Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sobte a multiplicar més l'estirp i, incontinent a pesar del seu propòsit,	llançava	des del cel els productes anòmals dels descuits dins les entranyes de
el seu propi destí: ella es transformaria en una gossa d'ulls roigs i es	llançaria	, des de l'embarcació on els aqueus la duien captiva, a la fúria del mar
però no m'és permès d'assajar-les, em falta pràctica. Tanmateix, si en	llançar	-te a l'espai comences a bogejar i puges més del compte, el sol et fondrà
la imprecació personificada. Les genuïnes imprecacions quasi sempre eren	llançades	contra algú en concret o contra algun llinatge sencer, almenys les més
, que serà de seguida, induirà, arter i dolç, la seva dona a penjar-se i	llançarà	una còmoda imprecació mortal contra el fill, aquest jove equívoc i garneu
refugis. De sobte, Manuel de Randa cridà Candi i, en girar-se aquest, li	llançà	un grapat de fang a la cara que li arrencà llàgrimes de dolor. Els altres
acostat; s'aixecà amb un terròs de fang endurit a la mà dreta, i el	llançà	contra Randa amb tanta força, que, colpint-lo a l'orella, el féu
teles els màgics somnis de la seva fantasia. Juntes laboraren i juntes	llançaren	a volar llurs somnis, sinó que en Mila es donaven sempre amb més
sostenir, trescaven ja saltant marges i sèquies, fent voltar el bastó i	llançant	pedres amb mà destra. Ara s'allunyaven comentant: —Bonica, la mestressa,
—era la vaca mare— l'hagués envestida en aquell instant. Jo m'hi hauria	llançat	al damunt agafant-me a les banyes —us ho juro— només perquè ella ho
i, si possible, amb senyes—; sempre greu, sentenciós, i de tant en tant	llançava	una observació sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés
de Santa Maria, que, ja des de molt abans, esperaven a la porta	llançant	víctors i fent-se'ls la boca aigua. Acabat el banquet, el vell Candaina,
i baixaven dones; algunes la saludaren. Passà un infant corrents i	llançant	crits amb forta gatzara. Mila no sentia res. El cel adquiria per moments
inesperada, diria's gairebé miraculosa, i una força irresistible l'havia	llançat	devers ella, sense reflexió, sense pensar en el poble, l'hostilitat del
Costa—; per ell Quim Bisa havia romput amb els amics; per ell s'havia	llançat	com un lleó sobre el de Tralla, un dia que aquest, molt més gran i més
ell: li era impossible arribar al fons dels seus dubtes. Així, l'ancià li	llançà	el consell enmig de les seves tribulacions, i fou com una corda llançada
saludar-la amb llàgrimes als ulls; altres no es pogueren contenir i se li	llançaren	als braços. Ella, quan s'hagué deseixit de les abraçades, avançà cap a
no ja entre els pobles, sinó entre les famílies; un furor homicida	llançava	el fill contra el pare, el germà contra el germà; s'escoltaven clams
però se sentia impotent contra aquella força que la dominava, que la	llançava	cap al foraster. Ell per la seva part, havia deixat de plaguejar a
a insinuar-se la prova del pecat. Ella es posà a plorar i volgué	llançar	-se als seus peus. —Perdó, pare! —Alça't! No t'agenollis! Era
feines, caient i tornant-se a aixecar entre els embats de la tempesta i	llançant	crits d'alegria. Els mariners estaven admirats, i l'oncle, passat el
ajudar en alguna cosa. Potser en algun altre temps Tino Costa s'hauria	llançat	a fora i hauria intentat arrencar Candiet de les mans dels qui el
d'ells, es veien les podadores, el tall de les quals, tot just esmolat,	llançava	reflexos de sol. A baix, al camí, per la part del poble —potser fugint de
del Rendi, que ho veié, s'aixecà amb els ulls llampeguejants. Els animals	llançaven	udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl
Jaume del Rendi no pogué més; va agafar un pedrot que trobà a mà i el	llançà	contra Randa amb tanta còlera, que, si ell no es desvia ràpidament,
