Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llaurar M 5 oc.
llaurar V 790 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2008)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llaurar Freqüència total:  795 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

prats, a la carícia de l'oreig en els arbres. Fins s'avindria a cavar i a llaurar, com el pobre conreador d'un camp ben humil. Perquè aquesta vida nostra,
jardiners, xofers, la guàrdia, etcètera, en dreçar-los com un fus, llauraran conformes sota el meu índex imperatiu, i Admet el primer, no se me
i un mosso encarregat de l'única i flaca cavalcadura, amb la qual anaven llaurant les terres; de tant en tant l'enganxaven també a voltar la sínia. Tot:
com una pintura surrealista. Vora l'estany salta una merla. Al quintà llauren els bous. Una mallerenga diu, en grups de tres notes, la seva monòtona
Estic molt refredat i cap al tard em fico al llit. Avui el masover llaurava. Tota la feixa era roja, humida, llevat de la franja prima del marge,
del marge, d'un verd clar, ran del qual hi ha la perera florida. Bo i llaurant, l'home s'ajupia sota les branques de neu. 14 abril. Al
fred, humit; la boira vela les fagedes; al fons, uns bous de color ocre llauren un rostoll d'or. Les falgueres són molt altes i els encontorns de la font
clar. A la carena, les boires lleus s'eslleneguen amb pausa. Les vaques llauren el quintà humit. Llegeixo els assaigs de Johannet sobre Charles Péguy.
com a font d'ingressos dels propietaris o com a benefici fiscal. L'home llaurava la terra, entrava la collita, la veia desaparèixer en profit d'altri; en
costat, tremola com la branca que penja del pollanc. Llaura terra cerdana. El capot trossejat d'un estol de
d'afanys. Aquesta primera exclusió es proposa, per dir-ho així, llaurar el camp dins el qual s'ha tancat la vida i sembrar-lo de llavor fecunda.
Si no hi trobarem ningú, tret d'algun ramat de xais o algun pagès que llaura! —Sí, Tomàs!; veuré llaurar de prop; jo que no ho he vist mai sinó
, tret d'algun ramat de xais o algun pagès que llaura! —Sí, Tomàs!; veuré llaurar de prop; jo que no ho he vist mai sinó passant amb el tren! De tornada
que trenen cànem al mig d'un camp; s'atura prop d'una parella de bous que llauren i que tomben el cap per mirar amb esguards tranquils la forastera;
. —Malament —sospira l'oncle, contrariat; —hauré de fixar-m'hi i la faré llaurar dret. Laura, amb el propòsit de no pertorbar la llibertat de Teresa,
un forcat a una cavalleria, encara que sense rella, i feia com si llaurara pels carrers de la vila. La rossegada. La festa comença la vespra del dia
màquines fan la feina més ràpidament i els matxos són aprofitats per a llaurar els rastolls i preparar la terra més prompte per a la sembradura de les
carn, gros i llustrós, potser covard o parejat o mansoi, puix que haurà llaurat bancals i més bancals i per tant ja sap de l'art del forcat tant com un
es mira de reüll la gleva i que medita: "Abans no es pongui el sol el llauraré de dalt a baix!" I el vell Cosme havia llaurat anys i anys, anant d'un
no es pongui el sol el llauraré de dalt a baix!" I el vell Cosme havia llaurat anys i anys, anant d'un cantó a l'altre de la fàbrica amb un cigar pudent
estat un treball dur, tenaç. Una fàbrica com aquesta t'absorbeix, et fa llaurar tot el dia. Li vaig dedicar la meva joventut; m'he fet gran anant d'una
i no existia encara ni un sol home per a anar-la llaurant, unes boirines rosadoses, nascudes de la Terra, la
la pastura, els pagesos havien desjunyit els bous, deixant el camp a mig llaurar, les dones corrien pels carrerons darrera de llurs infants. Un alegre
i va al jornal, engallardit per l'aspra fret; l'alba 'l troba llaurant pels volts de Codalet, fresc com ella i alegret com una
