Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

ençà la mare li adreçava la paraula. Munda del Roso mirava la seva filla	llanguir	, de dia en dia més prima i més descolorida, sense tastar a penes res,
ajudar, però tampoc ella, pobra minyoneta, podia fer res si no mirar-la	llanguir	i compadir-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta,
els primers dies, anà poc a poc esmorteint-se; els comentaris anaren	llanguint	fins a cessar gairebé per complet. Solament en aquesta o en l'altra casa,
guerres (sempre per als altres). Però els poetes —com he dit—	llangueixen	vagarívols i penedits dels somnis, la novel·la, els
que se perd, trista com una monja velnegrada. Jo també vaig	llanguir	d'intens dolor. L'oblit un dia em va tornar el color
tancà les portes; li oferí els licors de Tomàs. En va. El diàleg	llanguia	malgrat els esforços de la Muntanyola per estargir les converses de la
coneixien. Mònica va sentir que el seu braç perdia força i que finalment	llanguia	tot al llarg del seu cos. Desorientada, decebuda, va recular unes passes;
abatuda, fins on els déus i Cèliques Essències poden	llanguir	; car esperit i pensa són invencibles, i el vigor retorna,
els núvols que al seu tron de l'Oest fan de seguici.	Llanguí	la dolça Tarda, i el Capvespre grisenc anà vestint totes les
or empiri; davant seu, batuda pels raigs de l'Orient, la Nit	llanguia	; i llavors Abdiel va poder veure molts esquadrons en
clapissada d'estels. Aquí, a la Terra, començà de	llanguir	el setè dels dies —car el Sol ja no es veia, i l'hora baixa,
Poders vinguts de missió sense èxit, no us torbeu ni	llanguiu	per les notícies que no pogué evitar la vostra cura,
davant l'objecte que amb igual desfici també	llangueix	(seria una misèria i un turment no menor que els que ens
vaig dir—. Per això l'he guardada per al final. —Vejam... —féu ella,	llanguint	. —Escriu que, així que torni, se't llançarà als peus per demanar-te amb
caldria. I tanmateix, per dir-t'ho a tu, entre nosaltres, patró, jo he	llanguit	per ella, mal llamp! —No preguntes ara qui et tira aquest os? —Què
No digué res; va posar el cafè i el sucre, remenà. —¿Per què em fas	llanguir	tant de temps abans de casar-te amb mi? —parrupà la vella sirena—. Ja no
de la terra, disfressa enganyadora de presons, on tants milenars d'homes	llanguiren	, enyorant la llibertat i la pàtria. A l'anomenada avui Latomia dels
del món exterior jo no tenía pensaments sinó per les dents. Per elles jo	llanguia	amb un desig frenètic. Tota altra materia, tot altre interès diferent fou
contra els costums, un estil de declamador que detura l'acció i la fa	llanguir	, negligències en els versos i l'expressió incomprensibles en tan gran
ulls s'enfonsaven dintre d'uns clotets ombrívols on l'esguard vellutós	llanguia	entre parpres abundosos. Algunes voltes els soldats de la caserna propera
de propòsit, als quals sempre plau més allò que deixaren, com aquells que	llangueixen	en el marciment i en la descurança. Afegeix-hi aquells que, no altrament
a semblança teva. És del cap que ve la salut; segons que l'ànima viu o	llangueix	, tots els membres són vigorosos i enèrgics, o bé defallents. Ciutadans i
avortada. Després, neguitosos de mans, es miraven amb ulls entelats i	llanguien	, lliscaven mentre la pila de coixins es desfeia. Les boques àvides
davant una maliciosa concessió que, una vegada admesa com a moda,	llanguiria	en mans dels incautes seguidors. Pel que fa a aquests darrers, la
veure tornar el nostre amo. Fou per aquell temps que Marciana començà a	llanguir	tement que el seu pare hagués mort en la lluita. Cada dia que anava
La condemna de l'innocent Entretant, en la seva fosca presó, en Boi Delit	llanguia	. Després del primer interrogatori, al qual el va sotmetre el cap de les
