Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Lemes:

llaurador A	29 oc.
llaurador M	842 oc.

Incloure lemes secundaris

Filtres

reset

aplica

Filtre per autor

Filtre per títol

Filtre per any de publicació

Filtre per tipus

Filtre per traducció

Filtre per varietat

CTILC (1833-2008)

d'home per fer la part de la fera. 12 Tu,	llaurador	Tu, llaurador, llaurador de les hores que
fer la part de la fera. 12 Tu, llaurador Tu,	llaurador	, llaurador de les hores que esclafes sota els peus
12 Tu, llaurador Tu, llaurador,	llaurador	de les hores que esclafes sota els peus amb els
i la rega va seguint, l'un a l'altre passant mà. Oh	llaurador	, quan te giris, el parell que ve vers tu i que ve
d'una altra terra, mira el rostre que tindrà aquell	llaurador	que el meni. Tindrà el rostre de la terra que
que els Reis no vénen, els infants no es desenganyen. Al lluny apareix un	llaurador	que retorna del bancal; al darrere, arramalat, el seguix un matxo: —Els
—caldria dir-ho?— és un poble agrícola, i sant Antoni, patró dels	llauradors	, té ací una festassa ben plena d'interès. Antigament —dins d'eixa antigor
on es cursaven estudis d'Humanitats i de Teologia. Les relacions entre	llauradors	i pelaires no eren cordials del tot, almenys en les festes. Si sant
cardadors, filaners, tintorers i teixidors feien jornal mentre els	llauradors	celebraven la festa civil i la religiosa. És cert que aquests, en vindre
dels pelaires, se n'eixien a treballar al camp, i fins i tot hi havia	llauradoret	descarat i insolent, descregut o poca-solta, que el mateix dia del sant
a ajuntar-se als majorals, i són molts els que hi van, sobretot fadrins,	llauradors	quasi bé tots, sense, naturalment, que hi haja exclusió d'oficis o de
garriga avall en busca de la carretera. A cavall dels matxos van els	llauradors	. Crits als animals, veus d'ordre, advertències. Rellisquen les potes dels
uns quants joves que manegen les "perxes" —uns pals llargs que usen els	llauradors	per a abatollar els arbres— per tal d'amuntonar els tions que s'escampen
terra tenen a Benassal una antiquada i mínima organització en la Junta de	Llauradors	de Sant Antoni. Aquesta junta administra els béns del sant i nomena els
ella sola, que no creu a ningú, si no és a la pastora que la guarda? Els	llauradors	sempre han d'agrair alguna cosa a sant Antoni, i més els que viuen lluny
ceps i es tancaren centenars, milers de tavernes, puix que quasi bé cada	llaurador	colliter feia taverna de sa casa. Havem conegut al Maestrat vendre el vi
la temperatura primaveral pròpia del temps i de la muntanya. Els	llauradors	han retornat enjorn dels bancals. S'han rentat cara i coll i mans i
Les festes d'agost No fa molts anys, quan encara érem jovenets, els	llauradors	benassalencs abandonaven uns dies l'era i es dedicaven a divertir-se
cosí el sastre de Castelló, i els menestrals amb la brusa negra, i els	llauradors	amb faixa i pantaló de llana o de vellut els uns, amb camalets de merí,
bancals i més bancals i per tant ja sap de l'art del forcat tant com un	llaurador	destre. Però té carn! I el bou de la carn no tindrà bravesa, però tindrà
els aibres blavencs en la serenor. S'inclina en la pea algún	llaurador	, allá baix, al plá; sempre glevagira, i el sol, que
ornament singular de la vall aixamplada. Guardiá dels conreus, amic dels	llauradors	, que vas eternisant una antiga pregaria, al dematí,
la gran missió. "La gent del camp", anava rumiant, "com ara els	llauradors	que remouen la gleva, els bosquerols que fan llenya, els pastors que
el rosari —explica. I a la mà duu un número de la revista sindical de	llauradors	i ramaders: —Sí, és que Sant Antoni ha de portar un llibre de devocions i
"filaes", i hom sap tot seguit qui és "bequetero", "tomasín", "	llaurador	", o el que sigui. Cada "filà" lloga durant els dies de festa una
