×
Filtres |
|
|
|
| |
|
|
| Lema: Coincident amb llengut |
Freqüència total: 48 |
CTILC1 |
| Voldríem saber de quin treball reposes... Adam. Calla, | llengut | ! ¿Què potser parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)] | | sobre el quadern d'aritmètica, amb tots els cabells estarrufats. —Calla, | llengut | —repta el pare, molt sever. L'estudiant mira l'amo de rera estant de les | | la xicota qu' á deu passas encara 's defensava tractantlas de tafaneras y | llengudas | . —Cá! si n'hi há un feix d' aqueixas gandulas! Ja ho veu á quí mantenen | | aquests ocells del bosc (picots, raspinells, i encara d'altres, com un | llengut | o xoriguer, el pica-soques blau, l'aranyer) que són bèsties de soca i de | | I al primer que surti, garrotada seca. Ja el faré sortir jo aquest | llengut | . No se'n f... ningú de mi. Els capatassos s'escapoliren escales avall. | | vint comares escollides. Serien més afortunats, però, si tan sols fossin | llenguts | ; ara, són tan busca-raons que s'entossudeixen a barallar-se per futileses | | ! Deixeu-vos... la barba. —Créixer? —...la barba. —Monstre! — | Llengut | irresponsable! Juro que sóc el marit de Fausta la Malaurada. (Com jo | | gana, ganut; gruix, gruixut; geni, geniüt; rampell, rampellut; llengua, | llengut | ; cap, caparrut; saber, saberut; tràfec, trafegut; bot, boterut; rabassa, | | vostres millors amichs. El Formiguer El Formiguer (anomenat també Xurla, | Llengut | , Dormidor y Aucell de la pluja) es el Junx torquilla dels naturalistes; | | parleria, que algú per darrera em blasmés: i hi ha gent molt | llenguda | pel poble. I ves algú de pitjor, si ens topava junts, si diria: | | cap i coll! Pantalon. Ara és quan li rompré el cap, a aquest | llengut | ! Lombardi. No, senyor Pantalon! Feu una altra cosa: digueu-li | | per a turmentar-me! [(Se'n va)] Pantalon. ¿Què has dit, | llenguda | ? [(A Beatriu)] Tot s'adobarà, senyor Frederic. Ens veurem quan us plagui. | | me n'ha donat la mare; i vós no sou ningú per fer-ho! Pantalon. | Llenguda | ! Així contestes al teu amo! [(L'amenaça amb el bastó.)] | | vés, proclama davant de tothom, si així cal, que sóc una filla dolenta, | llenguda | , plena de desvergonyiment; perquè si de mena sóc tan experta en aquesta | | gràcies mereixes, bon home, si amb la teva vinguda has posat fi a la seva | llenguda | cridòria! El Preceptor. Doncs em puc retirar, si tot aquí va tan | | dia que la marcolfa de ta mare et donà a llum! Maureen: Calla, | llengut | , i fes via, que la tribu t'enyora. Mendoza: T'arrencaré el | | devora, i veure un home li encega la virtut. Maureen: Bugadera, | llengut | ! O'Hara: Ah, vil, mala peça! No saps que dins l'esfera de les | | Amasias: Què? El seu mal ja no pot ser més greu. És un | llengut | . Guardem-nos-en! Amós: L'altura empara les roques. Jo estrenyo | | ungit, rebuig d'avui. Amasias: I tu seràs exterminat per sempre, | llengut | ! Amós: Amós en pau t'ataca, i busca'm si vols viure. [(Es gira | | no moure'm del costat del meu marit. Lucy Ets tossuda, i a més | llenguda | ! Així, ¿no te'n vols anar? Potser busques que et tregui a cops d'escombra? | | que cal, ni m'agraden les que obren malament. Cleèreta. Ets ben | llenguda | , l'enamorada! Filènia. Mare, aquest és el meu ofici. La llengua | | inocenta. —Sembla que ha fugit dels peus de San Miquel, cridava una dona | llenguda | . —Sols li falta una corda al coll. —Bona vestidura pera ser estovat á | | cuydesses de traure la menjía que tens á ca teva, que no pas... —¡Ay, la | llenguda | ! ¡tu plá n' ets de garrina y malmandada!... Sempre 't pentinan els gats! — | | . —No haig de probarho; jo