i alguna vegada carregat de fantasies. En certs moments els nervis	llangueixen	i refusen el treball. Hem sentit parlar de crisis somnambúliques molt
i sobre aquest color la màgia rosada i malva dels núvols s'estira i	llangueix	amb una lentitud suavíssima. El crepuscle és llarg i el traspàs del dia
dormit no voldria despertar-se mai. —Rediable quin dormilega! La conversa	llangueix	. Per les teulades arriba el so d'una campana lleugera; és d'un convent
continu surt d'heroisme. Ara tornem a la reina Alina: no hem de deixar-la	llanguir	de fam de la nostra atenció, després que tan subtilment fou salvada de
poblen els prostíbuls, despenen sumes fabuloses en el vici i deixen	llanguir	de misèria, com passa avui al nostre desventurat país, els pobres vells
de seguida enmig d'una general alegria. Quan les converses començaven a	llanguir	, s'apropà una màquina amb dos vagons i la gent va dispersar-se. Com es
s'esvaeix a la vista del sol. Fins quan han bufat amb certa violència,	llangueixen	envers la meitat del dia, sense que mai s'allarguin fins a migdia; i
cosa pertorba l'aire que conté, sigui que la por el contregui o que	llangueixi	per vellesa o que perdi el vigor per l'embalbiment de les venes o que el
havien canviat. La voluntat i el treball no servien de res, que la planta	llanguia	ans de fruitar com si una maledicció planés sobre les amples riberes. Ara
a tranquil·litzar-les, bo i tractant d'animar la conversa, que	llanguia	desesperadament. Preguntava a les noies, amable i paternal, si anaven a
companys, evoluciona per a ell sol. Quan la música para, o simplement	llangueix	, l'adolescent solista s'atura bruscament i plega el cos amb un genoll per
les brunes mans del servei. Però les sudaneses encarregades de la neteja	llanguien	pels passadissos, amb els peus nus i arrossegadissos, tannara
de poesia i a la semblança dels dos idiomes, s'afegia la comunió de sang.	Llanguirà	durant segles el ressò dels trobadors en la poesia catalana, més temps
diuen els llatinistes que's pot comparar al grec /laggatçô\ © "	llanguir	". En el céltic existix l'arrel /gor\ que significa "calor",
esdeveniment; esllanguir-se, esllanguiment; espargir, espargiment;	llanguir	; llanguiment; mantenir, manteniment; nodrir, nodriment; penedir-se,
és perdurable. El nom de Salvador Seguí és dels que no s'apaguen ni	llangueixen	i, la seva figura immarcescible, esdevé immortal. Quan l'Eugeni d'Ors es
vida a la ciència medieval; en plena decadència l'Escolàstica, que	llanguia	i es desacreditava en discussions banals; els extensos comentaris a les
en la nit fora de casa. Es posarà gardènies; n'hi ha d'obertes; tres. Fa	llanguir	d'olorar-les. Les clavarà a la solapa del vestit (que li ha sortit amb
les deu mil cel·les on la llum i l'ombra reposen, on roman la música,	llanguint	, i errant, com amb recança, cap a la mort. I el sonet de Wordsworth és un
als projectes i a les ambicions futures: invariablement quan la conversa	llanguia	, Teresa sabia fer florir l'encís modulant una cançó. —Canta /On
cap paraula. Les que digué Elvira foren indesxifrables. El so tzigan	llangueix	fins a apagar-se... El "vals tendre, vals blonde" semblava haver
notat. La prova, que només he pres una tassa de cafè, avui. La conversa	llanguí	. Una angúnia cada vegada més densa s'apoderava de l'hora. —Al Zeni li ha
i viciat que respiren, remogut per un ventilador; en els empiocats que	llangueixen	devora una finestra acarada a una altra o a un mur sinistre; i en els
les taules individuals, d'estil Renaixement catalanesc, en les quals	llanguien	i s'esfullaven lentament, amb un fi panteix gairebé humà, les flors del

Pàgina 1 (de 4)

50 següents