Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llaurada F 133 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llaurada Freqüència total:  133 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

masia es queden també ara dos mossos, contractats temporalment per a la llaurada, però aquests dormen a l'estable amb Andreu, a la part oposada. No la
sota la mateixa temença. També els dos mossos contractats per a la llaurada havien deixat llurs treballs i ajudaven a les perquisicions. Es regiraren
la llum encara és als camps i retornen de la lenta llaurada els bous a l'establia, ulls de molts cecs esguarden
salvatge amb una fossa de fer calç ça i enllà, sense traça de solc o de llaurada, abandonat a la menta borda, al calament, al donzell, a la flor dels
I tot allò era estrictament net i precís. Dominàvem el bres de les llaurades. I, quan més encantats estàvem, vet aquí que la nostra joia trobava un
de les pletes als cortals de baix, amb un soroll d'esquelles. Per la llaurada i la sembra no hi ha sant més favorable que sant Galderic. Mai no
no hi faltaran els camps bladers, i això pel sol goig de la vista, sense llaurada ni sembra, perquè amb una sola fruita us hi mantindreu en salut. —Vaja!
més altes i més granades les espigues. I avui, després d'aquesta darrera llaurada, que acabarà de fer-li el llit tou, el bon gra de forment serà confiat a
ja els havia segat jo, amb els meus tres fills —respongué Hathi. —I la llaurada que ve després del segar? —digué Mowgli. —No hi va haver cap llaurada
la llaurada que ve després del segar? —digué Mowgli. —No hi va haver cap llaurada —digué Hathi. —¿I els homes que viuen vora els conreus verds de la terra?
Un perol fumejant de quitrà i resina de pi. Mànecs de canya per a la llaurada, estopa, encenalls i pots de pintura. I, dominant-ho tot, la veu del vell
Queia el sol. La posta daurava les herbes i la terra remoguda per la llaurada. Cantades de grills en la pau dels terrossos. Parelles de bous que
bastó de freixe tan endins del terrosser com podia, a fi de veure si la llaurada havia estat profunda. En Vilaplana cregué del cas fer-li notar que en
d'aquesta serra de llegendes, de ramats, de pagesies com castells, de llaurades, d'espigues, d'enrenou de segades i batudes, sonora d'escotxinades de
els dissabtes, a la dolça festejada. Ni amb mi vindràs a la llaurada darrera dels parells de bous. En la viduetat en què em deixes, ja no
o barreja amb la zona, d'acumulació calcària com a efecte de les llaurades. A vegades la superfície apareix blanca degut a una petita pel·lícula,
sí, però la feina principal, que és la de mantornar o donar la segona llaurada als guareits, no és tan penosa com la d'emprimar. Segueixen en cinquè
un punxó i un sarronet de moresc per sembrar. Però, en arribar a la llaurada, no van veure enlloc senyals d'arbres tallats. Arreu, arreu s'alçava
la vinya s'han de distingir tres menes de treballs: els de plantació, les llaurades i treballades fondes i les esmagencades o treballs superficials. Referent
tinguin mal aspecte. Demés, un arbre malcriat, dificulta molt les llaurades, impedint que s'acostin els instruments de conreu a la soca, obligant a
després de segat el farratge verd, se'n romprà el rostoll amb una llaurada que permeti l'aireació de les arrels; durant l'estiu, fins arribar a
i la sembra del farratge a son degut temps. Quan es parla d'una llaurada fonda en un ametller, es deu entendre de 23 a 25
sobretot en terres pobres, el seu conreu es redueix a donar-li una llaurada fonda a la tardor, i una a la primavera, no tan fonda, cuidant després de
de terreny de regadiu, ja sigui rasclant superficialment després d'una llaurada fonda a fi d'emmagatzemar l'aigua de pluja. En dies com els indicats
i a suficient distància, per no perjudicar-lo, aleshores diré que les llaurades o cavades donades als olivers ha de ser com més millor, però sempre es
I en conseqüència, adopten el mètode de plantació. Amb una arada fan una llaurada general, a tanta fondària com es pot, és a dir, un desfons. Arreglada la
petites; això vol dir que el temps invertit en la realització de les llaurades i de totes les operacions culturals, referit a hectàrees resulta major
La primera era rompre, emprimar, o queretar, una llaurada que tenia lloc aquest mes i que s'aprofitava per enterrar adobs,
finals d'estiu una altra, tercejar, i a vegades encara una quarta llaurada, quartar, que s'aprofitava per enterrar fems i altres adobs.