Semblà talment com si tota la còlera se li hagués esvaït en el gest de	llançar	la pedra. Romangué dret, indecís, tremolant tot ell i els ulls
les boques s'obrien monstruoses vociferant, i els ulls, desorbitats,	llançaven	foc: eren els mateixos rostres que havia vist en les antigues estampes,
fer-li'n a ell; amb tot, estava tan sincerament apesarat d'haver-me-li	llançat	al damunt, que àdhuc en el cas d'haver-li'n fet, qualsevol altra persona
i més, tractant-se d'un infant. Em donà una forta empenta que em	llançà	contra la paret, on vaig caure, i, no content amb això, m'envestí a
Plantat davant la barraca, imposava silenci i, una vegada aconseguit,	llançava	el seu pregó explicant, en un castellà pintoresc i florit, l'argument i
no sents ta mare? —li preguntava en to de fingida aflicció. I Mila se li	llançava	al coll i el petonejava, mentre ell en veu baixa acabava la cançó:
que es sentia de la plaça. Insultà, renegà, s'arrencà la bosseta, la	llançà	per terra i la trepitjà (això, no sé si creure-ho). Després tragué tothom
en els seus records, ací, en aquesta estança on tantes vegades havien	llançat	a volar plegats llurs fantasies i havien desitjat embarcar-se per a no
i tot es sentia indignat. Perquè, quina follia era aquella? ¿Com podia	llançar	-se així, tractant-se d'una noia com Mila, que tots respectaven i volien,
en una tempesta: un vent m'empeny de vers la costa, i un altre vent em	llança	cap a alta mar. Tu dius —i, amb tu, ho diu tot el poble... I
ell l'hauria desitjada i la sentia; i s'adonà que una vegada més s'havia	llançat	sense reflexionar darrera un foll impuls de la seva ànima, tal vegada
dreçat davant d'ella, emportat per la seva còlera cega, amb els ulls que	llançaven	foc, maleint-la, per a caure de seguida després com fulminat pel llamp.
Costa voldria veure-la ara com aquells dies en què, infant innocent, es	llançava	corrents cap a ell, a penes el veia i es trobés on es trobés; com aquells
acabés de comprendre, com si no cregués en allò que veia. Per què no es	llançava	ell als seus braços? Per què no l'estrenyia contra el seu pit, com
ell amb nou ardor. La sang li cremava de coratge a les venes. Reculà i es	llançà	de bell nou cap allà. Era tanta la seva ira, que caminava gairebé cec i a
en la seva còlera no s'adonava de res. Es trobà de sobte davant la casa,	llançà	un renec i avançà devers la porta. Anà per trucar aixecant la pedra,
es sentia el lleu espetarrec del ciri, la flama del qual oscil·lava i	llançava	reflexos sobre el rostre deforme del difunt. II /Emporte-moi, vagon!
tremolant de fred o de temor... —Et dic que no! Et dic que no! Se li	llançà	sobre amb el puny enlaire, crispat; l'hi descarregà en ple rostre amb
continuà el seu camí, sense sentir els nous insults i malediccions que li	llançava	. Més enllà donà una ensopegada i hagué d'agafar-se a la paret; tornà a
padrí constituí per a ella una immensa alegria, i quan el descobrí se li	llançà	als braços plorant. Ell la rebé també plorant, commogut de veure-la més
al lluny! Si Déu ho fes! I poder córrer devers ell, com boja, cridant, i	llançar	-se-li als braços i romandre-hi per sempre, i que ningú la hi pogués ja
Però que diferent que era el camí de com ella l'havia imaginat abans de	llançar	-s'hi! Llavors, allà al fons, la presència d'ell esperant-la ho
de Déu que ho veiés així, perquè no flaquegés el seu ànim, perquè pogués	llançar	-se cega cap a la seva esperança, amb la fe posada en Déu, amb aquesta fe
sense parar, i la terra tremolava commoguda per pregones sotragades. Ell	llançà	un crit en la fosquedat, una crida temorosa; però la seva crida es perdé
gegantí de l'altra vora. Però les aigües creixien; onada rera onada es	llançaven	furiosament contra la coma on ell es trobava; la soscavaven; les aigües

Pàgina 1 (de 157)

50 següents