Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i	llençà	el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera
l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es	llençarien	les claus a l'Arno per assegurar-se que ningú no els pogués introduir el
Mates, amb impuls instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va	llençar	-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les rodes. No se
i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i	llençà	algunes cigarretes. Tornà a eixugar-se la suor que li rajava pel front.
malalta del disgust, i els més violents improperis tornaven a ésser	llençats	contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. —Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí
l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la	llençà	a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem
estem en pau. Aixeca el cap i dóna'm la teva mà. Candaina s'aixecà i se li	llençà	als braços. Ho féu tan bruscament, tan torpement, a causa dels anys i del
ni tan sols sap si anirà a Santa Maria). És possible que un cop fora es	llenci	ja devers Citavella, perquè el pensament li vola allà; l'ansietat no la
si no gosés a creure en el que veia. —Mila! —la cridà. I ella es	llençà	devers ell i sentí els seus braços forts entorn del cos i descansà el cap
després del que havia passat, que amb prou feines si podia parlar. Es	llençà	escales amunt... Mila estava, en efecte, asseguda al balancí, prop del
l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i	llençar	-lo en un recó; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat, acabà per
fill meu... —Però ja no ho féu sobre d'ell, no s'havia inclinat; havia ja	llençat	el nom maquinalment, a la nit, sense esperança ja i a l'atzar, sense
ell. La recull, la frega ràpidament amb els faldons de la camisa i la	llença	darrera el cos en el precís moment que els primers badocs, atrets pel
que es barregen sense acabar-se de confondre del tot. Tots han estat	llençats	al carner sense amor ni preocupació, una cara reposa contra un ventre
aprofita la soledat de l'indret per treure's la pelvis de la butxaca i	llençar	-la entre els ossos encara descoberts. El seu company li subjecta el braç,
la vostra actitud? —S'identificaria amb la llei. Ell es mou, exasperat,	llença	la cigarreta a terra, l'esclafa amb el peu i va alçant els ulls cap a la
si no, no hi hauria manera d'entendre-s'hi. Ell s'aixeca de la butaca,	llença	la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap
de servir per a res, mentre assimilem els períodes ciceronians que ens	llencen	entre cap i coll, des de l'altre cantó de tarima, uns homes, no pas ben bé
cinta dos anys seguits i altres tants l'hauria usada, si jo no li hagués	llençat	, sense saber-ho, a la llar de Mestre Frigola. Em seria fàcil recordar
per una dama perquè allò que ella és millora en la traducció francesa.	Llença	els diners embadalit amb la dubtosa senyora, i l'econòmic empordanès
per les vegades que, sense voler, et vaig ofendre. Si algun dia et vaig	llençar	un terròs de fang, aprofitant-me de la major lleugeresa dels meus peus;
Venien també una mica passadets, perquè el senyor Anton no era massa de	llençar	; però, tampoc aquí, no era cosa de mirar massa prim, i Manuel, amb això,
sempre tolls de les darreres pluges i de les aigües brutes que les dones	llençaven	després d'haver-les fetes servir per a tot. La quitxalla, sempre
i amb la faldilla llampant a meitat de la cuixa, van fumant el cigarret i	llençant	el feble projectil de llurs escopinades. I, dominant aquest món
de la vostra Gillette, i després de tallar-se tots els dits les	llença	al mar. És un hotel absolutament polinesi, en el qual tot va a ull i tot
forta trepidació, i les cuixes i les cames s'estiren i es repleguen o es	llencen	materialment, com en els salts de les granotes i com en les tumultuoses
pels vessants del nas. Poroi va fer quatre grinyols dels seus i em	llençà	materialment contra el pit un peix de més de deu terces tot d'un verd de
evolucionar al voltant de les cames. Quan la meva cigarreta s'exhaureix,	llenço	la cua encesa al costat de la casa d'un cranc i de seguida, a poc a
tota la vida dins de les formes, de l'etiqueta i de la correcció, com	llençar	el coll planxat, les lligacames i els principis dins del foc de l'alegria
a la política de blandura practicada des de 1626 i el	llençaren	a l'aventurosa acció de força de juliol de 1640, inici de la
! ¿Què potser parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)]	Llença	aquesta... poma, condemnat! Caín. [(Baix a l'àngel.)] No
a l'àngel.)] No pot sofrir les pomes! Quer· Ho comprenc.	Llença	-la. Caín. [(Estranyat de la consideració de l'àngel envers
de la consideració de l'àngel envers Adam.)] ¿De bo de bo? [(	Llença	la poma.)] ¿Què no veus com em maltracta? Com si no fos de la seva
tal com ho dic! I aleshores, apa! vinga passejar-nos per les ribes i	llençar	pedretes a l'aigua... I somoure les branques dels fruiters: un escampall
les pintures de Caín.)] Mira. L'obra de Caín. Hi hi hi! Adam.	Llença	això! Ja ho veus. Tu caces ocells vius i ell s'entreté a fer-ne imatges
. [(Adonant-se de la llosa pintada que és per terra.)] ¿Qui ha	llençat	les meves pintures? Abel. El pare, si ho vols saber...
Els joves surten embriagats del cine heroic i	llencen	cigarrets a terra, durs com la pedra que vol clavar un ocell.
publicats pel gran poeta. El compro, però sé que el	llençaré	sense llegir-lo. És brut i depriment, imprès en un estil
/Andreu\ ...que et troba el coll i et... [(Maurici es	llença	damunt Andreu i el separa de Xela.)] /Maurici\ Què
què vols que em guardi, si tot el que queda de mi no m'interessa? Si ho	llenço	tot i vull ser una altra, aquella noia que ell somniava quan estava
noies portem de naixença. Actualment no dec mirar prim. Tots plegats em	llenceu	a la ventura! Víctor. També jo, Ernestina? Ernestina.
[(Dirigint-se a Júlia, amb gran satisfacció d'Ernestina, qui	llença	un sospir d'alleugeriment.)] I bé, superba Júlia: no pensa com jo
Pepe. Ja sabrà dir-me els vestits que estrena, les sabates que	llença	sense posar-hi mitges soles, el xampany que beu i els estalvis que fa
els acompanya. Júlia s'aixeca i va a contemplar-se a l'espill. Ernestina	llença	un sospir d'alleugeriment.)] Júlia. Trobo que li tindries de
besa la gorja a ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina	llença	un xiscle, repel·lint amb força inusitada en Pepe, qui quasi
fi, de malagraïts l'infern n'és ple. Víctor. [(Fent acció de	llençar	-se sobre en Pepe, però aturat per l'Ernestina i la
de tu per evitar aquesta hora. Ni una lleugera simpatia, creu-me; em	llençava	al precipici amb tot el coneixement, per a no fer nosa. Víctor.
-se.)] Així, doncs, per la pau de casa, tu creus que hem de	llençar	a l'Ernestina pel balcó, o tenir paciència fins que se'n vagi a
relacions, no? L'ha deixada el promès? Víctor. Vaig tenir de	llençar	-lo al carrer per vil. Ernestina no l'estimava. Dr· Riera. Això
boca.)] Rosa. Bo! Ja hi tornem a ésser? Júlia. [(	Llençant	la costura a terra i empenyent-la desdenyosament amb el peu mentre

Pàgina 1 (de 107)

50 següents