Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llebre AI 1 oc.
llebre F 973 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llebre Freqüència total:  974 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cristall de Bohèmia. Hem vist en el camí intacte rastres de conill, de llebre i, durant prop d'una hora, les petjades de dues salvatgines amb quatre o
tret d'un caçador que deu perseguir els saborosos conills i les grosses llebres que tradicionalment són reservats a les millors taules de la ciutat. Ell
s'aguantava el respir, mirava de reüll, avançava un peu amb expressió de llebre alertada, Jeroni somrient deixava caure de nou el cap al coixí i seguia
són d'una gran dolçor, però en general callen i s'estan quietes com les llebres al jaç, menjant a poc a poquet i sense aixecar els ulls de la vianda.
naturalment, com tot l'estat de coses del país, fent una mena de salt de llebre per damunt dels principis que des de fa cent anys es dediquen a proclamar
per anar a clavar, de tant en tant, quatre perdigonades a l'esquena d'una llebre. Els Lloberola, com tantes famílies de la seva mena, estimaven de la
pàl·lid agrisat i els ulls amb aquell aire tou i mat dels ulls de les llebres mortes. No gosaven mirar-se ni dir un mot. Només els batia una mica el
difícils; el cavall vermellenc de pèl clapejat, símbol de la lepra; la llebre d'incisives tallants i els pebrots "picants", evocadors de les
a l'espermòfil o rata de les prades; les úlceres, a una varietat de llebre (/jack-rabbit\); la constipació, al ratolí; les hemorràgies
vam beure. Un excel·lent vi ranci cretenc, vermell fosc com sang de llebre. Te'l bevies, i era com si combreguessis amb la sang de la terra, i
Deixeu-me tot sol seguir l'aspre cotiu, la garriga ont la llebra fa festa; oh terra d'argila! el granatxa i l'oliu
i reposa, negant les blanques flors en el verger; la llebre s'está quieta en son terrer; l'aibre s'agita al mitg d'un cel
de la vinya, i van d'una soca á l'altra, d'ont fuig terrosa llebre esparverada, i de perdius un vol, deixant les gaspes.
No hí há en aquêt món terra con aquesta terra de les llebres i de llibertat, i de farigola i de fortalesa! I si ho
penjarelles; cauen les figues sucarelles, de sanc de llebre i de falcó. En les aigues que son més fredes, á ran d'aquell
sembla que hi hagi dubte que el nombre de perdius, de galls de bosc i de llebres, en qualsevol finca gran, dependrà sobretot de la destrucció de
Segons Mr. St. John, un gat duu a casa preses de ploma, un altre llebres o conills, i un altre caça en terrenys pantanosos, i captura gairebé de
com passa en el gos, per bé que l'ajut li ha de resultar escàs, ja que la llebre, que gairebé no té cua, es regira amb doble rapidesa. En segon lloc,
un gànguil donà a tota la família de gossos d'atura una tendència a caçar llebres. En els encreuaments, els instints domèstics s'assemblen als naturals,
xinxilla, animals que tenen gairebé els mateixos hàbits que les nostres llebres i els nostres conills, i que pertanyen al mateix ordre dels rosegadors,
que en Còrsega (que tampoc no obliden, tanmateix). Si Itàlia aixequés la llebre, però, qui la menjaria? Això és cert, que l'algerització de Tunis,
de tanta admiració, l'amor a Déu és l'única qualitat que li fuig com una llebra del poder de l'ambició i cada vegada que el vol agafar per a exhibir-lo
han anat fent passar les hipòtesis alemanyes com el que fa passar gat per llebra i bou per bèstia grossa, i els francesos, que són els llatins
-hi amb "sleeping" i no't fíis ni de mí, perquè no't donguin gat per llebra, i sobre tot si avui per demà haguessis de defensar-te, anant al saqueig,
pobre pare (que un bon fill no els té d'oblidar mai), no donàvem gat per llebra perqué no era la nostra missió, però de robes que es destenyien aixís que
