×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llampegar |
Freqüència total: 173 |
CTILC1 |
Després Munda del Roso parlà del temps. La serra apareixia coberta, i | llampegava | per la banda del riu. —Tindrem aigua. Quan acabis tanca bé les finestres | La pensem a recer, confosa amb el cos que s'ha triat. Que no | llampegui | en el seu ull el retret que no confiàvem que fos tan | Salves esvorancs de por successiva, només que et | llampeguin | lluïssors de fe que, una mica idèntic, algú | en seràs d'apassionada. Sí; jo faré que en siguis; jo m'he proposat fer | llampegar | infernalment aqueixos ulls teus, de Puríssima, arroentar el teu cutis de | tremolor inefable. I els ulls de la dama, mig aclucant-se d'ubriaguesa, | llampegaven | dient-li que tot aquell desig era per ell. Llavors, tot encenent un cigar | recelosa de sort, el somrís d'agrahiment que, de tant en tant, s'hi veya | llampegar | . Obría y tancava'ls brassos com les ales un'àliga ferida, y en les | rastre de la seva veu parda y la lluhentor dels quevedos que li | llampegaven | a cada un dels moviments sobtats de nerviosa que la caracterisen. Vaig, | ! —Llamp! —Maleït siga! —Foc! Ja era lluny quan el raig de les fogonades | llampegà | sobre les aigües. Tan a prop que l'havien tinguda! Aquesta peripècia | car calia parar ment a no caure més del que ho havíem fet. De com, en | llampegar | , un crida: —La palanca!— Bà n'era, d'esperada per tots! Ens va | I aleshores dava bo d'obrir els ulls per veure com aquell carrer en ombra | llampegava | , igual que un cel de tempesta, amb el foguejar de ses pedres batudes per | ! —Llamp! —Maleït siga! —Foc! Ja era lluny quan el raig de les fogonades | llampegà | sobre les aigües. Tan a prop que l'havien tinguda! Aquesta peripècia | una estona i me'n aniré. —Que sou boig? A aquestes hores...! No veieu que | llampega | ? En efecte; llampegava molt seguit i, de tant en tant, s'oïa algun tro | —Que sou boig? A aquestes hores...! No veieu que llampega? En efecte; | llampegava | molt seguit i, de tant en tant, s'oïa algun tro fondo. —Tant se val; | de bo. Un vespre hi va haver una tempesta que feia feredat: tronava i | llampegava | , i l'aigua queia a bots i a barrals: tanmateix era una nit que | vent. Al vespre el cel esdevingué cobert de negres nuvolades. Tronava i | llampegava | , i les enormes muntanyes de glaç, que resplendien sota els llampecs | fou inflada pel vent, les ones s'embraviren, grans núvols s'acoblaren, i | llampegà | en la llunyania. Oh! La tempesta seria paorosa! Aviat els mariners | o d'alguna pedregada. Un senyal de mestral és que durant la nit hagi | llampegat | a muntanya. Vist el temps, per exemple, des de Cambrils, si està núvol | (sogorbí), Alfarb (alfarbí) però llamp ( | llampegar | ), palp (palpar), etc.. b) darrere vocal en les | Ex.: cruixir, cruixidera; bullir, bullidera; dringar, dringadera; | llampegar | , llampegadera; era. Significant "ganes, pruïja de badallar, | sovint adjuntat un prefix. Ex.: pedregar (de pedra), | llampegar | (de llamp), manegar (de mà), abonyegar (de | (l'Anyell de Déu li digué Joan el Baptista: Jo., ©), però | llampega | de còlera davant de la hipocresia; vindica per a Ell una missió divina | munt de retaules medievals, amb sants de fesomia ingènua. A fora venteja, | llampega | , trona i plou. Enmig del temporal sonen de tant en tant trets de fusell: | ha de donar sobre el jo filosòfic. Tots els quatre horitzons | llampeguen | . Fa una nit per covar ous. La suor em rellisca per tot el cos i temo que | orella: —Quina capissola té, aquest home! —No m'ho digui! —li confirmo. | Llampega | abundosament enllà de la finestra oberta. El professor es retalla, | em dic. (ruum... ruum..., segueixen fent els ventiladors.) Encara trona i | llampega | . Sento unes irresistibles ganes de sorprendre l'egregi filòsof i la | enfila, amunt d'una edificació, una biga metàl·lica. La claror prova de | llampegar | als cristalls dels automòbils, hi dibuixa fragments capgirats del | gironins tenien dues dites meteorològiques que mai no fallaren: "quan | llampega | a Rocacorba, abans de tres dies ha de ploure" i "quan Rocacorba es posa | avay!...