Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llavi M 8093 oc.
llaví M 2 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llavi Freqüència total:  8095 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

seves vestidures són xopes i roges del que beuen i els vessa de boques i llavis, la qual cosa augmenta, si és possible, l'esglai que desvetlla el seu
d'acomplir tota llei d'actes, en general perversos, amb el somriure als llavis o amb rialles sense pietat, aliena a la seva natura. Toparàs en la teva
coneixeràs el goig suprem de la maternitat." I després d'esclatar-li als llavis, com un globus de fira, la pompa d'aquesta frase de debò original, unes
es manifesta com una maledicció solemne, eloqüent i ampul·losa, en els llavis i en els crits de qui la profereix. Per això les imprecacions s'escolten
asseguraríem que aquest cop a contracor —però no hi havia remei—, els llavis erudits, avui no regalimosos de sàvia voluptat, de Pulcre Trompel·li.
fosquedat, aparegué a la finestra. —Qui tru...? La veu se li trencà als llavis. Els passos tornaren a sentir-se apressats cap a l'interior. La sentí
Santa Maria. Greu, imposat de la seva importància, a penes desplegava els llavis, i només ell servà sempre el seu comport fins al final enmig del general
sobre la festa, sense que ni un moment la rialla brollés dels seus llavis ni durant la més còmica plagasitat. Només ell es mantenia apartat de la
mirant com l'ocell es perdia rabent per damunt de les teulades. Pels llavis li passava un somriure tan joiós, que fins jo vaig sentir alegria.
cançó acudia al seu record amb insistència, una antiga cançó apresa dels llavis de la vella Càndia del Noro, que la coneixia de nena i la volia. Quan
dir... Però ell se n'anava ja, i Mila es quedà amb la paraula morta als llavis, la paraula que no li pogué dir. Romangué una estona sense moure's, sola,
nit adormida en llunyania, i, tot caminant, la cançó li muntava als llavis en la cega obstinació que la menava: —Si em pega, com si no em pega,
de la seva jove muller, i ella sentí que el somriure se li glaçava als llavis. Menjaren, sense que ell la mirés un moment, sense pronunciar cap
decantada, tirada sobre un ull, el breu bigotet, l'etern somriure als llavis sempre a punt de convertir-se en una franca rialla, se'l veia passar pels
dissimulada darrera la finestra, el veié passar: amb el cigarret als llavis, la visera caiguda sobre els ulls i el breu bigotet sobre el llavi obert
als llavis, la visera caiguda sobre els ulls i el breu bigotet sobre el llavi obert i sensual. Ella aleshores corria a amagar-se: volia foragitar de la
no digué res. Una intensa pal·lidesa s'estengué pel seu rostre; els seus llavis tremolaren bo i perdent el color, i hagué de recolzar-se per a no caure
Ella avançà amb lentitud, tremolosa, sense una gota de sang als llavis. —El teu confessor m'ha fet cridar. ¿És veritat el que m'ha dit de tu
Mila? Les paraules no són res. —I, amb tot, voldria sentir-ho dels teus llavis; ho desitjaria amb el mateix daler amb què un que es mor de set desitja
desitja encara que no sigui sinó una gota d'aigua que li refresqui els llavis. —Estimem-nos, Mila, i no pensem en res més. L'amor no pot dir
com l'ombra lleu d'un núvol en un cel serè. Més endavant Mila escoltà de llavis del padrí quelcom referent a aquella història i al passat de la noia que
i trèmul, amb una infinita tendresa, a penes fregant-li la pell amb els llavis: —Com t'estimo, Mila! Gairebé tremolant-li el plor en la veu: —Mila
la veu de sa germana, que no podia ni pronunciar el seu nom; dels seus llavis s'exhalava una mena de gemec repetit. De sobte, la veié; li agafà la mà
la virtut, i els dolents, a corregir-se. Tino Costa tenia la rèplica als llavis, però callà. Home essencialment de sentiment i de passió, sentia
