DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llampeguejar M 5 oc.
llampeguejar V 93 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llampeguejar Freqüència total:  98 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

volgués fulminar; se li endevinà un esforç per a aixecar-se. La mirada li llampeguejà: "Aneu-vos-en tots! —semblà cridar—. Maleïts sigueu tots!" Però
Càndia amb febril impaciència. No sentia la pluja, no veia l'incessant llampeguejar, no percebia la llunyana, l'amenaçadora i profunda remor del temporal,
una paret d'esquenes i de mans alçades que sostenen vasos curulls, llampeguegen unes espatlles nues per damunt de les quals comencen a volar unes peces
ha parlat la Sra. Pepa? —Nó; ara eixirá ab mí.— Los ulls d' en Lluís llampeguejaren com encesos per una idea repentina. Doná duas passas, fent acció d' anar
las pintorescas transformacions d' aquella posta de sol. Á voltas llampeguejava per sa memoria algun recort del dinar y somreya, 's reya d' ell meteix.
et repatriarà com a indigent. Estàs acovardit... —Jo, acovardit!... Llampeguejava d'irritació. Va voler demostrar-nos que no era covard. A Marsella feien
Resisteix! Ah! com m'enllamineixen, les ànimes com la teva! Els ulls et llampeguegen, tanques els punys i escups el teu refús a la cara de Júpiter. Però a
fantasía l'imatge d'aquella que no és ja pus. I ara, mentre escric, em llampegueja sobre'l pensament, que jo no he sabut mai el cognom de la que fou
d'una porta ràpidament oberta i tancada, mentre que un feble raig de llum llampeguejava tot-d'una través la foscor i s'estingía tot-d'una. Vaig veure clarament
fer-me compte de l'error comesa en les meves mesures. La veritat a la fí llampeguejà sobre meu. En la primera tentativa d'exploració jo havía comptat
jo havía deixat caure novament el cap en la seva posició primera, que llampeguejà dins el meu esperit alguna cosa que no sabría millor definir, que
L'estelada es reflectia en la bellugadissa canviant de les ones, llampeguejant a instants i desapareixent per a brillar de bell nou; però el Camí de
les ciutats cosmopolites. Damunt el fons obscur de les foscors nocturnes, llampeguegen els llums del carrer, els llumets de gas dels rètols, els anuncis del
menyspreà: —I qui el podria tocar, rera d'ell, que no fos profanació? Llampeguejava. Entrà Paulina amb palmatòries. XVII La pesta El rodamón s'havia
i estremint-se de goig i de desig en veure les ales braves que hi llampeguegen per dedins. Oh, sí! li convenia un gussi! Li havien suggerit aquella
i tot, en aquells moments, sol i sense aixopluc, enlluernat pel seguit llampeguejar, trontollat pel terrible estrèpid de la tronada, en Boi es sentí imposat.
el sol anava pujant majestuós per la volta blava, i el mar no cessava de llampeguejar dessota la carícia dels seus raigs lluminosos. De sobte Marianneta
la inevitable parella: vermellors de la caldera oberta d'una màquina llampeguegen a l'enxarolat dels tricornis. Se'ls podria ocórrer de pujar,
en sentir la fressa que jo feia, i en un instant el gran ganivet va llampeguejar-li a la mà. —Quietud! És Herbert! —vaig dir; i Herbert irrompé a
empenyar-se en esborrar aquell quall de llumeneres. Per tot arreu llampeguejaven foguerades, trencant la foscor ab llurs vivíssimes rojors, que
gotes de pluja i amb una perla líquida en el bec. Les fulles dels plàtans llampeguegen mullades, maragdines, empolsinades d'esclats de topazi, tremoloses de
pel Passeig de Pedralbes. L'or i la porpra d'un darrer raig de sol ponent llampeguejaren damunt la negror xarolada i l'encoixinat verd d'oliva del cotxe. August
matí d'últims de la canícula entrava de biaix pel finestral i feia llampeguejar la lluna d'una cornucòpia antiga que hi ha a la paret; el raig incidit es
carlana no, i aquesta és la seva força: en els seus ulls acerats llampegueja a moments la plena consciència de si mateixa. En tals moments,
