Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

miro la nit estrellada, sense cap núvol, de la plenitud canicular.	Llec	en astronomia científica i quasi del tot en la més elemental recreativa,
que podríem dir ambient i que no sabem ben bé quina cosa és, però que els	llecs	escriptors benassalencs porten en la massa de la sang. Les lloes tenien
la figura del frare asceta i predicador és contraposada a la del germà	llec	, golafre i incrèdul, de manera semblant a com ho trobem en el teatre de
ha dit, i més agradat d'aquella incurança mig santa mig absurda del	llec	equilibrista del conte d'Anatole France, ell tot sol redemptor, per
del mateix esperit que donà a Atenes el seu sacerdotisme no clerical,	llec	i democràtic? I aquesta mena de societat completa que son les Confraries,
un parell. —Ja sou vell —el jove deia;— vostres barres, no sóc	llec	, res no masteguen de més dur que el llard però us heu
n'advertíem la natura. N'admiràvem la forma externa, però, com passa al	llec	davant un mineral en brut, no érem capaços de fondre'l i reduir-lo al seu
de Fra Angelico, tot tenint cura que una de les persones fos	llega	en doctrina cristiana i l'altra hi estigués ben instruïda. La diferència
de ventrell, potser un cranc, havia impedit de quedar-se de frare	llec	en no sé quina comunitat. Prou obres bones va poder fer a can Feliu. Deia
les fonts de Mallorca. Hem tornat dejorn i aleshores he demanat al germà	llec	aposentador si seria possible de visitar la clausura dels Pares de Lluch.
de casa, desprès perquè hi ha l'altra que ho flaira... Joan Antoni no era	llec	per veure la tria que calia fer. Es a dir tria, l'altre la hi imposava. —
i deseguida eixírem grans amics, com si ens coneguéssim de tota la vida.	Llec	com jo de les coses de París no em deixava ni un moment de matí al
de Juneda, Provincial de l'ordre dels Caputxins, i fra Benetic, el	lleguet	que l'acompanyava. Tots dos tenien la color trencada i els ulls
I, hala, hala, el venerable Provincial, de barba blanca, i l'humil	lleguet	, quasi mec i d'ulls blaus, trescaven costat per costat delitosament. Al
—respongué amb senzillesa el Guardià—; però tenim al convent un frare	llec	que hi és una àliga. No sé com s'ho arregla. El certus és que, d'ençà
per tot arreu. Heu de figurar-vos que jo sóc poca cosa més que un frare	llec	. Malaltís de jovenet, vaig cursar la carrera molt imperfectament, i,
les seves descripcions és segur que ho volien expressar aixímateix. És	llec	en aquestes matèries, que de tota manera sembla que l'apassionen. Ha
novetat per aquell temps: una fàbrica de tipus d'impremta a càrrec d'un	llec	, serveis dels quals tindrem ocasió de parlar en un altre lloc. Quin era
admiració, que en la impremta dels Carmelites Descalçats hi havia un	llec	, fra Joaquim de la Soledat, que també es dedicava a fabricar matrius i
/Lo pecador remut\, plantejaven i volien posar a l'abast dels	llecs	el misteri de la Redempció. Però era essencialment un gran i pompós
d'escriure /per manera simple e grossera\. Ell contraposa els	llecs	als clergues i a les /persones científiques e lletrades\. Eren
Senyor Jesucrist crucificat i de la Verge Santíssima, essent un home	llec	, no posseïa cap ciència (era il·literat, segons la /Vida
del passeig de tan imponent envergadura i, a lo que em semblà a mi,	llec	en botànica, d'aquella espècie. Tots els altres, en dues llargues
caminant pel mateix camí. Ens saludàrem afectuosament. Era un frare	llec	d'un convent de franciscans del país que va pels poblets i les masies a
per a alleugerir una mica la parvetat i pobresa de l'establiment. El	llec	és un home ja vell, d'un cos molt lleuger, amb una barba grisa, uns ulls
