Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

A l'origen comentaris a dibuixos de diversos artistes, si les escolteu o	llegiu	, en un brevíssim llibre, tal volta us distrauran un moment dels vostres
desenrotlles sobre l'esfera del món un inacabable pergamí cilíndric i en	llegeixes	, amb la vista tan cansada, els decrets que dicta la indiferent
La senyora s'impacientava. "En alguna novel·la oblidada, o on sigui, he	llegit	qui de debò ets tu, però la memòria em flaqueja. Coses dels anys", va
i Teseu "¡Qué peludo eres!", admirava l'home, que havia	llegit	molt, en topar en un tombant de corredor amb el monstre. "Ink mry
meravella per a nosaltres, els homes d'ara, que ens creiem doctes en	llegir	de biaix quatre llibres mal pensats i mal escrits i que no sabem en
dels més grans escriptors que mai hi hagi hagut. Si per aquest episodi el	llegiu	o el rellegiu, no podreu deixar de banda, mentre no l'haureu acabada, la
És que la meva veu no és prou forta? Sembles com encantada. Hum, has	llegit	potser Maragall, aquest poeta perillós que et tinc prohibit. Pobra de tu,
meves fabuloses aventures, al pensionat de la Presentació de Sinera, i he	llegit	els llibres que s'inspiren en les gratuïtes llegendes. Condescendeixo a
cap secret per a tu? Ni per a ningú, jo, un llibre obert que tothom pot	llegir	, on aprendria les històries dels altres Labdàcides, no la meva,
poeta o que ni va arribar a poeta. Jo, en aquest punt, no opino, perquè no	llegeixo	versos, ni aquells de la pàgina en blanc, amb algunes ratlles i unes
com es preparava a partir; la mirava als ulls, qui sap si perquè ella hi	llegís	la seva ansietat davant l'horror del buit i la solitud que l'esperava,
amb la vida fins allà on una nena de poble es pot il·lusionar. Havia	llegit	contes meravellosos. La germana Àgueda de la Creu, que li ensenyava de
vell amb acurada cal·ligrafia. En arribar a casa, Tino Costa es posà a	llegir	-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia
-les. Era ja tard: sa mare dormia, i a la casa regnava el silenci. Havia	llegit	algunes pàgines. De sobte, deixà la lectura, s'aixecà i, amb el llibre a
a casa, on no veia sinó els seus amics, que hi anaven de tant en tant.	Llegí	molt i treballà en noves estàtues. I tornà a marxar. Quan ho féu —era
ulls, en les teves paraules, que em fa tremolar... —Voldria que poguessis	llegir	en el meu cor, com en un llibre, Mila. Com podria dir-te el meu amor
més ombriva i més perdurable havia impressionat la seva imaginació. En	llegir	-lo, la seva simple evocació el posava malalt, el privava de dormir a les
evocació el posava malalt, el privava de dormir a les nits. Acabat de	llegir	, Tino Costa abandonava el llibre, cloïa els ulls —potser li
seu ésser palpitant. Però aquesta nit Tino Costa en el rostre de l'amic	llegeix	la preocupació que el turmenta i sap que ell no el comprendria. No; no el
i Mila somriu, perquè li ho diu així, tan bellament, com si ho hagués	llegit	en els llibres. Al cor de Mila s'ha clavat l'espina d'una inquietud, i
nou a colpir-la. Quan, més tard, el veié aparèixer, en el rostre d'ell	llegí	ja clarament la pròpia desgràcia: no calia pas que la hi digués. Ell
de sempre dins la seva ànima. Tino Costa al llit es passava les hores	llegint	fins que no podia més, fins que els ulls li feien mal o se li fatigava el
fer ni això. Ara Mila la sentia bé la tragèdia de la seva mare, com si	llegís	en la seva ànima. Separada, ja de jove de la companyia del marit, vídua
llargament: com si tractés de penetrar en el misteri de la seva ansietat,	llegir	-hi aquell missatge obscur que semblava comunicar a la seva ànima, i que
que li havia pogut causar, impressió que, per altra banda, podia	llegir	clarament en el seu rostre, en la seva actitud general, en el seu
