Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llei F 26762 oc.
lleí M 1 oc.
llei QUA 5 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llei Freqüència total:  26768 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

va precedir el Caos i li va imposar la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-
la seva essència, que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les és un
que és la Llei. No hi ha res per damunt o al marge de la Llei o de les lleis, fixa-t'hi. Però definir-la o definir-les és un esforç tan per sobre
Només t'afegiré, i no improviso el precepte, que tots som esclaus de la llei, perquè puguem ser lliures." I Arístocles, cloent de sobte la seva tan
i impassible, però imparcial, i que aquesta divinitat era per a ells la llei, que en aparença, en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els
en contacte amb nosaltres, es dividia en parts, els trossos de la llei que ens assignen a cadascú. És probable que la Moira existeixi des dels
femella, ja aleshores Themis s'inclinava a la moderació, a l'ordre i a la llei. Durant la Titanomàquia, Themis va comprendre de seguida que li convenia
a augmentar el llinatge de Zeus amb les Estacions i les Hores, amb bones lleis, amb la Justícia i amb la Pau, aquestes darreres més bonics somnis que
que es confegiran després en el paper, segons unes rares però nècies lleis de pacients, inintel·ligibles, dolentes, corcades, efímeres marqueteries.
el narcís. Només els asfòdels t'agraden. Filla, jo he d'acomplir moltes lleis i molts deures i no m'entretindré, perquè no puc, a reflectir de nou en
la inexorable Moira. Abaixa el cap i acata, humil, aquesta majestuosa llei, el teu particular i alhora comú destí. Com a pare, impreco només, amb
i covard adulador. Però no ens és lícit de judicar Zeus i les seves lleis ni tampoc el seu comportament moral, encara que ens sembli sovint no gens
d'honradesa, el corromput orfe. El vell senyor, bregat en tota llei d'afers, el va comprendre aquest cop sense esforç, amb una llum
i malalties, adversa de retop a les profundíssimes i necessàries lleis de la selecció natural de l'espècie humana. Perquè hem de morir a temps,
la mala olor del niu d'aquesta bestiola, a vessar d'excrements i de tota llei de deixes. Que ningú no malpensi, però, ni lligui estranys caps: cal no
i l'enigma en muda se li assembla, candorós ho admeto, i jo no violo cap llei, tranquil·litza't, perquè he de reverir un regal magnànim, i tanmateix,
plorar en anar-se'n el predilecte protegit, que havia d'acomplir tota llei d'actes, en general perversos, amb el somriure als llavis o amb rialles
l'ambigua paraula temem, pobres de nosaltres, infringir una sibil·lina llei—, però tot passa, res no dura, i el tràngol era aquietat, ens n'alegrem,
anys de refrigeri, no amb esvorancs de xarxa, com per mèrits i a dreta llei li pertocava, sinó bo, tibant de pell fins a esclatar, amb una concubina
aquelles paraules. Camí de la sortida, en l'estança veïna, el docte en lleis, glacial, presentava: "Les meves indispensables ajudantes i fidels
témer que acompanyi amb escarafalls i gemecs la justa, necessària, eterna llei acceptada. Un sacerdot "Abans de procedir a la incineració del cadàver,
els dirigents de la Unió Soviètica d'avui, no ve a revelar que les "lleis objectives" per les quals es regeix l'edificació del socialisme han
tampoc no es resignarien a cap autolimitació: es regeixen per una llei íntima que les empeny a "anar sempre més lluny". Cada augment de
aquesta o una altra— és, sempre, l'expectativa fatal. L'Estat i les seves lleis són un límit i una amenaça que mai no fallen, i el súbdit s'hi veu
sigui militant i solidari amb els altres "codis": el Codi Civil, la Llei Hipotecària, el Codi de Comerç. Transcric els títols segons la
el sistema de què forma part i que ell no sap o no vol contradir. Les "lleis" aconsegueixen un cert caràcter "sagrat". D'aquí que, per venial que
és "imperdonable". Els "criminals de guerra" no infringeixen cap "llei" perquè actuen fora de la societat. Maten o roben, però col·locats al
"perillosos" per sempre més. El lladre i l'assassí han desafiat les lleis una vegada, els han perdut el respecte, i temem que reincideixin. La
aquesta és la situació que l'ordre ha de preservar. L'ordre de les lleis, l'ordre dels carrers: l'ordre públic. D'aquí que la por a les
l'adscripció a la clerecia, o bé a la Villon, més o menys al marge de la llei, vagabund tolerat. Durant molt de temps, podríem dir que fins als nostres
es presenta com un truc innoble. En primer lloc, conculca aquelles "lleis" de què parlava Pla, reguladores del "joc net" i dins les quals els
Però la lliçó resulta aplicable en situacions no aprovades per la llei ni per les esglésies. És el sexe estricte que en treu profit. És el sexe
induir-nos a pensar, com voldrien els teòlegs, en l'existència d'una "llei natural", d'una ètica innata, inscrita en la naturalesa humana, anterior
de la societat, l'essència del pecat no és que sigui la conculcació d'una llei divina o d'una llei moral abstractament instaurades sobre la humanitat,
del pecat no és que sigui la conculcació d'una llei divina o d'una llei moral abstractament instaurades sobre la humanitat, sinó una simple falta
en el fet s'implica l'afany de lucre en els termes especificats per la llei definidora del 14 de desembre darrer, amb efectes retroactius i
féssiu una declaració. —En quin sentit? La veu afemellada protesta: —La llei no ho exigeix. —Tampoc no ho prohibeix. En aquestes circumstàncies ens és
tothom té una tendència a queixar-se, i això pertorba la bona marxa de la llei. La porta s'obre i entren dos individus llargs i prims que semblen
ja una altra generació que no sap res dels nostres procediments, de les lleis. Els xicots es corden la bragueta i el segon, que fins aleshores havia
no ho he fet. Podem parlar amb perfecta adequació de l'esperit de les lleis, com podem parlar de la seva materialitat reduïble a allò que en termes
en tot moment, ha d'estar assabentat de tot. És una de les nostres lleis bàsiques. El guàrdia torna a entrar. Ara duu un gran paper de diari que
—No va de cap manera —protesta ell—. Mai no he sentit parlar d'aquesta llei. —Dotze punts més, negatius —declara la veu afemellada— per una
per una negligència encara més culpable que la primera: ignorar la llei. Us la recordaré: "En el complex político-social on habitualment es
aleshores—, sempre ho havia cregut així fins que va establir-se aquella llei accessòria general que també diuen que és obligatori de conèixer: "El
aquesta comesa." De passada, l'informe que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara
que acabeu de citar, contradiu la llei. —Res no pot contradir la llei —declara la veu de l'efeminat, el qual ara ell veu a la porta de la
el qual ara ell veu a la porta de la cabina, cordant-se els pantalons—. La llei, el nostre cos de lleis per ser més exactes, ho comprèn tot, ho preveu
porta de la cabina, cordant-se els pantalons—. La llei, el nostre cos de lleis per ser més exactes, ho comprèn tot, ho preveu tot, i no pot existir res
profunda. —En aquest cas —diu ell amb tota naturalitat— tot cau dins la llei i no és possible de faltar-hi. No em podeu jutjar, doncs. L'altre somriu
i que cada vegada que obre la boca se la troba tapada amb la cita d'una llei, d'un reglament, d'un informe confusionaris? —I amb un gran crit—: M'és

  Pàgina 1 (de 536) 50 següents »