Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

sóc el més reservat des Ramonedes i que mai ningú no m'havia tingut per	llenga-llarg	fins que vaig empeltar-me de pescador. Ah, Temme! ¿què deus pensar, de mi
esmaperdut, cellajunt, cuallarg, esquenadret, galtaplè, garratibat,	llenguallarg	, panxabuit, panxacontent, testagrís; aireferit, palplantat, primmirat,
, quan l'arreplegui! —deia el bon home.— Ja li donaré jo si ha d'ésser	llenguallarg	! La rematada de la campana de la parròquia que cridava els fidels a la
has alarmat tot el poble? Bon disgust has donat a la pobra àvia,	llenguallarg	! —¿Què he fet, jo, eh? ¿Què he fet? Jo només he dit
flotons de dones, com en espera de la processó. La llevadora era una mica	llenguallarga	i havia encès, com un regueró de pólvora, la tafaneria general. Una
i amb l'urc que gasta, la senyora Rabassó! —Deixeu en pau a la meva mare,	llenguallargs	... Si no, qui aixollarà, però a vosaltres, seré jo... —rematà
bonaventura. Em feia creus de mi mateix, tan tímid en terra ferma i tan	llenguallarg	en aquell corredor i en aquella hora. Era el tren, evidentment. Al tren
apiaster; la puput (upúpid) Upupa epops; el	llenguallarg	(upúpid) Iynx torquilla i el rossinyol (muscicàpid)
amb dones que, com fou dit molt de temps enrera per un polític	llenguallarg	, ha anat elevant a la categoria de mares sense que, per necessitat,
a quedar reduït a un petit raig. Muntanya de marina —	Llenguallarg	, en què puc servir-te? —Paraboca, hi ha molta neu.
d'un bon nom i d'una llar; per atrevit i falsari,	llenguallarg	i estrafolari, perjurador i temerari: ja te'n daran,
—Doncs no rondini quan sóc jo la que m'entretinc. Mercè. —	Llengua llarga	! Ja ho veu, Eulàlia. Ara pensi si en lloc de ser la meva filla, que li
que no duc estisora. S· Ven· Per què ho dius? Flor· Per	llengua llarg	. S· Ven· Si jo t'estimo reineta... Flor· Nem a donâ una
Remei: Si ta mare, que al cel sia, veiés que has sortit tan	llenguallarg	, es tornaria a morir del disgust... [(A Feliu.)] La pobra Angelina la va
repetint, tot destapant estotxos y encarantshi: —Ho veus?... El veus?...	Llengua llarga	!... ¡Qué pagarías de tenirho!... Veus?... Diamants... diamants de debó...
... Ton [(De la porta.)] ¡Sabater panarra! Jupis. ¡Desvergonyit! ¡	Llengua llarg	! Micaló. ¿Ahont vás? [(Aturantlo.)] Jupis. Si d' acás l'
meu gerent que cridava com un descordat: —Esteu acomiadat, poca-vergonya,	llenguallarg	, malparlat! Des d'un dia que m'havia pres un puré de patates en dejú i
a encetar el tema la senyoreta Estefania d'Albera, fadrina revellida i	llenguallarga	, que, en el secret de l'alcova, encara es posava els hàbits de monja
. «Sí que ho has dit!», va dir la Tortuga d'imitació. «Calla,	llenguallarga	!», va afegir el Grifó abans que l'Alícia pogués tornar a parlar. La
d'un desgraciat que havien esbatussat entre tres o quatre per lladre, un	llenguallarg	es treia uns quants de pams de llengua davant el seu astorat auditori, i
per a les mateixes funcions. No va tenir temps, però, de replicar a la	llenguallarga	. De la planta baixa pujaven veus estranyes, alterades, que aviat es van
de la Gran Puta d'ombra allargada i petja diminuta:	llenguallargs	llepaculs de gasetilla, funcionaris de patilla i de cartilla,
aquest és un plat que no m'agrada gens. No puc suportar la senyora	Llenguallarga	. [Surt] Don Pedro. Vaja, vaja, senyora: heu
us estimo més que a tots els altres. —Doncs no ho demostres. —No sigueu	llenguallarga	! Quina nova manera de parlar és aquesta? Com és que sou tan atrevida i
cordial, que farà innecessària una visita a la comissaria, el que la gent	llenguallarga	en diu can pasma, amb el possible risc que vostè s'hi suïcidi llançant-se
llevat, entre altres, dels desset monjos i Brendà o d'algun mariner	llenguallarg	i fantasiós. Com hem vist, almenys aquestes, però podrien ser unes
vostè, camarada gendarme. Un piano pot ser més	llenguallarg	que una màquina d'escriure. 3 La casa fosca Els
Jesucrist, però la majoria s'abandonaven a un amant venal, una confident	llenguallarga	o un confessor. —Per què el Nostre Senyor hauria de voler que una dona
ferro), o entre un adjectiu i el seu complement (§ 15.6), com en	llenguallarg	(equivalent a llarg de llengua). Més esporàdicament, la relació és
galtaplè, garratibat, gola-roig,	llenguallarg	, mà-llarg, pèl-curt, peugròs,
cuanegre), les dimensions (collestret, camacurt,	llenguallarg	, cuafí, barraprim, peugròs), la posició o la
a agarrar una pulmonía si seguís bajo la lluvia? Oriol, sempre tan	llenguallarg	, sembla que hagi perdut la parla. Soc jo qui, agafant-lo per un braç, li
Amiga meva, com a dama de companyia sou massa	llenguallarga	, i impertinent i impia: sempre us fiqueu en tot i parleu més