Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llenya F 1906 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2013)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llenya Freqüència total:  1906 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

robes camperoles i l'envia a guardar porcs al camp, i al bosc a fer llenya, que és el que li infon més temor: —Ai, trista de mi, mesquina!
El pare se n'assabentà, i Maria Àgueda no tornà a l'església. Fou posar llenya al foc: la persecució de què el jove capità féu objecte la noia es féu
com en plena florida, i al peu del qual el Sant, que passaria arreplegant llenya per a coure els seus llegums, s'asseuria a descansar. A banda i banda del
a causa dels cops del seu pare. Això i la marxa de Tino Costa foren nova llenya al foc de les murmuracions. Joan del Santo havia anat a abeurar l'euga a
tarda. El pare es trobava al camp; el padrí havia enviat Arcisa a buscar llenya, cosa que féu ella a contracor, i ells pogueren parlar sols els dos,
vague de la llunyania. 20 gener. Els matins anem a fer llenya. Portem unes bones saques plenes de troncs de ginestera o de ginebró. El
caseta grisa. Una noieta amb vestit vermell baixa pel camí amb un feix de llenya. I, enllà, hi ha la gran fageda esquelètica, l'avetosa fosca i esparsa,
asseure a l'herba, sota els avets, com en plena canícula. Anem a buscar llenya i tornem suats. Els borrons dels castanyers s'inflen de mica en mica,
està d'aquesta manera". 9 febrer. Fa vent. Anem a buscar llenya. Arreu dels alzinars fumen carboneres. Ahir amb l'amic Langdon-Davies
18 febrer. Després de llegir el diari, anem a fer llenya. Fa una mica de vent, però el sol és deliciós. A primera hora de la tarda
clar, continua ben blanca, amb les taques negres dels avets. Sortim a fer llenya i prenem el sol tebi. Els arços no han florit encara com a la terra baixa
relleu, la neu és desmaiada. 17 març. Al matí anem a fer llenya de ginebró. Fa una olor deliciosa. He vist dues papallones grogues, i
granota d'enguany. I lladrucs apagats i el fregadís d'algú que entrava llenya en una masia pròxima. Quan tornava a casa, entre dos foscants, he tornat
de guerra. 18 octubre. He anat al poble per encarregar llenya. Diu que continua la forta ofensiva al Nord. A la reunió del Comitè de no
només amb alguna esparsa flama d'or. Al matí ja hem anat a buscar llenya en el sol tebi. Amb l'exercici ens passa el fred de seguida, i tornem amb
Fa un vent molt fort, però un cel clar. Anem a buscar una mica de llenya. El sol fa brillar els castanyers nus. Després seiem una estona en un
un cedre del parc, que s'havia mort. Quina olor més agradable fa la llenya! A la tarda corregeixo proves de la meva antologia anglesa; avui he
blaves i blanques al lluny! Però la neu és molt escassa. Avui hem cremat llenya de cedre. És deliciosament olorosa, amb un perfum noble, ric de
Dia fred, amb núvols densos a muntanya. A la tarda transportem la llenya de l'avet, que era al parc, a casa. És una fusta olorosa, amb una flaire
Pirineu és blanquíssim. A la tarda baixo a Gomara, amb l'Albert, a buscar llenya. Cap al Nord el cel és d'una delicadesa inefable: or, morat pàl·lid i
escriptors catalans. Després porto les cartes al poble. L'avi ha serrat llenya tot el matí amb la Sinda, i l'Albert ha fet catorze viatges amb el sac a
de Pearl Buck, llibre fort, humaníssim. Cap al tard vaig a buscar llenya. Les muntanyes són blaves, amb els cims blancs tots rosats i daurats del
àvidament les dues revistes vora la cuina encesa (ara no tenim prou llenya per a l'estufa). Avui els nens d'en Bofill i Mates i els meus es
de gruix. Sort que avui hem entrat a casa 1.200 quilos de llenya. Estar-se vora el foc era una delícia. A mig matí, quan era al Noguer,
