×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llec |
Freqüència total: 287 |
CTILC1 |
miro la nit estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular. | Llec | en astronomia científica i quasi del tot en la més elemental recreativa, | que podríem dir ambient i que no sabem ben bé quina cosa és, però que els | llecs | escriptors benassalencs porten en la massa de la sang. Les lloes tenien | la figura del frare asceta i predicador és contraposada a la del germà | llec | , golafre i incrèdul, de manera semblant a com ho trobem en el teatre de | ha dit, i més agradat d'aquella incurança mig santa mig absurda del | llec | equilibrista del conte d'Anatole France, ell tot sol redemptor, per | del mateix esperit que donà a Atenes el seu sacerdotisme no clerical, | llec | i democràtic? I aquesta mena de societat completa que son les Confraries, | un parell. —Ja sou vell —el jove deia;— vostres barres, no sóc | llec | , res no masteguen de més dur que el llard però us heu | n'advertíem la natura. N'admiràvem la forma externa, però, com passa al | llec | davant un mineral en brut, no érem capaços de fondre'l i reduir-lo al seu | de Fra Angelico, tot tenint cura que una de les persones fos | llega | en doctrina cristiana i l'altra hi estigués ben instruïda. La diferència | de ventrell, potser un cranc, havia impedit de quedar-se de frare | llec | en no sé quina comunitat. Prou obres bones va poder fer a can Feliu. Deia | les fonts de Mallorca. Hem tornat dejorn i aleshores he demanat al germà | llec | aposentador si seria possible de visitar la clausura dels Pares de Lluch. | de casa, desprès perquè hi ha l'altra que ho flaira... Joan Antoni no era | llec | per veure la tria que calia fer. Es a dir tria, l'altre la hi imposava. — | i deseguida eixírem grans amics, com si ens coneguéssim de tota la vida. | Llec | com jo de les coses de París no em deixava ni un moment de matí al | de Juneda, Provincial de l'ordre dels Caputxins, i fra Benetic, el | lleguet | que l'acompanyava. Tots dos tenien la color trencada i els ulls | I, hala, hala, el venerable Provincial, de barba blanca, i l'humil | lleguet | , quasi mec i d'ulls blaus, trescaven costat per costat delitosament. Al | —respongué amb senzillesa el Guardià—; però tenim al convent un frare | llec | que hi és una àliga. No sé com s'ho arregla. El certus és que, d'ençà | per tot arreu. Heu de figurar-vos que jo sóc poca cosa més que un frare | llec | . Malaltís de jovenet, vaig cursar la carrera molt imperfectament, i, | les seves descripcions és segur que ho volien expressar aixímateix. És | llec | en aquestes matèries, que de tota manera sembla que l'apassionen. Ha | novetat per aquell temps: una fàbrica de tipus d'impremta a càrrec d'un | llec | , serveis dels quals tindrem ocasió de parlar en un altre lloc. Quin era | admiració, que en la impremta dels Carmelites Descalçats hi havia un | llec | , fra Joaquim de la Soledat, que també es dedicava a fabricar matrius i | /Lo pecador remut\, plantejaven i volien posar a l'abast dels | llecs | el misteri de la Redempció. Però era essencialment un gran i pompós | d'escriure /per manera simple e grossera\. Ell contraposa els | llecs | als clergues i a les /persones científiques e lletrades\. Eren | Senyor Jesucrist crucificat i de la Verge Santíssima, essent un home | llec | , no posseïa cap ciència (era il·literat, segons la /Vida | del passeig de tan imponent envergadura i, a lo que em semblà a mi, | llec | en botànica, d'aquella espècie. Tots els altres, en dues llargues | caminant pel mateix camí. Ens saludàrem afectuosament. Era un frare | llec | d'un convent de franciscans del país que va pels poblets i les masies a | per a alleugerir una mica la parvetat i pobresa de l'establiment. El | llec | és un home ja vell, d'un cos molt lleuger, amb una barba grisa, uns