Dispersions  
  Lemes:
  reset   aplica
llepar V 801 oc.
Incloure lemes secundaris
  Filtres
 
     Filtre per autor
     Filtre per títol
     Filtre per any de publicació
     Filtre per tipus  
     Filtre per traducció  
     Filtre per varietat  
CTILC (1833-2018)
Imprimir  
CONCORDANCES D'UN LEMA
  Enrere Nova consulta
 
 
Lema:  Coincident amb llepar Freqüència total:  801 CTILC1
  Mostra sobre el resultat     Quantitat:  aleat. línia punt a punt Quantitat per pàgina: 
  Ordenació:
referències integrades

els ulls llampeguejants. Els animals llançaven udols de dolor, mentre es llepaven les parts mutilades i regaven el sòl amb llur sang. Jaume del Rendi no
bèsties, que s'allunyaven cap al poble; de tret en tret, es deturaven a llepar-se les parts mutilades i regaven la terra amb llur sang. Jaume del Rendi
el vedell —gris, de plata humida— i la mare s'ha incorporat i s'ha posat a llepar-lo. 23 octubre. Només he sortit uns moments a la tarda,
—explica el xicot. —Sí, és una altra secció. El segon funcionari acaba de llepar una etiqueta, l'enganxa en una ròtula i, una mica despectiu, comenta:
obre—. No hi falta res. Comproveu-ho. —Ho fa ell mateix. Es va llepant el dit i gira paper rera paper—. Mireu, mireu! —canta gairebé alegrement.
a l'ampit de la petita finestra, esguardaves la mar que, a la Portella, llepava amb les seves llengües blanques i salivoses el peu de la murada. La llum
era dalt del pont. Negra nit. Profusió d'estrelles i de fars. Estàvem llepant la costa americana; vagament s'endevinava un illot pla: era la Deseada,
tingut, de la civilització. No heu pas anat a trobar un gos perquè us llepés les ferides. Heu vingut de pressa a l'hotel a despertar-me i a demanar-me
del país. En fi! Ferro vell s'ha dit, i la goleta, sense retard, anà llepant les costes de Huahine amb una lleugeresa tan esportiva que jo me'n feia
[(Beuen successivament.)] Adam. [(Després de beure es llepa els llavis.)] Xarel·lo! [(Eructa.)] Abel. Bon profit.
i se'n torna.)] /Maurici\ Hi ha una samfaina que te'n lleparies els bigotis. [(Mutis.)] /Andreu\ Amèlia.
que per molestar. Tots som salats: la suor, les llàgrimes... i em va dir, llepa't la mà i ja veuràs de què té gust. I altra vegada amb el dimoni i la
xocolata, en Quimet en va donar al nen, i a la nena només una mica perquè llepés, i vam anar cap a casa. Va arribar a la nit i va dir, porta el sopar
manera de creure que Rosa tingués una gata de tan mala presentació— anava llepant l'interior de la taça, i en veure Frederic, es posà a miolar amb una
amb el pis del carrer de Muntaner; fins la gata espectral que llepava la tassa de cafè, i que Frederic anà descobrint que era una bèstia que no
nin als pits de la bèstia brava, i la fera els peus llepava de la mare de Caín. En la terra, verge d'odis, no hi
la meva germana Montserrat, que de petita es menjava les ungles, em feia llepar els seus dits quan li hi posaven sucs amargants perquè no se'ls fiqués a
l' assoleyada acera avansaren tres ombras humanas que de viaix entraren llepant la botiga. Després aparegueren las tres personas. Sí, en Lluís ab duas
Era 'l mes de Mars de l' any següent. Lo primer raig de sol que llepá ja de matinada en la humil arcova, sorprengué la llágrima vergonyanta que
punys, los brassets en l' ayre mal creuhats, la punta de la llenga fora, llepant lo llabiet superior, com somniant que mamava. —Miréulo que bufó! —digué
hi troba a casa seva. Ara s'allargassa, tip, amb l'ampolla a la mà. Es llepa els llavis mullats de vi. M'adono del seu ventre prominent perquè se'l
tarannà, a prosseguir la seva història. El gos saltava al meu costat i em llepava les mans; m'arribà de seguida el baf espès de les calderes, i, a mesura
dits desficiosos mentre confessava a la nit la seva desventura. El gos li llepava les mans i se li refregava per les cames. Sentí que estava a punt de
gos sigui un gos; és per obra meva que la llengua tendra de les marees llepa la sorra i es retira a hores fixes; jo faig créixer les plantes, i la
