Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Alerta, Oleguer, alerta; als teus peus acaba d'esbadiar-se la gola d'un	llenegar	mortal, el pit de la Valèria cova una tragèdia; la seva carn de poncella
bellesa pacífica del seu rostre bru, de gests lents però dominadors. Ja	llenegava	per tot ell un no es sap què de voluptat que es concretava, imperativa,
del pla, el qui passant abans d'auba davant el portal clos, havia fet	llenegar	la dita carta missiva. Aquesta carta missiva portava la nova de
i no permetria, per altra part, que s'hi diposités cap classe de gra, que	llenegaria	cap als costats i, per tant, no es podria moldre. ¿Com es molia, doncs,
blanca") o simplement "llenega", terme que deriva de l'antic verb "	llenegar	", avui dia caigut en desús, que vol dir "relliscar", al·lusiu a la
al llit), sadollar (= atipar), asseure's,	llenegar	, espanyar (= espatllar), escalivar (=
a la seva paraula. Aquella nit esmolada i feixuga, la meva mirada	llenegava	com una boira viva sobre les velles cases de Can Delabau. Ni un moviment,
i Can Cornuelles, i Can Contbui de l'Estela, i Can Sobirà. Noms que	lleneguen	com l'aigua clara pel coll ple de verdet de la cisterna, o que cruixen,
vaig entrar dins l'aigua. —Aquí, a sa vorera —em deia ell—. Alerta a	llenegar	: allà enmig no hi fas peu. L'aigua m'arribava a tall de cintura. Havia
els ginjolers frondosos de la costa de l'Ajuntament, el cosí Roca deixava	llenegar	, lent i trasbalsat, la seva mà grassona pels cabells infinits, preciosos,
i la panxa amb el mànec d'uns espolsadors. El groc callava i la sang li	llenegava	per la barbeta, se li introduïa pel coll de la camisa, que era caqui.
vaig notar que les reaccions posteriors disminuïen, fins que un dia em va	llenegar	de les mans una bresca carregada d'abelles; me'n degueren picar quatre o
bé el front i que ens evitarà en temps calorós que les gotes de suor	lleneguin	sobre els ulls i es depositin sobre la part anterior de la reixeta, cosa
mel per centrifugació cap a les parets internes del cilindre. La mel en	llenegar	es deposita en el seu fons. En centrifugar no s'ha d'intentar extreure
comprades per poc preu en la botiga del pessimisme. Una observació que	llenega	per damunt les aigües embassades suprimeix les corrents i fonts de la
per conseqüència de les continuades pluges d'aquell any, que havien fet	llenegar	les gratadures de costera, assentades sobre les dites argiles; el treball
. Per sonar-la s'ha de banyar la mà que agafa la canya i s'ha de fer	llenegar	estrenyent-la un poc. La canya ha d'estar horitzontal, perquè l'aigua no
un poc. La canya ha d'estar horitzontal, perquè l'aigua no hi	llenegui	i podresqui la pell. El ritme se du pegant cops equidistants i, entre cop
qui se perd i s'esborra pels fons dels caminals, la llum freda qui	llenega	damunt les aigües mortes i entelades, la natura submergida dins
la personalitat definitiva del poeta. L'ona, més transparent que fonda,	llenega	sense esforç entre marges coneguts, reflectint les notes qui caracterisen
personalitat definitiva d' el poeta. L' ona, més transparent que fonda,	llenega	sense esforç entre marges coneguts, reflectint les notes qui caracterisen
per la mar blava los esposos benehits, mentres la nau	llenegava	demunt l' aigo, y se gronxava, varen romandre
qu' es mesté posarsê sa vista à sa punta d' es pèu per no caure ó	llenegá	; y bò seria que s' Ajuntament la se mirás amb uys de misericòrdia y la
El torrent Besant la molsa que s'hi retrata,	llenega	l'aigua remorejant: trenca i enfila ruixims de plata,
d'albelló que, lent, escorre: tebior suau de borra	llenega	en la teva mà. ¡Com s'ablaneix la vetllada del teu candor
corc, arrisca el braç finíssim pel rònec entreforc, i	llenega	tota ella, aromàtica goma de cirerer fruitós que ja
ja despresa del meu goig. ¿Estàs fora, dins el pit?	Llenegues	de l'esguard a la dolcesa de la ment; de la ment, al somni. Oh
reconeix un dels amos. D'un a un, fàcilment els forrellats	lleneguen	; les cadenes es posen en silenci a les lloses gastades pel
Quan vaig anar a tirar el sac de fems al pou. Estava banyat, vaig	llenegar	i... no ho sé. Ai, fa mal! August. ¿No deus tenir res romput?
