×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llampar |
Freqüència total: 30 |
CTILC1 |
llur glòria s'hagi marcit: com quan el foc celeste | llampà | un turó de pins o un bosc de roures, socarrimant llurs cims | us fa dir: —Aquí comença la meva vida. I de seguida, com els convertits | llampats | per la crida de Déu, accionen el vostre estat de gràcia i afirmen la | i l'aniria a trobar a la bateria, ben d'hora del matí. —Digueu que Déu us | llampi | mort si no compliu! —digué l'home. Jo vaig dir-ho i ell em féu baixar | i adreçant-se en acabat a Herbert.— Agafeu-lo amb la mà dreta. Déu us | llampi | de mort al siti, si mai de la vida xerreu. —Feu-ho, com ell desitja | mena de diableses amb cos de serpent, cabell esborrifat de foc, ulls que | llampaven | , veu rogallosa, boca deformada per horribles i infamants habituds. | la sentor humida característica dels boscos a l'hivern. De vegades, el | llampar | vermell d'una baia de gallerà el cridava de pressa. El temps era brúfol; | manava amb majestat d'imperi: —O Urània o Maria Dolors: tria!— I August, | llampat | per la rude urpada fulminadora, no sabia què respondre. La veu estranya | es diu a rostir peix per a beure vi fora de les menjades ordinaries. " | Llampa | la mar, a reconeixer, perque hi ha sardina." "Si llampa per la mar, vent | ordinaries. "Llampa la mar, a reconeixer, perque hi ha sardina." "Si | llampa | per la mar, vent a tèrra." "Ponent, l' aigua fresca i el vi calent. | . S'esmuny com l' anguila. Si a Deu vòls pregar, ficat en la mar. Si | llampa | en la mar, no 't fiques a bogar. San Massiá, la oronella ve i el tòrt se | el ritme elemental que vibrava sota la seva paraula inspirada. Cauen com | llampades | pel foc del cel la raó, la lògica, la paraula; només resisteix en mig de | als combatents, encara que sens parar rompés la sanguinosa boira 'l | llampar | dels sabres y de las bayonetas. Puigs y plans ressonan ab l' estrépit de | la malaltia a l'aire del mar y en deien llampadura: els ceps se | llampaven | . Aviat van veure, no obstant, que era un mal nou de naturalesa semblant a | —Doncs, anem-hi, que tinc la cara xopa de la roïna, i m'ha | llampat | el vent: després d'això, res com un plat de sopa, si | la gàrgola és tota una rampa; i un pobre canonge —me'l | llampa | l'airet agullenc, glacial— es mira envejós l'oca | cas hi ha una punta de grop si xiscla el vent, i si trona, i si | llampa | , l'amor que passa a la vora del mar esporuguit va | fi. En cada pedra que mirava tanta d'història m'ha | llampat | ; i una amargant serenitat de l'olor dels xiprers | pendís avall del temps mortal. Vine, emperò. Pots ser triada, | llampada | , retinguda, ferida dolçament pel raig secret, pel | mai! Que si calqui u fossi atrivit una paraula mala, | llampar | se fóra vist del gran desdeny la llum de la sua front ja | La Sibil·la, impacient, el seu gest arreveixina. | Llampa | i trona en la feixina de la banda d'Orient. Vet aquí Nadal en | escoltar-te em mareges. Acosta'm el porró que tens a sotavent i deixa | llampar | enfora. El Paler Amolla, Patró i no m'enroquis aquest palangre, | què va passar en tornant de la Melica. Però no sé si encara hi som. Aquí | llampa | més que mai. Paler, on ets, Paler? Ah, sí, tu ets el que s' | just t'estrenes a la bossa del guirigall i no has d'eximir-te, troni o | llampi | , de xerricar a la faràndula. L'esprimatxat compare i jo, còmics de la | —Oh Peret Escampa, —diu en Barrufet,— quasi un hom se | llampa | de bo y satisfet. Té ma fantasía quelcom de | marxant de les trampes Passin, passin il·lustres convidats, tan si | llampa | si trona com si neva aquí estaran tranquils i descansats el mateix que si | nenas fan la primera comunió. La entonació general de las robas que no | llampi | , més aviat que vagi cap als tons foscos, y aixís la María y la Serafina | per què estava ficada dins la merda, i Citabani va contestar clar i | llampant | que perquè no tenia vestits. Blau es va demanar per què no n'hi | en un gloriós transport. I era la mateixa lady Jane qui avançava, | llampada | per un destí lluminós i tràgic, denúncia suprema i sintèticament intensa | sí als embalums o a la branqueta. En aquest moment es diu que la pila | llampa | o branqueja, i es reconeix pel fum marronós i aspre que se'n | gemecar, ladriola o vedriola, lisón 'llicsó', lladre, | llampar | , llanda, lloca, manifasero, marful 'marfull, insecte', |
|