DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llançar V 7038 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llançar Freqüència total:  7038 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit, llançava des del cel els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de
el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'ulls roigs i es llançaria, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la fúria del mar
però no m'és permès d'assajar-les, em falta pràctica. Tanmateix, si en llançar-te a l'espai comences a bogejar i puges més del compte, el sol et fondrà
la imprecació personificada. Les genuïnes imprecacions quasi sempre eren llançades contra algú en concret o contra algun llinatge sencer, almenys les més
, que serà de seguida, induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i llançarà una còmoda imprecació mortal contra el fill, aquest jove equívoc i garneu
refugis. De sobte, Manuel de Randa cridà Candi i, en girar-se aquest, li llançà un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres
acostat; s'aixecà amb un terròs de fang endurit a la mà dreta, i el llançà contra Randa amb tanta força, que, colpint-lo a l'orella, el féu
teles els màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i juntes llançaren a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb més
sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el bastó i llançant pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la mestressa,
—era la vaca mare— l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria llançat al damunt agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho
i, si possible, amb senyes—; sempre greu, sentenciós, i de tant en tant llançava una observació sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés
de Santa Maria, que, ja des de molt abans, esperaven a la porta llançant víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina,
i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i llançant crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria per moments
inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una força irresistible l'havia llançat devers ella, sense reflexió, sense pensar en el poble, l'hostilitat del
Costa—; per ell Quim Bisa havia romput amb els amics; per ell s'havia llançat com un lleó sobre el de Tralla, un dia que aquest, molt més gran i més
ell: li era impossible arribar al fons dels seus dubtes. Així, l'ancià li llançà el consell enmig de les seves tribulacions, i fou com una corda llançada
saludar-la amb llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li llançaren als braços. Ella, quan s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a
no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un furor homicida llançava el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven clams
però se sentia impotent contra aquella força que la dominava, que la llançava cap al foraster. Ell per la seva part, havia deixat de plaguejar a
a insinuar-se la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué llançar-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era
feines, caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i llançant crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el
ajudar en alguna cosa. Potser en algun altre temps Tino Costa s'hauria llançat a fora i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el
d'ells, es veien les podadores, el tall de les quals, tot just esmolat, llançava reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de
del Rendi, que ho veié, s'aixecà amb els ulls llampeguejants. Els animals llançaven udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl
Jaume del Rendi no pogué més; va agafar un pedrot que trobà a mà i el llançà contra Randa amb tanta còlera, que, si ell no es desvia ràpidament,
Semblà talment com si tota la còlera se li hagués esvaït en el gest de llançar la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls
les boques s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats, llançaven foc: eren els mateixos rostres que havia vist en les antigues estampes,
fer-li'n a ell; amb tot, estava tan sincerament apesarat d'haver-me-li llançat al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n fet, qualsevol altra persona
i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em llançà contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a
Plantat davant la barraca, imposava silenci i, una vegada aconseguit, llançava el seu pregó explicant, en un castellà pintoresc i florit, l'argument i
no sents ta mare? —li preguntava en to de fingida aflicció. I Mila se li llançava al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó:
que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la llançà per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després tragué tothom
en els seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien llançat a volar plegats llurs fantasies i havien desitjat embarcar-se per a no
i tot es sentia indignat. Perquè, quina follia era aquella? ¿Com podia llançar-se així, tractant-se d'una noia com Mila, que tots respectaven i volien,
en una tempesta: un vent m'empeny de vers la costa, i un altre vent em llança cap a alta mar. Tu dius —i, amb tu, ho diu tot el poble... I
ell l'hauria desitjada i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia llançat sense reflexionar darrera un foll impuls de la seva ànima, tal vegada
dreçat davant d'ella, emportat per la seva còlera cega, amb els ulls que llançaven foc, maleint-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp.
Costa voldria veure-la ara com aquells dies en què, infant innocent, es llançava corrents cap a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells
acabés de comprendre, com si no cregués en allò que veia. Per què no es llançava ell als seus braços? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com
ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i es llançà de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava gairebé cec i a
en la seva còlera no s'adonava de res. Es trobà de sobte davant la casa, llançà un renec i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la pedra,
es sentia el lleu espetarrec del ciri, la flama del qual oscil·lava i llançava reflexos sobre el rostre deforme del difunt. II /Emporte-moi, vagon!
tremolant de fred o de temor... —Et dic que no! Et dic que no! Se li llançà sobre amb el puny enlaire, crispat; l'hi descarregà en ple rostre amb
continuà el seu camí, sense sentir els nous insults i malediccions que li llançava. Més enllà donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a
padrí constituí per a ella una immensa alegria, i quan el descobrí se li llançà als braços plorant. Ell la rebé també plorant, commogut de veure-la més
al lluny! Si Déu ho fes! I poder córrer devers ell, com boja, cridant, i llançar-se-li als braços i romandre-hi per sempre, i que ningú la hi pogués ja
Però que diferent que era el camí de com ella l'havia imaginat abans de llançar-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell esperant-la ho
de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu ànim, perquè pogués llançar-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe
sense parar, i la terra tremolava commoguda per pregones sotragades. Ell llançà un crit en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé
gegantí de l'altra vora. Però les aigües creixien; onada rera onada es llançaven furiosament contra la coma on ell es trobava; la soscavaven; les aigües

  Pàgina 1 (de 141) 50 següents »