DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llanguir M 2 oc.
llanguir V 191 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llanguir Freqüència total:  193 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

ençà la mare li adreçava la paraula. Munda del Roso mirava la seva filla llanguir, de dia en dia més prima i més descolorida, sense tastar a penes res,
ajudar, però tampoc ella, pobra minyoneta, podia fer res si no mirar-la llanguir i compadir-la. Mila s'aprima, i de dia en dia apareix més distreta,
els primers dies, anà poc a poc esmorteint-se; els comentaris anaren llanguint fins a cessar gairebé per complet. Solament en aquesta o en l'altra casa,
guerres (sempre per als altres). Però els poetes —com he dit— llangueixen vagarívols i penedits dels somnis, la novel·la, els
que se perd, trista com una monja velnegrada. Jo també vaig llanguir d'intens dolor. L'oblit un dia em va tornar el color
tancà les portes; li oferí els licors de Tomàs. En va. El diàleg llanguia malgrat els esforços de la Muntanyola per estargir les converses de la
coneixien. Mònica va sentir que el seu braç perdia força i que finalment llanguia tot al llarg del seu cos. Desorientada, decebuda, va recular unes passes;
abatuda, fins on els déus i Cèliques Essències poden llanguir; car esperit i pensa són invencibles, i el vigor retorna,
els núvols que al seu tron de l'Oest fan de seguici. Llanguí la dolça Tarda, i el Capvespre grisenc anà vestint totes les
or empiri; davant seu, batuda pels raigs de l'Orient, la Nit llanguia; i llavors Abdiel va poder veure molts esquadrons en
clapissada d'estels. Aquí, a la Terra, començà de llanguir el setè dels dies —car el Sol ja no es veia, i l'hora baixa,
Poders vinguts de missió sense èxit, no us torbeu ni llanguiu per les notícies que no pogué evitar la vostra cura,
davant l'objecte que amb igual desfici també llangueix (seria una misèria i un turment no menor que els que ens
vaig dir—. Per això l'he guardada per al final. —Vejam... —féu ella, llanguint. —Escriu que, així que torni, se't llançarà als peus per demanar-te amb
caldria. I tanmateix, per dir-t'ho a tu, entre nosaltres, patró, jo he llanguit per ella, mal llamp! —No preguntes ara qui et tira aquest os? —Què
No digué res; va posar el cafè i el sucre, remenà. —¿Per què em fas llanguir tant de temps abans de casar-te amb mi? —parrupà la vella sirena—. Ja no
de la terra, disfressa enganyadora de presons, on tants milenars d'homes llanguiren, enyorant la llibertat i la pàtria. A l'anomenada avui Latomia dels
del món exterior jo no tenía pensaments sinó per les dents. Per elles jo llanguia amb un desig frenètic. Tota altra materia, tot altre interès diferent fou
contra els costums, un estil de declamador que detura l'acció i la fa llanguir, negligències en els versos i l'expressió incomprensibles en tan gran
ulls s'enfonsaven dintre d'uns clotets ombrívols on l'esguard vellutós llanguia entre parpres abundosos. Algunes voltes els soldats de la caserna propera
de propòsit, als quals sempre plau més allò que deixaren, com aquells que llangueixen en el marciment i en la descurança. Afegeix-hi aquells que, no altrament
a semblança teva. És del cap que ve la salut; segons que l'ànima viu o llangueix, tots els membres són vigorosos i enèrgics, o bé defallents. Ciutadans i
avortada. Després, neguitosos de mans, es miraven amb ulls entelats i llanguien, lliscaven mentre la pila de coixins es desfeia. Les boques àvides
davant una maliciosa concessió que, una vegada admesa com a moda, llanguiria en mans dels incautes seguidors. Pel que fa a aquests darrers, la
veure tornar el nostre amo. Fou per aquell temps que Marciana començà a llanguir tement que el seu pare hagués mort en la lluita. Cada dia que anava
