Corpus textual informatitzat de la llengua catalana

Voldríem saber de quin treball reposes... Adam. Calla,	llengut	! ¿Què potser parlo amb tu? [(Adonant-se que menja una poma.)]
sobre el quadern d'aritmètica, amb tots els cabells estarrufats. —Calla,	llengut	—repta el pare, molt sever. L'estudiant mira l'amo de rera estant de les
la xicota qu' á deu passas encara 's defensava tractantlas de tafaneras y	llengudas	. —Cá! si n'hi há un feix d' aqueixas gandulas! Ja ho veu á quí mantenen
aquests ocells del bosc (picots, raspinells, i encara d'altres, com un	llengut	o xoriguer, el pica-soques blau, l'aranyer) que són bèsties de soca i de
I al primer que surti, garrotada seca. Ja el faré sortir jo aquest	llengut	. No se'n f... ningú de mi. Els capatassos s'escapoliren escales avall.
vint comares escollides. Serien més afortunats, però, si tan sols fossin	llenguts	; ara, són tan busca-raons que s'entossudeixen a barallar-se per futileses
! Deixeu-vos... la barba. —Créixer? —...la barba. —Monstre! —	Llengut	irresponsable! Juro que sóc el marit de Fausta la Malaurada. (Com jo
gana, ganut; gruix, gruixut; geni, geniüt; rampell, rampellut; llengua,	llengut	; cap, caparrut; saber, saberut; tràfec, trafegut; bot, boterut; rabassa,
vostres millors amichs. El Formiguer El Formiguer (anomenat també Xurla,	Llengut	, Dormidor y Aucell de la pluja) es el Junx torquilla dels naturalistes;
parleria, que algú per darrera em blasmés: i hi ha gent molt	llenguda	pel poble. I ves algú de pitjor, si ens topava junts, si diria:
cap i coll! Pantalon. Ara és quan li rompré el cap, a aquest	llengut	! Lombardi. No, senyor Pantalon! Feu una altra cosa: digueu-li
per a turmentar-me! [(Se'n va)] Pantalon. ¿Què has dit,	llenguda	? [(A Beatriu)] Tot s'adobarà, senyor Frederic. Ens veurem quan us plagui.
me n'ha donat la mare; i vós no sou ningú per fer-ho! Pantalon.	Llenguda	! Així contestes al teu amo! [(L'amenaça amb el bastó.)]
vés, proclama davant de tothom, si així cal, que sóc una filla dolenta,	llenguda	, plena de desvergonyiment; perquè si de mena sóc tan experta en aquesta
gràcies mereixes, bon home, si amb la teva vinguda has posat fi a la seva	llenguda	cridòria! El Preceptor. Doncs em puc retirar, si tot aquí va tan
dia que la marcolfa de ta mare et donà a llum! Maureen: Calla,	llengut	, i fes via, que la tribu t'enyora. Mendoza: T'arrencaré el
devora, i veure un home li encega la virtut. Maureen: Bugadera,	llengut	! O'Hara: Ah, vil, mala peça! No saps que dins l'esfera de les
Amasias: Què? El seu mal ja no pot ser més greu. És un	llengut	. Guardem-nos-en! Amós: L'altura empara les roques. Jo estrenyo
ungit, rebuig d'avui. Amasias: I tu seràs exterminat per sempre,	llengut	! Amós: Amós en pau t'ataca, i busca'm si vols viure. [(Es gira
no moure'm del costat del meu marit. Lucy Ets tossuda, i a més	llenguda	! Així, ¿no te'n vols anar? Potser busques que et tregui a cops d'escombra?
