×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llavi |
Freqüència total: 8671 |
CTILC1 |
seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i | llavis | , la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla el seu | d'acomplir tota llei d'actes, en general perversos, amb el somriure als | llavis | o amb rialles sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva | coneixeràs el goig suprem de la maternitat." I després d'esclatar-li als | llavis | , com un globus de fira, la pompa d'aquesta frase de debò original, unes | es manifesta com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els | llavis | i en els crits de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten | asseguraríem que aquest cop a contracor —però no hi havia remei—, els | llavis | erudits, avui no regalimosos de sàvia voluptat, de Pulcre Trompel·li. | fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als | llavis | . Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí | Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a penes desplegava els | llavis | , i només ell servà sempre el seu comport fins al final enmig del general | sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés dels seus | llavis | ni durant la més còmica plagasitat. Només ell es mantenia apartat de la | mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels | llavis | li passava un somriure tan joiós, que fins jo vaig sentir alegria. | cançó acudia al seu record amb insistència, una antiga cançó apresa dels | llavis | de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de nena i la volia. Quan | dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als | llavis | , la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola, | nit adormida en llunyania, i, tot caminant, la cançó li muntava als | llavis | en la cega obstinació que la menava: —Si em pega, com si no em pega, | de la seva jove muller, i ella sentí que el somriure se li glaçava als | llavis | . Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap | decantada, tirada sobre un ull, el breu bigotet, l'etern somriure als | llavis | sempre a punt de convertir-se en una franca rialla, se'l veia passar pels | dissimulada darrera la finestra, el veié passar: amb el cigarret als | llavis | , la visera caiguda sobre els ulls i el breu bigotet sobre el llavi obert | als llavis, la visera caiguda sobre els ulls i el breu bigotet sobre el | llavi | obert i sensual. Ella aleshores corria a amagar-se: volia foragitar de la | no digué res. Una intensa pal·lidesa s'estengué pel seu rostre; els seus | llavis | tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure | Ella avançà amb lentitud, tremolosa, sense una gota de sang als | llavis | . —El teu confessor m'ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit de tu | Mila? Les paraules no són res. —I, amb tot, voldria sentir-ho dels teus | llavis | ; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja | desitja encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li refresqui els | llavis | . —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. L'amor no pot dir | com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà de | llavis | del padrí quelcom referent a aquella història i al passat de la noia que | i trèmul, amb una infinita tendresa, a penes fregant-li la pell amb els | llavis | : —Com t'estimo, Mila! Gairebé tremolant-li el plor en la veu: —Mila | la veu de sa germana, que no podia ni pronunciar el seu nom; dels seus | llavis | s'exhalava una mena de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà | la virtut, i els dolents, a corregir-se. Tino Costa tenia la rèplica als | llavis | , però callà. Home essencialment de sentiment i de passió, sentia | pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus | llavis | , impregnats d'una pura emoció, com un càntic; perquè a Mila li semblava, | bon humor d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus | llavis | brollava una paraula que recordés la seva antiga jovialitat. No feia | qui conservo encara intacte el meu afecte. Era una confessió insòlita en | llavis | d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el pensament que tal vegada estava foll, | malson, combatut per mil contraris afectes. Tot allò que escoltava de | llavis | d'ell, tan poc amic de confidències, li semblava tan extraordinari, que | cap a cap sense dormir. De bon o de mal grat, havia hagut d'escoltar dels | llavis | del seu amic aquelles veritats, massa sabudes, però davant les quals | bruscament i deixar-lo al mig del carrer amb la paraula als | llavis | . En aquell moment es sentia irritat contra l'amic, contra el poble, | amb tia Càndia per si la volia acompanyar. Mila necessitava escoltar de | llavis | d'ell la causa de la seva absència, del seu silenci. A la tarda Mila del | s'esforçarà a manifestar fatiga, indiferència; posarà un fre als seus | llavis | , subjectarà el seu cor, procurarà fer creure a Mila que l'amor que sentia | la seva ànima per la seva filla. La mirava rígida, quasi amb l'insult als | llavis | i el plor a la gorja; però s'estava a un costat de la porta —ho havia fet | dintre la negra caixa, contrets els músculs de les faccions, amb els | llavis | ressecs i els ulls febrosos, angoixats. Romania mut contemplant-lo. En el | conegut; tenia el nas eixamplat i aplanat, i per la part baixa, fins al | llavi | , li sortien dues obscures filades de cotó fluix, amarades de sang ja | al cos, el barret decantat segons el seu costum, i el cigarret als | llavis | , apagat. Tenia fred. Des d'un portal una dona s'avençà al seu pas amb un | pesadament. El seu cap topà amb força contra les rajoles i els seus | llavis | exhalaren un gemec. El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella | agitat i pressós. Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als | llavis | , manyaga i insinuant: —Anem? —Sí, sí... Va agafar-se a ella com | estona forcejant sense poder obrir. De temps en temps li acudia als | llavis | la tonada de la vella cançó: /¡Ay, rosa bonita;| ay, rosa de | estimo! Com t'estimo, Mila!" La besà, a penes li fregà la pell amb els | llavis | , i la tingué així com un que somnia, com un que no acaba de creure en | —Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la pregunta li brollà dels | llavis | gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell mateix es sentí com | només a percebre el sord tumult de la pròpia sang. Per fi acosta els | llavis | al pany i crida en veu baixa a l'interior: —Sileta. Transcorre un altre | de suor, lívid; els ulls es movien inquiets al rostre, desorbitats; els | llavis | , a causa de l'intens tremolor, no podien articular cap paraula; el seu | res més, i encara aquestes paraules brollaven inintel·ligibles dels seus | llavis | , entretallades per la seva respiració agitada, per la violenta excitació | amb més violència. Ella estava rígida, amb els ulls tancats, els | llavis | tancats, tota ella tancada, inassequible, més lluny d'ell que si els | Mila i la cridà en la tenebra amb veu angoixada, que a través dels seus | llavis | mutilats sonava gairebé com udols: "Mila! Mila!" Una pedra llançada amb | Maria Àgueda girà el cap amb lentitud. Es posà el dit damunt dels | llavis | i reclamà silenci: —Xst... Càndia del Noro avançà devers ella... | i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota blava i | llavis | pintats. És cert que la Revolució s'aburgesa o que el petit burgès frena | defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al | llavi | , sinó un existir, un vent en el déu." 9 setembre. | intenció de fer-se amb un fragment més d'espai vital. Tots dos tenen els | llavis | tancats, els trets de la cara endurits, els ulls empetitits i colèrics. |
|