DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llambregar M 7 oc.
llambregar V 163 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llambregar Freqüència total:  170 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

us haureu guanyat una citació. Als dos homes se'ls aclareix la mirada, es llambreguen l'un a l'altre, exclamen: —Gràcies, senyor! I l'uniformat, modest, sense
l'aigua que ja s'ha anat acumulant al fons de la trinxera. Els homes els llambreguen de cua d'ull, sense abandonar la feina i més aviat severs. —Bona tarda
no ho sabíeu? —No. Potser no se'ns diuen algunes coses. Ell la llambrega, vacil·la una fracció de segon, però a la fi pregunta: —Vós esteu
a una mímica facial que sembla voler-li indicar que calli. Aleshores llambrega de nou cap a l'assistència, que encara continua mig girada d'esquena i,
doncs —declara aleshores ell—. La vostra veritat... —Es talla, els llambrega intencionadament—. Perdoneu. M'expresso així per fer possible la
les reclamacions. Aquesta gent no estan mai contents, els tu sobretot... —Llambrega encara el rellotge polsera—. Potser que comencem a sortir... Obre un
els ulls cap a la noieta que ara és a llur davant, muda, però escoltant. Llambrega de nou cap a l'home. —En aquest cas, per què ho permeteu? Vull dir:
prenen part cinc serveis diferents. Ell deixa caure els braços, derrotat, llambrega cap a la mestressa que, amb la mateixa expressió desanimada, li explica:
la sala, dóna tot de copets al vidre amb les puntes dels dits impacients, llambrega cap a la porta que continua tancada. —Què esperem? —pregunta ell. No
l'habitació? —Bé... —contesta ell, sorprès—. Com us sembli. La dona el llambrega apreciativament i, amb un somrís, aconsella: —A l'habitació. Sou jove.
en tots los llabis, com fá descloure flors y exhalar aromas lo sol al llambregar la campinya. —Quan lo veyém venir, fem: ja ve 'l vent! —li deyan á
carrers dues hores seguides. Passava lentament per davant les portes, llambregava els interiors on veia les famílies entaulades a la planta baixa, l'olor
encenen foch d' amor lo calor de tas miradas! Ab ton amor, vida meva, llambrégan mil esperansas d' ilusions y de venturas, tal vegada irrealisables.
visions engendrades per l'opi, revolejaven davant meu com a ombres. Jo llambregava, amb ull inquiet, els sarcòfags dels angles de la cambra, les mòbils
a cavall, atravessant torrents enlluhernadors y bachs boscatges, y llambregant de lluny poblets de suro, tot ajupits y encastats a les aspadades
M'angunia. Què heu pres allí baix a casa del ministre? Aleshores vaig llambregar de cop i volta tota la cosa, i vaig reconèixer els fets, com un home. —He
com si li haguessin dit que s'acabava d'anegar el port. La Carme va llambregar en els llavis de la seva germana un somriure fi, que tallava l'aire. I
se, cridà: —Apa, Treseta, que farem tard! Si no plou gaire... En Manel llambregà en la penombra del portal, la Treseta reculava com si volgués amagar-se.
