×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llagrimejar |
Freqüència total: 116 |
CTILC1 |
| d'en Tianet. "Sabia el detall, sabia aquest detall!", s'entusiasmava | llagrimejant | l'obès i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb | | de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li | llagrimejaven | — i l'evocava, l'evocava com un malson obsessionant. El veia | | que té poques diversions i els va a rebre exaltada al Portal Nou. Crida i | llagrimeja | perquè res no hi ha que inciti més a les llàgrimes de felicitat que un | | les dents. No, creieu-ho, no és distinta, sinó que és la mateixa. Mentre | llagrimeja | i, tal vegada, taral·leja: "Abraceu-vos, homes, ara!" prova de dir | | i no pensis en res més —li deia—. Ell et donarà el que et convindrà. I | llagrimejava | tènuement. Jo tenia un cor com un cigró. Vaig anar a cercar un metge a la | | com vosté y com jo, s' omplia 'ls ulls d' aixerop perque sembles que li | llagrimejaban | . L' un tenia prou pena en ser cego. L' altre tenia tot l' interes en | | i del misteri de les ombres de la nit de Nadal. Que en ser a l'església, | llagrimejant | d'emoció, s'agenollés al costat d'ella i no s'avergonyís d'entonar les | | que s'hi eren obrades darrerament. A la fí, un dia ella em parlà, | llagrimejant | , de l'última, trista mutació que escau a l'humanitat. D'ençà d'aleshores, | | no fos sinó un ajustatge de peces fetes a mida. L'enterniment que li féu | llagrimejar | els ullets clars, en reveure en Joan el dia de la seva arribada, es | | , ni els caps de ton poble no maleiràs." "El vessar de ta era, ni el | llagrimejar | de ton cup, no endarreriràs." "El primogènit de tos fills em donaràs." | | i gesticula grotescament per enriolar la mainadeta. Els seus petits ulls | llagrimegen | i són suaus el mateix que els d'un jaio, i les seves dents s'escrostonen | | de llum de sofre, després els garbons començaren a cremar, a xiular, a | llagrimejar | , a esclafir, a retòrcer-se humanament. A poc a poc anà formant-se allà | | i negroses d'aram. Tristany començà de recordar sa mare, fent sospirs i | llagrimejant | . S'abraçà a Vilaret i exclamà: —Si fos cert que som vils, tindria raó | | Una família que s'apreciï no veurà marxar la filla sense sospirar i | llagrimejar | . —Tresor meu! —cridava la mare—, ara vols deixar-me per sempre i volar | | remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima, | llagrimejar | ; gota, gotejar; espurna, espurnejar; guspira, guspirejar; flama, | | regulars. Els seus ullets, mentre l'observava, enrioladíssim, cessaren de | llagrimejar | . Vaig tenir la sensació que m'anava a envestir exasperat per la meva | | treure del costat del seu el teler de la germana absent, vaig veure-la | llagrimejar | , silenciosa i retuda. El soterrani es veia molt més buit, amb un sol | | per llur sobtat canvi de tarannà, no vaig poder evitar que els meus ulls | llagrimegessin | abundosament. El majoral acabà per adonar-se'n i, canviant en sec | | teus companys, en el recés extraordinari, mentre el blat verd del camp | llagrimeja | esperances d'estiu, allà estic Jo. Com en el recés ordinari de l'autobús, | | amb la pell tallada per arrugues finíssimes; per entre les parpelles | llagrimejava | un líquid que no venia de la pena del cor perquè ja feia hores que | | havien quedat dos negres vells i unes quantes dones. Els seus ulls | llagrimejaven | . Eren les famílies dels desertors. ¡Exclosos del grup fotogràfic per | | que l'accepteu, pel bé de Catalunya!" Els ulls de Sa Il·lustríssima | llagrimejaven | en acabar el seu discurs. Els mots pronunciats no eren solament | | y ademés per que no m'ha sorprés tant com á la prempsa diaria que surt | llagrimejant | tantes voltes com edicions tiren y com si'ls papers ridicols, | | i és que jo, com a mes, soc un infant i saludo al nou any | llagrimejant | . Pluja d'Abril