Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

d'en Tianet. "Sabia el detall, sabia aquest detall!", s'entusiasmava	llagrimejant	l'obès i opulent progenitor. "Ens tombarà malalt", es lamentava, amb
de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li	llagrimejaven	— i l'evocava, l'evocava com un malson obsessionant. El veia
que té poques diversions i els va a rebre exaltada al Portal Nou. Crida i	llagrimeja	perquè res no hi ha que inciti més a les llàgrimes de felicitat que un
les dents. No, creieu-ho, no és distinta, sinó que és la mateixa. Mentre	llagrimeja	i, tal vegada, taral·leja: "Abraceu-vos, homes, ara!" prova de dir
i no pensis en res més —li deia—. Ell et donarà el que et convindrà. I	llagrimejava	tènuement. Jo tenia un cor com un cigró. Vaig anar a cercar un metge a la
com vosté y com jo, s' omplia 'ls ulls d' aixerop perque sembles que li	llagrimejaban	. L' un tenia prou pena en ser cego. L' altre tenia tot l' interes en
i del misteri de les ombres de la nit de Nadal. Que en ser a l'església,	llagrimejant	d'emoció, s'agenollés al costat d'ella i no s'avergonyís d'entonar les
que s'hi eren obrades darrerament. A la fí, un dia ella em parlà,	llagrimejant	, de l'última, trista mutació que escau a l'humanitat. D'ençà d'aleshores,
no fos sinó un ajustatge de peces fetes a mida. L'enterniment que li féu	llagrimejar	els ullets clars, en reveure en Joan el dia de la seva arribada, es
, ni els caps de ton poble no maleiràs." "El vessar de ta era, ni el	llagrimejar	de ton cup, no endarreriràs." "El primogènit de tos fills em donaràs."
i gesticula grotescament per enriolar la mainadeta. Els seus petits ulls	llagrimegen	i són suaus el mateix que els d'un jaio, i les seves dents s'escrostonen
de llum de sofre, després els garbons començaren a cremar, a xiular, a	llagrimejar	, a esclafir, a retòrcer-se humanament. A poc a poc anà formant-se allà
i negroses d'aram. Tristany començà de recordar sa mare, fent sospirs i	llagrimejant	. S'abraçà a Vilaret i exclamà: —Si fos cert que som vils, tindria raó
Una família que s'apreciï no veurà marxar la filla sense sospirar i	llagrimejar	. —Tresor meu! —cridava la mare—, ara vols deixar-me per sempre i volar
remorejar; suc, suquejar; sang, sanguejar; bava, bavejar; llàgrima,	llagrimejar	; gota, gotejar; espurna, espurnejar; guspira, guspirejar; flama,
regulars. Els seus ullets, mentre l'observava, enrioladíssim, cessaren de	llagrimejar	. Vaig tenir la sensació que m'anava a envestir exasperat per la meva
treure del costat del seu el teler de la germana absent, vaig veure-la	llagrimejar	, silenciosa i retuda. El soterrani es veia molt més buit, amb un sol
per llur sobtat canvi de tarannà, no vaig poder evitar que els meus ulls	llagrimegessin	abundosament. El majoral acabà per adonar-se'n i, canviant en sec
teus companys, en el recés extraordinari, mentre el blat verd del camp	llagrimeja	esperances d'estiu, allà estic Jo. Com en el recés ordinari de l'autobús,
amb la pell tallada per arrugues finíssimes; per entre les parpelles	llagrimejava	un líquid que no venia de la pena del cor perquè ja feia hores que
havien quedat dos negres vells i unes quantes dones. Els seus ulls	llagrimejaven	. Eren les famílies dels desertors. ¡Exclosos del grup fotogràfic per
que l'accepteu, pel bé de Catalunya!" Els ulls de Sa Il·lustríssima	llagrimejaven	en acabar el seu discurs. Els mots pronunciats no eren solament
y ademés per que no m'ha sorprés tant com á la prempsa diaria que surt	llagrimejant	tantes voltes com edicions tiren y com si'ls papers ridicols,
i és que jo, com a mes, soc un infant i saludo al nou any	llagrimejant	. Pluja d'Abril Cada bes de l'amor val per mil besos,