ulls | llunyanies, els ocells i les bèsties, les pinedes i les arbredes. —Senyor | llec | , el veig molt solitari... —que jo vaig dir-li—. On ha deixat el burret | un bon sermó val dinerets... —No hi ha pas comparació possible —digué el | llec | , amb un aire de tristesa—; els burrets han pujat molt més. A més: vostè | sempre... i la capta se'n ressent. —No és pas un treball de frares ni de | llecs | , en efecte. —És clar! Avui un ase costa un dineral i amb el que costa el | al convent amb la senalla buida i trista? —No van bé les coses, senyor | llec | ? —Van regular... Les coses sempre valen el mateix, però com que ara, per | De què em serviria, doncs, el burret, essent la gent tan rica? —El senyor | llec | és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria | és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria | llec | ... Jo sóc un infeliç que va pel món demanant caritat per l'amor de Déu. | captant. Què s'han fet aquests pobres? No ho sé pas... —De pobres, senyor | llec | , n'hi ha més que mai... —Sí senyor. El que vull dir és que no hi | gaire pes... —Què vol? Quatre paperots bruts i rebregats. El senyor | llec | féu una rialla. Tot el diàleg havia transcorregut enmig d'una mansuetud | dels mendicants, com si fossin coses eternes, bàsiques, minerals. Era un | llec | autèntic, incommovible, ni més ni menys que un llec. Pensant en les | minerals. Era un llec autèntic, incommovible, ni més ni menys que un | llec | . Pensant en les monarquies absolutes del segle XVII, que foren | en regnes: el regne mineral, el regne vegetal, el regne animal. I bé: el | llec | donava també la impressió de formar part d'un regne: formava part de la | sobre el rec immediat, d'aigua clara, d'una turgència vítria. El senyor | llec | s'aturà i els seus ulls quedaren fascinats davant de la simplicitat de la | mère, N'est qu'un avenir de gigots! La qual cosa vol dir que el | llec | tenia raó quan deia que és sempre perillós temptar els homes, per més | fetes a la brasa... Però, de tot això, no en vaig dir res al senyor | llec | pel respecte que li tenia —i malgrat que aquestes deduccions es | de ponent. S'anava fent tard, la tarda s'enfosquia. Vaig suggerir al | llec | la necessitat de pujar en el primer carro que ens volgués transportar. En | les baranes. Oferia un bon seient. Quan el tinguérem a la vora, el senyor | llec | em dirigí una rialleta de confiança. —Conec el pagès —digué el frare—. És | Ja sap que amb vostè i els seus amics jo iria a l'altra part de món... El | llec | em tocà amb el colze. Es contenia el riure amb el mocador d'herbes a la | però, no era pas del tot dolent. El pagès féu tota mena de festes al | llec | , amb una familiaritat de la més bona llei. El frare corresponia de la | En un moment determinat em semblà que el diàleg que tenien el pagès i el | llec | esdevenia un monòleg. El frare s'havia endormiscat. Cada vegada que el | era la porta de la quadra del pagès. El remuc d'unes vaques despertà el | llec | . Baixàrem del carro mig adormits. La realitat Quan tocàrem el sòl de | haver-nos conduït al poble, tan còmodament. Després ens acomiadàrem i el | llec | es trobà altra vegada immers en una onada d'efusió i de respecte. Tot | de la cara... —Però què és el que no costa avui un ull de la cara, senyor | llec | ? De tota manera, hi ha rectors rurals que més o menys es defensen... —És | , el maneig de l'aixada i el cultiu de la terra. —I vostè no creu, senyor | llec | , que aquests reverends senyors haurien de saber també l'estratègia del | certa encara que amable reticència. Això serà potser penós per al senyor | llec | , acostumat a l'hospitalitat i a l'hort del convent... —No es faci pas | necessita una simplicitat d'esperit que no sovinteja... —La terra, senyor | llec | , és molt baixa, i per a cultivar-la s'ha de doblar massa l'esquena... — |
|