pur, amb l'espasa a la mà, vencedora. Els versos brollaven dels seus llavis, impregnats d'una pura emoció, com un càntic; perquè a Mila li semblava,
bon humor d'una manera definitiva. No, ja no reia, i a penes si dels seus llavis brollava una paraula que recordés la seva antiga jovialitat. No feia
qui conservo encara intacte el meu afecte. Era una confessió insòlita en llavis d'ell. Quim Bisa l'esguardà, i el pensament que tal vegada estava foll,
malson, combatut per mil contraris afectes. Tot allò que escoltava de llavis d'ell, tan poc amic de confidències, li semblava tan extraordinari, que
cap a cap sense dormir. De bon o de mal grat, havia hagut d'escoltar dels llavis del seu amic aquelles veritats, massa sabudes, però davant les quals
bruscament i deixar-lo al mig del carrer amb la paraula als llavis. En aquell moment es sentia irritat contra l'amic, contra el poble,
amb tia Càndia per si la volia acompanyar. Mila necessitava escoltar de llavis d'ell la causa de la seva absència, del seu silenci. A la tarda Mila del
s'esforçarà a manifestar fatiga, indiferència; posarà un fre als seus llavis, subjectarà el seu cor, procurarà fer creure a Mila que l'amor que sentia
la seva ànima per la seva filla. La mirava rígida, quasi amb l'insult als llavis i el plor a la gorja; però s'estava a un costat de la porta —ho havia fet
dintre la negra caixa, contrets els músculs de les faccions, amb els llavis ressecs i els ulls febrosos, angoixats. Romania mut contemplant-lo. En el
conegut; tenia el nas eixamplat i aplanat, i per la part baixa, fins al llavi, li sortien dues obscures filades de cotó fluix, amarades de sang ja
al cos, el barret decantat segons el seu costum, i el cigarret als llavis, apagat. Tenia fred. Des d'un portal una dona s'avençà al seu pas amb un
pesadament. El seu cap topà amb força contra les rajoles i els seus llavis exhalaren un gemec. El crit de la dona féu tornar en si Tino Costa. Ella
agitat i pressós. Només ara la veu al seu costat, amb l'oferta als llavis, manyaga i insinuant: —Anem? —Sí, sí... Va agafar-se a ella com
estona forcejant sense poder obrir. De temps en temps li acudia als llavis la tonada de la vella cançó: /¡Ay, rosa bonita;| ay, rosa de
estimo! Com t'estimo, Mila!" La besà, a penes li fregà la pell amb els llavis, i la tingué així com un que somnia, com un que no acaba de creure en
—Vacil·là un moment, s'empassà la saliva i la pregunta li brollà dels llavis gairebé sense adonar-se'n; de tal manera, que ell mateix es sentí com
només a percebre el sord tumult de la pròpia sang. Per fi acosta els llavis al pany i crida en veu baixa a l'interior: —Sileta. Transcorre un altre
de suor, lívid; els ulls es movien inquiets al rostre, desorbitats; els llavis, a causa de l'intens tremolor, no podien articular cap paraula; el seu
res més, i encara aquestes paraules brollaven inintel·ligibles dels seus llavis, entretallades per la seva respiració agitada, per la violenta excitació
amb més violència. Ella estava rígida, amb els ulls tancats, els llavis tancats, tota ella tancada, inassequible, més lluny d'ell que si els
Mila i la cridà en la tenebra amb veu angoixada, que a través dels seus llavis mutilats sonava gairebé com udols: "Mila! Mila!" Una pedra llançada amb
Maria Àgueda girà el cap amb lentitud. Es posà el dit damunt dels llavis i reclamà silenci: —Xst... Càndia del Noro avançà devers ella...
i negre, ni escarapel·les anarquistes, ni milicianes amb granota blava i llavis pintats. És cert que la Revolució s'aburgesa o que el petit burgès frena
defineix la poesia. "No és pas —ve a dir— ni quan el cant et delira al llavi, sinó un existir, un vent en el déu." 9 setembre.
intenció de fer-se amb un fragment més d'espai vital. Tots dos tenen els llavis tancats, els trets de la cara endurits, els ulls empetitits i colèrics.

  Pàgina 1 (de 162) 50 següents »