Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

no la puc allunyar. Giravolta com un voltor damunt carronyes, damunt la	llastimosa	despulla que esdevindré, i me n'esborra d'altres, en aparença de més
quin dimoni em contingué", digué després. Al lluny es sentien encara els	llastimosos	i penetrants grinyols de les bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de
el cloquejar de les gallines, escarbotant pels fems, o el belar	llastimós	d'un corderet acabat d'allunyar del ramat i amarrat al fons del corral
la vida precària dels propietaris rurals, la nostra ganduleria, el destí	llastimós	que ens esperava. Així emplenava les hores de classe i no ens explicava
decidit, en veure que la meva mare i la meva tia em compadien amb ull	llastimós	per haver-me deixat embolcallar per aquells barruts, jo em vaig picar
una penca de pebrot verd-vermell enmig del rostre lívid. Era horrible i	llastimós	. I jo sentia que no l'estimava. No concebia que s'hagués posat tan
et diré que amb un cert orgull. No has de fer l'humil ni, sobretot, el	llastimós	. Veig que sap bé l'ofici. M'agrada que em conti aquestes coses. Li faig
l'estén devers nosaltres, oberta en un gest imprecatiu i llança un crit	llastimós	que és també un esgarip de ràbia. —Sang! Sang a la meva mà! Sang de la
del rosari. Aquesta darrera sessió, aquesta darrera correguda és ja	llastimosa	de bones veritats. Cansat el bou, desfet, agullonat pels quatre costats,
de palla guarnits d'alfàbega o de timonet, cantant unes tonades lentes i	llastimoses	, de lletra castellana. Sopen junts, cada nit, del que acapten durant el
incontenible. L'aire que respiràveu, el so de la vostra veu, el plor	llastimós	del teu fill, la bata blanca de la infermera, les parets, els mobles,
al carrer amb el propòsit que us quedéssiu junts, d'estalviar-vos la meva	llastimosa	presència. Després d'haver caminat pels camps, a l'atzar, fins no sé a
al meu llit. Recolzat al coixí, assaboria aquesta escena còmica i	llastimosa	. —Per què no has portat les corones de boda? —preguntà amb veu
va anar al clot. I vingué llavors el seu successor, Crist, va veure el	llastimós	estat de l'antic déu i digué: ""Compte amb les dones!""" Jo escoltava
del seu moviment... Ecce dansa i neix... El meu Titella —crisàlide	llastimosa	de l'home auroral que encara no ha nascut— es troba entre l'home del
Les conseqüències de la provincialització no sols eren	llastimoses	, sinó que atemptaven al dret natural. Deixant a part la nova aristocràcia
esqueixalat per les bardisses de tota mena de camins. ¿Com vols, tan	llastimós	, que ara ningú es recordi del consol que ens duies al fort de
ab que foren dites les darreres paraules era d'una ingenuitat tan	llastimosa	, qu'en Solà quedà desarmat del tot. Dir que nó, li semblà ja tan violent
es posà a rondinar, d'una manera inconexa i aclaparada, sobre els	llastimosos	experiments d'aquella nit, i prengué el costum de referir-se a mon pobre
d'en Buxareu. En Gaspar Melrosada resultava ser un home d'una timidesa	llastimosa	i d'una bondat il·limitada. Els nens li prengueren molt aviat el número;
de pressa. En haver-nos obert ens planyeren de veure'ns en tan	llastimós	estat i d'haver hagut de sofrir la terrible tempesta. Mentre l'hosteler
fesomies tan dolorides!... he, he... Sembleu un cap de dol. Cosa més	llastimosa	! he, he, he... Parà de riure sobtadament, aclucà els ulls i escopí en
d'alçària. —Però jo no hi estic feta —pledejà la pobre Alícia en to	llastimós	. I va pensar dintre seu: —Voldria que aqueixes criatures no s'ofenguessin
de recordar-vos-en —observà el Rei;— altrament, us faré executar. El	llastimós	Capeller deixà caure la seva tassa de te i el seu pa amb mantega i es va
conills d'Índies omplien l'aire, mesclats amb els sanglots llunyans de la	llastimosa	Falsa Tortuga de Mar. Així romangué quieta amb els ulls closos, i mig va
