DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
lleig A 2053 oc.
lleig M 1 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2019)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb lleig Freqüència total:  2054 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

devoció. Temem que l'hauran de llogar. Hefaistos El veiem jove i no pas lleig, sense una musculatura vigorosa, dedicat a la seva feina. Amb un martell
desagradable, però me'n vaig escapar sense dany. I li asseguro que era lleig de debò." Les màquines prosseguien treballant sense repòs. "És clar, ho
, per l'edat que té, però no val la pena d'enredar-se en un embolic tan lleig. Fóra una bona venjança, després de les vexacions, de la implacable mania
unes vacances, si li eren concedides. Pel que fa a l'arriet, esquerp i lleig, d'ullots malèvols, em decantaria a creure'l d'un bastard llinatge. I
mosseta —per sant Silvestre complirà els setze anys—. És més aviat baixa, lletgeta, però forta i alegre de caràcter. Ella sola té cura de rentar i de la
resignada. Una Cleopatra més circumspecta o més casta, una Cleopatra més lletja, hauria jugat un paper ben diferent en la vida de Cèsar i en la de Marc
da Vinci afirmava que l'acte de l'amor —el sexe en ple ús— és tan lleig, que /la natura si perderebbe\ si els qui forniquen es veiessin
d'olor delicada. Però qui cantarà aquesta flor deliciosa, amb un nom tan lleig? A la tarda, surto un moment. El vent és fred, desagradable.
enlluernar fins els molt honrats Campdepadrós. No sabem si era bonica o lletja. És probable que fos alta, d'ossos allargats i prims. Devia tenir les
ulls furiosos i tristos, deu anys més. El pare d'aquella cosa petita i lletja es queda a Padrós tres dies més. Deixa la criatura a mans de la dida,
venir sempre, perquè sempre era merescut. Podia venir en forma de mal lleig, Sant Sebastià gloriós! O de desmais, Sant Pau ens valgui! O de la pesta,
altres vegades, em prepararà el meu propi parany. Em sent vella, cansada, lletja, poc atractiva. Cada vegada que algú insinua el contrari, el meu
devuit anys, sinó més, una trentena, perquè a devuit sa joventut iguala lletges amb maques... A sa trentena ja és diferent, no es pensi; ses dones
pintoresc en el cor d'una ciutat moderna, europeïtzada, gairebé més aviat lletja i sense cap caràcter, però també és possible que, malgrat la colonització
boques puerils, he vist un homenot igual que una guineu escorxada, negre, lleig i pelut, amb una cara de mala pinta, que passava la lliçó als menuts.
un boy perquè em dugués la càrrega fins a bord. Era un xicot lletgíssim, fort com un bou, però amb les cames ja desfetes per l'elefantiasi. Els
Una altra americana, Mrs. F., cosida de milions, és la dona més lletja que mai hagi vist; el seu rostre informe, d'una blancor llepissosa, només
que ha fet fortuna a San Francisco i que a més a més és un home molt lleig però elegant i simpàtic, ensenya als passatgers una cançó maori per ésser
devien ésser els menys brutals, els més tranquils i els menys lleigs, i encara avui dia entre els tahitians hi ha tipus d'una gran bellesa. És
i en l'ànima dels tahitians. A Papeete, per exemple, veureu un homenàs lleig, vestit amb quatre parracs europeus, que es dedica a qualsevol feina dura
poder continuar badant. S'ha de dir que és una dona tota sucre, però més lletja que un caníbal. Hi ha a Tahití l'americana llarga de cames, la
no és altra cosa que el seu veí, i un veí molest. Ella el té per un home lleig, grotesc, calb, sense amplada de pit, amb uns bracets ridículs i amb un
se sap ben bé què va venir a fer en aquest món— dues filles positivament lletges i clares de color; té, d'aquest mateix mestís, o potser d'un sobrecàrrec
subjecte que havia deformat novament la pobra Mary, tan menuda, tan lletja, tan feble, aguantant un ventre de nou mesos amb unes cuixes inexistents,