llunyanies, els ocells i les bèsties, les pinedes i les arbredes. —Senyor	llec	, el veig molt solitari... —que jo vaig dir-li—. On ha deixat el burret
un bon sermó val dinerets... —No hi ha pas comparació possible —digué el	llec	, amb un aire de tristesa—; els burrets han pujat molt més. A més: vostè
sempre... i la capta se'n ressent. —No és pas un treball de frares ni de	llecs	, en efecte. —És clar! Avui un ase costa un dineral i amb el que costa el
al convent amb la senalla buida i trista? —No van bé les coses, senyor	llec	? —Van regular... Les coses sempre valen el mateix, però com que ara, per
De què em serviria, doncs, el burret, essent la gent tan rica? —El senyor	llec	és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria
és molt subtil... —Desenganyi's: si fos tan fi com es pensa, ja no seria	llec	... Jo sóc un infeliç que va pel món demanant caritat per l'amor de Déu.
captant. Què s'han fet aquests pobres? No ho sé pas... —De pobres, senyor	llec	, n'hi ha més que mai... —Sí senyor. El que vull dir és que no hi
gaire pes... —Què vol? Quatre paperots bruts i rebregats. El senyor	llec	féu una rialla. Tot el diàleg havia transcorregut enmig d'una mansuetud
dels mendicants, com si fossin coses eternes, bàsiques, minerals. Era un	llec	autèntic, incommovible, ni més ni menys que un llec. Pensant en les
minerals. Era un llec autèntic, incommovible, ni més ni menys que un	llec	. Pensant en les monarquies absolutes del segle XVII, que foren
en regnes: el regne mineral, el regne vegetal, el regne animal. I bé: el	llec	donava també la impressió de formar part d'un regne: formava part de la
sobre el rec immediat, d'aigua clara, d'una turgència vítria. El senyor	llec	s'aturà i els seus ulls quedaren fascinats davant de la simplicitat de la
mère, N'est qu'un avenir de gigots! La qual cosa vol dir que el	llec	tenia raó quan deia que és sempre perillós temptar els homes, per més
fetes a la brasa... Però, de tot això, no en vaig dir res al senyor	llec	pel respecte que li tenia —i malgrat que aquestes deduccions es
de ponent. S'anava fent tard, la tarda s'enfosquia. Vaig suggerir al	llec	la necessitat de pujar en el primer carro que ens volgués transportar. En
les baranes. Oferia un bon seient. Quan el tinguérem a la vora, el senyor	llec	em dirigí una rialleta de confiança. —Conec el pagès —digué el frare—. És
Ja sap que amb vostè i els seus amics jo iria a l'altra part de món... El	llec	em tocà amb el colze. Es contenia el riure amb el mocador d'herbes a la
però, no era pas del tot dolent. El pagès féu tota mena de festes al	llec	, amb una familiaritat de la més bona llei. El frare corresponia de la
En un moment determinat em semblà que el diàleg que tenien el pagès i el	llec	esdevenia un monòleg. El frare s'havia endormiscat. Cada vegada que el
era la porta de la quadra del pagès. El remuc d'unes vaques despertà el	llec	. Baixàrem del carro mig adormits. La realitat Quan tocàrem el sòl de
haver-nos conduït al poble, tan còmodament. Després ens acomiadàrem i el	llec	es trobà altra vegada immers en una onada d'efusió i de respecte. Tot
de la cara... —Però què és el que no costa avui un ull de la cara, senyor	llec	? De tota manera, hi ha rectors rurals que més o menys es defensen... —És
, el maneig de l'aixada i el cultiu de la terra. —I vostè no creu, senyor	llec	, que aquests reverends senyors haurien de saber també l'estratègia del
certa encara que amable reticència. Això serà potser penós per al senyor	llec	, acostumat a l'hospitalitat i a l'hort del convent... —No es faci pas
necessita una simplicitat d'esperit que no sovinteja... —La terra, senyor	llec	, és molt baixa, i per a cultivar-la s'ha de doblar massa l'esquena... —

Pàgina 1 (de 6)

50 següents