Cada bes de l'amor val per mil besos, | | la muntanya guarnida dels raigs primers. Les branques | llagrimejaven | , pensant que ningú es banyés; l'Amor no en desvetlla | | Però desdeny que fa forta ma pensa quan tot lo mon passionat | llagrimetge | amb un somrís voldrá fer com lo metge qu'ens fa més | | per la teulada. Dormia el senyor Rector. Les dones | llagrimejaven | . La fressa de les canals ofega el trepig dels | | viva, de lleixius, de salfumants. S'hi respira un aire àcid que em fa | llagrimejar | els ulls. El pati següent és fresc i m'hi recupero del malestar abans | | galta. Cada soldat se'n du un ramell i les fadrines | llagrimegen | . Sota les estrelles Ni fred ni calor. El vent no xiula. | | la gran carrossa de plata del carrer. Però aquesta no | llagrimeja | ni es sofoca quan vol ni et provoca amb el fel de la mel a la | | tomba ni plor, car un altre dalê ens encalçava. Jo en veure'l | llagrimegí | , i el vaig compadir en mon cor, i fent sentir la veu li vaig | | vaig deixar vivent en partir cap a Ilíon sagrada. I en veure-la | llagrimegí | , i vaig compadir-la en mon cor; però ni així vaig deixar-la, | | hi havia tanmateix en sos membres torcívols. Jo en veure'l | llagrimegí | , i el vaig compadî en el meu cor, i fent sentir la veu li vaig | | i els genolls al dessota, i la gemegor s'és encesa, i us | llagrimegen | les galtes, i són esquitxades de sang les parets i les belles | | als pretendents el gran arc, i el ferro esblanquit; i Eumeu, | llagrimejant | , ho agafà, i va posar-los-ho en terra: i a l'altra banda plorava | | dels mariners. I ve que un dia, la veu rossola d'una campana | llagrimejant | ; i gent negrenca, s'acorriola seguint la vinya del | | vent la verge el cabell, freda dins l'estam del jersei vermell. | Llagrimeja | el cel: llagrimegen, muts, ametllers i cors en les solituds. | | freda dins l'estam del jersei vermell. Llagrimeja el cel: | llagrimegen | , muts, ametllers i cors en les solituds. Sepulta't, cor meu, | | per al desig, el lligam més íntim del nostre amor... Els seus ulls que | llagrimegen | , em traspassen el cor... i amb quina fressa magnífica no es moca! Mentre | | es fon ànima endintre fins que el cos, de tan ple, pels ulls traspua; [( | Llagrimeja | ).] i jo sé que les llàgrimes que costen de plorar tant, alguna cosa | | desig de perdonar).] Catarina, aviseu a la senyora. Catarina. [( | Llagrimejant | ).] Fa estona, senyor jutge, que la cerco, i no la trobo enlloc. | | abraces? Argirip. ¿Per què? Leònidas. Com els ulls et | llagrimegen | , per això ho preguntava. Argirip. El patró que havíeu de tenir, | | giragonsa! Entrarà pel carreronet. Peeter's. L'Alba? [(Els ulls | llagrimegen | malícies. Peeter's, sent fred i foc.)] Oscat. Han acabat aviat. | | I si és cert? Peeter's. Si és cert... [(Molt baix. | Llagrimeja | sense llàgrimes, amb crit que ressona i no es sent.)] Pobre Peeter's! | | Al pis de dalt s'oïa el plor d'un infant. Els vidres de la finestra | llagrimejaven | . Un xiscle s'ofegà en la gola d'ella i les seves mans es crisparen... —No | | de la mort y finí ab la boca closa. Finí ab la boca closa y molt | llagrimeijaren | sas fillas quant aixis lo vegeren, que si la petita plorá la perdua de | | arrupits á terra, brandant la testa com solen los orientals. N' he vistos | llagrimejant | y gemegant sense dir un mot, ab lo cap sobre les pedres nues y ficant les | | de la mort y finí ab la boca closa. Finí ab la boca closa y molt | llagrimejaren | ses filles quant axí lo vegeren, que si la petita plorá la perdua de son | | Mes vingué lo senyor marit y trobá á sa dona y muller que 'ls ulls li | llagrimejaven | . Y com res podia doldreli mes que semblant cosa, per alló que diu la | | pita al coll, com quan anava a fira, la mestressa donà les seves ordres | llagrimejant | . —Jaume, agafaràs l'euga y te'n aniràs a les Roquetes per'avisar al |
|