?" —li havia preguntat per fi, resistint-se a creure-ho, malgrat que ho	llegia	en ella tan clarament—. "No, no hi és" —li havia respost, amb veu
d'una reflexió que no sabia si se l'havia feta ell mateix o l'havia	llegida	en algun lloc, cosa que li succeïa amb freqüència. "Quan no ens
deixat el treball; passejà d'una banda a l'altra de l'habitació; intentà	llegir	, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret
i mirarà a través d'ella, al seu cor, com si ella fos de cristall. I Déu	llegirà	al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi
ella fos de cristall. I Déu llegirà al seu cor tots els seus patiments;	llegirà	les seves angúnies; hi llegirà el seu caminar perduda per la terra i les
al seu cor tots els seus patiments; llegirà les seves angúnies; hi	llegirà	el seu caminar perduda per la terra i les seves nits de terror; el seu
carrers de la ciutat buscant-lo, dia rera dia; el seu trist retorn. Déu	llegirà	al seu cor tot l'immens amor que hi palpita, tota l'ansietat que sent per
de les meves sofrences, perquè ell és com si fos jo mateixa. Vós, que	llegiu	els cors i els pensaments, Senyor, vós que sabeu com és el meu amor,
al dictat dels poetes: sense adonar-se'n, naturalment, i sense haver-los	llegit	. Que consti que no exagero mogut per un partit-pres a favor de la
preferència pels temes metafísics o de reivindicació social. Basta	llegir	Valéry, Rilke, Eliot, Claudel, o Prévert, Aragon, Nicolás Guillén,
als especialistes en la matèria. Infern En una pàgina d'Aldous Huxley	llegeixo	: "venjança pòstuma". Huxley s'hi refereix, naturalment, a allò que, en
Amb prou feines si un parell d'escrits seus aconsegueixen encara fer-se	llegir	. L'oblit del llatí i l'oblit del cristianisme han significat també
en el "realment". La seva bona fe —no en dubto pas— em desconcerta. Ell	llegeix	una altra mena de papers: en tot cas, mai no s'interessaria per un text
En un altre pla, encara que amb el mateix abast, hi ha els qui no	llegeixen	el diari: els torba el tràfec de l'actualitat, que exigeix reflexió
a precisar que és més veritat el contrari. Perquè, en el fons, l'home que	llegeix	—i que viu— ara, no és un ser abstracte, deslligat del temps —del
entretenir-se en la seva escorça, en el seu reducte anecdòtic o trivial.	Llegir	no és fugir. Encara que hi hagi molts que no cerquin en la lectura sinó
no cerquin en la lectura sinó el succedani honorable d'un estupefaent,	llegir	és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es llegeix per
estupefaent, llegir és tot el contrari d'embriagar-se o d'ensopir-se. Es	llegeix	per comprendre's un mateix, per comprendre els altres, per comprendre el
del món que l'envolta. Existeix, també, el lector professional: el que	llegeix	per vocació o per obligació, crític o historiador de les lletres, que,
cosa" és l'índole lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de	llegir	. Hom llegeix, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La
lúdica, amenitzant i fins i tot gratuïta de l'acte de llegir. Hom	llegeix	, efectivament, per "distreure's", per "divertir-se". La lectura
viu intensament —o que es pensa que viu intensament— no sent el desig de	llegir	. Teòricament, l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal
fatal, es manifesta igualment en el gust del lector. Al capdavall,	llegir	és seguir vivint, i cadascú ho fa a la seva manera. Llibertat Potser fóra
un descolonitzat del Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga	llegir	i escriure —que sàpiga llegir i escriure en francès. Però hi ha
Senegal o del Congo ex-francès que sàpiga llegir i escriure —que sàpiga	llegir	i escriure en francès. Però hi ha més que això. Bé que no s'ho

Pàgina 1 (de 492)

50 següents