que s'aprofitava per enterrar fems i altres adobs. Aquestes llaurades són comuns quasi a tota la península ibèrica amb els noms respectius de
i a l'agricultura, navegació a vapor, ferrocarrils, telègrafs elèctrics, llaurada de continents sencers, rius convertits en navegables, poblacions senceres
abans de la mecanització del treball, eren molt cantadors. A la llaurada, collint figues, pellucant olives, durant les messes de segar i batre, el
amb En Vermei i amb En Banya-revoltada, i fèiem una llaurada estirada i remenada, i més prima que un cabei. Doncs,
grossos borbolls. —Digues-me'n quatre! —Un bou de quatre anys pot fer la llaurada.— Semblava que s'hagués de menjar el pobre: —Digues-me'n cinc!— I
de llavors per a la sembra i, també, de l'escassa fondària en les llaurades; en suma, de l'estat d'endarreriment en què encara es troba la tècnica
Zulueta i Gomis, amb gran quantitat de fems i adobs químics i mitjançant llaurades fondes, en la seva finca model de La Seu d'Urgell assolí la xifra
a ben conrear el blat s'exigien les operas següents: una primera llaurada per a preparar la terra, una altra per la primavera, una tercera per
Convé que la terra de blat reposi dos anys. Hi ha qui feia cinc o sis llaurades abans de sembrar. El termini més llarg del sementer es fixava per Sant
y desmenussada, recullir els restos vegetals que quedan després de la llaurada, rompre la crosta superficial que se forma en alguns terrenys després de
fruiters, tals com la vinya y l' olivera guretarloshi la terra ab fondes llaurades, pro l' orientació de la ciencia d' avuy sembla que s' inclina á suprimir
aquest novell y tan senzill sistema cultural? R· En qu' ab les lleurades se trencan les petites arrels que son precisament les que absorveixen les
compactes y humits y en aqueixos terrenos es precís fer una fangada ó llaurada grossera en la tardor á fi de exposar los terrenos á la influencia de las
sahó per efectuarse un bon desfons, no deurá deixarse de practicar una llaurada per poch fonda que sigui, a fi y efecte de que 's quedi al terreno tota
produeixi la sahó necessitada. Deixará, no obstant, de practicarse dita llaurada quant el terreno que 's vulgui arrencar, estiguí atapait de rostoll de
microbis nitrificadórs. Es menester assegurarse de practicar la primera llaurada á la major profunditat possible, perqué no convé practicarne cap més ab
ab caracter de desfons, pel mateix cultiu, per la rahó de que una segona llaurada á una mateixa profunditat que la primera y per un mateix cultiu, se
que 'l terreno estigui arrencat, no convé donarhi altres cuidados que llaurades superficials al objecte de mantenirlo constantment net de tota classe d'
d' Octubre, que la terra ja està desmenussada en virtut de les diferents llaurades superficials que durant l' istiu se li han donat, se hi passa el rascle
d' escamparse cap classe de sal fertilisant en ocasió de l' última llaurada que 's practica abans de tirar la llevor del blat al terreno. Si pel
d' ácit fosfórich per quartera, que será colgat per medi d' una de les llaurades superficials que 's deuen practicar durant l' istiu. El superfosfat de

  Pàgina 1 (de 3) 50 següents »