La condemna de l'innocent Entretant, en la seva fosca presó, en Boi Delit llanguia. Després del primer interrogatori, al qual el va sotmetre el cap de les
i alguna vegada carregat de fantasies. En certs moments els nervis llangueixen i refusen el treball. Hem sentit parlar de crisis somnambúliques molt
i sobre aquest color la màgia rosada i malva dels núvols s'estira i llangueix amb una lentitud suavíssima. El crepuscle és llarg i el traspàs del dia
dormit no voldria despertar-se mai. —Rediable quin dormilega! La conversa llangueix. Per les teulades arriba el so d'una campana lleugera; és d'un convent
continu surt d'heroisme. Ara tornem a la reina Alina: no hem de deixar-la llanguir de fam de la nostra atenció, després que tan subtilment fou salvada de
poblen els prostíbuls, despenen sumes fabuloses en el vici i deixen llanguir de misèria, com passa avui al nostre desventurat país, els pobres vells
de seguida enmig d'una general alegria. Quan les converses començaven a llanguir, s'apropà una màquina amb dos vagons i la gent va dispersar-se. Com es
s'esvaeix a la vista del sol. Fins quan han bufat amb certa violència, llangueixen envers la meitat del dia, sense que mai s'allarguin fins a migdia; i
cosa pertorba l'aire que conté, sigui que la por el contregui o que llangueixi per vellesa o que perdi el vigor per l'embalbiment de les venes o que el
havien canviat. La voluntat i el treball no servien de res, que la planta llanguia ans de fruitar com si una maledicció planés sobre les amples riberes. Ara
a tranquil·litzar-les, bo i tractant d'animar la conversa, que llanguia desesperadament. Preguntava a les noies, amable i paternal, si anaven a
companys, evoluciona per a ell sol. Quan la música para, o simplement llangueix, l'adolescent solista s'atura bruscament i plega el cos amb un genoll per
les brunes mans del servei. Però les sudaneses encarregades de la neteja llanguien pels passadissos, amb els peus nus i arrossegadissos, tannara
de poesia i a la semblança dels dos idiomes, s'afegia la comunió de sang. Llanguirà durant segles el ressò dels trobadors en la poesia catalana, més temps
diuen els llatinistes que's pot comparar al grec /laggatçô\ © "llanguir". En el céltic existix l'arrel /gor\ que significa "calor",
esdeveniment; esllanguir-se, esllanguiment; espargir, espargiment; llanguir; llanguiment; mantenir, manteniment; nodrir, nodriment; penedir-se,
és perdurable. El nom de Salvador Seguí és dels que no s'apaguen ni llangueixen i, la seva figura immarcescible, esdevé immortal. Quan l'Eugeni d'Ors es
vida a la ciència medieval; en plena decadència l'Escolàstica, que llanguia i es desacreditava en discussions banals; els extensos comentaris a les
en la nit fora de casa. Es posarà gardènies; n'hi ha d'obertes; tres. Fa llanguir d'olorar-les. Les clavarà a la solapa del vestit (que li ha sortit amb
les deu mil cel·les on la llum i l'ombra reposen, on roman la música, llanguint, i errant, com amb recança, cap a la mort. I el sonet de Wordsworth és un
als projectes i a les ambicions futures: invariablement quan la conversa llanguia, Teresa sabia fer florir l'encís modulant una cançó. —Canta /On
cap paraula. Les que digué Elvira foren indesxifrables. El so tzigan llangueix fins a apagar-se... El "vals tendre, vals blonde" semblava haver
notat. La prova, que només he pres una tassa de cafè, avui. La conversa llanguí. Una angúnia cada vegada més densa s'apoderava de l'hora. —Al Zeni li ha
i viciat que respiren, remogut per un ventilador; en els empiocats que llangueixen devora una finestra acarada a una altra o a un mur sinistre; i en els
les taules individuals, d'estil Renaixement catalanesc, en les quals llanguien i s'esfullaven lentament, amb un fi panteix gairebé humà, les flors del

  Pàgina 1 (de 4) 50 següents »