Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

vell que fa cinquanta anys que aprèn a escriure en català, aquesta petita	llengua	inconeguda, que alguns designen baleàric, d'altres valencià i els
quasi inusitada no t'agradarà, si han empresonat el teu cervell i la teva	llengua	en closes, amb freqüència falsament sòlides, incompletes i nècies
meu abast. I m'augmenteu també l'esglai, amb innovacions de sibil·la i	llengua	", es queixava per vici el client, en amollar els correctes honoraris.
contem aquest breu resum, perquè Pulcre Trompel·li s'ha mossegat avui la	llengua	—signe d'estómac brut o de ventre enfitat— i farfalleja. Quan recobri la
a frec de rompent, em recito uns versos en els quals es canta que una	llengua	, tallada en la seva última rel, damunt la terra negra tremola, murmura i,
ho, aprèn-ho, amor, era, quan li abellia, i sovintejava, rampelluda i de	llengua	diligent, acerba. Aquesta, l'embolic, no piula, almenys per ara, i és de
Després, però, de nou en ús de la meva expedita, tan entrenada	llengua	, amb minuciosa precisió passarem comptes." Narcís "Encara no t'has
únics autors de tots els escassíssims llibres publicats en aquella	llengua	, a pesar de la seva hegemonia. "És conca i de Sinera", anunciava a sota
no atenyia, ni de bon tros, a tant. "La primera virtut és frenar la	llengua	", s'autoaconsellava Ludovicus Baronet. "Vet aquí que de sobte em sento
puríssim —no d'un trist òbol de modesta plata—, col·locat trepitjant la	llengua	, per a un repòs tranquil en el fosc regne, un cop satisfet amb
l'altre, en les seves llegendes, i en parlar era com si es parlessin en	llengües	estrangeres. Aquesta nit en l'ànima de Tino Costa havia ressuscitat tota
la ment de Maria Àgueda s'acut aquesta idea, i és ella la qui li trava la	llengua	, que voldria suplicar; la qui li subjecta els braços, ansiosos
passa novament la mà pel rostre eixugant-se la suor; té la gola seca; la	llengua	se li enganxa al paladar i per les seves mans passa un continu tremolor:
precepte —o el consell— del Catecisme, si no el recordo malament, i en la	llengua	en què me'l van ensenyar, diu, o deia: "Sufrir con paciencia las
els frares de Sant Domènec reben el mot com un dicteri. I heus ací que en	llengua	catalana aquest derivat de nació —el sufix ista s'hi fa
fa plenament significatiu— s'anticipa, n'estic segur, a totes les altres	llengües	europees. No puc donar cap garantia de la meva asserció: és una pura
morositat sensual intensa, que no abandonen mai la correcció urbana de la	llengua	: són pseudopornografia. Si en prescindim, l'afirmació és vàlida: la
la formulació encantadora sol distreure de les raons formulades. En la	llengua	dels nostres veïns, Jorge Manrique va llegar a la posteritat un parell de
constitueixen un apartat notabilíssim de les antologies literàries de les	llengües	naturals o postisses de la conca. En uns altres llocs, l'autoritarisme es
de Goethe per aprendre l'alemany. Em fa molta il·lusió anar penetrant una	llengua	nova, barrejar gramàtica i poesia. S'ha fet fosc, i l'espelma brillava
i costerut—, però la fornícula era buida. El fum dels incendis ha deixat	llengües	negres al portal i a les finestres d'esglésies i convents. Però encara he
una mica cada dia. Crec que la cosa important per a l'estudi de les	llengües	és impregnar-se insensiblement de l'ambient de l'idioma que vol
per què no diu res, ell? És mut, potser? —A col·legi li van tallar la	llengua	—fa ella simplement. Acaricia el rostre de l'infant amb una expressió
recull una pelvis. —Femella —diu. Es passa el dors d'una etiqueta per la	llengua	, però abans d'enganxar-la atura el gest, torna a mirar l'os que té a les
tinc, de pare. —Voleu dir que és mort? —Sóc... —però es mossega la	llengua	, rectifica—. Sí. Era un home de la terra. —Essent així, no es comprèn
