Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llagosta F 735 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llagosta Freqüència total:  735 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

com es miraria un terratrèmol o un tornado, una epidèmia o una plaga de llagosta: com una catàstrofe de la naturalesa, cruenta però "sobrehumana".
i han despullat les ànimes. Mr. Marcel Catule, l'home del jaqué de llagosta de rostoll i de la camisa blau celeste, que en passar l'estret de
flonja i d'un gust una punta dolç, dignes de la taula més exigent. Les llagostes, els llongants, les cabres i tota mena de crancs són finíssims
de vegades hem sentit pels carrers de Papeete, i feien uns bots com unes llagostes de rostoll... Mr. F. G.. —No em podeu negar que, aquest poble,
el corned beef és un plat de més distinció que el porc fresc o la llagosta, que obté sense dificultat. El maori de les illes vol comprar unes
paradoxa —si fa no fa com el boreal—, ens foren servits unes ostres, unes llagostes, uns filets de bou, unes mongetes tendres i uns ananassos, tot de la
o centpeus de mar. Aquest crustaci, sense que arribi a ésser una bona llagosta de les nostres latituds, és de les coses més fines que es poden guisar a
Tenia un quadre penjat amb un cordill groc i vermell, que figurava tot de llagostes amb corona d'or, cara d'home i cabells de dona, i tota l'herba al voltant
d'or, cara d'home i cabells de dona, i tota l'herba al voltant de les llagostes, que sortien d'un pou, era cremada, i el mar al fons, i el cel per
el mar al fons, i el cel per sobre, eren de color de sang de bou i les llagostes duien cuirassa de ferro i mataven a cops de cua... A fora plovia. La
vaig pensar què diria mossèn Joan si un dia podia veure el quadre de les llagostes amb el cap tan barrejat, que mataven a cops de cua... Tothom va dir que
la castanya! la castanyeta! I el nen reia i ella l'acostava a mirar les llagostes i de seguida feia cara d'amoïnat. I treia saliva, brrrrrr... brrrrrr...
em semblaven estrets. El nen, de seguida, es va enfilar a mirar les llagostes. La senyora Enriqueta em va dir que ella em guardaria els nens, que se'ls
a la falda, i el nen tornava a ser a dalt de la cadira encastat a les llagostes. Plovisquejava. No sé què ho feia, però cada vegada que anava a veure la
això, ells estaven enfilats damunt d'una cadira, davant del quadre de les llagostes amb cap de persona, que sortien d'aquell pou tan ple de fum. Els treballs
per ficar-se al llit. Vaig posar els nens davant el quadre de les llagostes i els vaig dir que les miressin i amb la senyora Enriqueta ens vam tancar
senyora Enriqueta que es feia vella de pressa va regalar el quadre de les llagostes a la Rita, perquè sempre te'l miraves quan eres petita... L'Antoni va
i d'aiguardents, que el feia pensar en el Port de Marsella. Menjaren unes llagostes amb tomàtec i un allioli excitant. "Comme ça sent bon, ma
hi tenien sorra i argila i fulles d'olivarda triturades, i potser una llagosta de rostoll amb les serres de les potes els esgarrapava un mugró. Mentre
les serres de les potes els esgarrapava un mugró. Mentre feien saltar la llagosta amb un cop d'ungla i s'esbandien la suor dels ulls, sentien una fiblada a
doncs, era de metall rígid, i tot sovint és esmentada amb la llagosta, element que en depèn ("hun arnès de peça ab lagosta", 1412,
14 gener) res no ens impedeix de creure que totes dues, la peça i la llagosta, eren de metall blanc brunyit. La peça, no res menys, podia anar
Pardo fos una defensa dorsal. Més difícil és esbrinar el sentit de la llagosta, car en l'armament rígid són molts els elements que recorden les
a una conclusió. D'antuvi no tota peça suposa necessàriament una llagosta (cfr.: "una peça d'armar sens lagosta ...una lagosta sens peça",