guerrera amb daurats on les arnes hi pasturen. Indumentària típica de	llauradors	i llauradores. A la cua de la ballaruga a penes hi arriba ja el refilar
amb daurats on les arnes hi pasturen. Indumentària típica de llauradors i	llauradores	. A la cua de la ballaruga a penes hi arriba ja el refilar de l'última de
terres de conreu, aprofitant-se del mal moment en què es trobaven els	llauradors	. Per si encara era poc, queien com a cascates sobre els pagesos els
alguna petita commoció —com en 1663, en què més de sis mil	llauradors	de l'Horta de València assetgen la capital en protesta per l'exacerbació
ara, a pensar en un altre enfocament dels problemes. II.	Llauradors	i artesans Cara i creu del minifundi El camp ho és tot, al País Valencià.
sembla extraordinària, i ha estat la tenaç i enginyosa laboriositat del "	llaurador	" que l'ha feta tan productiva. Però el secà és inhòspit i pobre. Les
Cortès, em feia observar que el pagès valencià no és "pagès", sinó "	llaurador	": en tot cas, no és "pagès" en el sentit típic que aquesta paraula té
pagès" que sol viure aïllat en el seu predi —la "masia"—, el nostre "	llaurador	" s'aveïna predominantment en un poble. Cau fora del meu propòsit aclarir
reparteixen a una extensió mitjana de 0,78 hectàrees. Aquests "	llauradors	" —petits propietaris, arrendataris— constitueixen el 99 % de
ara de gent procedida de Múrcia i d'Andalusia, d'Aragó i de Castella. El	llaurador	indígena, que té motius per a emigrar, no ho fa. I sospito que no ho fa
fills i fins i tot també es divideixen en el pas successori. I mentre el	llaurador	tingui un tros de terra per conrear, sigui tan petit com vulgueu, no hi
sol fer-ho a d'altres zones agràries. L'expertesa laboral del	llaurador	valencià està ben acreditada a Espanya i a França, i s'hi troba ben
a Espanya i a França, i s'hi troba ben remunerada. Aquest aferrament del	llaurador	al seu predi, el minifundisme abusiu, i els hàbits mentals que han creat,
en el camp del país han començat a aparèixer com a poc rendibles, els "	llauradors	" s'han dirigit al camp d'altres llocs. No solament amb braços, sinó
a la porta de la Seu, al migdia de cada dijous: allà es reuneixen els	llauradors	del Tribunal de les Aigües a administrar llur justícia "de brusa i
amb els seus records; la dona porta els comptes; ell es passeja entre els	llauradors	, gent de mà d'obra, amb els ronyons doblegats, malmesos, que es corben
preparava les lliçons amb el llibre damunt del teler; i el General Manso,	llaurador	primer, teixidor de baietes després, aficionat en tal manera a la
dels horitzons, de les ermites, dels camps animats amb la silueta d'algun	llaurador	, de la faç honrada dels masos, les xemeneies dels quals encensaven a
d'oració, davant d'una creu feta amb branquillons de vern... Passen	llauradors	creuant la vall... s'aturen un instant en el camí, i giren els ulls vers
pels seus jardins; al ciutadà, en la seva vivenda o pels carrers; al	llaurador	, a la cabana, en el bosc o bé en el camp. Miquel Angel, veritable
ha tornat a l'olotisme militant, s'acontenta, per donar un escenari als	llauradors	de la seva /Terra\, amb les linies sinuoses de les llunyanes
per les brutals caricies que amb els seus ferrats atuells fa el	llaurador	a la mare-terra per produir en ses entranyes el misteri de fecundació i
com a rivals temibles, que en dia no llunyà havíen de destronar-los, els	llauradors	de Millet i els burgesos del pintor d'Ornans. S'anul·len els privilegis,
poble de més a la vora. El xaval no pot anar-hi, però proposa de cridar un	llaurador	que treballa a l'altra banda de camp. Brocas li diu que el cridi.
i de cigales cantadores. No gaire lluny de l'arbre on seia el nen, quatre	llauradors	silenciosos treballaven un camp; a llur pas la terra es partia exhalant

Pàgina 1 (de 18)

50 següents