Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Frigola una vegada al mes i gràcies. Fins el propi Mestre Frigola cedia,	llagoter	, a les exigències d'aquest desenfrenat sibaritisme, i admetia, cosa
que no és jove ni ho ha estat mai, però pareix una nina. Té la veu dolça,	llagotera	. —mem, Dona Obdúlia, s'aprov aquestes llorones... ¡Ara s'usa tant
Garbosa ¿i no me puc remenar? La germana del rector intervingué,	llagotera	: —Vossa Mercè, Dona Obdulieta, sempre serà garbosa. —¡He dit que
Lluís i brigadier en les tres brigades. Encara que no era excessivament	llagoter	ni practicava d'una manera molt forta la virtut de l'espionatge, la
s'ornava de perles i robins dintre la fosca, i apareixia com és,	llagotera	, voluble i dolça. Llavors l'amenaçàvem, li cridàvem dicteris o li dèiem:
engalipat com el darrer dels Tonis. M'havia deixat dur pel nas per aquell	llagoter	del vaixell que parlava adés en italià, adés en francès i feia el mundà i
venia a ser una imatge asexuada d'adolescent infeliç, covard,	llagoter	, que s'amaga i que es rebel·la i crida quan ningú no el sent ni el veu.
i pel cel rodava ja l'estel del vespre i es va sentir la veu, còmplice i	llagotera	, del santuri, madam Hortènsia, farcida de gallina i d'arròs, d'ametlles
mai a dir-se la veritat? ¿Qui és el que, posat entre estols de lloadors i	llagoters	, no s'ha atribuït més mèrits dels que li celebraven? Et prego, doncs, que
En aquestes circumstàncies cal posar cura a no parar l'orella als	llagoters	i no deixar-nos adular; ja que en això és fàcil d'ésser enganyat. Perquè
hores taciturnes i en aquelles dues nits d'escriure. A les insinuacions	llagoteres	d'aquells sol·licitant protecció de Joan Antoni, ell hi responia amb un
Si llegiu tot el que compreu, no podeu menys d'ésser un savi —acabà	llagoter	. Els companys envejaren la situació d'aquell feliç amic qui havia romàs
a qui no fa cap vergonya de gastar-se els diners per subornar un orador	llagoter	o un poeta xerramec a fi de sentir-se'n lloats, això és, enganyats.
que et trasbalsa. Clàudia, si et plau, vine a seure, implores amb veu	llagotera	: encara no t'he explicat res del que penso de tu, de mi, de tots dos,
el de la grua i el de la perforadora. Bé, i també el xofer, que era un	llagoter	, deien. Els altres no tenien res. I quan hi havia molta comanda de pedra
-la per amansir-la que prendrien el que vingués, fos el que fos. I ella,	llagotera	, deia que volia una nena com una nina. Li va néixer un fill i va semblar
van fer-me la impressió, d'una manera o altra, que tots plegats eren	llagoters	i farsants, però que cada un pretenia d'ignorar que els altres eren
però que cada un pretenia d'ignorar que els altres eren farsants i	llagoters	; perquè si ell o ella admetien de saber-ho, s'hauria descobert com a
perquè si ell o ella admetien de saber-ho, s'hauria descobert com a	llagoter	o farsant. Tots plegats tenien un aire indolent, ensopit, d'esperar el
la casa que vaig veure. El senyor i la senyora Pocket tenien una veïna	llagotera	; una dama vídua d'un natural tan simpatitzador, que estava d'acord amb
com una dama i una germana. Ningú sinó ells i la senyora Coiler, la veïna	llagotera	, no demostrà cap interès en aqueixa part de la conversa, i em va semblar
peix a l'aigua, en aquest clima sensualíssim i afeblidor: excessivament	llagoters	o excessivament hipòcrites. Crec, però, que en Urània, ara com ara, es
La fantasia de Jacobé Wharton era inesgotable. Francesco també era	llaguter	del Piave; novici del convent de Sant Zanípolo; deixeble de dibuix del
Em moro de ganes de conèixer el meu gendre! La Xibeca-Malastruga,	llagotera	, va fer: —Sí, seràs servit, i també et portarem la teva filla lligada de
i odis. Ferotge i truculent amb els inferiors, amb els superiors és	llagoter	i temorenc i manyac com cap esclau. Els béns, si és que en té, no a Déu
tant si és vell com fadrí sospirador, amb la boca pintada i	llagotera	li somriu sense mica de frescor. Un temps va tenir
el pit. Car si no ameu qui vostres ulls adora, puniu sovint els	llagoters	oiosos. Vós de l'Amor sota el diví flagell? Ah! la dona que
la mort al peu de mon palau rondina: no em resten sinó quatre	llagoters	. Tots quatre amb mi fins que la nit declina, mouen
deixes lliure i amb el cel tot sol. Ni dol no m'heu, ni sento	llagotera	la il·lusió, futura escarcellera; l'últim record,
se m'ha instal·lat al costat aquell galifardeu ni carn ni peix,	llagoter	, llefiscós, que quan et dóna la mà te l'has d'eixugar ben de pressa si no
aquí, company? Múller Us esperava. [(Samsó segueix llegint)] [(	Llagoter	)] Us volia demanar... Esteu per mi? Samsó [(Sense deixar de
que és més visible per al públic— i s'entaulen)] Home del bar [(	Llagoter	i fregant amb la mà l'espatlla del Professor)] Salut, senyors i companys.
