×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llavorar |
Freqüència total: 45 |
CTILC1 |
de Goethe; pel que aquelles facetes, purament secundàries al mig del seu | llevorar | fecund, se'ns mostren avui amb un valor insospitat i de durada. Anit he | En Lluís i jo emparàvem el vent amb els nostres abrics estesos, i | llavoràvem | d'esperit, impacients i anguniosos. Ara?... Encara no? No; calia deixar | esperits s'abraonaven a la manera llur, amb una força d'odi creixent, i | llavoraven | i patien maldant per anorrear-se. El mendicaire no pogué resistir gaire | sinó que és amb la mateixa sang de les venes que estova la terra i la fa | llavorar | . Aquests homes ja no en tenen de suor; la seva carn espremuda i estellosa | llur destí. I aquesta esgambada segriana, magnífica i ostentosa, no pot | llavorar | més que grans coses i grans fets. Obriu les nostres belles cròniques, i | encara tingué valor de callar sa deshonra: les seves entranyes havien | llavorat | un fill. Podeu comptar el desesper de la família quan la desgràcia es féu | afany de perfecció. Unamuno ha escrit pàgines admiratives del pacient | llavorar | dels artisans mallorquins que malden per deixar perfecta l'obra més humil | terra al peu dels arbres; d'un sudari que amaga el silenciós però intens | llavorar | de la naturalesa. ¡La naturalesa! Galileu encara parlà del "llibre de la | pel gegantí arc de la vall del Río Cabriel, que ha conseguit | llavorar | un profund i accidentat solc de difícil trànsit. En el centre d'aquesta | Eixamplava i enriquia així el seu vocabulari i aquest enriquiment | llavorava | un nou saber, estímul i maduració del pensament i de la cultura. | de verí, tots aquells anys. Com una gota contínua d'aigua que cau i | llavora | les pedres, la ràbia marcà el meu esperit. En bon principi, la fullaraca | pegant, d'amagat, una pessigada a la noia. Aquella mala sang, que em | llavorava | pitjor que una rata en la molla d'un pa, em feia anar, com un ganivet | de sol a sol, per poder, en resum, satisfer els capricis del fill i | llavorar | el seu prestigi donjoanesc. Madò Lluenta no podia donar passada al fet | capitells, arquitraus i coronaments, cornises i sostres, eren profusament | llavorats | ; atesa la magnificència requerida i la mobilització haguda | encara llegà a més, quan la festa, 300 unces d'or per tal de | llavorar | una taula d'or per a l'altar; era aquella que veié Villanueva abans de la | d'acabar personalment les nostres obres mesquines oblidadissos del lent | llavorar | del temps. /Beata l'alma ove non corre tempo\ cantà una vegada | bastir un edifici polítich superior á tot lo que la naturalesa havía | llavorat | en lo si de les humanes societats, avuy s' avergonyirían de veure com la | y taridas duya á totas las platjas sa llengua, sas empresas y'l travall | llavorat | per sos gremis, com s'assentava á recomptar tresors y victorias á l'ombra | un vell món ardit i fort! Ah! No en và el bon temps passat te | llavorà | de cor d' alzina per on colàs a tot son grat la bona | pujant a vela plena al peu del castell d'I! I l'alt Ventur, que el llamp | llavora | ; qui alça la testa vetlladora damunt les muntanyoles | el cant del llaurador que amb el pes de sa dolor | llavorava | les muntanyes! Joan de l' ós Dins la pregona cova tenebrosa, | arriben fins a la fabricació preliminar de vertaders "aparells de | llavorar | ": martells amb contrapès per a controlar l'impacte i la seva direcció; | en terra l'aguller de l'àvia. Aleshores l'avi deixava l'aixa de | llavorar | i corria a aixecar-lo. Record... Record que quan era | de les danses i als coets de les revetlles creixi el vers ben | llavorat | . Lluny els dubtes! Oberts restin, entre esglais i percudides, | d'una selva submarina on l'ormeig quedaria enrocat. | Llavorem | a la una pel costat d'on ixen les Cabrelles. L'hereu | les crineres roges de les fúries. Sense aturar la cavalcada, | llavora | d'ací, llavora d'allà, esquarterem-lo. Que les males obres | roges de les fúries. Sense aturar la cavalcada, llavora d'ací, | llavora | d'allà, esquarterem-lo. Que les males obres l'estirin per les | de tramuntana que als pins afolla el brancam, i on la penya és | llavorada | pels rigors de la gelada i el flam de la solellada, | d'atzabeja, que fa mils d'anys, ple d'enveja, les | llavora | i fueteja, i que encar no ha pogut retre llur gegant espadat | tan gran com ell s'aixeca mon dolor, y jo puch | llavorar | l'alta montanya per esculpir-hi un monument d'amor. Dol | y vinyes, del fill dels camps honor. Com fill de Catalunya lo bon pagès | llavora | Les tanques hont nasqueren los braus almugavers, Y | (C. IX.) La saviesa edificà la seva casa, | llavorà | les seves set columnes, degollà els seus animals, barrejà el | que la literatura és, ni més ni pus, vida observada. Aquesta convicció | llavorà | tot el seu dietari: «La sensació esgarrifosa que fa que toquem una frase | la bella Amani: adorava déus falsos o, si més no, desobeïa la llei de no | llavorar | , esculpir, dibuixar, pintar, comprar, dur, tenir, ocultar cap figura | però les mans les tenien lliures. De manera que ell va començar a | llavorar | un tros de paret amb els dits: hi va deixar les ungles i es va capolar | de disset-centes pàgines sobre la natació sota el braç. | Llavorar | cum bèstia junyida potser sí, però preparar-se a ben morir? | són altament valorades pels pescadors actuals, ja que poden anar a | llavorar | -la (recollir les captures) en qualsevol moment del dia i de la | Quan començava la claror del dia, de bon matí, els pescadors | llavoraven | la calada, és a dir, recollien la pesca capturada durant la nit. I a | la pesca capturada durant la nit. I a l'endemà, al fer-se de dia, a | llavorar | . Agarraves les anguiles, llavoraves, les portàvem ací al puesto. | . I a l'endemà, al fer-se de dia, a llavorar. Agarraves les anguiles, | llavoraves | , les portàvem ací al puesto. (Entrevista, 11.A) Antes de | hem dit anteriorment, l'anguila és una espècie nocturna. L'endemà es | llavorava | de bon matí. Se iban después de comer, cuando llegaban allá antes de | venies pesaves i era l'art que més faena dona [perquè] tenies que | llavorar | -lo, ficar-los en un cabassets que venien aposta pa ficar-los | i a l'hivern, i era una pesca que es practicava a boca de nit i es | llavorava | de matí. Els pescadors acudien als canals i llocs menys explotats per | meu, / el verd, verd, verdós del pi. // Sent el dentat que s'afica / | llavorant | aquests cors forts; / s'embullen els meus records, / la vida mor una mica | al voltant dels 139-148 ka, és l'eolianita sobre la qual es | llavoren | moltes de les plataformes litorals a nivell del mar actual; un segon, |
|