Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

volgués fulminar; se li endevinà un esforç per a aixecar-se. La mirada li	llampeguejà	: "Aneu-vos-en tots! —semblà cridar—. Maleïts sigueu tots!" Però
Càndia amb febril impaciència. No sentia la pluja, no veia l'incessant	llampeguejar	, no percebia la llunyana, l'amenaçadora i profunda remor del temporal,
una paret d'esquenes i de mans alçades que sostenen vasos curulls,	llampeguegen	unes espatlles nues per damunt de les quals comencen a volar unes peces
ha parlat la Sra. Pepa? —Nó; ara eixirá ab mí.— Los ulls d' en Lluís	llampeguejaren	com encesos per una idea repentina. Doná duas passas, fent acció d' anar
las pintorescas transformacions d' aquella posta de sol. Á voltas	llampeguejava	per sa memoria algun recort del dinar y somreya, 's reya d' ell meteix.
et repatriarà com a indigent. Estàs acovardit... —Jo, acovardit!...	Llampeguejava	d'irritació. Va voler demostrar-nos que no era covard. A Marsella feien
Resisteix! Ah! com m'enllamineixen, les ànimes com la teva! Els ulls et	llampeguegen	, tanques els punys i escups el teu refús a la cara de Júpiter. Però a
fantasía l'imatge d'aquella que no és ja pus. I ara, mentre escric, em	llampegueja	sobre'l pensament, que jo no he sabut mai el cognom de la que fou
d'una porta ràpidament oberta i tancada, mentre que un feble raig de llum	llampeguejava	tot-d'una través la foscor i s'estingía tot-d'una. Vaig veure clarament
fer-me compte de l'error comesa en les meves mesures. La veritat a la fí	llampeguejà	sobre meu. En la primera tentativa d'exploració jo havía comptat
jo havía deixat caure novament el cap en la seva posició primera, que	llampeguejà	dins el meu esperit alguna cosa que no sabría millor definir, que
L'estelada es reflectia en la bellugadissa canviant de les ones,	llampeguejant	a instants i desapareixent per a brillar de bell nou; però el Camí de
les ciutats cosmopolites. Damunt el fons obscur de les foscors nocturnes,	llampeguegen	els llums del carrer, els llumets de gas dels rètols, els anuncis del
menyspreà: —I qui el podria tocar, rera d'ell, que no fos profanació?	Llampeguejava	. Entrà Paulina amb palmatòries. XVII La pesta El rodamón s'havia
i estremint-se de goig i de desig en veure les ales braves que hi	llampeguegen	per dedins. Oh, sí! li convenia un gussi! Li havien suggerit aquella
i tot, en aquells moments, sol i sense aixopluc, enlluernat pel seguit	llampeguejar	, trontollat pel terrible estrèpid de la tronada, en Boi es sentí imposat.
el sol anava pujant majestuós per la volta blava, i el mar no cessava de	llampeguejar	dessota la carícia dels seus raigs lluminosos. De sobte Marianneta
la inevitable parella: vermellors de la caldera oberta d'una màquina	llampeguegen	a l'enxarolat dels tricornis. Se'ls podria ocórrer de pujar,
en sentir la fressa que jo feia, i en un instant el gran ganivet va	llampeguejar	-li a la mà. —Quietud! És Herbert! —vaig dir; i Herbert irrompé a
empenyar-se en esborrar aquell quall de llumeneres. Per tot arreu	llampeguejaven	foguerades, trencant la foscor ab llurs vivíssimes rojors, que
gotes de pluja i amb una perla líquida en el bec. Les fulles dels plàtans	llampeguegen	mullades, maragdines, empolsinades d'esclats de topazi, tremoloses de
pel Passeig de Pedralbes. L'or i la porpra d'un darrer raig de sol ponent	llampeguejaren	damunt la negror xarolada i l'encoixinat verd d'oliva del cotxe. August
matí d'últims de la canícula entrava de biaix pel finestral i feia	llampeguejar	la lluna d'una cornucòpia antiga que hi ha a la paret; el raig incidit es
carlana no, i aquesta és la seva força: en els seus ulls acerats	llampegueja	a moments la plena consciència de si mateixa. En tals moments,