pujaré per aquí ahont hey ha tèrra. —Tú no pensas bé. Sa tèrra redòla y	llenega	y t' en duría altre vegada abaix des pou. Mentres tròpies ròques, puja
de tèrra qu' ara vé, ja que no pòts passá per altre part; no fos còsa que	llenegasses	y cayguesses dins es fondo d' es pou, perdent tota sa feyna que fins ara
el dianye et carrec! —flastomà. Tornà a agafar-lo, i... lo mateix. Li	llenegava	per enmig d'es dits i el mossegava cada vegada. Provà amb s'altre, a
muscular. A cada brassada, demunt les ondulacions grasses del dors, hi	llenegava	la trunyella sedosa y llarga, de refleigs daurats, fascinadora com una
demunt el cayre del abeurador, posant el peu dret en remull y fent	llenegar	dins l' aygua el bras arromangat fins al colzo, com un infant qui no te
abocantse a una magrana cop-en-sec esgranada. Vers el Xeloc el terrer	llenegava	en suau capavallada formant un regueró proper. En el fons hi corria una
organisme de la vida com un nirvi envertolat de tristors. Aquelles amors	llenegaven	plácides y manses, colorint la primavera dels dos adolescents ab
es seu!"— Afluxá els brassos qui 'l sostenien com grapes de selvatgina y	llenegá	rapidament per la biga fins a bax, entre admiracions, lloanses y
no m' el donarás de cap manera? Tomeu. Segons y com... [(Fent	llenegá	es dit grós y s' indice de sa ma dreta.)] Ja mos enteném. Mestre
allí, lleugera, salta. Però l'aigua s'enfonsa. Cerca el pendís,	llenega	. Omple el fondal; hi endinsa tot el cel que
més és que tots fossin calbs, i que tots invariablement anassin fent	llenegar	el palmell de la mà per damunt la clespa, per tal d'eixugar-se-la una mica
projecta. S'esbalaeix a tal vista Enees. En fi, s'allargassa el serpent	llenegant	entre els plats i les copes brilloses; tasta els menjars sagrats i torna
dormia com l'encarnació d'una figura etrusca. Aquell cos ferm i competent	llenegava	, sense cap pudor, del sentiment a la consumació. Al matí, lliurava rostre
—però definitivament no feliços—. La gota sobrant del llagrimal li	llenegà	per la galta fins que Abel l'absorbí amb una besada que no era certa. Ja
la fragància del blat tot just segat. Li agradava veure una gota d'oli	llenegant	per la fulla de lletuga, les olles fumejants, la carn sense salses
s'ha enredat un peu amb les herbes del fons. Quan l'estira se li esmuny,	llenega	. Ha tret en Jaume. Té una ferida al cap i sang, una cama repinyada...
d' un nou plant que no te nom cara avall sent que	llenegan	. {M· Aguiló y Fuster}.
a córrer. Els pinars adquirien una espesseïda, quasi opaca, claror. Vaig	llenegar	, amb la neu glaçada del camí, i vaig caure. Tots se'n van riure. N'Andreu
Una llàgrima d'agraïment al Cosmos, que a la fi li havia fet justícia, li	llenegà	galta avall. Fornaris sabia perfectament a què es referia el President
seguia amb molta d'atenció les passes dels servents, tenint cura de no	llenegar	amb les sabates noves, la qual cosa li hauria semblat catastròfic.
seus braços. Canello tocava el piano sota un immens roser florit, fent	llenegar	els dits amb tanta de suavitat damunt les tecles que semblava que no

Pàgina 1 (de 2)

50 següents