als peus, a frec del botxí encaputxat que contempla mefistofèlicament la	llengua	sortida que s'allarga fins a la barbeta com un drap sagnant. —Per això
d'obrir a llur entorn un espai buit, enmig del qual panteixen amb les	llengües	penjants. Des de darrera el toca una mà tendra i fina que li prem el
el bes és palpitant. Quan una noia toca el llavi del seu amant amb la	llengua	i amb els ulls tancats reposa les seves mans en les d'ell, el bes és
el llavi inferior entre els dits i després, en haver-lo tocat amb la	llengua	, se'l prem ben fort contra l'altre llavi. En el bes pot jugar-se a veure
quelcom molt complicat que l'obliga a obrir la boca, d'on penja una	llengua	curta, ampla, protegida per una capa blanca molt robusta i d'aspecte
al... algunes expressions se... ves —prossegueix la noia amb la	llengua	cada cop més lligada— i que... que havia... publicat un llibre... co...
de nou contra la dona que s'ajup encara més, ara amb la boca oberta i la	llengua	penjant, el front i les galtes, el nas i la barbeta inundats d'una suor
es culiva al seu damunt, avança una mà. —Què ha passat? Ell pugna amb la	llengua	inhàbil, glopeja una mica d'aire amb la boca excessivament oberta abans
pensarós, desconcertat, torna a moure el bolígraf: "Un fill meu tindria	llengua	, oi?" Ell gairebé riu, ara. —Sí, en tindria. En tindrà —recalca
enteníem, aquest noi. Que no sap parlar, potser? —És mut. Li vau tallar la	llengua	—declara ell sense embuts. —A col·legi, ho devien fer —replica l'altre
temps no sembla pas millorar l'humor—. No m'estranya que li tallessin la	llengua	. A veure —diu, recollint la documentació, i es posa a repassar-la
Carles III havia estat més sever que el seu pare pel que fa a l'ús de la	llengua	catalana, i els barcelonins, que eren extraordinàriament addictes a
procuraven justificar-se, com ho fa Antoni de Capmany, dient que la	llengua	catalana era ja ben morta. I Antoni de Capmany devia saber que mentia car
que bateguen es renega en català i es fan les instàncies en qualsevol	llengua	que s'imposi. L'esperit i la seva expressió que és el llenguatge es queda
l'expressió de la seva ofensa, i fa parlar l'erudit barceloní en la	llengua	del cadastre: "Lo cas és que encara que no vulga tindré de
Baró. Però Jeroni no aprèn les beceroles al Col·legi. Els seus mestres de	llengua	són Josefa Valls de Rubí, la gent pagesa de Coll Blanc, i Basili Rovirosa
Blanc, i Basili Rovirosa de Gallifa. Castellà i llatí són, per a ell,	llengües	que cal assimilar amb una certa divertida dificultat, igualment plens de
del seu pensament. És possible que escrivís alguns versos en castellà, la	llengua	del cadastre com l'anomena el Baró, com va fer uns exercicis de mètrica
francesos i anglesos, i arriba a dominar, amb rapidesa, l'ús d'aquestes	llengües	. Els textos que podia haver llegit en llengua castellana no
rapidesa, l'ús d'aquestes llengües. Els textos que podia haver llegit en	llengua	castellana no l'interessaren prou per a exercir influència en el seu
o el mosso contaven la història del penjat que amb veu palpissota, car la	llengua	li penjava, demanava plorant una oració. O la història del taverner que
l'empenyé endavant, l'obligà a endinsar-se en el laberint d'aquella	llengua	dúctil i madurada, amb mots d'un nou dring que produïen una misteriosa
esbandit sense pensar-s'hi gaire— i en aquest article sostenia, en	llengua	catalana, que els catalans no tenien altre camí per a salvar-se que la
les victòries el desencoratjament! Quin adequat defensor per a la nostra	llengua	vençuda! Duhesme es devia escoltar els discursos de l'homenet fantasiós
corda al coll, lo cap torçat, els ulls com ulls de pont, i en un pam de	llengua	a fora penjant. Quin espant! No es deixava detall, per impressionar-lo

Pàgina 1 (de 712)

50 següents