i el coll polit, d'esmalt, moltes vegades va saludar-la i va llepar la terra que ella havia petjat; per fi, obtenia la
que els he cridats i duts allí, els meus gossos infernals, per llepar les immundícies que espargí el corruptor pecat de l'Home
que, durant la tempesta, s'havien enfilat als pals del seu caic i els llepaven. —Són molls i llefiscosos —deia— i, quan els toques, les mans se't posen
que és vídua de molts marits. Comprens? —Comprenc —respongué Zorbàs, i es llepà els llavis. —Et pot fer vidu també a tu; vigila, amic —cridà un vell,
—vaig dir—. Comprenc, vell disbauxat. —Gallina vella fa brou gras —digué llepant-se els llavis—. Hi entenc una mica. Corria, àgil, d'un costat a l'
dir—. Vés-te'n a dormir tu. Les estrelles titil·laven, el mar sospirava i llepava la platja; una cuqueta de llum encengué sota el ventre el seu fanalet
El príncep en tasta una cullerada, dues, tres, buida el plat i es llepa els llavis. "Què és aquesta meravella? —digué—. Quins fesols més
Enfront meu, de llarg a llarg de la costa, sentia com la mar bramulava i llepava, com una bèstia que treu la llengua per beure. Era feliç, i ho sabia.
s'hi uneix amb tanta dolçor i resignació que et sembla —tant el temps ha llepat i gairebé rosegat els cossos— que veus dos insectes, estretament
ella alçà les apesarades parpelles: —No diu res més? —mormolà amb plany, llepant-se els llavis goludament. —Què vols més, madam Hortènsia? Però ¿que no ho
S'aixecà. Arreglà els bucles que li sortien del barretet i es llepà els llavis. —Bona nit, amic meu! —digué—. Bona nit i Déu vulgui que
Ens vam asseure, amb les cames encreuades, damunt els còdols. Les ones llepaven les plantes dels peus. —La misèria vol benestar —digué Zorbàs—. Però ¿i
el diable (que em condemni si els distingeixo) m'han tirat un os i jo el llepava. I bellugava la meva cua, cridant: "Gràcies! Gràcies!" I ara... Etzibà
amb avidesa per veure què hi portàvem. —Eh, eh! —cridà Zorbàs—, no et llepis els llavis, pare Zacarias! Avui és dilluns sant. Nosaltres som maçons, i
Davant d'ella cremava una pesada llàntia de plata, i la tremolosa llum llepava dolçament, tendrament, la seva llarga cara turmentada. Mai no oblidaré
De sobte la seva cara s'il·luminà. Va treure la punta de la llengua i es llepà els llavis. —El patró de la mina? —digué, i la seva veu s'havia endolcit
anat de caça, ha fet presa, l'ha devorada, i ara, estirat al sol, es llepa. El meu esperit, també com un cos, reposava, sadollat; diries que, a les
encertaven, en lloc de l'ollada, un estofat tan untós i suculent que se'n llepaven els dits. Amb tot, i per més deslligades que tinguessin les barres, no
llenca de terra poblada d'arbrissons desnerits, i les aigües brutes que llepaven tristament les vores. El segon dels meus savis, en els anys on el vaig
caritat, aturant-se pels hospitals a curar els malalts, besant-los hi i llepant-los-hi les llagues i fent actes d'humilitat mai vista ni sentida, que era
satisfacció personal, augmentat per l'habitut que el propietari tenía de llepar-se'ls de tant en tant. Es mirava evidentment el seu companyó de nau amb
popular és savi en aquest respecte: adular té una colla de sinònims: llepar, encensar, ensabonar, raspallar, rentar la cara... Fixem-nos com tots van
fortuna. ¡Amb quin irritat menyspreu considera la vilesa del gos, que llepa la mà que acaba de pegar-li, tot i tenir bons ullals a la boca, i per
diria que no la coneix, i abaixaria els ulls, beatific, mentres se lleparia el bigoti. El Mirador Sortint d'aquets carrers de que hem parlat,
l'Amelia cada cop que's mirava aquell cucurutxo ronyós y abonyegat, se llepava ab més dalè'ls bigotis, y que, quan feya axò, era per les dolsors
llexes sotmogudes, decantades cap avall com per escupir al riu, que li llepava'ls peus, les poques prendes escapades del saqueig: un llit tot desfet y

  Pàgina 1 (de 17) 50 següents »