DispersionsDispersions   Distribució cronològicacronològica
Distribució
  Distribució geogràficadialectal
Distribució
  Lemes:
  reset   aplica
llengua F 37703 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2020)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llengua Freqüència total:  37703 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita llengua inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els
quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva llengua en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies
meu abast. I m'augmenteu també l'esglai, amb innovacions de sibil·la i llengua", es queixava per vici el client, en amollar els correctes honoraris.
contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la llengua —signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la
a frec de rompent, em recito uns versos en els quals es canta que una llengua, tallada en la seva última rel, damunt la terra negra tremola, murmura i,
ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de llengua diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de
Després, però, de nou en ús de la meva expedita, tan entrenada llengua, amb minuciosa precisió passarem comptes." Narcís "Encara no t'has
únics autors de tots els escassíssims llibres publicats en aquella llengua, a pesar de la seva hegemonia. "És conca i de Sinera", anunciava a sota
no atenyia, ni de bon tros, a tant. "La primera virtut és frenar la llengua", s'autoaconsellava Ludovicus Baronet. "Vet aquí que de sobte em sento
puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la llengua, per a un repòs tranquil en el fosc regne, un cop satisfet amb
l'altre, en les seves llegendes, i en parlar era com si es parlessin en llengües estrangeres. Aquesta nit en l'ànima de Tino Costa havia ressuscitat tota
la ment de Maria Àgueda s'acut aquesta idea, i és ella la qui li trava la llengua, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos
passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola seca; la llengua se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un continu tremolor:
precepte —o el consell— del Catecisme, si no el recordo malament, i en la llengua en què me'l van ensenyar, diu, o deia: "Sufrir con paciencia las
els frares de Sant Domènec reben el mot com un dicteri. I heus ací que en llengua catalana aquest derivat de nació —el sufix ista s'hi fa
fa plenament significatiu— s'anticipa, n'estic segur, a totes les altres llengües europees. No puc donar cap garantia de la meva asserció: és una pura
morositat sensual intensa, que no abandonen mai la correcció urbana de la llengua: són pseudopornografia. Si en prescindim, l'afirmació és vàlida: la
la formulació encantadora sol distreure de les raons formulades. En la llengua dels nostres veïns, Jorge Manrique va llegar a la posteritat un parell de
constitueixen un apartat notabilíssim de les antologies literàries de les llengües naturals o postisses de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es
de Goethe per aprendre l'alemany. Em fa molta il·lusió anar penetrant una llengua nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava
i costerut—, però la fornícula era buida. El fum dels incendis ha deixat llengües negres al portal i a les finestres d'esglésies i convents. Però encara he
una mica cada dia. Crec que la cosa important per a l'estudi de les llengües és impregnar-se insensiblement de l'ambient de l'idioma que vol
per què no diu res, ell? És mut, potser? —A col·legi li van tallar la llengua —fa ella simplement. Acaricia el rostre de l'infant amb una expressió
recull una pelvis. —Femella —diu. Es passa el dors d'una etiqueta per la llengua, però abans d'enganxar-la atura el gest, torna a mirar l'os que té a les
tinc, de pare. —Voleu dir que és mort? —Sóc... —però es mossega la llengua, rectifica—. Sí. Era un home de la terra. —Essent així, no es comprèn
als peus, a frec del botxí encaputxat que contempla mefistofèlicament la llengua sortida que s'allarga fins a la barbeta com un drap sagnant. —Per això
d'obrir a llur entorn un espai buit, enmig del qual panteixen amb les llengües penjants. Des de darrera el toca una mà tendra i fina que li prem el
el bes és palpitant. Quan una noia toca el llavi del seu amant amb la llengua i amb els ulls tancats reposa les seves mans en les d'ell, el bes és
el llavi inferior entre els dits i després, en haver-lo tocat amb la llengua, se'l prem ben fort contra l'altre llavi. En el bes pot jugar-se a veure
quelcom molt complicat que l'obliga a obrir la boca, d'on penja una llengua curta, ampla, protegida per una capa blanca molt robusta i d'aspecte
al... algunes expressions se... ves —prossegueix la noia amb la llengua cada cop més lligada— i que... que havia... publicat un llibre... co...
de nou contra la dona que s'ajup encara més, ara amb la boca oberta i la llengua penjant, el front i les galtes, el nas i la barbeta inundats d'una suor
es culiva al seu damunt, avança una mà. —Què ha passat? Ell pugna amb la llengua inhàbil, glopeja una mica d'aire amb la boca excessivament oberta abans
pensarós, desconcertat, torna a moure el bolígraf: "Un fill meu tindria llengua, oi?" Ell gairebé riu, ara. —Sí, en tindria. En tindrà —recalca
enteníem, aquest noi. Que no sap parlar, potser? —És mut. Li vau tallar la llengua —declara ell sense embuts. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre
temps no sembla pas millorar l'humor—. No m'estranya que li tallessin la llengua. A veure —diu, recollint la documentació, i es posa a repassar-la
Carles III havia estat més sever que el seu pare pel que fa a l'ús de la llengua catalana, i els barcelonins, que eren extraordinàriament addictes a
procuraven justificar-se, com ho fa Antoni de Capmany, dient que la llengua catalana era ja ben morta. I Antoni de Capmany devia saber que mentia car
que bateguen es renega en català i es fan les instàncies en qualsevol llengua que s'imposi. L'esperit i la seva expressió que és el llenguatge es queda
l'expressió de la seva ofensa, i fa parlar l'erudit barceloní en la llengua del cadastre: "Lo cas és que encara que no vulga tindré de
Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al Col·legi. Els seus mestres de llengua són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i Basili Rovirosa
Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa. Castellà i llatí són, per a ell, llengües que cal assimilar amb una certa divertida dificultat, igualment plens de
del seu pensament. És possible que escrivís alguns versos en castellà, la llengua del cadastre com l'anomena el Baró, com va fer uns exercicis de mètrica
francesos i anglesos, i arriba a dominar, amb rapidesa, l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver llegit en llengua castellana no
rapidesa, l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver llegit en llengua castellana no l'interessaren prou per a exercir influència en el seu
o el mosso contaven la història del penjat que amb veu palpissota, car la llengua li penjava, demanava plorant una oració. O la història del taverner que
l'empenyé endavant, l'obligà a endinsar-se en el laberint d'aquella llengua dúctil i madurada, amb mots d'un nou dring que produïen una misteriosa
esbandit sense pensar-s'hi gaire— i en aquest article sostenia, en llengua catalana, que els catalans no tenien altre camí per a salvar-se que la
les victòries el desencoratjament! Quin adequat defensor per a la nostra llengua vençuda! Duhesme es devia escoltar els discursos de l'homenet fantasiós
corda al coll, lo cap torçat, els ulls com ulls de pont, i en un pam de llengua a fora penjant. Quin espant! No es deixava detall, per impressionar-lo

  Pàgina 1 (de 755) 50 següents »