Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llagoter A 44 oc.
llagoter M 21 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llagoter Freqüència total:  65 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi Mestre Frigola cedia, llagoter, a les exigències d'aquest desenfrenat sibaritisme, i admetia, cosa
que no és jove ni ho ha estat mai, però pareix una nina. Té la veu dolça, llagotera. —mem, Dona Obdúlia, s'aprov aquestes llorones... ¡Ara s'usa tant
Garbosa ¿i no me puc remenar? La germana del rector intervingué, llagotera: —Vossa Mercè, Dona Obdulieta, sempre serà garbosa. —¡He dit que
Lluís i brigadier en les tres brigades. Encara que no era excessivament llagoter ni practicava d'una manera molt forta la virtut de l'espionatge, la
s'ornava de perles i robins dintre la fosca, i apareixia com és, llagotera, voluble i dolça. Llavors l'amenaçàvem, li cridàvem dicteris o li dèiem:
engalipat com el darrer dels Tonis. M'havia deixat dur pel nas per aquell llagoter del vaixell que parlava adés en italià, adés en francès i feia el mundà i
venia a ser una imatge asexuada d'adolescent infeliç, covard, llagoter, que s'amaga i que es rebel·la i crida quan ningú no el sent ni el veu.
i pel cel rodava ja l'estel del vespre i es va sentir la veu, còmplice i llagotera, del santuri, madam Hortènsia, farcida de gallina i d'arròs, d'ametlles
mai a dir-se la veritat? ¿Qui és el que, posat entre estols de lloadors i llagoters, no s'ha atribuït més mèrits dels que li celebraven? Et prego, doncs, que
En aquestes circumstàncies cal posar cura a no parar l'orella als llagoters i no deixar-nos adular; ja que en això és fàcil d'ésser enganyat. Perquè
hores taciturnes i en aquelles dues nits d'escriure. A les insinuacions llagoteres d'aquells sol·licitant protecció de Joan Antoni, ell hi responia amb un
Si llegiu tot el que compreu, no podeu menys d'ésser un savi —acabà llagoter. Els companys envejaren la situació d'aquell feliç amic qui havia romàs
a qui no fa cap vergonya de gastar-se els diners per subornar un orador llagoter o un poeta xerramec a fi de sentir-se'n lloats, això és, enganyats.
que et trasbalsa. Clàudia, si et plau, vine a seure, implores amb veu llagotera: encara no t'he explicat res del que penso de tu, de mi, de tots dos,
el de la grua i el de la perforadora. Bé, i també el xofer, que era un llagoter, deien. Els altres no tenien res. I quan hi havia molta comanda de pedra
-la per amansir-la que prendrien el que vingués, fos el que fos. I ella, llagotera, deia que volia una nena com una nina. Li va néixer un fill i va semblar
van fer-me la impressió, d'una manera o altra, que tots plegats eren llagoters i farsants, però que cada un pretenia d'ignorar que els altres eren
però que cada un pretenia d'ignorar que els altres eren farsants i llagoters; perquè si ell o ella admetien de saber-ho, s'hauria descobert com a
perquè si ell o ella admetien de saber-ho, s'hauria descobert com a llagoter o farsant. Tots plegats tenien un aire indolent, ensopit, d'esperar el
la casa que vaig veure. El senyor i la senyora Pocket tenien una veïna llagotera; una dama vídua d'un natural tan simpatitzador, que estava d'acord amb
com una dama i una germana. Ningú sinó ells i la senyora Coiler, la veïna llagotera, no demostrà cap interès en aqueixa part de la conversa, i em va semblar
peix a l'aigua, en aquest clima sensualíssim i afeblidor: excessivament llagoters o excessivament hipòcrites. Crec, però, que en Urània, ara com ara, es
La fantasia de Jacobé Wharton era inesgotable. Francesco també era llaguter del Piave; novici del convent de Sant Zanípolo; deixeble de dibuix del
Em moro de ganes de conèixer el meu gendre! La Xibeca-Malastruga, llagotera, va fer: —Sí, seràs servit, i també et portarem la teva filla lligada de
i odis. Ferotge i truculent amb els inferiors, amb els superiors és llagoter i temorenc i manyac com cap esclau. Els béns, si és que en té, no a Déu
tant si és vell com fadrí sospirador, amb la boca pintada i llagotera li somriu sense mica de frescor. Un temps va tenir
el pit. Car si no ameu qui vostres ulls adora, puniu sovint els llagoters oiosos. Vós de l'Amor sota el diví flagell? Ah! la dona que
la mort al peu de mon palau rondina: no em resten sinó quatre llagoters. Tots quatre amb mi fins que la nit declina, mouen
deixes lliure i amb el cel tot sol. Ni dol no m'heu, ni sento llagotera la il·lusió, futura escarcellera; l'últim record,
se m'ha instal·lat al costat aquell galifardeu ni carn ni peix, llagoter, llefiscós, que quan et dóna la mà te l'has d'eixugar ben de pressa si no
aquí, company? Múller Us esperava. [(Samsó segueix llegint)] [(Llagoter)] Us volia demanar... Esteu per mi? Samsó [(Sense deixar de
que és més visible per al públic— i s'entaulen)] Home del bar [(Llagoter i fregant amb la mà l'espatlla del Professor)] Salut, senyors i companys.