fredor d'una espasa. —¿El què? —he dit com un enze. La seva mirada	llampeguejava	. —He buscat i rebuscat per tots els racons —havia de fer un esforç per
corrien a amagar-se dins les cases, on seguien vivint. Els dos ulls van	llampeguejar	un moment amb una magnífica fosforescència. —¿T'imagines si els ulls de
un pes de sobre: —Exacte. —Molt interessant. Segueixi —els ulls verds	llampeguejaven	amb una curiositat mofeta. —¿No seria millor, ja que han renyit, que
moments culminants, l'orgue imitava el soroll dels trons i el reflector	llampaguejava	. A la nit, després de la processó que recorria els carrers del veïnat, la
de cap y de cor, trobava bo en jugar voluptuosament ab els calfrets que	llampeguejan	per les carns quan se transita per les alsaries feréstegues, y en
de cinc Goços. El Toixó, de panxa en l'aire, la boca oberta, els ulls	llampeguejant	i les urpes en actitut de fera, contenía l'avenç dels cinc cans. Era una
perquè hom tingui la seguretat de trobar-lo quan li convingui o de fer-lo	llampeguejar	en el moment adequat. L'orador, amb els apassionaments de l'eloqüència
buit, quan veieren que els ulls de Pere Urseol es dilataren, immensos, i	llampeguejaren	amb un esguard suprem. I després, damunt ells es va posar la gran ombra.
la sotraguen perquè tota commoció n'és absent. És a la part inferior on	llampegueja	. També l'esperit elevat, sempre quiet i ordenat i habitant de regió
del Calvari, En defensa pròpia, passa	llampeguejant	, llesta i maligna com d'un gran espadatxí, de l'amollament a l'atac.
un tenebrós i feréstec paisatge rocallós, entremig de celatges negres que	llampeguejaven	i feien sentir trons gairebé espaordidors. La gent s'hi feia a cops de
sinuositats carnívores de la vida vegetal i el crepitar d'antenes i el	llampeguejar	d'ulls de bèsties i d'insectes. És també el país de les ciutats sagrades,
l'escaleta de fusta de l'escenari, deia entre dents, seriós, gairebé	llampeguejant	: "No em facin parlar, no em facin llegir!" Un públic heterogeni, en
de les obres premiades siguin de contingut desigual, sempre que hi	llampeguegi	la inspiració, trets genials que descobreixin un autor dotat
"Venim presenciant aquesta escena depriment d'una demagogía que trona y	llampegueja	y d'un Poder que implora; d'una demagogía que amenassa y d'un Poder que
són vicis i virtuts santes que furoren i s'atíen,	llampeguejant	vestidures amb l'art de fòra teixides... Per'xò quan
de les mans dels negats un raig de llum subtil: de riba a riba	llampegueja	per un moment, i parpelleja. I com l'aranya quan
el jovençà parteix: per entre els olivars pren les dreceres;	llampegueja	; dins els vinyets, on malaveja passar, els pàmpols
com les congestes i havia l' aire salvatgí dels cims	llampeguejats	per grans tempestes i trebolins sens fí... Ningú del poble el
esquiva, sou lloada! És perquè fuig vostra mirada i	llampegueja	vostre flanc; perquè sou bella i no abastada com una
Capoletto, el més dolent de tots. S'ho mereixia! Els ulls de Cucart	llampeguejaren	. —I què? —Ah, jo vaig haver de fugir. Se n'anaren molts, i
sota el gran sol cremant, armat d'espasa nua son braç	llampeguejà	. Anà a les Majoretes amb Jaume el Conquerant;
fosca de l'odi, el desig groc d'angúnia, el goig, com un	llampeguejar	frenètic en el llit dels amants, la passió vermella i
nosaltres pots trobar qui et faci el paper d'Elí! Alba. Elí	llampeguejava	com un cel d'estiu. Era ros com l'arena. Oscat. Escrius llibres?
un núvol, un núvol de retaule. Darrera d'aquest núvol, Bona-sort riu i	llampegueja	amb tempestes de xicot gran i rialles d'una alegria inconscient, com la
la esgarrifança de la mort, que l'havía oblidada després, la sentí de nou	llampeguejar	a dintre seu, mes ara sense girar el cap a banda y banda pera tractar de

Pàgina 1 (de 2)

50 següents