×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llangorós |
Freqüència total: 84 |
CTILC1 |
engegat més altaveus, de darrera la porta propera es filtren les paraules | llangoroses | d'una gorja femenina que ha entrat en competició amb les veus mascles | co... co... contra... ai! Estira les cames amb un moviment sobtat i | llangorós | abans de replegar-les de nou, i ell reposa sobre la carn bruna, ara | en flor; i feu que ella, oblidant nostres amors, vos doni | llangorosa | i penitent son feble cor que m'allunyà de Vós. La nova amor | ferventa com un dia clar. He provat, en la boca engelosida, el | llangorós | plaer del nou besar i, en sos ulls, la mirada beneïda | bona senyora, cloquejant—. Per qui em prens, amic? I li llançà una mirada | llangorosa | . —Com hi ha Déu! —digué el vell llibertí—. No te m'enfadis, Bubulina | la galta a la mà grassoneta, clivellada pels lleixius, i va fer una cara | llangorosa | . Va llançar un crit dolorós i salvatge i començà la seva cançó preferida, | s'enfuria i amenaçava... La nostra dama badallà, els ulls se li posaren | llangorosos | . —Sents els gats? No se'n donen vergonya... —barbotejà, i es va asseure | parpelleja davant la esplendent Via Làctea amb un interès tot just | llangorós | (pobre menut companyó!), tot preguntant-se què li haurà esdevingut a | sostingués una toia invisible, i el cap se li decantava amb un somriure | llangorós | . Fou en aquest moment que l'Amèlia el veié per primera volta a dues | cares segades per l'insomni viciós, rialles de moda. El tango era | llangorós | . La sala, de primer radiant de llum clara, es tornà de color vermell. Els | descarades trotadores que passaven per davant de la taula i li llançaven | llangorosos | entretocs amb els ulls. Tots els botones de la casa se li | devia ésser roent, i unes tasses de til·la. La noia es llevava pàl·lida i | llangorosa | . Innocenci en prendre-li les mans, les trobava molt calentes i humides i | tanmateix! Oi que cal anar-la a cercar molt lluny aquesta medicina? | Llangorosa | , amb un deix d'ironia als llavis, tornà a tocar-li la barba i s'escapolí. | feia calor, aqueixa calor de la migdiada, que convida a voluptuositats | llangoroses | . Innocenci romania dret. La pubilla es descuidà de fer-li dur una mala | clavant en Innocenci les seves nines de color castany, franques, suaus i | llangoroses | . Oh, sí! El gos era intel·ligent! Ell completava la benaurança de tenir | per tal que no resultés ni obscura ni afectada; la veu sense esforç, ni | llangorosa | ni massa cantant. L'oratòria de L. Crassus era més rica i d'un enginy no | que, com que no són maliciosos, no us ho preneu malament. Aquesta alegria | llangorosa | o punyent; aquest malestar dintre la joia i aquesta inseguretat; aquesta | els dos homes amb la Lluïsa al mig, en aquella hora plena del | llangorós | misteri del crepuscle, se sentia ella envaïda per una dolça calma i es | ni les llambregades més càlides adreçades a les joves fembres d'ulls | llangorosos | i ametllats. Un corrent d'intens sensualisme s'establia entre els | que Dauïa tradueix. —No sortiu mai d'ací? —Mai, mai —responen les veus | llangoroses | . —I esteu contentes sempre tancades? —Sí... sí... és clar... La meva | sinó un ull. Cert que aquest ull, segons la ngafa, era l'ull més | llangorós | , més dolç, més ample de tot el Maghreb. Mahamed era un bon musulmà i | i musulmans fraternitzen en un ambient amorós igualitari. Sonen les | llangoroses | músiques, i el ritme inquietador i sensual dels tamborins s'escampa pels | calorós, xardor, xardorós; sabor, saborós; rigor, rigorós; llangor, | llangorós | ; deler, delerós; neguit, neguitós; sort, sortós; bondat, bondadós. V. | instal·lació de T. S. F.. I ràpidament cercà una estació: música tzigan, | llangorosa | , plorava amargament, desvetllant en Zeni una reacció estranya: li vingué | a símbol de l'activitat