Però també el 18 hi ha un simulacre que fan els pagesos de llaurar la terra, simulacre que duen a terme a la plaça amb tots els requisits
en compte la forma concreta del treball (és a dir, si aquest és llaurar o filar) és aquí l'única manera de tenir en compte la diferència
, i l'àvia filant al peu de la porta, i el pagès i la parella de bous que llauren, i la gent que torna de fira per camins marcats amb sorra, i a un cantó
dures on flameja la ira, closos els punys i les dents serrades, el front llaurat per la rella impietosa de la mala sort. Les dones ploren i resen o clamen
que hi canten, amb tot de veïnats i de masies que les poblen, i bous que llauren i vaques que pasturen i carretes que grinyolen amunt i avall dels seus
que venen de treballar el camp, i van tan nets i tan endreçats, que o bé llauren... am guarda-pols o la terra de Mallorca és tan neta, que no ls embruta;
de talc. Una dòna omplint el canti en un rajolí de vidre verd. Un bou que llaura al mig d'una plana. Un remadet de bèns com mongetes, i molsa, i arbrets, i
amb un pa al béc i repartir-lo per les casetes; que ha de venir un angel a llaurar mentres el pagès fa oració; que la Divina Pastora hi hagi de pasturar el
a una paret contrària al vent, en cerca de recer i protecció; una noia llaurava fins a genolls, entremig dels munts de neu, tombant la cara contra la
als veïns tot el que durant el matí havia fet la forastera. Mentre llauraven o carretejaven blat de moro no l'havien pas perduda de vista, i, en
i del pastor. La veureu que es passeja tan satisfeta en un camp a mig llaurar, i va seguint les petjades dels bous, enfonsant aquell bec en el terròs
a un vell terrassà d'aquells que han passat tota la vida sembrant i llaurant, i ja veureu si us en diuen, de bé de la puput. No tingueu por que,
No hi ha res que faci tanta gràcia, al temps de la tardor, quan es llauren els camps, com veure alguna cuereta endarrerida fent de les seves darrera
de la moneda, que no arribà a entendre poc ni molt; i també aprengué de llaurar, sense veure ben clar de què servia. Ultra això, els marrecs del vilatge
les vaques i els vedells i deixa'm plegats els taurs i els brúfols de llaurar. Els dos llops es posaren a córrer, com per joguina, entrant i eixint del
entremig de la gernació, o bé l'astuta matança d'alguns homes que llauressin cap al tard; però aquell projecte d'esborrar deliberadament tot un poble
llegir un diari de cap a cap d'una ratlla, i després de l'altra, com qui llaurés resignadament amb la vista. He de llegir en zig-zag. Vaig consumir,
llur cos o llur front ço que ja les sorolla; de vegades, amb els ullals, llauren la terra, prop de les arrels, i finalment, amb la trompa, prenen la soca
"Sis dies treballaràs, i el dia setè reposaràs: reposaràs així del llaurar com del segar." "El romiatge de les setmanes tu el celebraràs:
abans que tot, gent resignada a llur sort. Com els bous que menen, al llaurar els séus camps, aixís, élls, acoten el cap i acepten son destí. En això,
que aquest d'are. —Allavores, el pagès, treurá la parella de bous per a llaurar els camps... VII Ha passat l'hora forta del Sol; es temps, ja,
que ara sentím cantar, aquell rústec que cuida la vinya; o l'altro que llaura allí dalt, al pas feixuc dels bous; és la dona enfeinada dins la casa;
als veïns tot el que durant el matí havia fet la forastera. Mentre llauraven o carretejaven blatdemoro no l'havien pas perduda de vista, i, en
dos anys són que la fam és en mig la terra i cinc anys vénen encara que llaurades no hi hauràn ni messes. Per ço m'hi trameté Deu a mi abans de vosaltres,
l'imitava i de vegades, anant pels camps, sentia un pagès que llaurava cantant la /Preciosa clavellina\. El Pepet de Breda era un
grinyols de les rodes, o una parella de bous que tornaven de rasclar o de llaurar, i aleshores es dibuixava vagament la imatge feixuga de les bèsties i del

  Pàgina 1 (de 16) 50 següents »