Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llençol M 1676 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llençol Freqüència total:  1676 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

cap a l'habitació de Sileta. La veié estesa, descoberta, entre els llençols en desordre, i endevinà tot d'una el que havia passat. El gresol se li
el gresol, apagat a terra, amb l'oli vessat. Ella estava entre els llençols en desordre, amb el coll blanc torçat dolçament sobre el coixí, com
i el rentaren. Després l'estengueren sobre una manta i el cobriren amb un llençol per damunt. Ho feien en silenci, sota el callat girar de les estrelles,
seva. Càndia del Noro, que el vetllava, s'havia adormit. Vaig alçar el llençol, i encara em dura el tremolor. Em semblava tothora veure'l; no he pogut
simpatia agraïda per aquells microbis obscurs que em retenien entre els llençols. "Poc es pensen —em deia— aquests /micrococus catharralis\,
Però en indrets, la neu s'aprima, es torna transparent, es clivella el llençol blanc i apareix el to bru de la terra. 9 gener. No surto
rajols grocs; la dona hi és asseguda, l'esquena repenjada al capçal i els llençols rebregats fins sota el pit que protegeix una mena de xambra insidiosament
curosament damunt l'escampall de fulles d'afaitar amuntegades sobre un llençol sense estrenar, però ja greixós. S'hi atura un moment, els ulls fits en
crea un corrent d'aire que els embulla els cabells i se'ls enduu els llençols que proven de subjectar amb totes dues mans mentre parlen, reneguen o es
rostres cadavèrics que se'ls riuen a la cara, enredant-se amb els llençols entortolligats sobre els rajols i, en passar per davant de les portes
perdre els sentits. —Em ficaré al llit, i descansaré —es deia. Però els llençols s'arrugaven i el llit era dolorós i la claror del nou dia el trobava
mantenir en ordre, i rentava i planxava les brodades camises i els llençols, que Jeroni, tossut, es canviava fins i tot cada setmana, no com era
repetir-la, que treure's la dona del davant li havia costat un llençol i que s'apressessin a pagar-l'hi. L'havien escoltat amb aire distret,
Aquella tarda Jeroni trucà a la cambra d'Erasme. Li portava un dels seus llençols de bon lli, que la dida havia guardat dins un calaix ple de codonys i
una estona, sense fer cas d'allò que Erasme li deia, que deixés el llençol i que ja podia tornar-se'n, reblat allà mateix per una immensa
Li vaig tapar la boca amb el seu mocador i vaig fer un farcell amb el llençol, la vaig baixar amb aquesta corda. La corda l'havia poguda recuperar,
vaig baixar amb aquesta corda. La corda l'havia poguda recuperar, però el llençol no. Reien tots dos i de sobte Erasme va deixar de riure. —Sou uns
amb estrèpit una porta, ella seguia dormint, enfonsada en la flonjor dels llençols, morta de tota expressió, només el lliscar del seu respir, de la seva
persona en el llit de Jeroni, tapant-se ridículament amb la gira del llençol com una criatura que no vol ser despertada, ja no li permetrà aquesta
de l'allitament, si és que algú la sap; embolica el malalt amb el propi llençol i el trasllada al Llatzeret de Jesús on no pot esperar altra cosa que la
l'animal, també mort, extragueren els cadàvers; els embolcallaren amb llençols i, en un carro, els pujaren al poble. Els cossos foren rentats per les
indomable. Però aquella dona forta i valerosa es consumia ara entre els llençols, descoratjada i trista, i en un abandonament del qual res ni ningú no la
rabent de la cabina deixant el seu cos adolescent, perfecte, tapat amb un llençol. Durant la resta del viatge em vaig amagar, no volia que ningú em veiés.