de profanador. Vaig enfilar el carrer pel mig, pel punt més clar, i anava llambregant amb recel la fosca insondable dels carrerons i sotavoltes. La remor dels
d'éssers inconeguts. Allò era esgarrifós. El meu enteniment d'infant va llambregar la vida movent-se vers abismes, que fan rodar el cap, i vaig espantar-me
ponentina, que el ferien per darrera. Era el mateix que suara havíem llambregat més avall dins el camí clar de les vinyes, amb el seu ramàs a coll i les
les celles una de les seves manasses estesa a tall de visera i tornà a llambregar-nos intensament, enviant-nos terribles efluvis de la seva ànima, que
de sota la tenda venia a nivell del meu balcó, a dues passes, i vaig llambregar-ne l'interior, un interior braument embarassat de farcells i enfosquit
dels meus dubtes. Vaig alçar-me de puntetes i, per sobre la gent, vaig llambregar les cucurulles dels congregants de la Puríssima Sang i el llur Sant
cap al seu gust. Aquí no, allí tampoc, ja s'impacientava, quan, havent llambregat a dintre un carreró fosc una grogor de llum, que s'esbandia d'unes
estaven frec a frec, davant per davant, i en aquesta posició cada un llambregava l'ànima de l'altre fins a les més recòndites profunditats. En Jeroni va
descobriré dins aquells cors d'aparença tan amable? Quines turpituds hi llambregaré? Fitre, serà cosa curiosa... serà un plaer i un esgarrifament... quelcom
menys que la pell sola convertida en catifa, amb el cap ple de borres, llambregant els ulls de vidre, reganyant la dentadura entre la rojor artificial de
Se n'adonà de la presència del cavaller. Respectuós: —Temps ha que no el llambregava. Doncs, on s'havia encauat? —Xacres. Som vells. Esteve li feia la
la llum: enfonsava inflexiblement la seva mirada com una fulla d'acer, i llambregava totes les coses visibles. Sotjava les profunditats cap on queia el
Àdhuc, a la vora d'allà on el còdol s'arrodonia com un muscle, el xaval llambregà un rest de perles que blanquejaven sobre la verdor de les algues. No
a tan terrible desconcert. Solament allà, en algun interior ombriu, llambregava la seva rojor una flama retorta i abrivada que es fonia de seguida per a
A Arandó el cor se li agemolí, redreçà el cap, es mirà la muller, llambregà les comares de reüll: ja es veia el seu rar secret per portes. Ningú no
trobéssiu al fons de l'oceà. Quan la calma era absoluta, tot just podíeu llambregar el sol, semblant a una flor de púrpura amb una tija de llum que irradiava
XII En Vadoret reculà dues passes amb els cabells eriçats i llambregà al seu entorn perquè li semblava que uns ulls suspesos enlaire miraven
. M'ho permeteu? —Ja ho crec que sí! —va respondre el Guardià, encantat de llambregar l'ànima candorosa d'aquell home pàl·lid, d'ampla cara i pelatge hirsut,
promontori conventual. Adés el pare Armengol el perdia de vista, adés el llambregava com una taca negra sobre la diafanitat del cel nocturn. Quan ja apuntava
malfiarà d'aquestes coses benignes, ni qui en temerà cap turpitud, si sap llambregar-hi al dedins el vostre somrís purificador? Oh Déu meu i totes les coses!
a emmagatzemar-hi diversos articles. Així és que la coneixia prou. Va llambregar-la de costat i costat, cap a la carena, i va descobrir-hi el pobre que
fred! Però, en canvi, quina atmòsfera més pura! No hi havia pas perill de llambregar-hi cap mosquit. L'aire era prim i finíssim, net d'aquell vel de vides
noi va obrir els ulls una gran claredat penetrava per tot de la barraca. Llambregà al seu entorn. S'estranyà de trobar-se sol i tingué por. Va cridar sa
la pell ardenta de la febre i sobre el cap... Arribà fins a l'horta i llambregà l'aspecte del cel en conjunt. La mirada d'ell, dins la tempesta semblava
ball va ésser de les primeres... Va asseure's a un recó i de tant en tant llambregava la porta febrosament... Entrà Martí i va estremir-se. El veié allunyar-se
plat... —Vols més pa?... Va animar-se. Va refusar i aixecà l'esguard. Llambregà al seu entorn i en aquesta gran taula, amb el vell i la cunyada i el
no l'havia acceptada o retornada. —Com! —digué la senyoreta Havisham, tot llambregant-hi sobtadament,— esteu cansada de mi? —Només una mica de mi mateixa
gent. —Volien convertir-me i potser ho haurien aconseguit. Però... —i llambregà les bótes— faria un mal negoci. Figuri's que no beuen vi... La capella és
apartat de la grandesa i de la poesia que, entre ombres i confusions, llambregava en altre temps la nostra ment. La síntesi ens ha retornat a la visió
d'atribuir-les a un altre esperit capaç de pensar. A través d'ombres llambregava Déu. Doncs, aquesta visió no se m'és pas esvaïda, ans se m'és feta més
preparat per a absoldre el programa que acabo de formular, per més que hi llambrego temptadores clarícies. L'explanaré un altre dia? Qui sap! La petita
I ¿on ha passat, això? La Maria i en Toni, en sentir aquesta pregunta, van llambregar al lloc on s'esqueien, i, en veure que eren al bosc de les Planes, van

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »