DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llencar V 1 oc.
llençar V 5013 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llençar Freqüència total:  5014 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

lectura, s'aixecà i, amb el llibre a la mà, revifà el foc mig extingit i llençà el llibre a les flames sense vacil·lació. La figura de l'ancià, darrera
l'udol sinistre de la Bèstia. Després, ja fermades les portes, es llençarien les claus a l'Arno per assegurar-se que ningú no els pogués introduir el
Mates, amb impuls instintiu, va agafar-se a la retranga. L'animal va llençar-se a una cursa folla bo i atropellant Mates caigut sota les rodes. No se
i tornant-se a alçar, sortint a la finestra i tornant; encengué i llençà algunes cigarretes. Tornà a eixugar-se la suor que li rajava pel front.
malalta del disgust, i els més violents improperis tornaven a ésser llençats contra Tino Costa. —S'ha tornat boja. —Pobra Mila! —Diuen que Tiago... —Sí
l'anà perseguint una llarga estona. Tino Costa es tragué la pellissa, la llençà a una vora, en un recó d'un obscur portal i continuà caminant. "Estem
estem en pau. Aixeca el cap i dóna'm la teva mà. Candaina s'aixecà i se li llençà als braços. Ho féu tan bruscament, tan torpement, a causa dels anys i del
ni tan sols sap si anirà a Santa Maria). És possible que un cop fora es llenci ja devers Citavella, perquè el pensament li vola allà; l'ansietat no la
si no gosés a creure en el que veia. —Mila! —la cridà. I ella es llençà devers ell i sentí els seus braços forts entorn del cos i descansà el cap
després del que havia passat, que amb prou feines si podia parlar. Es llençà escales amunt... Mila estava, en efecte, asseguda al balancí, prop del
l'altra de l'habitació; intentà llegir, però hagué de tancar el llibre i llençar-lo en un recó; consumí cigarret darrera cigarret; descoratjat, acabà per
fill meu... —Però ja no ho féu sobre d'ell, no s'havia inclinat; havia ja llençat el nom maquinalment, a la nit, sense esperança ja i a l'atzar, sense
ell. La recull, la frega ràpidament amb els faldons de la camisa i la llença darrera el cos en el precís moment que els primers badocs, atrets pel
que es barregen sense acabar-se de confondre del tot. Tots han estat llençats al carner sense amor ni preocupació, una cara reposa contra un ventre
aprofita la soledat de l'indret per treure's la pelvis de la butxaca i llençar-la entre els ossos encara descoberts. El seu company li subjecta el braç,
la vostra actitud? —S'identificaria amb la llei. Ell es mou, exasperat, llença la cigarreta a terra, l'esclafa amb el peu i va alçant els ulls cap a la
si no, no hi hauria manera d'entendre-s'hi. Ell s'aixeca de la butaca, llença la punta de cigar a terra, l'apaga amb el taló de la sabata i avança cap
de servir per a res, mentre assimilem els períodes ciceronians que ens llencen entre cap i coll, des de l'altre cantó de tarima, uns homes, no pas ben bé
cinta dos anys seguits i altres tants l'hauria usada, si jo no li hagués llençat, sense saber-ho, a la llar de Mestre Frigola. Em seria fàcil recordar
per una dama perquè allò que ella és millora en la traducció francesa. Llença els diners embadalit amb la dubtosa senyora, i l'econòmic empordanès
per les vegades que, sense voler, et vaig ofendre. Si algun dia et vaig llençar un terròs de fang, aprofitant-me de la major lleugeresa dels meus peus;
Venien també una mica passadets, perquè el senyor Anton no era massa de llençar; però, tampoc aquí, no era cosa de mirar massa prim, i Manuel, amb això,
sempre tolls de les darreres pluges i de les aigües brutes que les dones llençaven després d'haver-les fetes servir per a tot. La quitxalla, sempre