ha vingut el llobarro al forn, que es fonia a la boca; l'estofat de llebra, amb el seu gustet d'herbes boscanes; la llagosta amb romesco, orgull de
d'aconseguir que fos aquesta la part triada per Zeus, donant-li gat per llebre amb les teves astúcies. Prometeu Són criatures meves, els homes. I és ben
com una flor despresa de la tija, i la margarida estel de la prada, i la llebra poruga, i l'ocell flauta en el bosc i en l'aire sageta, i la gota de riu
adalerats de nit i de dia, com gos que segueix el rastre recent d'una llebre. tant se val que les campanes cantin i riguin o gemeguin i plorin. Tot
un gos lluent de bona raça. Anirà tot el dia pels llaurats cercant la llebre o darrera les perdius, pujant i baixant costes, i atronarà camps i
Potser ens faria por que es pensin que ens deixem donar gat per llebre. Per això, quan admeten de posar-nos —ni que sigui convencionalment— dins
—cridà l'axerit d'en Mora, qu'era dels a quins plau sempre axecar la llebra. —Potser hi passaría massa estona y'm faría pesat, —va respondre en Ros,
hagi vist. Tanmateix, no heu pas de pensar que ens pogueu donar gat per llebre, perquè siguem estrangers. No ens hi acondicionem, amb aquesta mena de
d'una peripècia de l'ofici. A en Pellini se li acabava d'escapar una llebre (/lebra\ deia ell, en son llenguatge estrambòtic), i es trobava
tan diabòlicament feréstec, que hom no concebia com una temorenca llebre pogués haver escapat de les seves mans. Demés, en veure la seva ira, els
Oh! segons el dir de l'italià, els camps eren un veritable podrimener de llebres malmeses pels seus perdigons i no trobades a causa de l'obstinada
evitant la venjança del despacientat Pellini. L'ajudí a cercar aquella llebre posant els meus cinc sentits i els del meu gos en la maniobra. Ni rastre.
d'una llarga experiència i d'un complet coneixement del que són les llebres, els camps de naps, la jovenesa dels gossos i la il·lusòria punteria de
alegrança traïdora (sempre diverteix trobar un company que ha fallat una llebre), sota la benfactora escalforeta d'un sol tardoral, segellàrem la nostra
una pacient exploració dels encontorns per si l'atzar ens feia trobar la llebre, sobre l'existència de la qual jo començava a tenir els meus dubtes. Per
escarràs: tot això prou; però tractant-se d'aquelles perdius, d'aquelles llebres, d'aquells conills i d'aquelles becades inassolibles, els desenganys els
temps que els caçadors vivien desesperats. En Met havia mort la darrera llebre i els terribles mallorquins del Cortaler Nou, el darrer conill. En quant
casament de don Gaspar. S'ha de dir que la tia Paulina ja havia alçat la llebre, i el pobre Melrosada n'era peix, de tot el que es combinava a base de la
una daina". Ja n'hi van, de lleugeres, les daines, i les guilles i les llebres, quan les percacen els gossos! Ja en són, de belluguets, l'esquirol i la
fer-ho, passaria dues o tres hores. Penseu en una guineu, un conill o una llebre: per molt caminadors que siguin, no podran mai anar més enllà de les
tingut l'escopeta del pare, aquella tan bona de dos canons, que mata les llebres a dues centes passes! Desgraciadament no disposava de més arma que un
i en aquella altra direcció —movent l'altre pota,— hi viu una Llebre de Març. Visiteu qui voldreu: tots dos són boigs. —Però jo no vull anar-hi
o dos, ella seguí caminant cap a l'indret on li havia dit que vivia la Llebre de Març. —De capellers ja n'he vistos abans —va dir-se a si mateixa:
. —De capellers ja n'he vistos abans —va dir-se a si mateixa:— la Llebre de Març serà, de molt, més interessant, i potser, com que ara som a maig,
pas anat gaire enllà, que ja va comparèixer al seu esguard la casa de la Llebre de Març. Alícia va pensar que era ben bé aquella la casa, perquè les

  Pàgina 1 (de 20) 50 següents »