DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llec A 134 oc.
llec M 153 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llec Freqüència total:  287 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

miro la nit estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular. Llec en astronomia científica i quasi del tot en la més elemental recreativa,
que podríem dir ambient i que no sabem ben bé quina cosa és, però que els llecs escriptors benassalencs porten en la massa de la sang. Les lloes tenien
la figura del frare asceta i predicador és contraposada a la del germà llec, golafre i incrèdul, de manera semblant a com ho trobem en el teatre de
ha dit, i més agradat d'aquella incurança mig santa mig absurda del llec equilibrista del conte d'Anatole France, ell tot sol redemptor, per
del mateix esperit que donà a Atenes el seu sacerdotisme no clerical, llec i democràtic? I aquesta mena de societat completa que son les Confraries,
un parell. —Ja sou vell —el jove deia;— vostres barres, no sóc llec, res no masteguen de més dur que el llard però us heu
n'advertíem la natura. N'admiràvem la forma externa, però, com passa al llec davant un mineral en brut, no érem capaços de fondre'l i reduir-lo al seu
de Fra Angelico, tot tenint cura que una de les persones fos llega en doctrina cristiana i l'altra hi estigués ben instruïda. La diferència
de ventrell, potser un cranc, havia impedit de quedar-se de frare llec en no sé quina comunitat. Prou obres bones va poder fer a can Feliu. Deia
les fonts de Mallorca. Hem tornat dejorn i aleshores he demanat al germà llec aposentador si seria possible de visitar la clausura dels Pares de Lluch.
de casa, desprès perquè hi ha l'altra que ho flaira... Joan Antoni no era llec per veure la tria que calia fer. Es a dir tria, l'altre la hi imposava. —
i deseguida eixírem grans amics, com si ens coneguéssim de tota la vida. Llec com jo de les coses de París no em deixava ni un moment de matí al
de Juneda, Provincial de l'ordre dels Caputxins, i fra Benetic, el lleguet que l'acompanyava. Tots dos tenien la color trencada i els ulls
I, hala, hala, el venerable Provincial, de barba blanca, i l'humil lleguet, quasi mec i d'ulls blaus, trescaven costat per costat delitosament. Al
—respongué amb senzillesa el Guardià—; però tenim al convent un frare llec que hi és una àliga. No sé com s'ho arregla. El certus és que, d'ençà
per tot arreu. Heu de figurar-vos que jo sóc poca cosa més que un frare llec. Malaltís de jovenet, vaig cursar la carrera molt imperfectament, i,
les seves descripcions és segur que ho volien expressar aixímateix. És llec en aquestes matèries, que de tota manera sembla que l'apassionen. Ha
novetat per aquell temps: una fàbrica de tipus d'impremta a càrrec d'un llec, serveis dels quals tindrem ocasió de parlar en un altre lloc. Quin era
admiració, que en la impremta dels Carmelites Descalçats hi havia un llec, fra Joaquim de la Soledat, que també es dedicava a fabricar matrius i
/Lo pecador remut\, plantejaven i volien posar a l'abast dels llecs el misteri de la Redempció. Però era essencialment un gran i pompós
d'escriure /per manera simple e grossera\. Ell contraposa els llecs als clergues i a les /persones científiques e lletrades\. Eren
Senyor Jesucrist crucificat i de la Verge Santíssima, essent un home llec, no posseïa cap ciència (era il·literat, segons la /Vida
del passeig de tan imponent envergadura i, a lo que em semblà a mi, llec en botànica, d'aquella espècie. Tots els altres, en dues llargues
caminant pel mateix camí. Ens saludàrem afectuosament. Era un frare llec d'un convent de franciscans del país que va pels poblets i les masies a
per a alleugerir una mica la parvetat i pobresa de l'establiment. El llec és un home ja vell, d'un cos molt lleuger, amb una barba grisa, uns ulls
llunyanies, els ocells i les bèsties, les pinedes i les arbredes. —Senyor llec, el veig molt solitari... —que jo vaig dir-li—. On ha deixat el burret
un bon sermó val dinerets... —No hi ha pas comparació possible —digué el llec, amb un aire de tristesa—; els burrets han pujat molt més. A més: vostè
sempre... i la capta se'n ressent. —No és pas un treball de frares ni de llecs, en efecte. —És clar! Avui un ase costa un dineral i amb el que costa el
al convent amb la senalla buida i trista? —No van bé les coses, senyor llec? —Van regular... Les coses sempre valen el mateix, però com que ara, per
De què em serviria, doncs, el burret, essent la gent tan rica? —El senyor llec és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria
és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria llec... Jo sóc un infeliç que va pel món demanant caritat per l'amor de Déu.
captant. Què s'han fet aquests pobres? No ho sé pas... —De pobres, senyor llec, n'hi ha més que mai... —Sí senyor. El que vull dir és que no hi
gaire pes... —Què vol? Quatre paperots bruts i rebregats. El senyor llec féu una rialla. Tot el diàleg havia transcorregut enmig d'una mansuetud
dels mendicants, com si fossin coses eternes, bàsiques, minerals. Era un llec autèntic, incommovible, ni més ni menys que un llec. Pensant en les
minerals. Era un llec autèntic, incommovible, ni més ni menys que un llec. Pensant en les monarquies absolutes del segle XVII, que foren
en regnes: el regne mineral, el regne vegetal, el regne animal. I bé: el llec donava també la impressió de formar part d'un regne: formava part de la
sobre el rec immediat, d'aigua clara, d'una turgència vítria. El senyor llec s'aturà i els seus ulls quedaren fascinats davant de la simplicitat de la
mère, N'est qu'un avenir de gigots! La qual cosa vol dir que el llec tenia raó quan deia que és sempre perillós temptar els homes, per més
fetes a la brasa... Però, de tot això, no en vaig dir res al senyor llec pel respecte que li tenia —i malgrat que aquestes deduccions es
de ponent. S'anava fent tard, la tarda s'enfosquia. Vaig suggerir al llec la necessitat de pujar en el primer carro que ens volgués transportar. En
les baranes. Oferia un bon seient. Quan el tinguérem a la vora, el senyor llec em dirigí una rialleta de confiança. —Conec el pagès —digué el frare—. És
Ja sap que amb vostè i els seus amics jo iria a l'altra part de món... El llec em tocà amb el colze. Es contenia el riure amb el mocador d'herbes a la
però, no era pas del tot dolent. El pagès féu tota mena de festes al llec, amb una familiaritat de la més bona llei. El frare corresponia de la
En un moment determinat em semblà que el diàleg que tenien el pagès i el llec esdevenia un monòleg. El frare s'havia endormiscat. Cada vegada que el
era la porta de la quadra del pagès. El remuc d'unes vaques despertà el llec. Baixàrem del carro mig adormits. La realitat Quan tocàrem el sòl de
haver-nos conduït al poble, tan còmodament. Després ens acomiadàrem i el llec es trobà altra vegada immers en una onada d'efusió i de respecte. Tot
de la cara... —Però què és el que no costa avui un ull de la cara, senyor llec? De tota manera, hi ha rectors rurals que més o menys es defensen... —És
, el maneig de l'aixada i el cultiu de la terra. —I vostè no creu, senyor llec, que aquests reverends senyors haurien de saber també l'estratègia del
certa encara que amable reticència. Això serà potser penós per al senyor llec, acostumat a l'hospitalitat i a l'hort del convent... —No es faci pas
necessita una simplicitat d'esperit que no sovinteja... —La terra, senyor llec, és molt baixa, i per a cultivar-la s'ha de doblar massa l'esquena... —

  Pàgina 1 (de 6) 50 següents »