M. [(Molestada.)] És clar, semblo la seva mare! Sra. R. [(	Llagotera	.)] Vol callar, vostè també! Em pot ben creure, amiga meva: amb aquest
els perills. Casca. Parles amb Casca, amb un home que no és ni	llagoter	ni espia. Té: la meva mà i compta amb mi per redreçar aquests greuges. Jo
el condemnat Casca, com un gos, per darrera, el feria en el coll. Ah,	llagoters	! Càssius. ¿Llagoters? Ara, Brutus, dóna't a tu mateix les
gos, per darrera, el feria en el coll. Ah, llagoters! Càssius. ¿	Llagoters	? Ara, Brutus, dóna't a tu mateix les gràcies: aquesta llengua no t'hauria
i fellons criticastres. Tothom reposarà —llamec o	llegoter	— Els olis filisteus, els vernissos bilingües,
Tothom diu la falsia al seu semblant, parlen amb llavi	llagoter	i cor doble. Extirpi Déu tot llavi llagoter, tota llengua
parlen amb llavi llagoter i cor doble. Extirpi Déu tot llavi	llagoter	, tota llengua d'altiva parleria, els qui diuen: "La
visibles, fins i tot dels alfacs estant. El silenci i les interpretacions	llagoteres	de la gaseta, havien estat l'inici de l'esborrament de la contesa. De
als altres, i resulta que sóc un mandra. I alhora s'hi havien d'establir	llagoteres	complicitats humanes que la meva susceptibilitat ferida entorpia. El
segle xx no tenia res a veure amb el d'aquell poeta	llagoter	i cortesà de dos mil anys enrere. Per això, l'astorament del jove fou
diu per veure, en el redol, ple d'oïdes	llagoteres	. 89 Quan s'escau l'avinentesa, tal com fan els cabirols,
cristians s'han d'ajudar com a bons germans. A més, Aleix, expert polític	llagoter	, deixava entendre que també fóra bo per a arranjar la penosa qüestió del
bondats i s'enalteix als que governen, la seva obra, amics, companys i	llagoters	. Tot a l'inrevés del que fins ara ens havia acostumat el bon
les mans obertes, com per defensar-se d'un perill, va aturar el discurs	llagoter	. —Deixi, dona, deixi... —va aturar també la senyora, amb un gest de
de pólvora i de fum, ja que m'havien exaltat com a Júpiter en versos més	llagoters	que inspirats, Scit venisse suum patria grata Iovem, que
tan hipòcrites com qui les escrivia, i vaig escoltar discursos més	llagoters	encara que el del cortesà de Ludovico el Moro, aquest Giasone del Maino
amable mentre la gent el mirava bocabadada i amb un llenguatge afectat i	llagoter	li anunciava que aquell dia el seu aspecte era més bell que el del déu
mai més, que mai més. —La felicito, senyora —potser amb un to un pèl massa	llagoter	. —Gràcies —seca. —D'això se'n diu força de voluntat. Com que la dallona

Pàgina 1 (de 2)

50 següents