu jeu una donzella que t'ha
molt pedregós, i em trobo altre cop en mig de prats. Tot seguit sento el	lladruc	d'un gos que s'ha adonat de mi. Al cim d'una roca, i com formant-
de la serra algun que altre so d'esquella del ramat que s'ajunta, o el	lladruc	atrevit del gos que empaita les bèsties que s'esgarrien. Encara resta
El territori que trepitjo no és tan salvatge, i no trigo a sentir els	lladrucs	llunyans d'un gos d'algun ramat. El cor se m'eixampla. Quina sensació més
un conjunt de casalots que aviat veig que són d'una farga abandonada. Els	lladrucs	d'un gos m'assenyalen on serà la porta. Al segon truc ja m'obre un bon
vall de Rigart. De temps en temps, com llunyedans i sufocats, s'oïen els	lladrucs	d'algun gos. El vent àduc somovia la porta ben barrada; i, quan en venia
era tot just entrellusca en travessar la Selva, i vesprejava quan algun	lladruc	i xiscles de mainada m'indicaren aviat que entrava al Port. Tot seguit
Bagheera? Ja el donem per acceptat. I aleshores tornà Akela amb el seu	lladruc	pregon: —Mireu bé, llops! Mireu bé! Mowgli estava encara tan fortament
sambhur perseguit i l'esbufec de la peça acorralada. Aleshores uns	lladrucs	maliciosos i insolents s'alçaren d'entre els llops joves: —Akela! Akela!
gairebé no fa diferència entre el dia i la nit. Donà el crit agut, com un	lladruc	, però no obtingué més resposta que el miau burleta del petit gat
i un cadell d'orelles torrades animava el rebedor i la cuina amb un	lladruc	com un picarol. En Manel es resignava a les obligacions que li imposava
que li fugia camins enllà, i, cap a la banda de Sant Pere del Bosc, uns	lladrucs	de gossos, que devien senyalar algun vianant. Totes aquestes veus,
la casa, els cans s'agitaren de sobte i es planyien en un gran chor de	lladrucs	. Però arribaren a silenci aviat, espaiant alguns roncs bavosos... Un dia
i mentre sotjava al seu voltant, tota afanyosa, entre els arbres, un	lladruc	petit i estrident damunt mateix del seu cap la va fer mirar en l'aire
corrent una mica endavant cada vegada i qui-sap-lo endarrera, i fent uns	lladrucs	d'allò més roncs tota l'estona, fins que a la fi va asseure's qui-sap-lo
seguit i corregué fins a trobar-se ben retuda i desalenada, i fins que el	lladruc	del gos peter sonà d'allò més desmaiat en la llunyania. —I tanmateix quin
La nit abans les havíem sentit udolar, amb aquell crit que fan, mig	lladruc	mig gemec. Era la lluna plena, i el tir de nit semblava poder-se fer en
potser. Me'n recordo d'haver sentit, el meu primer matí de cacera, grans	lladrucs	més enllà d'unes planes. Vaig aturar-me de cop i vaig armar la carrabina.
que avencen a rengleres espesses fins a poques passes de l'home, amb uns	lladrucs	espaventables i mostrant grans ullals esfereïdors. Rares vegades hom els
bosc, on, creient-se segurs, es desplegaren i no s'aturaren de llençar-me	lladrucs	, fins que vaig haver passat, i em vaig amagar de llur vista.
enfilats a la reixa. Però, naturalment, adquirí certs defectes i els tals	lladrucs	resultaven poc clàssics; semblaven de persona. Així i tot el congraciaren
Però resultava més graciós deixar lladrar el xato i que els seus	lladrucs	distreguessin l'atenció de l'amo, contribuint a l'èxit de l'empresa. Tal
de fora el reixat i pel cim de les puntes de llança. Si en Met, en oir els	lladrucs	del gos, pegava un tret a l'espantall no en patiria ningú. El ninot, fos
d'un cop d'espatlla, l'ensorrà del tot. En això sonà el	lladruc	d'un gos peter. Lladrava intensament amb un rogall d'escanyat de ràbia.
esperits? Ella manava: —Resteu, us dic! —Queda't tu, si vols. Un	lladruc	. Empal·lidiren. —El Ca-Borreg! S'imaginaven el gos del dimoni,
La colla cuitava a amagar-se. —Ens empaita! L'és! Vaja que sí! Els	lladrucs	, més forts. —Compte, Laia! Per què no véns? Mira que una dentellada...
quietud... Talment sa soledat m'abordava per tots cantons amb una mena de	lladrucs	sense veu que em glaçaven es cor. ¡Hai patides ses penes eternes!... I
la perversió humana que els engendra, i es podríen comparar als bruels i	lladrucs	si això no fos contra les besties una calumnia. Hi ha veus que supleixen
Per atzar es sentia el xiular d'un hortolà que plegava a deshora, el	lladruc	d'un gos o el renillar d'un cavall. Llargues estones de silenci amoïnaven
seguia un rastre fresc. Un dels conillers, després d'un seguit de	lladrucs	que semblaven ais arrabassats per un turment insofrible, deixava anar
la gossada, se'n veieren un bull. Allò fou una tempestat de salts, de	lladrucs	, de grinyols, de remolins i cops de cua, respostejats per renys,
pels altres. S'armà un rebombori indescriptible de corredisses, de	lladrucs	, de grinyols estridents i de riallades atronadores. Després s'inicià el

Pàgina 1 (de 9)

50 següents