ho he vist. Y un altre cop no serán tan | llenguts | . Au! baixin del cotxe. —Prou, prou! Vaja, no s' acalorin —repetiren los | | lo que vas fer ahír... Rey, te veyem venir!" Aixís digué 'l | llengut | , y 'l Gall, escorregut, no sabent, de moment, | | tres mercaders. Això fa venir-los rencor. El més | llengut | increpa al minyó: "Sense cor! mal fill! Baixa d'aquí. No ten | | —Esplica té home! mira que me faràs gira'l seny! —Si eras pas tan | llenguda | , ja ho sabrias tot... —Parla donchs, Kimet! que me fas morir. Vetemaqui | | que 'm ha empenyut ho hi dit. Guipat. Mentida. Virosta. | Llengut | , si 'm desments... [(Amenassantlo.)] Guipat. ¿Qué farás? | | simple tamboriner!" Mès no temas, Isabel, De tants | llenguts | los preludis, Puig, ab la ajuda del cel, Sabré suplir | | retorts, de valent, A tot saberut, pedante... A tot | llengut | , putiner, Que á la hermosa y desgraciada gose tocar | | Sense ser afeminada. Al costat d' un catalá L' inglés mès | llengut | no piula; Aquell tot lo que vol fa Millor que est en | | Clapa·. Si vols, d'un cop de destral li parteixo la closca, al | llengut | ! Capità. [(Als lladres, amb pregon menyspreu).] Covards! Ara que | | Ho! Què? Se parla del guardaterra. [(S'adreçant a les dones)] Allavores, | llengudes | , què vos ha tocat el guardaterra? Fina Mireu l'atrevit! I què | | Aquells malparits d'en Jordi i d'en Ventura! Batlle Calla-té, | llengut | ! Ho sabem pas encara. Cafeter Cal pas estre canonge per ho | | mes no et callis, si surts i si no ets pres, el nom d'aquest | llengut | que em descobria. Plora el diner que li donà el francès: | | en bonesa. 11 Mocega la serp con no stà encantada: e lo | llengut | no és mellor. 12 Les paraules de la boca del savi són plenes | | Feu-los caure dins les fosses, que no s'aixequin! Que el | llengut | no subsisteixi en la terra! El violent, que amb empentes el mal | | brasa, giti'ls en una fossa i que no s'alcin. No es servarà el | llengut | sobre la terra: rabent els mals prendran el violent. | | canyes verdes a què de vegades sotmetia el senyor Sato els qui eren més | llenguts | , els freds que havíem passat l'any terrible de la nevada en què un meu | | grans d'aquesta manera. Seu a qualsevol lloc i, fins que no siguis tan | llenguda | , queda't callada. Em vaig esmunyir al menjador on esmorzàvem, contigu a | | l'esfinx. Céline es pot burlar de qui parla de democràcia, però l'últim | llengut | es podria burlar amb el mateix dret, sobre la base de la mateixa mecànica | | moment a l'altre hagués de passar algun fet extraordinari. La poetessa | llenguda | treu un sis i li hem de recordar que és al jardí del mas Batlle en plena | | seu quarto l'altra vegada i que ara li toca a un altre. S'està tornant un | llengut | , aquest nano. I, com que no té modos, jo li tinc de fer de pare i | | seductor que continuava mastegant afalacs. No li passa gaire. La Sol és | llenguda | . Sovint es baralla amb el seu Martinet perquè li sembla un d'aquells | | 71.000 milions, i es limità a ensenyar una mica les ungles amb relació al | llengut | portaveu del govern Aznar, l'impresentable Miguel Ángel Rodríguez. Al | | ho havia de dir. Però els covards i els pillards, els descreguts i els | llenguts | , els abominables i els reprovables, els homicides i els fratricides, els | | de demanar el trasllat; ell ací no havia vingut a treballar. Xarrador i | llengut | més que conversador, ens relatava contínuament les històries polítiques i | | va passar tot el mes venint a ciutat a cada moment i, com que és una mica | llenguda | i li agrada explicar el que li passa a casa i, sobretot, queixar-se del |
|