i cultura del nostre poble, contraposat al vagar | llangorós | , desordenat, apàtic que la maleïda burocràcia imprimia als nostres | oportú i d'oferir-les a l'arquet, el qual n'arrabassava febles i | llangoroses | melodies. Es tractava d'una desgraciada iniciació mecànica per a | Estupor, indignació, un parell o tres de blasfèmies remarcables, | llangorosos | esguards als aperitius i una veu que suggereix: —Companys: honradament no | responien amb un patètic arronçament d'espatlles i amb una mímica | llangorosa | que era tot un poema d'ignorància. I no pas un de sol confessava als seus | per les galtes, era de despit, i la utilitzava sentimentalitzant-se | llangorosa | i com un puntal dels seus retrets lírics. Em calgué aconhortar tot el seu | daurades bagatel·les guarnides damunt les lleixes de cristall. Es movia | llangorosa | , amb el coll i la post del pit tota fulgències. En parlar, no separava | entreveia darrera una cortina de boira violeta. La Palmira, cada dia més | llangorosa | , aviat s'adonà que per espargir la tristesa, res no va tan bé com | dels sostres. Bambús enormes, flamboiants encesos, palmeres | llangoroses | , campànules blanques o enfiladisses —flors menudes on liben els colibrís— | música, segurament; havien tancat la porta perquè la música —ara un vals | llangorós | — havia minvat. S'alçà. Un soldat alemany, corpulent, amb els cabells | el Propagandista l'acompanya amb aquella guitarra esquerdada. El cant és | llangorós | , monòton, enervant —vil i sentimental com un aiguardent molt espès i molt | Arbres, estels, rius, flors, tot es movia en un ambient de voluptuositat | llangorosa | i pestilent, i el poeta no tenia altres imatges per evocar objectes o | amb més facilitat les mentides que se'n diuen. Què és l'home? Un cos | llangorós | i fràgil, inerme per naturalesa, necessitat de l'ajuda d'altri i pel més | d'un redol. Les cançons, volant d'una era a l'altra, sortien afuades o | llangoroses | , ben galejades o cantelludes i plenes de galls, però en broll | leonardesques als rostres enigmàtics, les mans dolces i les actituds | llangoroses | dels seus personatges, sobre els quals vibra un sfumato emotiu; | seves màquines. De sobte, una veu comença una melodia. És aquella melodia | llangorosa | que abans de la guerra papallonejava en tots els llavis de París, la que | que la "demoiselle" se n'anava. La faldilla oscil·lava al compàs | llangorós | de les anques. La Ketty va fer bye bye amb veu desmenjada i | moral cristiana i de les convencions socials. Les esclaves sarraïnes són | llangoroses | i ardents alhora, i els fruits d'aquests amors ancil·lars no deshonoren | per joc emprava. El seu cor es vessa en els versos fàcils i en les notes | llangoroses | de la nova cançó. Si ell sabés expressar-se en obres d'un art veritable, | el de l'apassionada imaginació, qui ayma'l camp y les altes herbes | llangoroses | y els arbres esbullats, se veu de sopte Prímpcep qui ha de reivindicar la | amb les aventures de "Jim, el Temerari", una admiració per la música | llangorosa | , i una idolatria per Wanda Landowska, es posà davant el clavicordi que | cerques, ombroses, les dreceres per a ton cor malalt d'ensomni | llangorós | , mon Aubanel! I, amb ço qui et sobra, tu, Crousillat, | torbar les paus. Oh! quina escena vergonyosa! Als sons de lira | llangorosa | , al podium, el pit nu i amb aire esvalotat, un | transparents, i emplenen els aires vius de volades | llangoroses | . Sota els núvols argentats els ocells dansen. Damunt les | li fas alçar castells d'ambició, mes quan ets | llangorós | , mig violeta, dónes, damunt els teus robins candents, | la seva darrera convulsió li fa deslligar els turmells amb un moviment | llangorós | i el tronc, un cop més, desapareix entre les onades altíssimes, en la | vent fred sense orenetes. XXXII La | llangorosa | fi de la tarda em crida no sé a quina pua |
|