—parlà la mare. Anaren cap al pati. Ell era allà al fons; apilava la llenya, que havia asclat el dia abans; arreglava les estelles i de tant en tant
i a tu t'agradaria ser forner, com els teus, i entrar feixos de llenya, de pinassa, en el forn, i fer el rent, en caure el dia, com el
com un alè cansat, i uns arbres vius que ja se n'ha fet llenya. Ens confonem amb els que s'han quedat, i que ara surten
i segâ l'ordi madû, i abeurâ els camells, i dû llenyes pel fogar dispostes, sense que sabés ningú d'on
de resistir. Sortir a fora, ni parlar-ne: ara el noi que entrava la llenya portava el cabell esbullat i, quan ha passat la porta, sostenia el cabàs
silvestre; /katchina\ (corb-papagai; pi-pollancre); llenya per a cremar-coiot; un grup de quatre clans (sageta-sol; àliga-gall dindi
dit una paraula amable. Algunes vegades m'havia manat coses, portar-li llenya a la llar, emplenar-li d'aigua el cubell de la bugada. Un dia, veient-
pluja, que es feia més espessa per instants. Un cop allí vam arreplegar llenya, fullam i branquillons que el pont havia preservat de la pluja, i vam
encendre foc. Després, quan aquest ja flamejava ardentment, hi vam afegir llenya mullada que el foc devorava amb forts crepitaments. Jo em vaig canviar la
animals, i uns quants homes serens i hàbils, amb serres i destrals, fan llenya dels arbres i l'amuntonen a poc a poc fins a fer una falla alta, tova,
començat encenent unes argilagues, uns romers. En flama ja els feixos de llenya baixa, passa el foc a les fulles i als branquillons, que s'aboten tot
en flames rogenques. L'espurnegall s'eleva entre un fum espès i coent. La llenya crepita, s'encenen les branques, es torren els troncs, la flama il·lumina
es fa la correguda dels matxos. I tot seguit la dels ases, que reben llenya de calent i que sembla que córreguen perquè mouen les potes, i avancen
que han trobat més a la mà s'han llançat, abornant-se mútuament per fer llenya, no conscientment, ans esgallant branques, trencant cimals, en busca i
carn cal guisar-la en una olla de test de Traïguera, amb un foc lent de llenya. I en açò radica el secret del plat. Cal remoure aquesta carn dins de
s' anaba formant per instants la tempestat, puig tothom anaba afegint llenya al foch, treyent á relluhir la vida y miracles d' aquells dos
trapa. [(ensenyantli.)] Per tots ells hi ha bon lloch. Está plé de llenya seca, é hi baixan dos ó tres cops cada mes. Ahí van ferho, y no hi
troba y 'l cor contínua ferm y lo temps passa. Crema lo foch mentres la llenya dura: dura l' amor si está clavát en l' ánima, y com que es ella inmortal
va encendre un cigar. Seia davant la llar, on des de la vetlla la llenya no havia deixat de cremar. Es serví una copa de conyac. No tenia pressa.
? —Sí. —No tinguis por: no em passarà del paladar. Tiraré una mica més de llenya al foc i em remullaré la llengua... Dius que estem entesos, no és
Cert que a vegades, mentre encantada, com ara, veia cremar la llenya, "aquella" carta es redreçava, no per convertir-se en un postrem fulgor
les entranyes i greixures, amb espargit encens, damunt la llenya, i acomplí, tot seguit, els deguts ritus. Molt aviat
—Vaig a encendre el foc —digué— i a fer el sopar. Va agafar una braçada de llenya del racó, sortí, la va posar hàbilment entre les dues pedres i la va
res, patró? —em preguntà—. Jo, no. Totes les coses tenen ànima, la llenya, les pedres, el vi que bevem, la terra que trepitgem. Tot, tot, patró.
t'hi de cap, obre galeries!""" "La xicota s'atura, regateja, compra llenya, l'aixeca —quins braços, Déu meu!— i la tira al carro. Compra una mica
D'un cop d'espatlla la noia obre la porta i entrem. Descarreguem la llenya al pati, agafem els peixos i el pa i entrem a l'habitació. Hi havia una

  Pàgina 1 (de 39) 50 següents »