×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llenca |
Freqüència total: 520 |
CTILC1 |
| el vent. La tarda és més benigna. Faig repòs de cara al sol, i hi ha una | llenca | prima de núvols davant meu, al fil de la carena: crinera, llana | | al Serrat de Cerdans, a pagar la llet. Pels sots obacs encara hi ha grans | llenques | de neu glaçada. Entre els pollancres nus —"semblen ànimes de | | He pogut anar sense abric; però pel camí encara he alçat amb el bastó | llenques | de glaç de dos dits de gruix, que cruixien com vidre. És curiosa, en | | per als escriptors catalans necessitats. A la tarda vaig a Cubells. Veig | llenques | de glaç de prop de tres dits de gruix. El cim de les Agudes és ben nevat: | | bosc d'alzines i pins o en un bocí de garriga de mates i romaní, en una | llenca | de camps d'ametllers que comencen a enllestir un cel de neu entre les | | tota la foscor de l'espai— ja veia jo des de la punta de proa la infinita | llenca | de la costa africana tota martiritzada de puces lluminoses. El far del | | a cada tombant de la seva història. Els sacerdots sorgeixen de totes les | llenques | de la comunitat nacional, sense excloure'n cap, i així transparenten a | | Lluís, ni gairebé a repoblar el camp i la marina de les Balears i una | llenca | litoral i algunes ciutats de València. Per a aquesta mena d'empreses de | | era rosat, tendre. Feia venir la saliva a la boca. Me'n va donar una | llenca | i ell en va mossegar una altra. —Recony! Si ens ho poguéssim endur tot! | | la taula. I, com a sorpresa, va treure formatge, saucisson i una | llenca | de foie-gras que li havien donat a les botigues. —Anem, va dir, no | | El mosso corre a treure'ns els plats i els coberts. Ens serveix una | llenqueta | escarransida de biscuit glacé. —Si no protesto, fem un dinar tot | | turmentadors d'Escil·la en prendre el bany, per la marina | llenca | entre els sorrals trinacris i Calàbria; menys lleig | | i la vista, no arribava a destriar els prodigis que deia, sinó una | llenca | de terra poblada d'arbrissons desnerits, i les aigües brutes que llepaven | | un pa de bresca. Els més afavorits s'avancen a la falda per admirar la | llenca | de la mar que trenca l'esquenam calcari de Mallorca o de Sant Martí de | | incloent-hi els descendents modificats, reeixiria a viure en la mateixa | llenca | de terra. I sabem prou bé que cada espècie i cada varietat d'herba | | dels animals i de les plantes que viuen ben propers, dins alguna petita | llenca | de terrenys, en poden viure (suposant que no tingui res de peculiar en la | | de milles, que constitueix les formacions—, que les illes grans o les | llenques | de terra d'on el sediment es derivà, existiren, de principi a fi, als | | i, per altra banda, que allí on existeixen ara continents, existiren | llenques | grans de terra, subjectes sens dubte a grans oscil·lacions de nivell des | | diferents llurs produccions vivents! Si en l'hemisferi sud comparem grans | llenques | de terra a Austràlia, Àfrica del Sud i l'oest de Sud-Amèrica, entre | | que un clima més fred permeté llur migració anterior a través de llargues | llenques | interposades, que esdevingueren després massa càlides per a llur | | dolça, que tenen grans facultats de vol, i que de natural viatgen d'una | llenca | d'aigua a d'altres, sovint distants. La naturalesa, com un jardiner | | profundament convençut que afectà alhora el món sencer, o almenys grans | llenques | meridionals. Per tal de demostrar com són de diversificats els mitjans de | | I per cada vas hi ha una dolça, o sucre esponjat, que és aquella mena de | llenques | que a Barcelona anomenen, bàrbarament, bolados. De dolces n'hi ha | | sigui el Rosselló o les Canàries —o Torrevella—, però també una | llenca | meridional de costa italiana, o enormes espais de l'Àfrica del Nord. De | | cridats i arrelats a la capital i a les viles reials: ells formaren la | llenca | —per a entendre'ns— "burgesa" del país. La majoria d'aquests | | o, per precisar-ho més, els 218.298 cultivadors d'aquesta | llenca | de la propietat rústica se la reparteixen a una extensió mitjana de | | contrada només l'extensió que una pell de bou ocuparia. Tallat el cuiro a | llenques | finíssimes, clogué el perímetre d'una gran ciutat... Els grecs no | | i, enllà, enllà, Djebel-Zaghuan. Entremig: la Goleta, petita vila a la | llenca | mitgera entre la mar i el llac, porta de l'estret canal que el travessa. | | a la finestra d'una casa de pescadors de Vilanova, puc veure una | llenca | d'aquell sorral amb barques tretes en terra, i d'altres papallonejant a | | general un poder suprem o de segon grau. Ha d'ésser en departaments o | llenques | verticals. Els pocs o molts departaments atribuïts al govern regional | | un ha de viure al pis del davant; i torre, i criats amb casaca i una | llenca | de Tibidabo, i jo, el més lleuger dels viatjants, volia ésser home de | | i la claror blava del cel, que entra per dalt de les barbacanes com una | llenca | de blavor, els hi enxiqueix les nines dels ulls; si estan cansats, | | el sol ben encimentat i am globos de llum, de tant en tant, i forma una | llenca | de pedra, amb el mar a cada banda, com un gran barco anclat en la terra. | | blau", que aquesta pedra l'enclou tant, que, vista allà al fons, la | llenca | d'aigua, sembla una tira de cel que ha caigut a dintre del torrent, i, | | cayre de les vigues, algun quadret per les parets, una cadira per terra, | llenques | de roba blanca enfangada voleyant d'assí d'allà. —Redeu! redeu! redeu! | | glaç, i es tornà groc, i semblà aquelles onejants, arrossegadisses | llenques | de lava que hom troba empedreïdes en els baixos nivells de la sina del | | l'excessiva llargària dels seus braços, i per remeiar això afegia fusta, | llenca | darrera llenca, a la culata de la seva escopeta virginal. Estava, val a | | dels seus braços, i per remeiar això afegia fusta, llenca darrera | llenca | , a la culata de la seva escopeta virginal. Estava, val a dir-ho, | | per no morir de fam a mans dels altres. Llavors l'hauríeu vist mossar | llenques | de cansalada crua, blanca i llefiscosa com sabó. Segons com, substituïa | | és ampla, però només se n'aprofita la meitat. No fa pendent, fa conca. La | llenca | que no s'aprofita serva el llot ressec de molts hiverns. Unes enormes | | guisa s'espenyaren turó avall, dret fil, deixant parracs de roba, | llenques | de pell i trossos de carn en els esbarzers, arços i argelagues. Algun | | de la pluja, el respir de les boires condensat. Demés s'apropaven | llenques | de núvols rastrers, al lluny, les muntanyes apareixien i desapareixien | | darrera una finestra baixa, el d'un vell asmàtic. Un gat traspassa la | llenca | de claror i es fica sota un carro amagat en el poderós batiment d'ombres | | ha una colla d'homes despullats, tan despullats que amb prou feines unes | llenques | de "maillot" floten ça i lla damunt d'ells, vetllant, a l'atzar, per | | els istius. En aquest poblet no hi tinc casa pròpia ni llogada, ni una | llenqueta | de terra, ni una tomaquera tan sols; no m'hi lliga cap interès material, | | i grassa, on es fonen les perles i les roses; i els seus ulls són dues | llenquetes | de cel tremoladís. És una dona que ompliria de glòria la intimitat d'un | | dels nostres conreus, si no hi haguessin ocells al món! Mireu aquesta | llenqueta | de regadiu, amb quatre cols i quatre escaroles: ¿us penseu que amb tres | | us arribarien sanes i fresques al temps de les collites? I qui diu de la | llenqueta | de terra diu dels camps i les vinyes, i dels fruiterars i els oliverars, | | puput tota sola espicossant en un camp de mongeteres o enfeinada en una | llenca | de rostoll. Però, sigui a la banda que sigui, la puput sempre és una | | que l'havia envellit l'havien lligada a cada pedra del seu carrer i a la | llenca | de cel que es veia entre les dues fileres de teulades quan sortia de |
|