M· [(Molestada.)] És clar, semblo la seva mare! Sra· R· [(Llagotera.)] Vol callar, vostè també! Em pot ben creure, amiga meva: amb aquest
els perills. Casca. Parles amb Casca, amb un home que no és ni llagoter ni espia. Té: la meva mà i compta amb mi per redreçar aquests greuges. Jo
el condemnat Casca, com un gos, per darrera, el feria en el coll. Ah, llagoters! Càssius. ¿Llagoters? Ara, Brutus, dóna't a tu mateix les
gos, per darrera, el feria en el coll. Ah, llagoters! Càssius. ¿Llagoters? Ara, Brutus, dóna't a tu mateix les gràcies: aquesta llengua no t'hauria
i fellons criticastres. Tothom reposarà —llamec o llegoter— Els olis filisteus, els vernissos bilingües,
Tothom diu la falsia al seu semblant, parlen amb llavi llagoter i cor doble. Extirpi Déu tot llavi llagoter, tota llengua
parlen amb llavi llagoter i cor doble. Extirpi Déu tot llavi llagoter, tota llengua d'altiva parleria, els qui diuen: "La
visibles, fins i tot dels alfacs estant. El silenci i les interpretacions llagoteres de la gaseta, havien estat l'inici de l'esborrament de la contesa. De
als altres, i resulta que sóc un mandra. I alhora s'hi havien d'establir llagoteres complicitats humanes que la meva susceptibilitat ferida entorpia. El
segle xx no tenia res a veure amb el d'aquell poeta llagoter i cortesà de dos mil anys enrere. Per això, l'astorament del jove fou
diu per veure, en el redol, ple d'oïdes llagoteres. 89 Quan s'escau l'avinentesa, tal com fan els cabirols,
cristians s'han d'ajudar com a bons germans. A més, Aleix, expert polític llagoter, deixava entendre que també fóra bo per a arranjar la penosa qüestió del
bondats i s'enalteix als que governen, la seva obra, amics, companys i llagoters. Tot a l'inrevés del que fins ara ens havia acostumat el bon
les mans obertes, com per defensar-se d'un perill, va aturar el discurs llagoter. —Deixi, dona, deixi... —va aturar també la senyora, amb un gest de
de pólvora i de fum, ja que m'havien exaltat com a Júpiter en versos més llagoters que inspirats, Scit venisse suum patria grata Iovem, que
tan hipòcrites com qui les escrivia, i vaig escoltar discursos més llagoters encara que el del cortesà de Ludovico el Moro, aquest Giasone del Maino
amable mentre la gent el mirava bocabadada i amb un llenguatge afectat i llagoter li anunciava que aquell dia el seu aspecte era més bell que el del déu
mai més, que mai més. —La felicito, senyora —potser amb un to un pèl massa llagoter. —Gràcies —seca. —D'això se'n diu força de voluntat. Com que la dallona

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »