Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llaurador |
Freqüència total: 871 |
CTILC1 |
d'home per fer la part de la fera. 12 Tu, | llaurador | Tu, llaurador, llaurador de les hores que | fer la part de la fera. 12 Tu, llaurador Tu, | llaurador | , llaurador de les hores que esclafes sota els peus | 12 Tu, llaurador Tu, llaurador, | llaurador | de les hores que esclafes sota els peus amb els | i la rega va seguint, l'un a l'altre passant mà. Oh | llaurador | , quan te giris, el parell que ve vers tu i que ve | d'una altra terra, mira el rostre que tindrà aquell | llaurador | que el meni. Tindrà el rostre de la terra que | que els Reis no vénen, els infants no es desenganyen. Al lluny apareix un | llaurador | que retorna del bancal; al darrere, arramalat, el seguix un matxo: —Els | —caldria dir-ho?— és un poble agrícola, i sant Antoni, patró dels | llauradors | , té ací una festassa ben plena d'interès. Antigament —dins d'eixa antigor | on es cursaven estudis d'Humanitats i de Teologia. Les relacions entre | llauradors | i pelaires no eren cordials del tot, almenys en les festes. Si sant | cardadors, filaners, tintorers i teixidors feien jornal mentre els | llauradors | celebraven la festa civil i la religiosa. És cert que aquests, en vindre | dels pelaires, se n'eixien a treballar al camp, i fins i tot hi havia | llauradoret | descarat i insolent, descregut o poca-solta, que el mateix dia del sant | a ajuntar-se als majorals, i són molts els que hi van, sobretot fadrins, | llauradors | quasi bé tots, sense, naturalment, que hi haja exclusió d'oficis o de | garriga avall en busca de la carretera. A cavall dels matxos van els | llauradors | . Crits als animals, veus d'ordre, advertències. Rellisquen les potes dels | uns quants joves que manegen les "perxes" —uns pals llargs que usen els | llauradors | per a abatollar els arbres— per tal d'amuntonar els tions que s'escampen | terra tenen a Benassal una antiquada i mínima organització en la Junta de | Llauradors | de Sant Antoni. Aquesta junta administra els béns del sant i nomena els | ella sola, que no creu a ningú, si no és a la pastora que la guarda? Els | llauradors | sempre han d'agrair alguna cosa a sant Antoni, i més els que viuen lluny | ceps i es tancaren centenars, milers de tavernes, puix que quasi bé cada | llaurador | colliter feia taverna de sa casa. Havem conegut al Maestrat vendre el vi | la temperatura primaveral pròpia del temps i de la muntanya. Els | llauradors | han retornat enjorn dels bancals. S'han rentat cara i coll i mans i | Les festes d'agost No fa molts anys, quan encara érem jovenets, els | llauradors | benassalencs abandonaven uns dies l'era i es dedicaven a divertir-se | cosí el sastre de Castelló, i els menestrals amb la brusa negra, i els | llauradors | amb faixa i pantaló de llana o de vellut els uns, amb camalets de merí, | bancals i més bancals i per tant ja sap de l'art del forcat tant com un | llaurador | destre. Però té carn! I el bou de la carn no tindrà bravesa, però tindrà | els aibres blavencs en la serenor. S'inclina en la pea algún | llaurador | , allá baix, al plá; sempre glevagira, i el sol, que | ornament singular de la vall aixamplada. Guardiá dels conreus, amic dels | llauradors | , que vas eternisant una antiga pregaria, al dematí, | la gran missió. "La gent del camp", anava rumiant, "com ara els | llauradors | que remouen la gleva, els bosquerols que fan llenya, els pastors que | el rosari —explica. I a la mà duu un número de la revista sindical de | llauradors | i ramaders: —Sí, és que Sant Antoni ha de portar un llibre de devocions i | "filaes", i hom sap tot seguit qui és "bequetero", "tomasín", " | llaurador | ", o el que sigui. Cada "filà" lloga durant els dies de festa una | guerrera amb daurats on les arnes hi pasturen. Indumentària típica de | llauradors | i llauradores. A la cua de la ballaruga a penes hi arriba ja el refilar | amb daurats on les arnes hi pasturen. Indumentària típica de llauradors i | llauradores | . A la cua de la ballaruga a penes hi arriba ja el refilar de l'última de | terres de conreu, aprofitant-se del mal moment en què es trobaven els | llauradors | . Per si encara era poc, queien com a cascates sobre els pagesos els | alguna petita commoció —com en 1663, en què més de sis mil | llauradors | de l'Horta de València assetgen la capital en protesta per l'exacerbació | ara, a pensar en un altre enfocament dels problemes. II. | Llauradors | i artesans Cara i creu del minifundi El camp ho és tot, al País Valencià. | sembla extraordinària, i ha estat la tenaç i enginyosa laboriositat del " | llaurador | " que l'ha feta tan productiva. Però el secà és inhòspit i pobre. Les | Cortès, em feia observar que el pagès valencià no és "pagès", sinó " | llaurador | ": en tot cas, no és "pagès" en el sentit típic que aquesta paraula té | pagès" que sol viure aïllat en el seu predi —la "masia"—, el nostre " | llaurador | " s'aveïna predominantment en un poble. Cau fora del meu propòsit aclarir | reparteixen a una extensió mitjana de 0,78 hectàrees. Aquests " | llauradors | " —petits propietaris, arrendataris— constitueixen el 99 % de | ara de gent procedida de Múrcia i d'Andalusia, d'Aragó i de Castella. El | llaurador | indígena, que té motius per a emigrar, no ho fa. I sospito que no ho fa | fills i fins i tot també es divideixen en el pas successori. I mentre el | llaurador | tingui un tros de terra per conrear, sigui tan petit com vulgueu, no hi | sol fer-ho a d'altres zones agràries. L'expertesa laboral del | llaurador | valencià està ben acreditada a Espanya i a França, i s'hi troba ben | a Espanya i a França, i s'hi troba ben remunerada. Aquest aferrament del | llaurador | al seu predi, el minifundisme abusiu, i els hàbits mentals que han creat, | en el camp del país han començat a aparèixer com a poc rendibles, els " | llauradors | " s'han dirigit al camp d'altres llocs. No solament amb braços, sinó | a la porta de la Seu, al migdia de cada dijous: allà es reuneixen els | llauradors | del Tribunal de les Aigües a administrar llur justícia "de brusa i | amb els seus records; la dona porta els comptes; ell es passeja entre els | llauradors | , gent de mà d'obra, amb els ronyons doblegats, malmesos, que es corben | preparava les lliçons amb el llibre damunt del teler; i el General Manso, | llaurador | primer, teixidor de baietes després, aficionat en tal manera a la | dels horitzons, de les ermites, dels camps animats amb la silueta d'algun | llaurador | , de la faç honrada dels masos, les xemeneies dels quals encensaven a | d'oració, davant d'una creu feta amb branquillons de vern... Passen | llauradors | creuant la vall... s'aturen un instant en el camí, i giren els ulls vers | pels seus jardins; al ciutadà, en la seva vivenda o pels carrers; al | llaurador | , a la cabana, en el bosc o bé en el camp. Miquel Angel, veritable | ha tornat a l'olotisme militant, s'acontenta, per donar un escenari als | llauradors | de la seva /Terra\, amb les linies sinuoses de les llunyanes | per les brutals caricies que amb els seus ferrats atuells fa el | llaurador | a la mare-terra per produir en ses entranyes el misteri de fecundació i | com a rivals temibles, que en dia no llunyà havíen de destronar-los, els | llauradors | de Millet i els burgesos del pintor d'Ornans. S'anul·len els privilegis, | poble de més a la vora. El xaval no pot anar-hi, però proposa de cridar un | llaurador | que treballa a l'altra banda de camp. Brocas li diu que el cridi. | i de cigales cantadores. No gaire lluny de l'arbre on seia el nen, quatre | llauradors | silenciosos treballaven un camp; a llur pas la terra es partia exhalant |
|