a la vintena, ja es pot dir que ha fet atots. Aquesta noia, més aviat lletja i arrugada i no gens fina, és una de les dues prostitutes oficials de
els xicots més elegants i més fins i les criatures més matusseres i més lletges. Tots tenen, però, els grans morros esclafats, duríssims, d'un cautxú
els anyells i les papallones. I, pobrets, com que són tan negres i tan lleigs, s'ho han de guanyar tot a força de simpatia. Les criatures a Borabora
Quedàvem poca gent quan vaig girar-me. Era molt jove. Lletja i pobra, descarnada, com una prima cabra mogrebina
de la baronessa; arribaren Dona Maria Gradolí amb les seves dues filles, lletges i malsofertes. Finalment una aparició silenciosa: el director d'/El
no se la mereixia. Es Bearns tenen fama de guapos, però Don Ramon era lleig i molt més vell que ella. Dona Obdúlia ha estat molt virtuosa i va sebre
el braç a la vella amiga per passar al saló. Les senyoretes Gradolí, lletges i quarantones, esquelètiques, anèmiques, repulsives, remugaven en un
per a Dona Maria Gradolí, que detestava perquè les seves filles eren lletges. Tampoc no volia deixar el "Cometa" ni els diamants millors a la seva
casar-te amb Na Pilar Gradolí. Com que Na Pilar Gradolí era la més lletja i beneita de les germanes, el jove doctor es limità a produir una vaga
Sí, està clar, com totes les que cusen! Júlia. Sembla un mal lleig! Rosa. Te s'hi farà pell morta. Tenies unes mans precioses...
i, si et toques, toca't el darrera. M'explicava coses de desig molt lletges: de panses, de cirera, de fetge... El desig més dolent de tots era el de
Barcelona sense enraonar com si entre tots plegats haguéssim fet una cosa lletja. A mig camí se'ns va posar a ploure i el llistonet anava d'una banda a
sóc jo que parlo, no sóc jo que veig. L'endemà, cap cosa, ni bonica ni lletja, no se m'aturaria davant dels ulls. Encara se m'hi aturaven les coses,
sortit per casar-me amb l'Antoni i amb els nens al darrera. El carrer era lleig i la casa era lletja i l'empedrat era un empedrat només bo per carros i
amb l'Antoni i amb els nens al darrera. El carrer era lleig i la casa era lletja i l'empedrat era un empedrat només bo per carros i cavalls. El fanal era
no gastava altre censor que Madame Pasquier, una francesa de Toulon, lletja, viciosa i literària. Madame Pasquier deixava que Conxa fes totes les
vestit negre d'una gran severitat, i un xal d'or tirat a l'espatlla; era lletgíssima i deforme, tenia la pell com estucada, amb un estuc dolent, d'una blancor
la realitat— amb l'home mateix, dolorós, arriscat i alegre alhora. Un art lleig Els noms citats en la nota precedent no suposen una llista exhaustiva, ni
fer un blasme del conjunt: "Hem arribat, doncs, a un academisme del lleig". La frase conté, unides, dues objeccions: la d'academisme i la de
romànic no és bell; és, jutjant-lo a tenor de les percepcions sensuals, lleig, francament lleig. Fóra absurd creure que els contemporanis de l'artista
és, jutjant-lo a tenor de les percepcions sensuals, lleig, francament lleig. Fóra absurd creure que els contemporanis de l'artista romànic el
absurd creure que els contemporanis de l'artista romànic el trobaven "lleig", en el sentit pitjoratiu que ara té aquest mot. Potser tampoc no el
en la imatge deforme i contorsionada. Avui, és clar, l'art és més lleig que mai. Tot el que podem fer, en conseqüència, és preguntar-nos si això
de lletra —em va respondre,— i es casaven amb les unces de les pubilles lletges quan l'oncle capellà els ho manava. Sóc un home a la moderna!" I què
del qui se sap superior però no se sent segur —potser perquè és baix, lleig i borni— de donar per la sola aparença la impressió d'una superioritat
M' han dit que 's diu Toneta... —Es veritat. Ah, si li agrada mirar noyas lletjas, ja 'm pot mirar, ja. —Sí, jo tinch aquest mal gust; —feu l'

  Pàgina 1 (de 42) 50 següents »