(veg. § 54), el pany (sens dubte semblant al faldó) ni la llagosta. A l'inventari dels béns del cavaller Arnau Ferrer s'enregistra:
feta a base de llaunes d'acer imbricades, que suggereixen la closca de la llagosta. A aquesta defensa es refereix, amb tota seguretat, una partida d'un
el que la primera meitat del segle XV era designat amb el nom de llagosta, que retrobem, en relació amb les plates, de les quals tracto tot seguit,
tassets" i en alemany el de "Krebse". El terme llagosta devia usar-se, encara, per a designar qualsevol element de l'arnès fet a
que al meu entendre de vegades era designat amb el nom de llagosta (§ 48). Sospito, encara, que el faldatge rígid, no de malles,
que rebien els noms de faldatge (§ 54) i, segurament, llagosta (§ 48), defensa que hem documentat amb diverses obres d'art,
i en francès "braconnière". Del faldatge o llagosta pengen, també agafades amb corretges, unes defenses de les cuixes dites
peu, com el del Sant Jordi d'argent, de la darrera llauna del faldatge o llagosta penja, per mitjà d'unes corretges, una altra llauna més petita i en forma
que formen una sola peça composta de peto i dorsal, amb faldatge o llagosta de cinc llaunes. Ve després aquell dels espatllassos que correspon a la
van subjectats a les cuirasses amb corretges. Sota el cint, faldatge o llagosta de sis llaunes, amb escarsellons davant, lligats amb corretges, i per
peto i dorsal (aquest darrer difícil de percebre), i a sota un faldatge o llagosta de tres o quatre llaunes. Al braç dret del cavaller de l'esquerra (que és
peix, els extrems de la qual s'uneixen amb els espatllassos. Faldatge o llagosta de tres llaunes i escarsellons o flancals d'una peça cadascun. L'arnès de
sensuals. Una parella treia foc pels ulls mentre el mosso els partia una llagosta enorme. Sota l'arc voltaic el crustaci s'irisava, blanc i vermell, com el
malalt. No soparia ni que tinguéssim diners. —De bona gana robaria una llagosta i un pa, vaig dir. Durant la nit, la darrera, de moment, que vaig dormir
mai més, el sol, Electra. Ens interposarem entre ell i tu com un núvol de llagostes i arreu on vagis duràs la nit sobre el cap. Electra. —Deixeu-me!
onejant per la costa cridà el núvol quitranós de llagostes, emmenades pel vent de l'Est, que, com la nit, suspeses
allò que no devorin, fruit, gra o herba, uns eixams de llagostes com un núvol obscur s'ho menjaran, i a cap contrada
són els homes davant d'ella! Com alguns insectes —el pregadéu, la llagosta, l'aranya—, també ella, saciada i insaciable, a l'alba, deu matar els
diu que lluiten l'un contra l'altre per l'existència, com és el cas de la llagosta migratòria i dels quadrúpeds herbívors. Però la lluita és, gairebé
també trista i també funerària com una cuca de llum, que fa claror a una llagosta que sempre sol ésser la mateixa, sis llagostins que semblen la cria, un
a la boca; l'estofat de llebra, amb el seu gustet d'herbes boscanes; la llagosta amb romesco, orgull de les terres tarragonines; cada plat amb el vi de
no es deixa atrapar fàcilment i el mosquit que se'n va pels núvols i la llagosta que no en pot haver tothom qui en voldria. Fora dels pollancres de vora
i l'olor de romanins i de farigoles i la plaent cacera de llangardaixos, llagostes i cigales. Set anys d'endurir el cos, d'envigorir la voluntat,
el pler, sempre que li vingués de gust, de menjar un capó ben gras o una llagosta ben fresca. Entremig era un incert que les noies es privessin de
fets de cloves de nou i d'avellana i per arquets potes de grill i de llagosta. Mentrestant, la mainada juga a fer guerra, un broc de faig per cavall i
, a l'Equador, cria meduses, que no són peix, ni algues, ni coral, ni llagosta, les illes crien alguns homes que són com molsa de sol. Homes que viuen

  Pàgina 1 (de 15) 50 següents »