×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llaurar |
Freqüència total: 1063 |
CTILC1 |
| prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a | llaurar | , com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra, | | jardiners, xofers, la guàrdia, etcètera, en dreçar-los com un fus, | llauraran | conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me | | i un mosso encarregat de l'única i flaca cavalcadura, amb la qual anaven | llaurant | les terres; de tant en tant l'enganxaven també a voltar la sínia. Tot: | | com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà | llauren | els bous. Una mallerenga diu, en grups de tres notes, la seva monòtona | | Estic molt refredat i cap al tard em fico al llit. Avui el masover | llaurava | . Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del marge, | | del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i | llaurant | , l'home s'ajupia sota les branques de neu. 14 abril. Al | | fred, humit; la boira vela les fagedes; al fons, uns bous de color ocre | llauren | un rostoll d'or. Les falgueres són molt altes i els encontorns de la font | | clar. A la carena, les boires lleus s'eslleneguen amb pausa. Les vaques | llauren | el quintà humit. Llegeixo els assaigs de Johannet sobre Charles Péguy. | | com a font d'ingressos dels propietaris o com a benefici fiscal. L'home | llaurava | la terra, entrava la collita, la veia desaparèixer en profit d'altri; en | | costat, tremola com la branca que penja del pollanc. | Llaura | terra cerdana. El capot trossejat d'un estol de | | d'afanys. Aquesta primera exclusió es proposa, per dir-ho així, | llaurar | el camp dins el qual s'ha tancat la vida i sembrar-lo de llavor fecunda. | | Si no hi trobarem ningú, tret d'algun ramat de xais o algun pagès que | llaura | ! —Sí, Tomàs!; veuré llaurar de prop; jo que no ho he vist mai sinó | | , tret d'algun ramat de xais o algun pagès que llaura! —Sí, Tomàs!; veuré | llaurar | de prop; jo que no ho he vist mai sinó passant amb el tren! De tornada | | que trenen cànem al mig d'un camp; s'atura prop d'una parella de bous que | llauren | i que tomben el cap per mirar amb esguards tranquils la forastera; | | . —Malament —sospira l'oncle, contrariat; —hauré de fixar-m'hi i la faré | llaurar | dret. Laura, amb el propòsit de no pertorbar la llibertat de Teresa, | | un forcat a una cavalleria, encara que sense rella, i feia com si | llaurara | pels carrers de la vila. La rossegada. La festa comença la vespra del dia | | màquines fan la feina més ràpidament i els matxos són aprofitats per a | llaurar | els rastolls i preparar la terra més prompte per a la sembradura de les | | carn, gros i llustrós, potser covard o parejat o mansoi, puix que haurà | llaurat | bancals i més bancals i per tant ja sap de l'art del forcat tant com un | | es mira de reüll la gleva i que medita: "Abans no es pongui el sol el | llauraré | de dalt a baix!" I el vell Cosme havia llaurat anys i anys, anant d'un | | no es pongui el sol el llauraré de dalt a baix!" I el vell Cosme havia | llaurat | anys i anys, anant d'un cantó a l'altre de la fàbrica amb un cigar pudent | | estat un treball dur, tenaç. Una fàbrica com aquesta t'absorbeix, et fa | llaurar | tot el dia. Li vaig dedicar la meva joventut; m'he fet gran anant d'una | | i no existia encara ni un sol home per a anar-la | llaurant | , unes boirines rosadoses, nascudes de la Terra, la | | la pastura, els pagesos havien desjunyit els bous, deixant el camp a mig | llaurar | , les dones corrien pels carrerons darrera de llurs infants. Un alegre | | i va al jornal, engallardit per l'aspra fret; l'alba 'l troba | llaurant | pels volts de Codalet, fresc com ella i alegret com una | | Però també el 18 hi ha un simulacre que fan els pagesos de | llaurar | la terra, simulacre que duen a terme a la plaça amb tots els requisits | | en compte la forma concreta del