Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llaurada |
Freqüència total: 133 |
CTILC1 |
masia es queden també ara dos mossos, contractats temporalment per a la | llaurada | , però aquests dormen a l'estable amb Andreu, a la part oposada. No la | sota la mateixa temença. També els dos mossos contractats per a la | llaurada | havien deixat llurs treballs i ajudaven a les perquisicions. Es regiraren | la llum encara és als camps i retornen de la lenta | llaurada | els bous a l'establia, ulls de molts cecs esguarden | salvatge amb una fossa de fer calç ça i enllà, sense traça de solc o de | llaurada | , abandonat a la menta borda, al calament, al donzell, a la flor dels | I tot allò era estrictament net i precís. Dominàvem el bres de les | llaurades | . I, quan més encantats estàvem, vet aquí que la nostra joia trobava un | de les pletes als cortals de baix, amb un soroll d'esquelles. Per la | llaurada | i la sembra no hi ha sant més favorable que sant Galderic. Mai no | no hi faltaran els camps bladers, i això pel sol goig de la vista, sense | llaurada | ni sembra, perquè amb una sola fruita us hi mantindreu en salut. —Vaja! | més altes i més granades les espigues. I avui, després d'aquesta darrera | llaurada | , que acabarà de fer-li el llit tou, el bon gra de forment serà confiat a | ja els havia segat jo, amb els meus tres fills —respongué Hathi. —I la | llaurada | que ve després del segar? —digué Mowgli. —No hi va haver cap llaurada | la llaurada que ve després del segar? —digué Mowgli. —No hi va haver cap | llaurada | —digué Hathi. —¿I els homes que viuen vora els conreus verds de la terra? | Un perol fumejant de quitrà i resina de pi. Mànecs de canya per a la | llaurada | , estopa, encenalls i pots de pintura. I, dominant-ho tot, la veu del vell | Queia el sol. La posta daurava les herbes i la terra remoguda per la | llaurada | . Cantades de grills en la pau dels terrossos. Parelles de bous que | bastó de freixe tan endins del terrosser com podia, a fi de veure si la | llaurada | havia estat profunda. En Vilaplana cregué del cas fer-li notar que en | d'aquesta serra de llegendes, de ramats, de pagesies com castells, de | llaurades | , d'espigues, d'enrenou de segades i batudes, sonora d'escotxinades de | els dissabtes, a la dolça festejada. Ni amb mi vindràs a la | llaurada | darrera dels parells de bous. En la viduetat en què em deixes, ja no | o barreja amb la zona, d'acumulació calcària com a efecte de les | llaurades | . A vegades la superfície apareix blanca degut a una petita pel·lícula, | sí, però la feina principal, que és la de mantornar o donar la segona | llaurada | als guareits, no és tan penosa com la d'emprimar. Segueixen en cinquè | un punxó i un sarronet de moresc per sembrar. Però, en arribar a la | llaurada | , no van veure enlloc senyals d'arbres tallats. Arreu, arreu s'alçava | la vinya s'han de distingir tres menes de treballs: els de plantació, les | llaurades | i treballades fondes i les esmagencades o treballs superficials. Referent | tinguin mal aspecte. Demés, un arbre malcriat, dificulta molt les | llaurades | , impedint que s'acostin els instruments de conreu a la soca, obligant a | després de segat el farratge verd, se'n romprà el rostoll amb una | llaurada | que permeti l'aireació de les arrels; durant l'estiu, fins arribar a | i la sembra del farratge a son degut temps. Quan es parla d'una | llaurada | fonda en un ametller, es deu entendre de 23 a 25 | sobretot en terres pobres, el seu conreu es redueix a donar-li una | llaurada | fonda a la tardor, i una a la primavera, no tan fonda, cuidant després de | de terreny de regadiu, ja sigui rasclant superficialment després d'una | llaurada | fonda a fi d'emmagatzemar l'aigua de pluja. En dies com els indicats | i a suficient distància, per no perjudicar-lo, aleshores diré que les | llaurades | o cavades donades als olivers