la muntanya guarnida dels raigs primers. Les branques	llagrimejaven	, pensant que ningú es banyés; l'Amor no en desvetlla
Però desdeny que fa forta ma pensa quan tot lo mon passionat	llagrimetge	amb un somrís voldrá fer com lo metge qu'ens fa més
per la teulada. Dormia el senyor Rector. Les dones	llagrimejaven	. La fressa de les canals ofega el trepig dels
viva, de lleixius, de salfumants. S'hi respira un aire àcid que em fa	llagrimejar	els ulls. El pati següent és fresc i m'hi recupero del malestar abans
galta. Cada soldat se'n du un ramell i les fadrines	llagrimegen	. Sota les estrelles Ni fred ni calor. El vent no xiula.
la gran carrossa de plata del carrer. Però aquesta no	llagrimeja	ni es sofoca quan vol ni et provoca amb el fel de la mel a la
tomba ni plor, car un altre dalê ens encalçava. Jo en veure'l	llagrimegí	, i el vaig compadir en mon cor, i fent sentir la veu li vaig
vaig deixar vivent en partir cap a Ilíon sagrada. I en veure-la	llagrimegí	, i vaig compadir-la en mon cor; però ni així vaig deixar-la,
hi havia tanmateix en sos membres torcívols. Jo en veure'l	llagrimegí	, i el vaig compadî en el meu cor, i fent sentir la veu li vaig
i els genolls al dessota, i la gemegor s'és encesa, i us	llagrimegen	les galtes, i són esquitxades de sang les parets i les belles
als pretendents el gran arc, i el ferro esblanquit; i Eumeu,	llagrimejant	, ho agafà, i va posar-los-ho en terra: i a l'altra banda plorava
dels mariners. I ve que un dia, la veu rossola d'una campana	llagrimejant	; i gent negrenca, s'acorriola seguint la vinya del
vent la verge el cabell, freda dins l'estam del jersei vermell.	Llagrimeja	el cel: llagrimegen, muts, ametllers i cors en les solituds.
freda dins l'estam del jersei vermell. Llagrimeja el cel:	llagrimegen	, muts, ametllers i cors en les solituds. Sepulta't, cor meu,
per al desig, el lligam més íntim del nostre amor... Els seus ulls que	llagrimegen	, em traspassen el cor... i amb quina fressa magnífica no es moca! Mentre
es fon ànima endintre fins que el cos, de tan ple, pels ulls traspua; [(	Llagrimeja	).] i jo sé que les llàgrimes que costen de plorar tant, alguna cosa
desig de perdonar).] Catarina, aviseu a la senyora. Catarina. [(	Llagrimejant	).] Fa estona, senyor jutge, que la cerco, i no la trobo enlloc.
abraces? Argirip. ¿Per què? Leònidas. Com els ulls et	llagrimegen	, per això ho preguntava. Argirip. El patró que havíeu de tenir,
giragonsa! Entrarà pel carreronet. Peeter's. L'Alba? [(Els ulls	llagrimegen	malícies. Peeter's, sent fred i foc.)] Oscat. Han acabat aviat.
I si és cert? Peeter's. Si és cert... [(Molt baix.	Llagrimeja	sense llàgrimes, amb crit que ressona i no es sent.)] Pobre Peeter's!
Al pis de dalt s'oïa el plor d'un infant. Els vidres de la finestra	llagrimejaven	. Un xiscle s'ofegà en la gola d'ella i les seves mans es crisparen... —No
de la mort y finí ab la boca closa. Finí ab la boca closa y molt	llagrimeijaren	sas fillas quant aixis lo vegeren, que si la petita plorá la perdua de
arrupits á terra, brandant la testa com solen los orientals. N' he vistos	llagrimejant	y gemegant sense dir un mot, ab lo cap sobre les pedres nues y ficant les
de la mort y finí ab la boca closa. Finí ab la boca closa y molt	llagrimejaren	ses filles quant axí lo vegeren, que si la petita plorá la perdua de son
Mes vingué lo senyor marit y trobá á sa dona y muller que 'ls ulls li	llagrimejaven	. Y com res podia doldreli mes que semblant cosa, per alló que diu la
pita al coll, com quan anava a fira, la mestressa donà les seves ordres	llagrimejant	. —Jaume, agafaràs l'euga y te'n aniràs a les Roquetes per'avisar al

Pàgina 1 (de 3)

50 següents