×
Filtres |
|
|
|
|
Lema: Coincident amb llegir |
Freqüència total: 28979 |
CTILC1 |
A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o | llegiu | , en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres | desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en | llegeixes | , amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent | La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he | llegit | qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va | i Teseu "¡Qué peludo eres!", admirava l'home, que havia | llegit | molt, en topar en un tombant de corredor amb el monstre. "Ink mry | meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en | llegir | de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en | dels més grans escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el | llegiu | o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la | És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has | llegit | potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu, | meves fabuloses aventures, al pensionat de la Presentació de Sinera, i he | llegit | els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a | cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom pot | llegir | , on aprendria les històries dels altres Labdàcides, no la meva, | poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no | llegeixo | versos, ni aquells de la pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes | com es preparava a partir; la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi | llegís | la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava, | amb la vida fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia | llegit | contes meravellosos. La germana Àgueda de la Creu, que li ensenyava de | vell amb acurada cal·ligrafia. En arribar a casa, Tino Costa es posà a | llegir | -les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia | -les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia | llegit | algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a | a casa, on no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant. | Llegí | molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era | ulls, en les teves paraules, que em fa tremolar... —Voldria que poguessis | llegir | en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor | més ombriva i més perdurable havia impressionat la seva imaginació. En | llegir | -lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les | evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de | llegir | , Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li | seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l'amic | llegeix | la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el | i Mila somriu, perquè li ho diu així, tan bellament, com si ho hagués | llegit | en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i | nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell | llegí | ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas que la hi digués. Ell | de sempre dins la seva ànima. Tino Costa al llit es passava les hores | llegint | fins que no podia més, fins que els ulls li feien mal o se li fatigava el | fer ni això. Ara Mila la sentia bé la tragèdia de la seva mare, com si | llegís | en la seva ànima. Separada, ja de jove de la companyia del marit, vídua | llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva ansietat, | llegir | -hi aquell missatge obscur que semblava comunicar a la seva ànima, i que | que li havia pogut causar, impressió que, per altra banda, podia | llegir | clarament en el seu rostre, en la seva actitud general, en el seu | ?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho | llegia | en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost, amb veu | d'una reflexió que no sabia si se l'havia feta ell mateix o l'havia | llegida | en algun lloc, cosa que li succeïa amb freqüència. "Quan no ens | deixat el treball; passejà d'una banda a l'altra de l'habitació; intentà | llegir | , però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret | i mirarà a través d'ella, al seu cor, com si ella fos de cristall. I Déu | llegirà | al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi | ella fos de cristall. I Déu llegirà al seu cor tots els seus patiments; | llegirà | les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les | al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi | llegirà | el seu caminar perduda per la terra i les seves nits de terror; el seu | carrers de la ciutat buscant-lo, dia rera dia; el seu trist retorn. Déu | llegirà | al seu cor tot l'immens amor que hi palpita, tota l'ansietat que sent per | de les meves sofrences, perquè ell és com si fos jo mateixa. Vós, que | llegiu | els cors i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el meu amor, | al dictat dels poetes: sense adonar-se'n, naturalment, i sense haver-los | llegit | . Que consti que no exagero mogut per un partit-pres a favor de la | preferència pels temes metafísics o de reivindicació social. Basta | llegir | Valéry, Rilke, Eliot, Claudel, o Prévert, Aragon, Nicolás Guillén, | als especialistes en la matèria. Infern En una pàgina d'Aldous Huxley | llegeixo | : "venjança pòstuma". Huxley s'hi refereix, naturalment, a allò que, en | Amb prou feines si un parell d'escrits seus aconsegueixen encara fer-se | llegir | . L'oblit del llatí i l'oblit del cristianisme han significat també | en el "realment". La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell | llegeix | una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un text | En un altre pla, encara que amb el mateix abast, hi ha els qui no | llegeixen | el diari: els torba el tràfec de l'actualitat, que exigeix reflexió | a precisar que és més veritat el contrari. Perquè, en el fons, l'home que | llegeix | —i que viu— ara, no és un ser abstracte, deslligat del temps —del | entretenir-se en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial. | Llegir | no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó | no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent, | llegir | és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per | estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es | llegeix | per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el | del món que l'envolta. Existeix, també, el lector professional: el que | llegeix | per vocació o per obligació, crític o historiador de les lletres, que, | cosa" és l'índole lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de | llegir | . Hom llegeix, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La | lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom | llegeix | , efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La lectura | viu intensament —o que es pensa que viu intensament— no sent el desig de | llegir | . Teòricament, l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal | fatal, es manifesta igualment en el gust del lector. Al capdavall, | llegir | és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra | un descolonitzat del Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga | llegir | i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha | Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga | llegir | i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho |
|