de la pluja, oferent, estesa sobre un llit metàl·lic, pobre, sobre uns llençols usats. Helena per primera vegada meva, nua entre els meus braços. Els
límpids. I molt més delicades les filigranades lletres que brodaves als llençols de fil per als nuvis més senyors de Ciutat. Potser aquella nit abans de
trobaren en terra moltes capses de llumins buides. I a tu, coberta amb un llençol amb un somriure encisador com si un nígul de voluptuositat t'hagués
I sa roba ho agraeix, segons com la renten, perquè no és igual rentar un llençol de fil que un pedaç de fregar o un vestit ple de randes i perfalans...
gràcia dels Jardins dels Serrans, quan el vespre era com un llençol eixugant-se —de nit, hi havia allí la clandestinitat,
i esperava el seu fill. I va parar la taula, li va posar també llençols nous en el llit, i esperava a la porta. No ha sabut res del
o tu em vares fer lliure. Damunt els nostres cossos volaven els llençols, volaven els coloms en el cel del crepuscle. Oh
barat, la boira extensa! Damunt els nostres cossos volaven els llençols, els llençols eixugats amb la brisa salada. Un al
Damunt els nostres cossos volaven els llençols, els llençols eixugats amb la brisa salada. Un al costat de l'altre, i
peu descalç pintat de mangra, pla com una pota d'ànec, emergint del gran llençol que les embolica. A la Kasba he vist, entre els noms dels carrers,
amb una gran xilava i amb fes i turbant, i les pageses no abandonen el llençol que les embolica de cap a peus i vigilen el gra que cau dintre el solc,
pogut treure l'entrellat. Totes descalces, totes iguals, totes el mateix llençol blanc, totes un cul enorme. Les úniques que he pogut veure una mica tal
el de sota i vermell el de damunt, mal coberts pel llençol emmascarat de pols i de betum, car les sabates no es
els deu deixar més nets. Si feia el llit pensava: la Maria deu deixar els llençols més tibants... I només pensava en la Maria, sense parar, sense parar.
vaig posar a plorar en Quimet va aixecar el cap per damunt de la gira del llençol i em va preguntar què em passava i li vaig confessar la veritat: la por
Ja veu, va dir la senyora. I al mig de l'alcova hi havia una taula amb un llençol cremat d'un cop de planxa, on el marit de la senyora dels cabells blancs
I tot era calor, molta calor, la roba s'enganxava a l'esquena i els llençols s'enganxaven per tot el cos i la gent vivia esparverada. L'adroguer de
de vendre'm les dues monedes de mossèn Joan, m'ho vaig vendre tot: els llençols brodats, el joc de taula bo, els coberts... m'ho compraven les que
sabem el treball del cor ni el gran neguit dels budells... I l'olor dels llençols plens del meu cos i del cos de l'Antoni, aquella olor de llençol cansat
dels llençols plens del meu cos i del cos de l'Antoni, aquella olor de llençol cansat que va xuclant l'olor de la persona, olor dels cabells damunt del
La rentadora Al safareig de ribera rentaves els teus llençols, oh rentadora, i a l'estiu buscaves l'ombra,
dominant: la del tabac consumit. El fum covat era el que impregnava els llençols i la pell de Frederic, barrejant-se amb les reminiscències d'un perfum
Rosa Trènor. I Frederic, l'endemà d'aquella decisió, estirat dintre dels llençols, interrogant amb els ulls d'una manera mecànica el gos dissecat i tornant
de ple dintre el clima dels somnis... Frederic, estirat dintre els llençols, acabà de situar i reproduir les escenes mentalment. De tot plegat en
mateix temps una mandra corporal absoluta el tenia estenallat contra els llençols, en aquella hora inconfessable de dos quarts de cinc de la tarda. I les
la brutalitat de qui fos, i tot per mantenir una misèria de perfums i de llençols de color de rosa. Frederic coneixia una mica aquelles humiliacions i
per dur un servei a les cambres de preu més elevat. Tapà la morta amb el llençol, apagà el llum, espià si el corredor era desert, obrí la porta i al cap

  Pàgina 1 (de 34) 50 següents »