que cal, ni m'agraden les que obren malament. Cleèreta. Ets ben	llenguda	, l'enamorada! Filènia. Mare, aquest és el meu ofici. La llengua
inocenta. —Sembla que ha fugit dels peus de San Miquel, cridava una dona	llenguda	. —Sols li falta una corda al coll. —Bona vestidura pera ser estovat á
cuydesses de traure la menjía que tens á ca teva, que no pas... —¡Ay, la	llenguda	! ¡tu plá n' ets de garrina y malmandada!... Sempre 't pentinan els gats! —
. —No haig de probarho; jo ho he vist. Y un altre cop no serán tan	llenguts	. Au! baixin del cotxe. —Prou, prou! Vaja, no s' acalorin —repetiren los
lo que vas fer ahír... Rey, te veyem venir!" Aixís digué 'l	llengut	, y 'l Gall, escorregut, no sabent, de moment,
tres mercaders. Això fa venir-los rencor. El més	llengut	increpa al minyó: "Sense cor! mal fill! Baixa d'aquí. No ten
—Esplica té home! mira que me faràs gira'l seny! —Si eras pas tan	llenguda	, ja ho sabrias tot... —Parla donchs, Kimet! que me fas morir. Vetemaqui
que 'm ha empenyut ho hi dit. Guipat. Mentida. Virosta.	Llengut	, si 'm desments... [(Amenassantlo.)] Guipat. ¿Qué farás?
simple tamboriner!" Mès no temas, Isabel, De tants	llenguts	los preludis, Puig, ab la ajuda del cel, Sabré suplir
retorts, de valent, A tot saberut, pedante... A tot	llengut	, putiner, Que á la hermosa y desgraciada gose tocar
Sense ser afeminada. Al costat d' un catalá L' inglés mès	llengut	no piula; Aquell tot lo que vol fa Millor que est en
Clapa·. Si vols, d'un cop de destral li parteixo la closca, al	llengut	! Capità. [(Als lladres, amb pregon menyspreu).] Covards! Ara que
Ho! Què? Se parla del guardaterra. [(S'adreçant a les dones)] Allavores,	llengudes	, què vos ha tocat el guardaterra? Fina Mireu l'atrevit! I què
Aquells malparits d'en Jordi i d'en Ventura! Batlle Calla-té,	llengut	! Ho sabem pas encara. Cafeter Cal pas estre canonge per ho
mes no et callis, si surts i si no ets pres, el nom d'aquest	llengut	que em descobria. Plora el diner que li donà el francès:
en bonesa. 11 Mocega la serp con no stà encantada: e lo	llengut	no és mellor. 12 Les paraules de la boca del savi són plenes
Feu-los caure dins les fosses, que no s'aixequin! Que el	llengut	no subsisteixi en la terra! El violent, que amb empentes el mal
brasa, giti'ls en una fossa i que no s'alcin. No es servarà el	llengut	sobre la terra: rabent els mals prendran el violent.
canyes verdes a què de vegades sotmetia el senyor Sato els qui eren més	llenguts	, els freds que havíem passat l'any terrible de la nevada en què un meu
grans d'aquesta manera. Seu a qualsevol lloc i, fins que no siguis tan	llenguda	, queda't callada. Em vaig esmunyir al menjador on esmorzàvem, contigu a
l'esfinx. Céline es pot burlar de qui parla de democràcia, però l'últim	llengut	es podria burlar amb el mateix dret, sobre la base de la mateixa mecànica
moment a l'altre hagués de passar algun fet extraordinari. La poetessa	llenguda	treu un sis i li hem de recordar que és al jardí del mas Batlle en plena
seu quarto l'altra vegada i que ara li toca a un altre. S'està tornant un	llengut	, aquest nano. I, com que no té modos, jo li tinc de fer de pare i
seductor que continuava mastegant afalacs. No li passa gaire. La Sol és	llenguda	. Sovint es baralla amb el seu Martinet perquè li sembla un d'aquells
71.000 milions, i es limità a ensenyar una mica les ungles amb relació al	llengut	portaveu del govern Aznar, l'impresentable Miguel Ángel Rodríguez. Al
ho havia de dir. Però els covards i els pillards, els descreguts i els	llenguts	, els abominables i els reprovables, els homicides i els fratricides, els
de demanar el trasllat; ell ací no havia vingut a treballar. Xarrador i	llengut	més que conversador, ens relatava contínuament les històries polítiques i
va passar tot el mes venint a ciutat a cada moment i, com que és una mica	llenguda	i li agrada explicar el que li passa a casa i, sobretot, queixar-se del