va sortir-ne després tot ensavonat i regalant aigüa. Al veure l'estat	llastimós	d'aquell mestre tant valent tots rigueren i en Peret va exclamar imitant
de nit, quan corre el país, llença un crit esfereïdor, un udol llarg,	llastimós	i vilment enrabiat alhora. La primera nit que vaig sentir-lo, fou al
quiets, silenciosos, la cara pàl·lida, els parpres caiguts, l'expressió	llastimosa	, com si en aquell establiment de caritat administrativa demanessin una
vell vençut, que porta el rostre açotat pels huracans d'una existencia	llastimosa	. Vell i criatura se senten sols, se senten febles, i volen acostar-se,
poc. I aleshores, en la morada penombra del riberal, ressona un bagol tot	llastimós	que em fa posar en sotsobre. Què deu ésser? Potser "quelcú" ha pres
i un signe de mala educació, ha fet perdurable a Mallorca aquell estat	llastimós	que també vam patir, dies ha, a Catalunya i que encara està en vigor a
ell. —De vegades —havia respost Saumell— em sembla que estem reduïts al	llastimós	paper d'uns conillets d'Índies. Ell ens nodreix per tal de veure
la qual, no gosant dir-m'ho amb paraules, m'ho donava entenent amb un	llastimós	bleixar que trencava el cor. Un dia no vaig tenir altre conhort que
rebato com dues pilotes a fora del "fumoir". Les bestioles llançaren un	llastimós	grinyol, alhora que la duquessa exhalava un crit de terror. Anava a
de la meva boca, de la boca del primer home que havia trobat en son	llastimós	pelegrinar a través dels anys pelats de sa joventut. —Un bacio,
terriblement brut, una cosa ronyosa i miserable. L'aspecte total és	llastimós	. Mittelstaedt s'atura al seu davant: —Reservista Kantorek: ¿Aquesta és
de cinc-cents— els "importants reforços" que sol·licitàveu en la vostra	llastimosa	carta. L'agent de la Peters ha esclatat a riure com en presència d'un
voluntat pròpia ni memòria dels camins que heu de tornar a recórrer...	Llastimosos	calçats, realment, tot clivelles, arrugues, amb engruts de fang, de llot;
baix: magre, estirat, tan absent i, en aturar-se a les puntes de les seves	llastimoses	sabates, recorda, i sense adonar-se del que diu, parla en veu baixa, en un
que ho fan portant-se la mà a la gorra —potser per no mirar-vos la cara	llastimosa	. Altres saluden fent una lleugera inclinació de cap —potser amb un
descàrrega llunyana va sangglaçar-los i uns lladrucs de gos insistents i	llastimosos	els agullonaren garfits pel terror. Tots es miraren en la fosca,
i no pensava pas que aquestes cases tan boniques guardessin escenes tan	llastimoses	. Amb dolor hi troba un sens fi d'ocells captius en gàbies molt justes. Hi
i va tornar de reprendre el camí. Entrà al poble a la tarda en un estat	llastimós	. Un antipare li penjava desfet de la banda de dalt i mostrava la cama nua
al portal. Així que van girar el cap i van veure a Victorià en aquell	llastimós	estat, tots es van aixecar d'una revolada; les dones van llençar un
mateix retaule, estava serrat per tal d'encabir-hi un sagrari d'un gust	llastimós	. Unes sacres, uns florers i uns candelers de llauna repujada, bàrbarament
migjorn d'aquell carrer, bastant majestuosa en el seu estil, però amb una	llastimosa	fretura de repintaments, i amb les finestres brutes. Es tragué la clau i
més a més, he de dir-li que existeix una altra Comunitat al Poble Sec. És	llastimós	, però és així. Ja diu un adagi jueu: "Tretze jueus per a dotze
i el poc compte infantils van fer que el treball sortís de manera	llastimosa	. N'Antoni Bosch i els seus successors feren algunes proves de colorit que
li feia témer, com el seu esperit lúcid li féu preveure, aquests fets	llastimosos	, amb algunes anyades d'anticipació, a despit de les afirmacions
El món amable que se'ns mostra cada dia ple de llum i de color és el més	llastimós	dels enganys... Un altre cop la física coincideix amb Plató: les

Pàgina 1 (de 8)

50 següents