DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llegir M 34 oc.
llegir V 28945 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2021)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llegir Freqüència total:  28979 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o llegiu, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres
desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en llegeixes, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent
La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he llegit qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va
i Teseu "¡Qué peludo eres!", admirava l'home, que havia llegit molt, en topar en un tombant de corredor amb el monstre. "Ink mry
meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en llegir de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en
dels més grans escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el llegiu o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la
És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has llegit potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu,
meves fabuloses aventures, al pensionat de la Presentació de Sinera, i he llegit els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a
cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom pot llegir, on aprendria les històries dels altres Labdàcides, no la meva,
poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no llegeixo versos, ni aquells de la pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes
com es preparava a partir; la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi llegís la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava,
amb la vida fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia llegit contes meravellosos. La germana Àgueda de la Creu, que li ensenyava de
vell amb acurada cal·ligrafia. En arribar a casa, Tino Costa es posà a llegir-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia
-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia llegit algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a
a casa, on no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant. Llegí molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era
ulls, en les teves paraules, que em fa tremolar... —Voldria que poguessis llegir en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor
més ombriva i més perdurable havia impressionat la seva imaginació. En llegir-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les
evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de llegir, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li
seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l'amic llegeix la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el
i Mila somriu, perquè li ho diu així, tan bellament, com si ho hagués llegit en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i
nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell llegí ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas que la hi digués. Ell
de sempre dins la seva ànima. Tino Costa al llit es passava les hores llegint fins que no podia més, fins que els ulls li feien mal o se li fatigava el
fer ni això. Ara Mila la sentia bé la tragèdia de la seva mare, com si llegís en la seva ànima. Separada, ja de jove de la companyia del marit, vídua
llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva ansietat, llegir-hi aquell missatge obscur que semblava comunicar a la seva ànima, i que
que li havia pogut causar, impressió que, per altra banda, podia llegir clarament en el seu rostre, en la seva actitud general, en el seu
?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho llegia en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost, amb veu
d'una reflexió que no sabia si se l'havia feta ell mateix o l'havia llegida en algun lloc, cosa que li succeïa amb freqüència. "Quan no ens
deixat el treball; passejà d'una banda a l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret
i mirarà a través d'ella, al seu cor, com si ella fos de cristall. I Déu llegirà al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi
ella fos de cristall. I Déu llegirà al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les
al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les seves nits de terror; el seu
carrers de la ciutat buscant-lo, dia rera dia; el seu trist retorn. Déu llegirà al seu cor tot l'immens amor que hi palpita, tota l'ansietat que sent per
de les meves sofrences, perquè ell és com si fos jo mateixa. Vós, que llegiu els cors i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el meu amor,
al dictat dels poetes: sense adonar-se'n, naturalment, i sense haver-los llegit. Que consti que no exagero mogut per un partit-pres a favor de la
preferència pels temes metafísics o de reivindicació social. Basta llegir Valéry, Rilke, Eliot, Claudel, o Prévert, Aragon, Nicolás Guillén,
als especialistes en la matèria. Infern En una pàgina d'Aldous Huxley llegeixo: "venjança pòstuma". Huxley s'hi refereix, naturalment, a allò que, en
Amb prou feines si un parell d'escrits seus aconsegueixen encara fer-se llegir. L'oblit del llatí i l'oblit del cristianisme han significat també
en el "realment". La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell llegeix una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un text
En un altre pla, encara que amb el mateix abast, hi ha els qui no llegeixen el diari: els torba el tràfec de l'actualitat, que exigeix reflexió
a precisar que és més veritat el contrari. Perquè, en el fons, l'home que llegeix —i que viu— ara, no és un ser abstracte, deslligat del temps —del
entretenir-se en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial. Llegir no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó
no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per
estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el
del món que l'envolta. Existeix, també, el lector professional: el que llegeix per vocació o per obligació, crític o historiador de les lletres, que,
cosa" és l'índole lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La
lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom llegeix, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La lectura
viu intensament —o que es pensa que viu intensament— no sent el desig de llegir. Teòricament, l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal
fatal, es manifesta igualment en el gust del lector. Al capdavall, llegir és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra
un descolonitzat del Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha
Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho

  Pàgina 1 (de 580) 50 següents »