fredor d'una espasa. —¿El què? —he dit com un enze. La seva mirada llampeguejava. —He buscat i rebuscat per tots els racons —havia de fer un esforç per
corrien a amagar-se dins les cases, on seguien vivint. Els dos ulls van llampeguejar un moment amb una magnífica fosforescència. —¿T'imagines si els ulls de
un pes de sobre: —Exacte. —Molt interessant. Segueixi —els ulls verds llampeguejaven amb una curiositat mofeta. —¿No seria millor, ja que han renyit, que
moments culminants, l'orgue imitava el soroll dels trons i el reflector llampaguejava. A la nit, després de la processó que recorria els carrers del veïnat, la
de cap y de cor, trobava bo en jugar voluptuosament ab els calfrets que llampeguejan per les carns quan se transita per les alsaries feréstegues, y en
de cinc Goços. El Toixó, de panxa en l'aire, la boca oberta, els ulls llampeguejant i les urpes en actitut de fera, contenía l'avenç dels cinc cans. Era una
perquè hom tingui la seguretat de trobar-lo quan li convingui o de fer-lo llampeguejar en el moment adequat. L'orador, amb els apassionaments de l'eloqüència
buit, quan veieren que els ulls de Pere Urseol es dilataren, immensos, i llampeguejaren amb un esguard suprem. I després, damunt ells es va posar la gran ombra.
la sotraguen perquè tota commoció n'és absent. És a la part inferior on llampegueja. També l'esperit elevat, sempre quiet i ordenat i habitant de regió
molt més que no /Flors del Calvari\, / En defensa pròpia\, passa llampeguejant, llesta i maligna com d'un gran espadatxí, de l'amollament a l'atac.
un tenebrós i feréstec paisatge rocallós, entremig de celatges negres que llampeguejaven i feien sentir trons gairebé espaordidors. La gent s'hi feia a cops de
sinuositats carnívores de la vida vegetal i el crepitar d'antenes i el llampeguejar d'ulls de bèsties i d'insectes. És també el país de les ciutats sagrades,
l'escaleta de fusta de l'escenari, deia entre dents, seriós, gairebé llampeguejant: "No em facin parlar, no em facin llegir!" Un públic heterogeni, en
de les obres premiades siguin de contingut desigual, sempre que hi llampeguegi la inspiració, trets genials que descobreixin un autor dotat
"Venim presenciant aquesta escena depriment d'una demagogía que trona y llampegueja y d'un Poder que implora; d'una demagogía que amenassa y d'un Poder que
són vicis i virtuts santes que furoren i s'atíen, llampeguejant vestidures amb l'art de fòra teixides... Per'xò quan
de les mans dels negats un raig de llum subtil: de riba a riba llampegueja per un moment, i parpelleja. I com l'aranya quan
el jovençà parteix: per entre els olivars pren les dreceres; llampegueja; dins els vinyets, on malaveja passar, els pàmpols
com les congestes i havia l' aire salvatgí dels cims llampeguejats per grans tempestes i trebolins sens fí... Ningú del poble el
esquiva, sou lloada! És perquè fuig vostra mirada i llampegueja vostre flanc; perquè sou bella i no abastada com una
Capoletto, el més dolent de tots. S'ho mereixia! Els ulls de Cucart llampeguejaren. —I què? —Ah, jo vaig haver de fugir. Se n'anaren molts, i
sota el gran sol cremant, armat d'espasa nua son braç llampeguejà. Anà a les Majoretes amb Jaume el Conquerant;
fosca de l'odi, el desig groc d'angúnia, el goig, com un llampeguejar frenètic en el llit dels amants, la passió vermella i
nosaltres pots trobar qui et faci el paper d'Elí! Alba. Elí llampeguejava com un cel d'estiu. Era ros com l'arena. Oscat. Escrius llibres?
un núvol, un núvol de retaule. Darrera d'aquest núvol, Bona-sort riu i llampegueja amb tempestes de xicot gran i rialles d'una alegria inconscient, com la
la esgarrifança de la mort, que l'havía oblidada després, la sentí de nou llampeguejar a dintre seu, mes ara sense girar el cap a banda y banda pera tractar de

  Pàgina 1 (de 2) 50 següents »