i amb la faldilla llampant a meitat de la cuixa, van fumant el cigarret i llençant el feble projectil de llurs escopinades. I, dominant aquest món
de la vostra Gillette, i després de tallar-se tots els dits les llença al mar. És un hotel absolutament polinesi, en el qual tot va a ull i tot
forta trepidació, i les cuixes i les cames s'estiren i es repleguen o es llencen materialment, com en els salts de les granotes i com en les tumultuoses
pels vessants del nas. Poroi va fer quatre grinyols dels seus i em llençà materialment contra el pit un peix de més de deu terces tot d'un verd de
evolucionar al voltant de les cames. Quan la meva cigarreta s'exhaureix, llenço la cua encesa al costat de la casa d'un cranc i de seguida, a poc a
tota la vida dins de les formes, de l'etiqueta i de la correcció, com llençar el coll planxat, les lligacames i els principis dins del foc de l'alegria
a la política de blandura practicada des de 1626 i el llençaren a l'aventurosa acció de força de juliol de 1640, inici de la
! ¿Què potser parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)] Llença aquesta... poma, condemnat! Caín. [(Baix a l'àngel.)] No
a l'àngel.)] No pot sofrir les pomes! Quer· Ho comprenc. Llença-la. Caín. [(Estranyat de la consideració de l'àngel envers
de la consideració de l'àngel envers Adam.)] ¿De bo de bo? [(Llença la poma.)] ¿Què no veus com em maltracta? Com si no fos de la seva
tal com ho dic! I aleshores, apa! vinga passejar-nos per les ribes i llençar pedretes a l'aigua... I somoure les branques dels fruiters: un escampall
les pintures de Caín.)] Mira. L'obra de Caín. Hi hi hi! Adam. Llença això! Ja ho veus. Tu caces ocells vius i ell s'entreté a fer-ne imatges
. [(Adonant-se de la llosa pintada que és per terra.)] ¿Qui ha llençat les meves pintures? Abel. El pare, si ho vols saber...
Els joves surten embriagats del cine heroic i llencen cigarrets a terra, durs com la pedra que vol clavar un ocell.
publicats pel gran poeta. El compro, però sé que el llençaré sense llegir-lo. És brut i depriment, imprès en un estil
/Andreu\ ...que et troba el coll i et... [(Maurici es llença damunt Andreu i el separa de Xela.)] /Maurici\ Què
què vols que em guardi, si tot el que queda de mi no m'interessa? Si ho llenço tot i vull ser una altra, aquella noia que ell somniava quan estava
noies portem de naixença. Actualment no dec mirar prim. Tots plegats em llenceu a la ventura! Víctor. També jo, Ernestina? Ernestina.
[(Dirigint-se a Júlia, amb gran satisfacció d'Ernestina, qui llença un sospir d'alleugeriment.)] I bé, superba Júlia: no pensa com jo
Pepe. Ja sabrà dir-me els vestits que estrena, les sabates que llença sense posar-hi mitges soles, el xampany que beu i els estalvis que fa
els acompanya. Júlia s'aixeca i va a contemplar-se a l'espill. Ernestina llença un sospir d'alleugeriment.)] Júlia. Trobo que li tindries de
besa la gorja a ran d'orella; un bes llarg, golut, de vampir. Ernestina llença un xiscle, repel·lint amb força inusitada en Pepe, qui quasi
fi, de malagraïts l'infern n'és ple. Víctor. [(Fent acció de llençar-se sobre en Pepe, però aturat per l'Ernestina i la
de tu per evitar aquesta hora. Ni una lleugera simpatia, creu-me; em llençava al precipici amb tot el coneixement, per a no fer nosa. Víctor.
-se.)] Així, doncs, per la pau de casa, tu creus que hem de llençar a l'Ernestina pel balcó, o tenir paciència fins que se'n vagi a
relacions, no? L'ha deixada el promès? Víctor. Vaig tenir de llençar-lo al carrer per vil. Ernestina no l'estimava. Dr· Riera. Això
boca.)] Rosa. Bo! Ja hi tornem a ésser? Júlia. [(Llençant la costura a terra i empenyent-la desdenyosament amb el peu mentre

  Pàgina 1 (de 101) 50 següents »