treball (és a dir, si aquest és | llaurar | o filar) és aquí l'única manera de tenir en compte la diferència | | , i l'àvia filant al peu de la porta, i el pagès i la parella de bous que | llauren | , i la gent que torna de fira per camins marcats amb sorra, i a un cantó | | dures on flameja la ira, closos els punys i les dents serrades, el front | llaurat | per la rella impietosa de la mala sort. Les dones ploren i resen o clamen | | que hi canten, amb tot de veïnats i de masies que les poblen, i bous que | llauren | i vaques que pasturen i carretes que grinyolen amunt i avall dels seus | | que venen de treballar el camp, i van tan nets i tan endreçats, que o bé | llauren | ... am guarda-pols o la terra de Mallorca és tan neta, que no ls embruta; | | de talc. Una dòna omplint el canti en un rajolí de vidre verd. Un bou que | llaura | al mig d'una plana. Un remadet de bèns com mongetes, i molsa, i arbrets, i | | amb un pa al béc i repartir-lo per les casetes; que ha de venir un angel a | llaurar | mentres el pagès fa oració; que la Divina Pastora hi hagi de pasturar el | | a una paret contrària al vent, en cerca de recer i protecció; una noia | llaurava | fins a genolls, entremig dels munts de neu, tombant la cara contra la | | als veïns tot el que durant el matí havia fet la forastera. Mentre | llauraven | o carretejaven blat de moro no l'havien pas perduda de vista, i, en | | i del pastor. La veureu que es passeja tan satisfeta en un camp a mig | llaurar | , i va seguint les petjades dels bous, enfonsant aquell bec en el terròs | | a un vell terrassà d'aquells que han passat tota la vida sembrant i | llaurant | , i ja veureu si us en diuen, de bé de la puput. No tingueu por que, | | No hi ha res que faci tanta gràcia, al temps de la tardor, quan es | llauren | els camps, com veure alguna cuereta endarrerida fent de les seves darrera | | de la moneda, que no arribà a entendre poc ni molt; i també aprengué de | llaurar | , sense veure ben clar de què servia. Ultra això, els marrecs del vilatge | | les vaques i els vedells i deixa'm plegats els taurs i els brúfols de | llaurar | . Els dos llops es posaren a córrer, com per joguina, entrant i eixint del | | entremig de la gernació, o bé l'astuta matança d'alguns homes que | llauressin | cap al tard; però aquell projecte d'esborrar deliberadament tot un poble | | llegir un diari de cap a cap d'una ratlla, i després de l'altra, com qui | llaurés | resignadament amb la vista. He de llegir en zig-zag. Vaig consumir, | | llur cos o llur front ço que ja les sorolla; de vegades, amb els ullals, | llauren | la terra, prop de les arrels, i finalment, amb la trompa, prenen la soca | | "Sis dies treballaràs, i el dia setè reposaràs: reposaràs així del | llaurar | com del segar." "El romiatge de les setmanes tu el celebraràs: | | abans que tot, gent resignada a llur sort. Com els bous que menen, al | llaurar | els séus camps, aixís, élls, acoten el cap i acepten son destí. En això, | | que aquest d'are. —Allavores, el pagès, treurá la parella de bous per a | llaurar | els camps... VII Ha passat l'hora forta del Sol; es temps, ja, | | que ara sentím cantar, aquell rústec que cuida la vinya; o l'altro que | llaura | allí dalt, al pas feixuc dels bous; és la dona enfeinada dins la casa; | | als veïns tot el que durant el matí havia fet la forastera. Mentre | llauraven | o carretejaven blatdemoro no l'havien pas perduda de vista, i, en | | dos anys són que la fam és en mig la terra i cinc anys vénen encara que | llaurades | no hi hauràn ni messes. Per ço m'hi trameté Deu a mi abans de vosaltres, | | l'imitava i de vegades, anant pels camps, sentia un pagès que | llaurava | cantant la /Preciosa clavellina\. El Pepet de Breda era un | | grinyols de les rodes, o una parella de bous que tornaven de rasclar o de | llaurar | , i aleshores es dibuixava vagament la imatge feixuga de les bèsties i del |
|