Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llau F 12 oc.
llau M 6 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llau Freqüència total:  18 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

goigs, hi havia himnes o cançons laudatòries dels sants, o sia les llaus al·ludides. El rodolar del temps ha fet confondre, possiblement, les dues
té un rimer d' escoles, ab entésos y lluits profesors que alcançen llau y respecte mereixcuts en els congresos nacionals; té suntuosos
la vista se pèrt! Cantem plens de conhort á la Iglesia, donem llaus al famós Constantí... dexen vui vostra casa isolada
En tu. Ser au, ser tu, ser joc i gec on haure llau i auca on caure ai! Jo. Jai. Qui no sóc. No
murs tremòlen de plaer; Los cants de guèrra s' tornen cants de llau... ¡Y en llòch dels crits del que ferit se sent, S'
Pera fer al seu front digna corona?... ¿Quins cants ó lláus ses filles li han de dir, Si, encara que en la tèrra, está en
á son Fill reconeguda?... ¡No músiques ni cants!... ¡no lláus ni flòrs!... ¡Això es fum y no res pera 'l Fill seu!...
¡Vicènt no s' amedranta!... Dirig son còr á Deu... y lláu li canta... Y se calma la mar... y arriba al pòrt. A
preç! brill fals; ¡lo nòm! llam que llum ment. ¿Qué es fins lo lláu als mòrts? es ¡ay! trist flòr, Que viu un jòrn, y se la en dú lo
que al pèu del vas naix... cuan hú se mòr. ¿Y qué trach yo del lláu, cuan ya no el sent? Lo llau lo vull cuan vixch, cuan bat mon
mòr. ¿Y qué trach yo del lláu, cuan ya no el sent? Lo llau lo vull cuan vixch, cuan bat mon còr; Que cuan muich, ni lo
lo vull cuan vixch, cuan bat mon còr; Que cuan muich, ni lo llau ni res ya cal; Sòls ser bò y ser de Deu es lo que em val. Dòl y
teus ulls grats els vòts meus, Y no pòt dir ma veu res en ton lláu, Que á Tú, tan sòls del bò lo cant te pláu. Cuan en la nit los
Hon un jòrn hiá sens nit, que may fí té! Dels bòns en llau de Deu, se òu el dólç cant, La mòrt ni el mal no cab, cab sòls
com tants altres de les valls pirenayques, fou arrasat y esborrat per una llau ò esllevissada de neu. La poca gent que 'n sortí viva refeu lo poble un
els estels com un camí ple de cantats. Al cap d'una estona de saltironar llau avall, entre roques i forats, la princesa es va convèncer que no trobaria
topogràfics que coneixen alguna vida dialectal: tuta «cova» (a)llau «enclavament, clotada», carant «gorg, toll», etc. Així, La Tuta
de pins coronant un serrat, un bosquet de roures, la regatera torta d'una llau per on s'escorre l'aigua de la pluja, li semblen gargots que embruten el