— La mar, encara com un gran cayre d'eyna d'acer ferit pel sol, | llampegava | allà al lluny. La dòna, apartantne la mirada ab un despit rencorós, | inconfusible. Les parts superiors són d'un blau obscur brillant que | llampega | al vol. La part inferior i les galtes són vermelles, també vivíssimes. És | i de profundes sentències; i hom veu un front immens: un front que lluu i | llampega | i irradia majestat; un front d'angulositats i suavitats inefables, | conèixer la seva dona a la fresca, mai al llit, aquesta ostra secreta, on | llampega | la perla del pecat""". "Nasqueres pel maig, fill llagrimer, que fas | emprius i el vent té un alè càlid de bosquina. Obaga endins | llampeguen | les destrals i els carros balancegen pels vials un | —No te'n fiïs gaire... —Ja comença a ploure, vatua el món, quin temps! | Llampegava | a l'horitzó. S'acostava una gran tempesta, el capità ho havia dit. Na | —Ja fa bé aquesta fadrina tan escaient de senyar-se com si tronés i | llampegués | ! El nostre Roca Guinarda és el veritable llampec de la guerra. Ningú no | de cims ràpidament ascendents, que no diuen res de bo. Si cap al tard | llampega | a l'horitzó i es veu clarament que la tempesta avança cap a l'observador, | de blanch, tota vestida de negre. ¡Jesús, que trona y | llampegue | ! A la costa de Llevant díuhen aquesta: Santa Bárbara vá pel mar | féu que no pedregui, que si no pedrega, caritat hi haurá. A Mataró, quan | llampega | , díuhen: Llampega, llampagot, que t' tiraré un sabatot. A la | que si no pedrega, caritat hi haurá. A Mataró, quan llampega, díuhen: | Llampega | , llampagot, que t' tiraré un sabatot. A la meteixa localitat | Llampech á Llansá, pluja demá. A Sant Miquel de la Barca: Si | llampega | á Rocacorva, no tarda tres dias á ploure. A tot l' Empurdá: | el sí de la divinitat, es rebèja en la llum de la veritat etèrna, y torna | llampegant | esclats divinals, qu'encare tenen estàtica y encisada la humanitat; el | de muscles de ferro, capassos d'escanyar a un lleó; els seus ulls negres | llampegan | y desafían al sol; la negror de la seva pell contrasta ab la blancor de | pel seu caràcter local no volem deixar sense anotar-les. Tals són: "Si | llampega | a Font Pobre (Santa Pau), és senyal de pluja abans de dos dies"; | a Font Pobre (Santa Pau), és senyal de pluja abans de dos dies"; " | Llampega | a Sant Julià, pluja demà"; "Si llampega al Cingle (al Corb), pluja | de pluja abans de dos dies"; "Llampega a Sant Julià, pluja demà"; "Si | llampega | al Cingle (al Corb), pluja designa"; "Llampega a Sallent, pluja | , pluja demà"; "Si llampega al Cingle (al Corb), pluja designa"; " | Llampega | a Sallent, pluja batent", que ens indiquen abastament la naturalesa | caigueren contínues i abundants pluges. El dia 3 d'aquest mes | llampegà | i tronà amb forta violència. 1816. Els mesos de maig i juny féu | plou; graniza, pedrega; relampaguéa, | llampega | , etc. los cuals tenen la tercera persona del singular de cada temps | tu passares ardida, la gerra sanglotant; i amb els ulls | llampegant | d' un enuig sense mida... Mort de verge En bon dematí s' ès | carritgers i conradôs. Dau-los a tots l' alegria qui | llampega | en vostres ulls, ompliu llur vinya mustia de raïms a | Sinaí com sobre el front d' un vell Profeta. Llavors ton cim va | llampegâ | amb resplendors espaventables, i baix ses ales |
|