ha de ser com més millor, però sempre es | I en conseqüència, adopten el mètode de plantació. Amb una arada fan una | llaurada | general, a tanta fondària com es pot, és a dir, un desfons. Arreglada la | petites; això vol dir que el temps invertit en la realització de les | llaurades | i de totes les operacions culturals, referit a hectàrees resulta major | La primera era rompre, emprimar, o queretar, una | llaurada | que tenia lloc aquest mes i que s'aprofitava per enterrar adobs, | finals d'estiu una altra, tercejar, i a vegades encara una quarta | llaurada | , quartar, que s'aprofitava per enterrar fems i altres adobs. | que s'aprofitava per enterrar fems i altres adobs. Aquestes | llaurades | són comuns quasi a tota la península ibèrica amb els noms respectius de | i a l'agricultura, navegació a vapor, ferrocarrils, telègrafs elèctrics, | llaurada | de continents sencers, rius convertits en navegables, poblacions senceres | abans de la mecanització del treball, eren molt cantadors. A la | llaurada | , collint figues, pellucant olives, durant les messes de segar i batre, el | amb En Vermei i amb En Banya-revoltada, i fèiem una | llaurada | estirada i remenada, i més prima que un cabei. Doncs, | grossos borbolls. —Digues-me'n quatre! —Un bou de quatre anys pot fer la | llaurada | .— Semblava que s'hagués de menjar el pobre: —Digues-me'n cinc!— I | de llavors per a la sembra i, també, de l'escassa fondària en les | llaurades | ; en suma, de l'estat d'endarreriment en què encara es troba la tècnica | Zulueta i Gomis, amb gran quantitat de fems i adobs químics i mitjançant | llaurades | fondes, en la seva finca model de La Seu d'Urgell assolí la xifra | a ben conrear el blat s'exigien les operas següents: una primera | llaurada | per a preparar la terra, una altra per la primavera, una tercera per | Convé que la terra de blat reposi dos anys. Hi ha qui feia cinc o sis | llaurades | abans de sembrar. El termini més llarg del sementer es fixava per Sant | y desmenussada, recullir els restos vegetals que quedan després de la | llaurada | , rompre la crosta superficial que se forma en alguns terrenys després de | fruiters, tals com la vinya y l' olivera guretarloshi la terra ab fondes | llaurades | , pro l' orientació de la ciencia d' avuy sembla que s' inclina á suprimir | aquest novell y tan senzill sistema cultural? R· En qu' ab les | lleurades | se trencan les petites arrels que son precisament les que absorveixen les | compactes y humits y en aqueixos terrenos es precís fer una fangada ó | llaurada | grossera en la tardor á fi de exposar los terrenos á la influencia de las | sahó per efectuarse un bon desfons, no deurá deixarse de practicar una | llaurada | per poch fonda que sigui, a fi y efecte de que 's quedi al terreno tota | produeixi la sahó necessitada. Deixará, no obstant, de practicarse dita | llaurada | quant el terreno que 's vulgui arrencar, estiguí atapait de rostoll de | microbis nitrificadórs. Es menester assegurarse de practicar la primera | llaurada | á la major profunditat possible, perqué no convé practicarne cap més ab | ab caracter de desfons, pel mateix cultiu, per la rahó de que una segona | llaurada | á una mateixa profunditat que la primera y per un mateix cultiu, se | que 'l terreno estigui arrencat, no convé donarhi altres cuidados que | llaurades | superficials al objecte de mantenirlo constantment net de tota classe d' | d' Octubre, que la terra ja està desmenussada en virtut de les diferents | llaurades | superficials que durant l' istiu se li han donat, se hi passa el rascle | d' escamparse cap classe de sal fertilisant en ocasió de l' última | llaurada | que 's practica abans de tirar la llevor del blat al terreno. Si pel | d' ácit fosfórich per quartera, que será colgat per medi d' una de les | llaurades | superficials que 's deuen practicar durant l' istiu. El superfosfat de |
|